La carta de Rajoy i la propaganda
Per: Vicent Partal
0/05/2018 22:00
El
president del govern espanyol ha enviat al secretari del govern català una
carta en
què li demana que
de moment no publique el decret pel qual el president Torra nomena els
consellers.
Ara com ara, diu això i prou. I ho justifica
dient que vol investigar si és un govern idoni perquè dos dels consellers
proposats són a la presó i dos a Bèlgica.
El president espanyol no diu en cap moment que vulga
ampliar el 155, que s’anul·larà en el moment
que prenga possessió el govern català, ni
opina quin serà el resultat de la seua investigació sobre la idoneïtat. Tanmateix, la immensa majoria dels mitjans han presentat
aquesta missiva com l’ordre d’ampliació del 155, tot i ser evident que no ho
és.
El president del govern espanyol escriu aquesta carta bàsicament
com un acte de propaganda pública (per això no és discreta ni privada) i ben
conscient d’un parell d’obvietats o tres. Com
ara que publicar el decret és un acte degut. Que els consellers Comín i Puig no
són fugitius de la justícia, sinó persones completament lliures. I que els
consellers Turull i Rull són tots dos a la presó preventivament, però això no
vol dir que siguen culpables de res ni que no puguen continuar exercint el
càrrec. És
especialment demostrable que això ho sap, perquè Rajoy l’abril de 2011 va
afirmar que un polític no pot ser considerat culpable fins que no haja estat
condemnat i va defensar que fins que això no haja passat ha de poder continuar
exercint els seus càrrecs. L’actual
president del govern espanyol ho va dir quan es va referir al president de la
Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en el moment que es va anunciar
l’obertura del judici oral contra ell.
També és bo de recordar que no seria la
primera vegada que el govern espanyol fa una campanya política aprofitant-se del
155. El 13 de febrer el govern espanyol, mitjançant el secretari
d’estat d’Educació, Marcial Marín, va anunciar que s’inclouria una casella
per a estudiar en castellà a Catalunya. Però això no ha passat perquè el 155
no permet de modificar una llei del parlament. Com tampoc no permet de passar
per alt un acte degut. I és per això
el rei d’Espanya en persona, ara fa una setmana, va signar el decret que
nomenava Quim Torra com a president de la Generalitat. Simplement no podia no
fer-ho.
El president del govern espanyol, de fa unes hores,
utilitza els mitjans per fer propaganda i per amenaçar, a veure si així doblega
al president Torra. Diu que allargarà el 155 però no diu quantes hores ni quants dies. I
aquesta és la pregunta que si algun periodista pogués fer-li li hauria de fer. Això i com ho pensa dur a terme, de quina manera pensa
cometre la il·legalitat que anuncia. Cride l’atenció sobre el fet que
‘analitzar’ i ‘allargar’ són conceptes molt poc concrets i per això resulta
curiós que siguen precisament aquests els conceptes que fa servir l’executiu
espanyol. Saben que impedir la
publicació del decret no és legal i per això defugen la contundència. Però, mentrestant, fan per manera que els mitjans i
l’opinió pública els facen efectiva la feina d’amenaçar dient que faran allò
que ells no s’atreveixen encara a dir que faran. Quan ho facen, si és que ho arriben a fer, ja en
parlarem. Però mentrestant no cal que els amplifiquem la campanya.
Fa anys que sentim citar una frase d’Hiram
Johnson segons la qual en una guerra la
informació és la primera derrotada. He
cercat l’original i encara és millor i més interessant. Johnson diu que ‘entre les calamitats de la guerra hi ha la disminució de
l’estima per la veritat, substituïda per falsedats interessades, que la credulitat
encoratja’. Que la credulitat encoratja! Aquesta és la clau,
efectivament, de la carta de Rajoy.
PS.
És molt probable que dimarts es faça pública la sentència del cas Gürtel, que
sembla ser que serà demolidora per a Rajoy. Ajornar –ni que siga unes hores– la
presa de possessió dels consellers, prevista dimecres, li permetria de desviar
els titulars dels diaris. I, un cop passada la tempesta, ja ho veurem…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada