Benvolguts,
Atenció! Aquest article és anterior a l’1-O
encara que el comentem més d’un mes més tard, el 8 de novembre. I en aquests 40 dies ha plogut molt! Veurem què
crèiem que passaria i sabem què va passar realment! Hi ha un paràgraf final, amb una conclusió
de l’article, que era molt difícil d’encertar. El mostrem:
Votar o no ja no és la
qüestió. Intentar-ho, sí. I el sobiranisme no defallirà en la intenció. El
Govern i la societat civil estan conjurats i no hi ha cap alternativa. Diumenge
que ve els carrers s'ompliran de gent amb la papereta a una mà i el DNI o el passaport a l'altra per anar
al col·legi electoral a votar. Si no els deixen entrar, ocuparan els carrers i no se'n
mouran en tot el dia. Serà un espectacle. De moment, els sobiranistes van guanyant, sobretot en
la premsa internacional, que critica l'immobilisme de Rajoy i molt poc
Puigdemont. Si aquesta setmana continua la repressió i diumenge la
Guàrdia Civil actua com els grisos durant el franquisme, s'entrarà en una fase
encara més favorable als sobiranistes. Sense
votar ja hauran guanyat.
I tal com sabem, gairebé tot s’ha esdevingut com l’articulista
imagina. Gairebé tot amb una última conclusió: Sense votar
ja hauran guanyat. I
aquesta conclusió encara no és així. No hem guanyat! Necessitem que l’acció d’en Puigdemont
i els seus consellers a Brussel·les esdevingui
positiva...
Que
vol dir que Espanya perdi i Europa també! Podem fer-ne juguesques!
Vegem l’article:
OPINIÓ
La recta final
Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 25 de setembre de 2017
Aquesta és la setmana decisiva. La setmana que ha d’acabar
amb la celebració del referèndum d’autodeterminació. El
govern de Mariano Rajoy està fent tot el possible perquè l’1-O sigui un desastre i
així donar més arguments als que diuen que el referèndum no té les garanties
democràtiques necessàries.
És veritat que cada
cop és més difícil votar en condicions. En els set dies que queden, Rajoy i els tribunals al seu
servei faran un pas més i redoblaran la repressió contra el sobiranisme. Tot és possible, fins
i tot la detenció del president de la Generalitat o la dissolució del Govern.
I és que l’obsessió del Rajoy —però també del PSOE i del PSC— és que no se celebri l’1-O. Avortar-lo i així
no haver d’entomar-ne el resultat. Ni en els temps més durs del
terrorisme d'ETA no s'havia
violentat tant la democràcia a Espanya. Això si passem per alt l'organització
dels GAL. Però, és clar, el terrorisme d'Estat organitzat
pels socialistes ja era una il·legalitat de bon començament.
La maniobra del fiscal d’ordenar que els
Mossos d’Esquadra se sotmetin a l’autoritat d’un personatge de segona fila del
Ministeri de l’Interior, Diego Pérez de los
Cobos, processat per tortures a un pres d’ETA i germà de l’expresident del
Tribunal Constitucional i militant del PP que feia comentaris xenòfobs contra
els catalans, té mala intenció. Els juristes demòcrates no comparteixen que
un fiscal és pugui atorgar aquest dret, però tant és, perquè el combat no és
jurídic. Les autoritats espanyoles ja no s'estan
de res.
Se serveixen de les mobilitzacions multitudinàries de la
setmana passada, que a Madrid han convertit en tumultuoses,
amb l’objectiu de controlar la policia catalana i
obligar els Mossos a impedir que els votants puguin accedir als col·legis
electorals.
Rajoy voldria veure
feta realitat la “confrontació entre
catalans” que proclamen un dia i un altre encara que no sigui veritat.
No dissimula
gens. No és la mateixa estratègia que
el PP i el PSOE van utilitzar al País Basc, però s’assembla força.
Rajoy voldria veure feta realitat la “confrontació entre catalans” que
proclamen una dia i un altre encara que no sigui veritat
Segons Rajoy i els
mitjans de comunicació madrilenys que li donen suport, que són pràcticament tots, Espanya és el refugi de la unitat, la concòrdia i la
democràcia, mentre que a Catalunya no es pot viure en llibertat. I aquest relat és abonat pel PSC quan
s'hi suma amb l’argument que els seus alcaldes són assenyalats pels
independentistes.
La mentida és flagrant.
Mentre a Catalunya s’empresona alts càrrecs del Govern, aquests alcaldes socialistes viuen com
volen i ningú va de matinada a casa seva a detenir-los. El món al revés, com a Saragossa, on els feixistes encerclen l'Assemblea de Parlamentaris que el PSOE també va intentar boicotejar. El maltractador sempre culpa el maltractat d’haver-lo provocat abans. Però ja se sap que en totes les confrontacions les mentides
esdevenen evidències. En les guerres, a més, la primera víctima és
la veritat. Però els fets són els fets. Cap alcalde socialista ha estat forçat a fer el que no
volia, mentre que els més de 700 alcaldes independentistes són cridats a declarar als
jutjats. Uns són lliures d’oposar-se al
referèndum i els altres són perseguits per
afavorir-lo. Ras i curt.
No tot el que dicta un jutge és democràtic, sobretot a Espanya, on hi ha
jutges que abans eren membres de la policia franquista o membre del TOP
No sé què passarà el dia 1. Els opinadors sobiranistes més exaltats reclamen urnes sigui com sigui
mentre acusen els dimitits membres de la Sindicatura
Electoral de covards, que és una forma indirecta de criticar el Govern Puigdemont. Que a aquestes
altures de la pel·lícula hi hagi qui vulgui dinamitar el Govern només indica fins a quin punt aquests opinadors no saben en
quin país viuen. Els opinadors unionistes, en canvi, celebren que Rajoy hagi quasi anul·lat
el referèndum amb unes accions judicials antidemocràtiques. No tot el que dicta un jutge és democràtic, sobretot a Espanya, on hi ha
jutges que abans eren membres de la policia franquista o membre del TOP.
Potser els uns i els
altres es quedaran amb un pam de nas. La convocatòria del referèndum es mantindrà, encara que
els sobiranistes hagin d’assumir que no es podrà votar amb normalitat. Sense
una oferta de diàleg de veritat, ja no hi ha marxa enrere.
Votar o no ja no és la
qüestió. Intentar-ho, sí. I el sobiranisme no defallirà en la intenció. El
Govern i la societat civil estan conjurats i no hi ha cap alternativa. Diumenge
que ve els carrers s'ompliran de gent amb la papereta a una mà i el DNI o el passaport a l'altra per anar
al col·legi electoral a votar. Si no els deixen entrar, ocuparan els carrers i no se'n
mouran en tot el dia. Serà un espectacle. De moment, els sobiranistes van guanyant, sobretot en
la premsa internacional, que critica l'immobilisme de Rajoy i molt poc
Puigdemont. Si aquesta setmana continua la repressió i diumenge la
Guàrdia Civil actua com els grisos durant el franquisme, s'entrarà en una fase
encara més favorable als sobiranistes. Sense votar ja hauran
guanyat.
Agustí Colomines
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada