diumenge, 2 de juliol de 2017

01/07/2017. Eduard Voltas. Val la pena. Entrevistat per Xavier Graset al Mes324, Ferran Mascarell va descriure aquest dijous amb precisió la cultura política del nucli dirigent de l’estat espanyol. Un nucli que va més enllà de les direccions dels grans partits i està format també per magistrats, advocats de l’estat, alts funcionaris de ministeris i organismes diversos, gestors de les grans corporacions de l’Ibex, banquers...

Benvolguts,

L’article comenta els dos actes, oposats pel vèrtex, celebrats aquesta setmana al Congreso de los Diputados i al Parlament de Catalunya. Dins d’aquest comentari hi introdueix el concepte de “el turonet” que sembla que sigui la forma com a Madrid entenen el que a Catalunya en diem “la casta”, i a més defineix les seves funcions.

No fa gaires dies definiem “la casta” a qui podríem anomenar “la xusma”, com un magma d’alts funcionaris, que ocupen tots els vèrtex de totes les piràmides de tots els estaments que ens dominen. Esmentàvem jutges, fiscals, banquers, generals, advocats de l’estat, grans empresaris (del BOE), polítics, directors i amos de diaris, terratinents, etcètera. I tenen una o més característiques comunes: son amics! Són amics entre ells però de fet són amics de la “pela” en el sentit que deia el Cruiff. I aquesta “casta” o “xusma” és l’essència, la sublimació, de totes les capes de les piràmides funcionarials corruptes fins al moll de l’òs, provinents històricament del caciquisme a tots els nivells i a totes les latituds. Fa dies comentàvem que al PP (i per extensió a tots els altres partits) deien que hi havia dues menes de dirigents, els que roben i els que callen, i aquesta curta sentència defineix la part alta de les piràmides de les castes.

En Voltas parla de la molt interessant opinió d’en Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid sobre el tema de la “casta”.

I ens obsequia amb l’excelsa definició de “la casta” amb el nom que usen a Madrid: “el Turonet”:

Vegem ara la molt interessant opinió d’en Ferran Mascarell, comentada pel nostre amic l’Eduard Voltas amb l’excelsa definició de “la casta” amb el nom que usen a Madrid: “el Turonet”:


Val la pena

"La cultura política del turonet està a anys llum de la del nostre racó de la Mediterrània"


01/07/2017

Entrevistat per Xavier Graset al Mes324, Ferran Mascarell va descriure aquest dijous amb precisió la cultura política del nucli dirigent de l’estat espanyol. Un nucli que va més enllà de les direccions dels grans partits i està format també per magistrats, advocats de l’estat, alts funcionaris de ministeris i organismes diversos, gestors de les grans corporacions de l’Ibex, banquers... El delegat de la Generalitat a Madrid, que conviu amb aquesta realitat cada dia, va descriure el Madrid polític com el turonet des del qual aquest nucli exerceix els seus drets de propietat sobre la resta de la península. No poden entendre Espanya com un pacte lliure entre nacions, diu Mascarell, perquè la seva visió d’Espanya està articulada sobre els drets de propietat i sobre l’autoritat que cal exercir per conservar-los.

 Recuperin l’entrevista (minuts 0:08-48:20), és molt interessant i ajuda a recordar conceptes bàsics de l’arquitectura del poder a Espanya, sense els quals no s’entén l’actuació de l’estat en relació al conflicte català, ni paraules com les d’ahir de l’exministre Margallo, que va afirmar que si es produeix una declaració d’independència “hay que desalojar el Parlament”. La cultura política del turonet està a anys llum de la del nostre racó de la Mediterrània. Són dues galàxies diferents, dues maneres radicalment diferents de pensar i de procedir que, tres-cents anys després de la guerra de successió i vuitanta anys després de la guerra civil, tornen a col·lisionar. Per sort, aquest cop els factors d’entorn (democràcia, UE, economia, globalització, xarxes socials) impedeixen un final tràgic i donen possibilitats de victòria al petit.

Les dues galàxies han manifestat aquesta setmana els respectius sistemes de valors a compte de la celebració dels 40 anys de les primeres eleccions després del franquisme. Mentre al Congreso de los Diputados el règim del 78 escenificava amb tota la pompa el seu tancament per dalt, medalla inclosa a Martin Villa, al Parlament els diputats anul·laven els judicis del franquisme i es giraven cap a la tribuna de convidats per aplaudir els representants de les víctimes i cantar junts els Segadors. Agafi aquestes dues fotografies, pengi-les a la paret l’una al costat de l’altra, i posi a sota de les dues el llistat de lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i anul·lades pel Tribunal Constitucional. Si vostè és indecís i té consciència democràtica, probablement deixarà de dubtar. I si vostè ja és independentista,  veurà que val la pena fer l’impossible per arribar a l’1 d’octubre i guanyar.
 Eduard Voltas

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada