02/12/2017. Gemma Aguilera. El 22D la granota no es convertirà en príncep. El 21D, els electors del bloc del 155 tenen clar què passa si guanyen els seus: Continuaran esclafant l’autogovern, assetjant l’escola catalana, atacant la llibertat dels mitjans de comunicació, la cultura, la memòria històrica i qualsevol altre indici de vida de la nació catalana. Però si guanya l’independentisme, l’Estat no garanteix el joc net. Ningú no sap fins quan l’article 155 usurparà les funcions legítimes del Govern que sigui escollit democràticament, ni fins quan duraran els efectes del setge que ja han posat en marxa.

Benvolguts,

L’excel·lent treball de la Gemma Aguilera ja el coneixem en aquest Bloc. Tanmateix a cada nou article se supera a ella mateixa, sigui parlant d’infraetructures, d’economia o de política. Vegem aquest article d’avui i comentem-lo prèviament, per establir el context o l’escenari sobre el que ella desenvolupa la seva tesi.

Els fatxes del règim borbofranquista del 1978, ens han estat escanyant econòmicament robant-nos el 8% del nostre PIB des de fa lustres i recentralitzant l’economia a Madrid. Han fet una passa més i ens han ocupat el país, primer la Guàrdia Civil i els grisos. Des del Referèndum de l’1 d’octubre ens están apallissant físicament i moral. L’1 d’octubre varen fer una destrossa a les oficines electorals (escoles i centres cívics). Això ens ha demostrat que la violencia institucional, el que en podem dir el crim organitzat, sempre guanya. I sempre guanya perquè el poble català no s’hi ha tornat! Han saquejat els nostres locals i oficines de treball, s’han apoderat dels webs de la Generalitat, han tancat les oficines comercials que teniem pel mon (suposem que Andalusia, el País Valencià i d’altres encara no han passat aquest tràngol, però ja arribarà). I crec que ja n’hi ha prou! L’exèrcit està venint al darrere. Han empresonat els nostres dirigents polítics i socials, o els han obligat a exiliar-se, han dissolt el Parlament de Catalunya, están començant a acomiadar personal i están desatenent les transaccions comercials amb els nostres proveidors, a l’ensems que están prohibint a tort i a dret tot el que els sembla. I crec que ja n’hi ha prou! Han prohibit el color groc però encara no ens fan fer el pas de l’oca. I crec que ja n’hi ha prou! Han creat un ambient de por i amb la col·laboració del borbó han aconsellat a les empreses de l’Ibex primer i a moltes altres a continuació que traslladin els seus domicilis socials a fora de Catalunya, en previsió de que la seva invasió no acabi bé per a ells.

 Aquesta acció coordinada entre els ministeris de l’Interior, d’Hisenda i d’Economia ha pretès provocar un daltabaix en la consideració que Catalunya té al mon, només compensada per la premsa, les televisions i molts grups polítics de molts paisos que s’han quedat també astorats que els seus representants polítics no hàgin protestat sinó que contrariament han acceptat que a Espanya el Gobierno pot fer aquesta barbaritat, i no passa res. I crec que ja n’hi ha prou!! Evidentment la corrupció del Gobierno espanyol els deu estar sortint molt cara, el ministre Montoro ja va explicar que els sortia car els favors que havien de fer o les amenaces que feien a segons quins paisos que tard o d’hora els petaria als morros. La ministra Cospedal va comprar als EUA una bona col·lecció d’avions de guerra, just uns dies abans que els ministres espanyols anessin als EUA i immediatament abans de les cafrades que l’exèrcit espanyol va a cometre l’1 d’octubre a Barcelona. I crec que ja n’hi ha prou!!

Vegem l'article:

OPINIÓ SINGULAR

El 22D la granota no es convertirà en príncep

"Construir de forma efectiva la República serà un llarg camí ple d’amenaces, de proves de solidaritat, de resistència, de mobilització, de pacifisme i de desobediència. I caldrà estratègia, tàctica i unitat"

per Gemma Aguilera

 02/12/2017

No ens enganyem. Construir de forma efectiva la República serà duríssim. Implicarà fer un llarg camí ple d’amenaces, de proves de solidaritat, de resistència, de mobilització, de pacifisme i també de desobediència. I caldrà estratègia, tàctica i unitat. Fins i tot si l’independentisme obté més del 50% dels vots, Espanya imposarà les seves regles de joc, que passen, justament, per no respectar les regles del joc si actuen en nom de preservar la unitat d’Espanya i el búnquer del 78. El 21D, els electors del bloc del 155 tenen clar què passa si guanyen els seus: 

Continuaran esclafant l’autogovern, assetjant l’escola catalana, atacant la llibertat dels mitjans de comunicació, la cultura, la memòria històrica i qualsevol altre indici de vida de la nació catalana.

Però si guanya l’independentisme, l’Estat no garanteix el joc net. Ningú no sap fins quan l’article 155 usurparà les funcions legítimes del Govern que sigui escollit democràticament, ni fins quan duraran els efectes del setge que ja han posat en marxa.

El 155 és barra lliure sense cap control. L'independentisme no pot ser ingenu i pensar que el 22D la granota es convertirà en príncep pel petó de les urnes. Qui dipositi a les urnes una papereta de Junts per Catalunya, ERC o la CUP té tot el dret del món a exigir als seus representants que tirin endavant la República i afrontin els seus compromisos, però és just reconèixer que no només està en mans dels catalans abandonar aquest estat autoritari. Altrament, ja no hi seríem. Els representants del PDeCAT i d’ERC ho han arriscat tot, fins al punt que alguns són a la presó, a l’exili, o sota vigilància judicial, amb la possibilitat que les fiances que imposa la justícia espanyola els arruïnin patrimonialment a ells i a les seves famílies, tot i l'ajuda de la caixa de solidaritat, sense la qual molts serien ja morts civils. I també, en menor mesura, els deu diputats de la CUP se l’han jugada al Parlament, i els seus alcaldes, que han estat i seran perseguits per donar compliment a la voluntat dels seus veïns. 

No ens enganyem, que els consellers i els Jordis puguin sortir de la presó no significarà que l’Estat abandoni la vulneració de drets fonamentals i que accepti el joc democràtic. 

Abans o després els jutjarà pel fals delicte de rebel·lió o sedició, i el Govern legítim de Catalunya, en la forma que prengui des de Catalunya i/o des de Bèlgica, estarà permanentment assetjat i amenaçat per la justícia espanyola, els fiscals, els ministres i els socis de Rajoy. Qualsevol moviment serà sospitós, escanyaran financerament la Generalitat, pressionaran mitjans de comunicació públics i l’escola catalana patirà. El Parlament legislarà i el TC tombarà tot el que li sembli. Els Mossos estaran controlats des de Madrid, com a mínim durant una bona temporada, les ambaixades catalanes a l’exterior acumularan pols i qualsevol despesa serà fiscalitzada. Com una colònia.

Però tot això és salvable. És una qüestió de temps, d'estratègia i d'internacionalització. El carrer ha demostrat que hi és. Però també ho han demostrat els partits independentistes. JxCAT-PDeCAT i ERC, i probablement també la CUP, són conscients de la dificultat, però també del fet que només essent un Estat Catalunya sobreviurà. 

Visualitzen la idea de tenir un Govern legítim a l’exili que marqui a Catalunya i a la comunitat internacional el relat de la República en construcció, i un govern executiu que tingui capacitats jurídiques pot fer avançar més ràpid en aquest camí que va començar el 27 d’octubre i que, passi el que passi, ja no té marxa enrere, perquè la República ja ha nascut. Ara ha de créixer i viure.