dijous, 20 de juliol del 2017

19/07/2017. Salvador Cot. Una bombolla plena de catalans bojos. "L'U d'Octubre ha fet que tots els tòpics de la catalanofòbia antropològica es condensin en una tempesta d'insults, histèrica i coral, que arriba des dels mitjans de Madrid i que deixa perplexa l'opinió pública catalana". La Catalunya que dibuixen, aberrant i lisèrgica, viu dins de la bombolla informativa madrilenya, allunyada del que s'escriu a Barcelona, Londres, París o Nova York.

Benvolguts,

Aquest article és una constatació repetitiva del pensament de tots els articulistes catalans que periòdicament s’adonen individualment o col·lectivament dels insults que els nostres enemics ens llencen sense treva i ho publiquen com a article d’opinió, com a acudit gràfic, etc.
I aquests insults, variats, podrien ser els mateixos que es devien fer el 2012, que van inspirar el ninotaire Ferran Martin a crear aquesta genial vinyeta:


Com a corol·lari Salvador Cot escriu aquest magnífic paràgraf:

A Catalunya el que hi ha és un debat polític intensíssim que l'independentisme ha guanyat, simplement, per incompareixença de l'unionisme. I, com deia l'autor de Les cròniques marcianes, "la bogeria és relativa. Depèn de qui tanqui a qui a la gàbia". [A Catalunya també diem que n’hi ha més a fora que a dins...]

Vegem l’article d’en Salvador Cot:


Una bombolla plena de catalans bojos

"L'U d'Octubre ha fet que tots els tòpics de la catalanofòbia antropològica es condensin en una tempesta d'insults, histèrica i coral, que arriba des dels mitjans de Madrid i que deixa perplexa l'opinió pública catalana"


per Salvador Cot 

19/07/2017

"El patiran els ciutadans de Catalunya, siguin o no independentistes", així acabava l'editorial d'aquest dimecres a El Mundo en relació amb el nou director general dels Mossos d'Esquadra. Una peça apocalíptica que descriu un estat de nerviosisme alarmant de qui l'escriu, amb adjectius com "talibà", "insultón", "deriva quasi dement" o "fanàtics seguidors irredempts de la seva quimera". Tot això, malgrat que el president del PP de Terrassa, la ciutat de Pere Soler, es declari amic seu i còmplice de gran part de les bromes que escandalitzen l'editorialista madrileny. La veritat els és igual.

L'U d'Octubre ha fet que tots els tòpics de la catalanofòbia antropològica es condensin en una tempesta d'insults, histèrica i coral, que arriba des dels mitjans de Madrid i que deixa perplexa l'opinió pública catalanaLa Catalunya que dibuixen, aberrant i lisèrgica, viu dins de la bombolla informativa madrilenya, allunyada del que s'escriu a Barcelona, Londres, París o Nova York. Una bombolla que, inevitablement, quan esclati, deixarà en evidència un règim polític corcat fins el moll de l'os i incapaç de regenerar-se.

A Catalunya el que hi ha és un debat polític intensíssim que l'independentisme ha guanyat, simplement, per incompareixença de l'unionisme. I, com deia l'autor de Les cròniques marcianes, "la bogeria és relativa. Depèn de qui tanqui a qui a la gàbia". 

Salvador Cot

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada