03/01/2018. Enric Ubach. Pensament de Churchill. 1939, canceller britànic. Pressupostos de Guerra, a l’inici de la II Guerra Mundial: Cultura ha de ser l’única partida que no pot disminuir. Hem de mantenir la nostra cultura, sinó ¿per què dimonis fem aquesta guerra?"El nacionalisme espanyol és d'una intolerància tremenda, perquè vol modelar tothom segons el seu patró. Els espanyols volen espanyolitzar tothom. De manera que es tracta d'un nacionalisme expansiu, agressiu i intolerant. Per això els catalans de cultura espanyola són tan agressius amb Catalunya, i especialment amb la cultura catalana, que desqualifiquen constantment. Necessiten empetitir-la, blasmar-la, demostrar-se a ells mateixos que tenen raó perquè allò que és català és una merda."

Benvolguts,

He dit molts cops en aquest Bloc que els articulistes són molt bons però els comentaristes déu n'hi do! 

Ho explico en aquest cas amb un magnífic article editorial d’en Vicent Partal sobre la penúltima cacicada de Montoro, que ja comentarem més endavant i amb un comentari d’Ernest Ubach sobre la cultura catalana, que m’ha estimulat a matisar-lo.

He cercat alguns pensaments com a referència a la cultura catalana:

Victor Alexandre: Només una quarta part dels lectors catalans compren diaris en català

Patrícia Gabancho (tret d’un article de Victor Alexandre):

"El nacionalisme espanyol és d'una intolerància tremenda, perquè vol modelar tothom segons el seu patró. Mentre els catalans no volen catalanitzar ningú, els espanyols volen espanyolitzar tothom. De manera que es tracta d'un nacionalisme expansiu, agressiu i intolerant.

Per això els catalans de cultura espanyola són tan agressius amb Catalunya, i especialment amb la cultura catalana, que desqualifiquen constantment. Necessiten empetitir-la, blasmar-la, demostrar-se a ells mateixos que tenen raó perquè allò que és català és una merda."

Vegem el comentari:

Enric Ubach. Pensament de Churchill. Comentari a l’Editorial de Vilaweb

03/01/2018 

D’en Churcill s’expliquen moltes anècdotes. Una d’elles fou quan li van presentar els primers presupostos del govern després d’entrar en la 2a guerra mundial. Tots els ministeris tenien fortes retallades per desviar els seus ingressos al ministeri de Defensa i, la partida de cultura, havia simplement desaparegut.

Curchill s’hi va negar amb aquesta reflexió perfecta:

《cultura ha de ser l’única partida que no pot disminuir.》 -va dir- 《Hem de mantenir la nostra cultura, sinó ¿per què dimonis fem aquesta guerra?》.

I així va ser com el pressupost de cultura va ser l’únic que es va mantenir al llarg de tota la guerra. I els aliats (britànics i d’altres) varen guanyar la guerra.

L’Ubach es reafirma amb ell mateix i continua:

Hem de fer el que sigui per preservar TV3, el Grec , el Macba, etc. Estem en una maleida Guerra i si no aconseguim mantenir la nostra cultura i el nostre sistema democràtic, ¿per a què dimonis fem aquesta guerra???

I l’Ubach acaba:

Estic convençut que el nou govern posarà fil a l’agulla i que si ens necessita trobarà un poble disposat i decidit.

Enric Ubach