dijous, 6 de juliol del 2017

05/07/2017. Referèndum. Odei A.-Etxearte. Serà com mai. "Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai. No hi ha referèndums unilaterals d'independència al calendari cada dia. Pel que fa als de l’Ada Colau, S'ha de resoldre el conflicte polític en un referèndum ara i aquí o volen deixar-se endur per l'immobilisme acreditat de l'Estat fins que arribin, si és que arriben, temps millors? La percepció de la ciutadania sobre la vinculació de l'1-O serà decisiva. Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai.

Benvolguts,

L’article de l’Odei és curt però molt dens. I té raó que, semànticament no serà com sempre, segons l’eslògan de l’Oriol Junqueras, sinó que serà com mai!

Vegem-ne un resum dels missatges més punyents:

"Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai". L'1-O no serà una votació com sempre. Si alguna cosa caracteritza la cita a les urnes és el seu caràcter excepcional. No hi ha referèndums unilaterals d'independència al calendari cada dia. I la genuïnitat de la convocatòria, amb l'oposició fèrria que les institucions espanyoles exerciran per impedir-la sigui com sigui, condiciona totes les garanties amb què l'executiu pretén donar seguretat a la ciutadania. Pel que fa als de l’Ada Colau, s'ha de resoldre el conflicte polític en un referèndum ara i aquí o volen deixar-se endur per l'immobilisme acreditat de l'Estat fins que arribin, si és que arriben, temps millors? La percepció de la ciutadania sobre la vinculació de l'1-O serà decisiva perquè hi hagi una participació prou àmplia que legitimi els dos únics passos següents previstos per la llei del referèndum: la proclamació immediata de la independència o unes altres eleccions autonòmiques. Això equival a reconèixer la sobirania de les institucions catalanes i la ciutadania que representen, o atorgar-ne el monopoli a un estat centralista que mai n'ha volgut perdre la tutela, fins al punt de voler impedir que els ciutadans tinguin l'última paraula i siguin lliures per decidir. Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai.

Vegem l'article:

Serà com mai

"Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai"


05/07/2017

Sobta que la campanya amb què JxSí pretén difondre i fomentar la participació en el referèndum sigui interpretable com una ironia. L'1-O no serà una votació com sempre. Si alguna cosa caracteritza la cita a les urnes és el seu caràcter excepcional. No hi ha referèndums unilaterals d'independència al calendari cada dia. I la genuïnitat de la convocatòria, amb l'oposició fèrria que les institucions espanyoles exerciran per impedir-la sigui com sigui, condiciona totes les garanties amb què l'executiu pretén donar seguretat a la ciutadania. El referèndum tindrà garanties, és clar, però no podran ser les de "sempre" en unes eleccions convencionals, per molt que intentin assemblar-se al màxim, començant per l'elaboració del cens electoral fins al sorteig dels membres de les meses. És materialment impossible que sigui com sempre. 

És clar que es tracta d'una campanya política i que l'executiu intenta donar seguretats a l'hora de votar, de la mateixa manera que els detractors del referèndum al·leguen que aquestes garanties no hi són i que no es podrà votar com és habitual. Pretendre que l'1-O s'ajusti al codi de bones pràctiques de Comissió de Venècia també és demanar un impossible, tenint en compte que les recomanacions d'aquest ens consultiu del Consell d'Europa parteixen de la premissa d'un referèndum pactat. El més curiós de tot és que probablement la majoria de la població no s'ha preguntat mai amb quines garanties vota en unes eleccions convencionals, en desconeix els mecanismes i difícilment serà capaç de determinar objectivament la qualitat de les de l'1-O, de la mateixa manera que no ho va fer les altres vegades que va anar a votar. La de les garanties és una batalla política com tantes altres, i els d'Ada Colau s'hi han instal·lat amb una dicotomia de resolució impossible per no entrar en el moll de l'os de la qüestió.

 ¿S'ha de resoldre el conflicte polític en un referèndum ara i aquí o volen deixar-se endur per l'immobilisme acreditat de l'Estat fins que arribin, si és que arriben, temps millors? 

El que comptarà finalment és la confiança de l'electorat en la seriositat de la convocatòria, i això equival, finalment, al manteniment o a la pèrdua del reconeixement institucional de la Generalitat en un moment en què l'Estat en qüestiona les competències. Deia Mariano Rajoy aquest dimecres que la Generalitat té "deliris autoritaris i frontistes". Madrid es carrega d'excuses per intervenir a Catalunya quan li convingui, amb una "proporcionalitat" a la carta.

La percepció de la ciutadania sobre la vinculació de l'1-O serà decisiva perquè hi hagi una participació prou àmplia que legitimi els dos únics passos següents previstos per la llei del referèndum: la proclamació immediata de la independència o unes altres eleccions autonòmiques.

Això equival a reconèixer la sobirania de les institucions catalanes i la ciutadania que representen, o atorgar-ne el monopoli a un estat centralista que mai n'ha volgut perdre la tutela, fins al punt de voler impedir que els ciutadans tinguin l'última paraula i siguin lliures per decidir. 

Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai. 



Joan A. Forès
Reflexions 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada