dissabte, 8 de juliol del 2017

08/07/2017. Referèndum. Salvador Cot. La colònia del Nord-est. La mentalitat colonial impregna els discursos sobre Catalunya. Aquí no hi veuen política, només delinqüents. Els tres expresidents espanyols han aparegut/comparegut per deixar ben clar que ni al Felipe González dels Jocs de Barcelona, ni a l’Aznar que parlava català a la intimitat, ni al Zapatero que deia ser del Barça no els passa pel cap que els catalans puguin decidir el seu futur. Cap d’ells no es pensa moure ni un mil·límetre de l’Espanya de Don Pelayo. I la cordialíssima trobada a la Moncloa que va servir per dir el mateix amb les mateixes paraules. Mariano y cierraEspanya.

Benvolguts,

Un extraordinari article d’opinió d’en Salvador Cot!

Deixeu-me primer elucubrar sobre la profunditat dels articles que llegim en els diaris o setmanaris o en les opinions dels tertulians a la ràdio o la televisió. Ho hem explicat reiteradament que cal saber qui signa i a quin diari pertany (a quin amo es deu) per saber com te’ls has de llegir. I en les tertúlies de ràdio o de televisió passa el mateix, hi ha personal que senta càtedra sempre que parla i hi ha subproductes normalment fatxes com el tal Alejandro Tercero o el repugnant Enric Hernández o els altres repugnants Joan López Alegre, Nacho Martín Blanco o Toni Bolaño. Hi ha també productes intermedis, igual de repugnants però més sibil·lins, que no se’ls veu tant el llautó, per tant més perillosos, com el Francesc de Carreras, l’Ignacio Vidal-Folch, el Sardà i d’altres!

En els diaris hi ha notícies sense signar o signades com a Redacció, hi ha relats i hi ha també articles d’opinió. I segurament que la profunditat de l’escrit és proporcional a la cadena que hem esmentat: els primers són menys profunds, hi ha menys ànima del redactor en les notícies i hi ha més profunditat en els articles d’opinió.

Nosaltres, en el Bloc, acostumem a comentar només els articles d’opinió!

També és cert que hi ha articulistes que no saben escriure altra cosa que articles d’opinió i en Salvador Cot n’és un d’aquests. Segurament els passa i ens passa com a aquell que un dia es va adonar que escrivia en prosa. O sigui els escriptors o periodistes que estan avesats a redactar articles d’opinió o Editorials no els veuràs escrivint Notes de premsa o Notícies sense massa suc ni bruc, creen obres d’art.

Els articles d’opinió de vegades van disfressats d’Editorials com els d’en Vicent Partal al Vilaweb o els del José Antich a El Nacional. Hi ha també Editorials com els del PuntAvui que no se sap qui els signa i per tant els has d’atribuir al Director del Diari.

Vegem ara la col·laboració periòdica d’en Salvador Cot al PuntAvui, de títol La colònia del Nord-est:

8 juliol 2017 2.00 h

KEEP CALM

La colònia del Nord-est

Salvador Cot

La mentalitat colonial impregna els discursos sobre Catalunya. Aquí no hi veuen política, només delinqüents

O no se n’adonen o els és igual –potser passen les dues coses–, però la reacció de Madrid al referèndum català projecta una imatge típicament colonial. Els tres expresidents espanyols han aparegut/comparegut per deixar ben clar que ni al Felipe González dels Jocs de Barcelona, ni a l’Aznar que parlava català a la intimitat, ni al Zapatero que deia ser del Barça no els passa pel cap que els catalans puguin decidir el seu futur. Tots tres van pactar treves amb ETA, per exemple, però cap d’ells no es pensa moure ni un mil·límetre de l’Espanya de Don Pelayo. Per si fos poc, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van teatralitzar una cordialíssima trobada a la Moncloa que va servir per dir el mateix amb les mateixes paraules. 

Mariano y cierraEspanya.

Mil pals, cap pastanaga. Els mitjans de comunicació de Madrid també formen part de la competició patriòtica, fins al punt de despistar completament l’opinió pública espanyola, que no entén res i, per tant, és incapaç de demanar explicacions als seus polítics per haver generat una crisi de dimensions històriques. El resultat és que la mentalitat colonial impregna tots els discursos sobre Catalunya, on el terme més utilitzat ja ha passat a ser el de sedició. A Catalunya, per tant, no hi veuen política, només un grapat de delinqüents. No només es nega el diàleg amb els representants legítims dels ciutadans de Catalunya, sinó que qualsevol intent seria denunciat immediatament com a feblesa o traïció.

Arribats a aquest punt, tal i com indiquen els manuals per a les revoltes a colònies, comença a ser necessari tranquil·litzar els pied-noirs.

Per això Mariano Rajoy ha demanat “confiança” als simpatitzants unionistes, als quals imagina com una massa compacta que necessita ser salvada pels magistrats del Tribunal Constitucional que entraran en formació per la Diagonal, escortats, per dalt, per les empreses de l’Ibex i, per sota, per les atapeïdes clavegueres de l’Estat.

Als del no, els diu no a votar que no i als del sí, els envia jutges i policies. O sigui que hi ha negres bons i negres dolents, però tots són igual de negres.
Salvador Cot

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada