dimarts, 4 de juliol del 2017

03/07/2017. Germà Capdevila. Martín Villa com a símbol. El Congreso de los Diputados condecorant el franquista Martin Villa i el Parlament català creant una Llei per rescatar de la humiliació permanent les víctimes del franquisme i per denunciar els pactes subterranis de la transició i els pactes dels afinadors actuals. Un cap de l’Estat que no ha votat ningú condecorant un ex-ministre d’una dictadura feixista, mai no penedit.

Benvolguts,

El Germà Capdevila ens presenta un magnífic article curt però amb molt contingut.

La frase més eloquent és:

Un cap de l’Estat que no ha votat ningú condecorant un ex-ministre d’una dictadura feixista, mai no penedit.

A l’article hi hem afegit les fotos escaients:
La condecoració:

La salutació feixista:

La parada amb salutació feixista:

Aquestes fotos, el contingut de l'article d'en Capdevila amb les declaracions de Bernhard von Grünberg i la frase del Germà Capdevila ens ha recordat un acudit gràfic molt potent:

A Alemanya els nazis perderen la guerra i a Espanya els franquistes la guanyaren i en consequència a Alemanya es va prohibir el nazisme i a Espanya es va legalitzar el franquisme durant 80 anys (encara dura).
En resum, hi hem afegit altres fotos més significatives: del sinistre Martin Villa, condecorat el 2017 per la monarquia Borbònica per haver mantingut l’esperit franquista en els moments delicats de la Transacció (que no transició) i mai no penedit, al costat del mateix Martin Villa, responsable de la matança de Vitoria del 1976 i de la d’Atocha del mateix any, amb en Franco mort i el Borbó acabat d’entronitzar, exercint de franquista, sacralitzant la salutació feixista-nazi-franquista en dues fotos d’antologia. Una, magnífica, en primer pla, una segona que és la miserable foto dels franquistes de Barcelona de l’època: Martin Villa, Samaranch i la trista figura del Batlle de Barcelona, que no crec que fos franquista Enric Masó. Ens hi falten el franquistes Carlos Sentís, Galinsoga i d'altres...

Vegem l'article:

1 juliol 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Martín Villa com a símbol

Germà Capdevila

Espanya, 40 anys després, segueix atrapada en el marc constitucional tardofranquista acceptat com una sortida a la dictadura, però dissenyat d’una manera pètria, inamovible
  
Quina magnífica fotografia de la democràcia espanyola!


En l’acte de celebració dels 40 anys de les primers eleccions de la Transició –mal anomenades democràtiques, car partits com Esquerra Republicana de Catalunya hi van ser vetats– el rei d’Espanya va fer un discurs contundent on va afirmar que “fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat”. Tot seguit, va atorgar una distinció al ministre d’un règim dictatorial que va aconseguir el poder mitjançant un alçament militar que va destrossar el marc constitucional vigent i va enfonsar l’estat en 40 anys d’il·legalitat. Una contradicció flagrant que es produïa el mateix dia que, a Barcelona, l’exdiputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg rebia el Premi Especial en la categoria Societat de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català, que organitzen els editors catalans de premsa, revistes i digitals. Von Grünberg, destacat lluitador pels drets socials i un ferm defensor del dret dels catalans a votar, va explicar en el seu discurs d’agraïment que el seu pare havia estat un destacat alt càrrec nacionalsocialista durant el règim nazi que va arrasar mig Europa, i va destacar el procés de depuració i reconversió democràtica emprès per Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Van ser capaços de refer no només una societat trencada, sinó fins i tot famílies trencades, en una evolució admirable que es pot resumir en la figura del parlamentari premiat pels editors. Espanya, 40 anys després, segueix atrapada en el marc constitucional del tardofranquisme, acceptat pels vençuts com una sortida a la dictadura, però dissenyat d’una manera pètria, inamovible, irreformable.

 L’única sortida al règim corcat del 78 és la independència, una realitat que ja estem tocant amb la punta dels dits.

Germà Capdevila

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada