Benvolguts,
Comencen a traspuar explicacions sobre els moments àlgids
del 10-O, amb milers de persones esperant al Passeig Lluís Companys, i
els retards sobre la proclamació “interruptus” de la República...
Comentem avui l’article
sobre l'amenaça de l'Estat al Govern: "Si hi ha morts, cauran sobre la vostra
consciència" d'en Joan Solé al directe.cat:
En Joan Solé explica la situació, fa una cronologia, explica
els sentiments del Govern a cada moment i es planteja, si cal, una sèrie de preguntes,
moltes deixades sense resposta. En fem un resum:
·
Dilluns el portaveu d'ERC, Sergi
Sabrià, encetava el mea culpa de l'independentisme: "El país i el
Govern no estaven preparats, i aquest em sembla que és el mateix
sentit amb què ho deia Clara Ponsatí,
per fer
front a un Estat autoritari sense límits a
l'hora d'aplicar la violència"
·
De mica en mica van transcendint més detalls del grau de bel·ligerància amb el qual l'Estat estava disposat a fer ús per
frenar la independència de Catalunya. A compte gotes
els consellers i figures destacades dels partits exposen, sense entrar en molts
detalls, com el Gobierno volia activar la via
violenta sense miraments. El no desplegament de les estructures d'Estat i la manca
d'iniciativa per fer efectiu el control del territori, un cop aprovada la Declaració d'Independència, s’explica en gran part, per dos factors.
·
En aquest sentit, interlocutors del Gobierno varen fer saber a la
Generalitat que "si hi ha morts, cauran sobre
la vostra consciència". Una amenaça que va
motivar que s'apostés per no resistir ni oficialitzar la DI als diaris oficials. Segons
apunten fonts coneixedores, tot i que la normativa europea impedeix aquest tipus de
procediment militar, l'Estat estava disposat "a tot" per
frenar la independència i les amenaces eren explícites. Uns fets que
es volen explicar "amb tots els detalls
quan arribi el moment".
·
Un pas enrere per evitar el conflicte violent.
L'estratègia del president Puigdemont fou la d'evitar qualsevol situació que
posés els funcionaris i/o els ciutadans en la posició d'escut defensor de la
República, per això, hores després de la proclamació, el Govern en bloc
va acceptar que calia fer un pas enrere: "l'amenaça
era real". 24 hores després, des de
Girona, el president demanava oposició democràtica. Els Comitès de Defensa de la República i Universitats per la
República acompanyaven aquest moviment.
L'autocrítica dels
partits del Govern va encaminada en el reconeixement dels errors, com la manca
d'evolució de les estructures d'Estat. Una reflexió
que cal fer, però no monopolitzar. Fins on varen
arribar les traves pròpies i externes? Era
coneixedor el president que les conselleries no tenien llestes les estructures?
Vegem ara l’article complet d’en Joan Solé:
15 DE NOVEMBRE DE 2017
05:00 H
A poc a poc es van
coneixent més detalls de la bel·ligerància que tenia preparada el Gobierno
contra la Generalitat
Joan Solé @JoanSole_ | Dilluns el portaveu d'ERC,
Sergi Sabrià, encetava el mea culpa de l'independentisme: "El país i el Govern no estaven preparats, i aquest em
sembla que és el mateix sentit amb què ho deia Clara Ponsatí, per fer front a
un Estat autoritari sense límits a l'hora d'aplicar la violència"
De mica en mica van
transcendint més detalls del grau de bel·ligerància amb
el qual l'Estat estava disposat a fer ús per frenar la independència de
Catalunya. A compte gotes els consellers i figures destacades dels partits
exposen, sense entrar en molts detalls, com el
Gobierno volia activar la via violenta sense miraments. El no
desplegament de les estructures d'Estat
i la manca d'iniciativa per fer efectiu el control del territori, un cop
aprovada la Declaració d'Independència,
rau, en gran part, per dos factors.
El primer és l'aposta del Govern per trobar
una via dialogada, esperaven una resolució política. Deia el conseller de
Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, que "davant un problema,
una solució", i amb aquest mantra l'executiu català va treballar per fer
possible el referèndum de l'1 d'octubre i obrir un marc de negociació. La
mobilització popular de la votació era la carta amb la qual s'esperava que el Gobierno es mostrés disposat a trobar
una via pactada per resoldre l'atzucac. No fou així. La repressió policial fou un missatge molt
clar. El Govern s'esperava que:
·
amb cinc anys de mobilitzacions massives,
·
la majoria absoluta al Parlament
·
i l'1-O
emplaçarien Mariano Rajoy a fer un pas endavant per encetar
un debat, si feia falta, amb la mediació nacional o internacional per acostar
posicions. La suspensió de la Declaració d'Independència el 10 d'octubre fou la demostració que
l'aposta era ferma, l'inici de la tramitació del 155 tirava per terra aquesta opció.
El segon factor, i determinant, per entendre per què el Govern
legítim de Catalunya va decidir no oferir cap resistència al 155 fou l'amenaça
"real" que l'exèrcit espanyol es desplegués pel territori català i
fes ús de la violència.
En aquest sentit,
interlocutors del Gobierno varen fer saber a la Generalitat que "si hi ha morts, cauran sobre la vostra
consciència". Una amenaça que va motivar
que s'apostés per no resistir ni oficialitzar la DI als diaris oficials. Segons
apunten fonts coneixedores, tot i que la normativa
europea impedeix aquest tipus de procediment militar, l'Estat estava disposat
"a tot" per frenar la independència i les amenaces eren explícites.
Uns fets que es volen explicar "amb tots els detalls quan arribi el moment".
Un pas enrere per
evitar el conflicte violent:
L'estratègia del
president Puigdemont fou la d'evitar qualsevol situació que posés els
funcionaris i/o els ciutadans en la posició d'escut defensor de la República,
per això, hores després de la proclamació, el Govern en bloc va acceptar que
calia fer un pas enrere: "l'amenaça era real".
24 hores després, des de Girona, el president
demanava oposició democràtica. Els Comitès de Defensa de la
República i Universitats per la República acompanyaven aquest
moviment.
L'autocrítica dels
partits del Govern va encaminada en el reconeixement dels errors, com la manca
d'evolució de les estructures d'Estat. Una reflexió
que cal fer, però no monopolitzar. Fins on varen
arribar les traves pròpies i externes? Era
coneixedor el president que les conselleries no tenien llestes les estructures?
Quan s'explicarà sense embuts fins on va arribar l'amenaça de
l'Estat?
Moment de carregar la motxilla, la campanya serà molt
intensa.
Joan Solé
Comentaris
1#Sergi
La INDEPENDÈNCIA i la defensa de la república
no evitarà mai un període de violència armada per part del regne d’espanya,
baixes humanes inconcretes incloses (la bona notícia és que no serà un temps
indefinit).
ni tan sols en el cas que el 80% o el 100%
dels catalans VOTESSIN per partits independentistes a les properes eleccions
imposades del 21D.
Això ho hem de tenir molt clar i no anar més
amb el lliri a la ma. espanya sempre mor matant. si volem la independència hem
d’assumir els riscos i costos.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada