Benvolguts,
Una rebentada,
molt encertada, i tristament gairebé poética, ens presenta la història i el capteniment de l’Europa dels
Estats. Que tal com està pintada no hauria de ser la nostra Europa.
La nostra Europa hauria de ser
l’Europa dels Pobles!
I mirant-ho amb
els ulls de l’autor, o els del Churchill, o els de l’Adenauer, o els d’en
Schuman, trigarà eternament a arribar!
L’actual Europa, la CE, ha arribat a ser dominada i manada per les
dretes més feixistes (dit amb la
boca petita). I ja sabem que les dretes feixistes i ultrafeixistes, les dretes
que manen a Europa, les del Partit Popular Europeu així com els seus fidels
acòlits o sicaris espanyols, están
guiades per un catecisme liberal que tendeix a fer cada cop més gran l’espai
entre els molt rics i els molt pobres. I a aprimar l’espai dels molt rics de
forma que siguin pocs i molt, molt, molt rics i al mateix temps per compensar tractar
també l’espai dels pobres per tal que siguin molt, molt, molt pobres. Com a
consequència l’antiga clase Mitjana, tal
com preconitzava Colbert a la seva época, será l’ase dels cops, será el
coixí que aguantarà la pressió de l’olla miserable, proletària, les tensions
dels de més avall, de l’estament paupèrrim, de l’estament proletari. Ja ho
diuen els francesos: le coeur a gauche et
le portefeuille a droit!
Interessants les
expressions de l’article:
·
La llopada europea s’ha limitat a
recitar el catecisme fundacional
·
Llops amb llops –estats amb
estats– no es mosseguen
·
Cap llop no ha de ficar-se per a
res al cau d’un altre llop
·
Que cada llop devori el xai a dins
del seu cau i així evitarà deixar-ho tot esquitxat de vídeos
·
El decàleg de la CEE des del
Tractat de Roma (1957): fer diners i, en conseqüència, combatre el comunisme i
garantir la integritat dels estats socis
Si comprenem la paràbola, i continuem pensant com els europeus
dels Estats, podem imaginar que ni Catalunya, ni Còrsega, ni el Véneto, ni la Bretanya,
ni Escòcia (?), podran arribat mai a ser independents...
Vegem l’article:
7 novembre 2017
2.00 h
LA GALERIA
“Europa” es repeteix
Joan Ferrerós
La llopada europea s’ha limitat a recitar el catecisme fundacional
La no-reacció
d’“Europa” ha decebut molta gent. De
poc han servit els advertiments previs:
Llops amb llops –estats amb estats– no es
mosseguen.
L’esperança en alguna forma de bondat induïa a
pensar que la
presumible democràcia i els drets dels pobles (segons quins), que diu defensar,
la portarien a fer un gest. Per ara
no ha estat així. La dita llopada s’ha limitat a recitar el catecisme
fundacional: cap
llop no ha de ficar-se per a res al cau d’un altre llop. Només la
violència de les càrregues policials contra els votants ha incomodat les
llorigades de nord enllà, més que res per una qüestió estètica: que cada llop devori el xai a dins del seu cau i així evitarà
deixar-ho tot esquitxat de vídeos. “Europa” ja havia obviat catalans i
espanyols el 1945; les raons van ser les que
després van inspirar el decàleg de la CEE des del Tractat de Roma (1957): fer diners i, en
conseqüència, combatre el comunisme i garantir la integritat dels estats socis. Fou així que els aliats guanyadors de la Segona Guerra Mundial, gràcies a
l’obstinació de Churchill, van respectar el règim feixista espanyol perquè era
anticomunista i la Gran Bretanya hi negociava; els EUA, que volien fer caure el
dictador tancant l’aixeta del petroli, van deixar fer l’estadista del puro;
França estava per refer la casa
pròpia. I vet ací que Churchill va poder obsequiar Espanya amb 30 anys més de
franquisme. Amb la restauració borbònica
de 1975 “Europa” va moure fils perquè el capital patís
poc: als anys 80 va injectar milers de
milions per assegurar la socialdemocràcia presidida pel futur assessor del
multimilionari Slim; una de les primeres inversions va ser el metro Madrid-Sevilla perquè el
del ribot pogués anar a embeinar el sabre els caps de setmana. Ara “Europa” torna a respectar les interioritats
espanyoles. Per
evitar soroll al diner (se’n surten?), i,
desaparegut el fantasma que recorria Europa, per
ajudar Rajoy amb la integritat territorial. “Europa” ha dit que si els catalans assoleixen el seu estat –fet
que els podria semblar raonable–, en altres
llocs també el voldrien!
No consideren pas que si Europa fos una confederació de nacions
autodeterminades, la UE seria més forta, sentida i “europeista” que aquesta
dels estats; per mostra, recorden el fracàs
de la nonada Constitució Europea?
És aquesta “Europa” que va tolerar les atrocitats a l’ex-Iugoslàvia de fa 25
anys i no mira pels milers de morts i d’abandonats, fugitius de
l’Orient Mitjà. Per ara ja en té prou amb l’himne de Schiller i Beethoven, i el
respecte a l’esclerosi estatista.
Joan Ferrerós
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada