dissabte, 1 de juliol del 2017

01/07/2017. Un cop més l’article d’opinió de Salvador Cot ens fa obrir els ulls sobre la Transacció (que no Transició). Reflexions. Ens ha de quedar clar i ho hem de divulgar a tort i a dret i incloure-ho en els llibres de text de batxillerat i en les Històries d’Espànya i de Catalunya que els terroristes han estat sempre els franquistes i les víctimes el poble espanyol i sobretot el poble català que va estar massacrat per dos motius, per ser repúblicà i per ser català. I encara dura...

Benvolguts,

En Salvador Cot fa tres mesos explicava, a partir de la condemna a un any de presó i a 7 d’inhabilitació a la jove Cassandra per haver divulgat uns acudits sobre Carrero Blanco, amb la ridícula excusa que l’almirall era una víctima del terrorisme, que els fets demostren que la transició fou una Transacció com hem explicat d’altres maneres en moltes Reflexions.

Ens ha de quedar clar i ho hem de divulgar a tort i a dret i incloure-ho en els llibres de text de batxillerat que els terroristes han estat sempre els franquistes i les víctimes el poble espanyol i  sobretot el poble català que va estar condemnat per dos cantons, per ser repúblicà i per ser català.

En Cot encara hi afegia una frase molt encertada:

"La mateixa legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista com a una víctima d'ETA de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó".

En Cot, diem, ha tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim del 78 i ha fet ressaltar el règim, una vegada més, en la seva condició d'hereu directe de la dictadura de Franco.

En aquesta Primera Reflexió hi ha aquest manifest, inventat nostre però que explica l’esperit de la Transacció:

“Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església, i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat durant  40 anys.”

En aquesta Segona Reflexió hi exposem els nostres arguments:
·         no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981),

·         no estem d’acord que no ens donessin a triar entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975)
·         no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu de Franco (22/11/1975)
·         no estem d’acord amb la Llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977)
·         no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
·         no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
·         no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret, ni que s’atreveixi a parlar de l’imperi de la Llei
·         no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)

I en conseqüència:
·         Proposem que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...
·         I recordem sempre que: Els crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això que demanem a la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita

Hem estat explicant en els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició,  que en aquests moments els nostres representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. 

I en canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als jutges que no són els nostres jutges...

Vegem-ne uns quants aclariments:


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada