Benvolguts,
En el Bloc hi trobareu molts comentaris als articles d’en
Vicent Partal. Però no puc comentar-los tots. Tanmateix si em semblen
interessants a cop d’ull, els emmagatzemo per tal de tornar-los a llegir i
comentar i decidir que els he de publicar. Aquest és el cas de l’Editorial del
Vilaweb de fa 4 dies que ara us ofereixo.
El títol Sort dels
serens, no es refereix al cos de serens que des del 1785 fins el 1981 varen fer les rondes de nit a les ciutats com Barcelona.
El
títol, es refereix als ciutadans conscients que saben mantenir la serenitat
quan sembla que les circumstàncies van mal dades!
Vegem-lo i gaudim-ne:
Sort dels serens
«Guanyarem perquè la nostra força és impressionant i no la pots tombar
amb jutges ni amb policies. Visiblement impressionant»
7/09/2017 22:00
Divendres de la setmana passada,
mentre la Guàrdia Civil es presentava a VilaWeb per lliurar-nos un requeriment
del TSJ que ens demanava que deixàssem de fer la feina que fem i que
continuarem fent, uns quants redactors d’aquest diari entrevistàvem a palau el
president de la Generalitat.
Enmig de l’entrevista,
vaig rebre la trucada que em va avisar de què passava. I òbviament ho vaig
comentar. El cap de premsa del president, Pere Martí, també va rebre la
confirmació que els guàrdies civils visitaven al mateix temps la redacció dels
nostres germans del Punt Avui. Per un moment, l’entrevista es va interrompre.
Però Puigdemont va mirar el mòbil i va somriure: ‘Nosaltres, a la nostra. Continuem
l’entrevista…’, va dir.
La serenitat que
transmet el qui abans d’un mes sembla que serà el primer president de la
república catalana és impressionant i crec que ja ho deveu haver notat:
‘Nosaltres, a la nostra.’ El govern de Catalunya té
una feina a les mans, que és posar les urnes, i la farà perquè sap com fer-la i
perquè no perd els nervis arran de les provocacions ridícules del règim. Aquesta serenitat és, de fet, allò que desconcerta totalment i
encrespa unes forces repressives que es veu que encara no han entès que els cartells no són
metralladores, sinó una cosa infinitament molt més perillosa i impossible de
desarmar.
Ara és l’hora de la serenitat perquè la serenitat és el que ens farà
guanyar. Guanyarem per la serenitat d’Oriol
Amorós explicant a un d’aquests guàrdies urbans que de sobte es pensen que són
qui sap què que ell fa una campanya precisament perquè és el secretari
d’Immigració del govern. Guanyarem per la serenitat de Núria
Llorach –moltes gràcies– i de Vicent Sanchis fent que els anuncis oficials
apareguen en els mitjans oficials, com sempre. Guanyarem per la serenitat de la gent d’Alcanar eixint al carrer amb
graneres per substituir la granera que els va prendre la Guàrdia Civil. Guanyarem per la serenitat de tot l’equip del Departament d’Economia, que ni s’immuta
arran les amenaces de Montoro i continua bastint una hisenda bona de veritat,
que no tinga els forats corruptes de l’espanyola. Guanyarem per la serenitat dels Mossos d’Esquadra, que prenen notes de
tot el que passa a la llum del dia, sense molestar ningú, mentre vigilen el que
realment és important, no com alguns altres. Guanyarem per la serenitat del director del Vallenc i dels seus veïns
cantaires que han marcat el ritme de la campanya. Guanyarem per la serenitat dels qui han fet possible que Ada Colau no quede
a l’altra banda, perquè ara no importen els càlculs electorals sinó la
llibertat. Guanyarem
per la serenitat de Teresa Forcades, que diu que Catalunya ara ha de ser
l’Arenys de Munt d’Europa i té més raó que una santa. Guanyarem per la serenitat d’Anna
Gabriel, que esbossa un somriure ample a cada acte quan la policia, siga quina
siga, se li acosta, i per la feina incansable de Quim Arrufat.
Guanyarem per la serenitat del síndic Rafael Ribó,
que informa tot Europa de la degradació de les llibertats que ens imposa
Espanya. Guanyarem per la serenitat d’aquell
militant del PSC que se’m va acostar divendres a Pallejà i em va dir que ja no
volia ni barallar-se amb els seus, que el dia 1 ell es vestiria com bonament li
plagués i aniria a votar amb la cara ben alta. Guanyarem per la serenitat de
Miquel Buch i Neus Lloveras, representants excel·lents dels més que excel·lents
batlles que tenim i que arreu del país fan allò que toca, sense perdre els
nervis ni un minut.
Guanyarem perquè la nostra força és impressionant i no la
pots tombar amb jutges ni amb policies. Visiblement impressionant.
Els desbordem més cada minut que
passa, tant que l’aigua ja ha començat a córrer fora del nostre pantà i tot. A Bilbao,
dissabte, els organitzadors van restar desconcertats de l’afluència multitudinària de
bascs que van eixir al carrer a dir que ens feien costat i que ens defensarien.
A Madrid, ahir, vam veure unes escenes que feien posar la pell de gallina i que
no havíem vist de moltes dècades ençà, gent
solidària amb Catalunya enfrontant-se a la caverna des dels carrers més
populars, amb els punys ben enlaire. Per nosaltres. Tot el cap de setmana el batlle de
Marinaleda ha repartit pel nostre país l’abraçada de l’Andalusia rebel, una
abraçada que duu l’escalf de la dignitat i l’honor dels treballadors del camp
més ofegat d’Europa. I més enllà,
el govern d’Escòcia i els diputats danesos, inclosos els del PP. I el ministre belga. I Julian Assange.
I Varufakis. I fins i tot el murri de Juncker. I els diaris, i les
televisions.
I els editorials, els textos alarmats per l’erdoganització d’Espanya, ara ja impossible de dissimular
gràcies al fet que nosaltres, amb la nostra determinada serenitat, hem fet que
li caigués la careta.
Només han passat
quatre dies de campanya electoral, però crec que tots ja sabem que aquesta serà
la campanya més èpica que haurem hagut de viure mai. I la més bonica, de llarg.
I la més emocionant. I també serà la més decisiva. Si esteu nerviosos, entreteniu-vos
preparant les banderes, els cotxes, el xampany, els clàxons excitats i el
confeti alegre que, si no passa res estrany, haurem d’escampar per places i
carrers quan se sàpiguen els resultats. Però
fins aleshores, fins que no haja tancat el darrer col·legi electoral, serenitat, unitat i
feina. Aquest referèndum es guanya vot a vot i cadascú de nosaltres
té la responsabilitat i l’obligació de cercar-los, els vots, sota les pedres,
si cal. Que
el govern, aquest govern de gent serena que tenim, ja s’encarregarà de posar les urnes a la nostra
disposició.
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada