Benvolguts,
En
David Marin fa unes molt bones disquisicions al voltant del botiflerisme del
PSC.
·
El PSC havia fiat la
seva estratègia al fet que el bloc sobiranista tard o d’hora s’esquerdaria i a
Convergència el tacticisme el faria canviar de rumb a les primeres tremolors de
cames.
·
L’any 2012, Ros deia
en un debat que “Catalunya ha de tenir, com a nació, el dret a decidir el seu
futur; amb consulta o referèndum”.
·
La trista paradoxa
del PSC, com ho és també la d’alguns líders dels Comuns que havien apostat per
una fallida del procés abans d’hora, és que l’única carta que li queda a
aquesta estratègia és que les amenaces i coercions de Rajoy facin tirar enrere
el referèndum. Ho fiaven tot al fet que això del procés era pur tacticisme, i
al final els tacticistes eren ells.
·
El dret a no tenir
dret. No sembla una frase gaire afortunada per a un tinent d’alcalde encarregat
de l’àrea de Participació Ciutadana i Drets Civils, sinó un estirabot per la
incomoditat d’un partit que històricament s’havia implicat en el progrés i les
llibertats dels catalans…
Nosaltres,
que venim de l’enginyeria, recordem sempre un acudit que deia que:
“la gràcia dels estandards és
que com que n’hi ha tants, sempre pots triar el que et vagi millor
(oximoron!).”
Expliquem
el cas perquè el batlle botifler de Lleida va dir:
Àngel Ros: “De lleis, n’hi ha moltes –va dir a Mònica
Terribas a Catalunya Ràdio– però, de legalitat, només n’hi ha una.”
I
això no és de per riure perquè en aquest cas s’estava
parlat de que potser Lleida no autoritzaria a fer el referèndum en el seu
territori!
Diu
en David Marin:
“Quan un es manifesta per tàctica,
aquesta tàctica l’acaba situant en indrets insospitats: Joan Gómez, regidor de
l’equip de Ros, va reivindicar ahir en
una tertúlia de ràdio que “els ciutadans també tenen
dret al fet
que no hi hagi referèndum”.
El dret a no tenir dret. No sembla una frase gaire afortunada per a un tinent
d’alcalde encarregat de l’àrea de Participació Ciutadana i Drets Civils, sinó
un estirabot per la incomoditat d’un
partit que històricament s’havia implicat en el progrés i les llibertats dels
catalans.”
Però si rebobinem 25 o 30 anys trobem que aquesta facècia és d’allò que en diuen déjà vu. Realment, el Perich les encertava moltes vegades en temes del futur...
Vegem l’article:
14 juny 2017 2.00 h
FULL DE RUTA
El dret a no tenir
dret
David Marín
L’alcalde de Lleida, Àngel
Ros, ha passat en poc temps de ser el defensor dins del PSC del dret
dels catalans a decidir amb sobirania el seu futur, a advertir que l’Ajuntament
de Lleida no col·laborarà en el referèndum de l’1-O si no està avalat per la legalitat. La
legalitat espanyola, és clar, en mans de Rajoy i els seus fiscals.
“De lleis, n’hi ha moltes –va dir a Mònica Terribas a
Catalunya Ràdio– però, de legalitat, només n’hi ha una.”
I no cinquanta-una, hi afegiria jo. L’any 2012, Ros
deia en un debat que:
“Catalunya ha de tenir, com a
nació, el dret a decidir el seu futur; amb consulta o referèndum”.
Eren temps de disputar a Navarro la secretaria del PSC defensant un estat català dins d’Espanya, amb plena
sobirania, representació directa a Europa i dret d’autodeterminació.
Tothom té dret a canviar
d’opinió (perdó, d’estratègia, ja que parlem de polítics), perquè en cinc anys
la realitat ha canviat molt: efectivament, abans
el referèndum era un projecte incert, i ara és un fet del qual ens separen a
penes un centenar de dies. Abans
podia servir per definir-se com a catalanista en la pugna amb Navarro, i ara és
un element que ha deixat en fora de joc un PSC que havia fiat la seva estratègia al fet que el bloc
sobiranista tard o d’hora s’esquerdaria i a Convergència el tacticisme el faria
canviar de rumb a les primeres tremolors de cames. De la desfeta del procés, vindria un renaixement per
als del “jo ja us ho deia”. Però no ha passat
això, i la trista paradoxa del PSC, com ho és també la
d’alguns líders dels Comuns que havien apostat per una fallida del
procés abans d’hora, és que l’única carta que li
queda a aquesta estratègia és que les amenaces i coercions de Rajoy facin tirar
enrere el referèndum. Ho fiaven tot
al fet que això del procés era pur tacticisme, i al final els tacticistes eren
ells.
Quan un es manifesta per tàctica, aquesta
tàctica l’acaba situant en indrets insospitats: Joan Gómez, regidor de l’equip de Ros, va reivindicar ahir
en una tertúlia de ràdio que
“els ciutadans també tenen dret al fet que no hi hagi
referèndum”.
El dret a no tenir dret. No sembla una frase gaire afortunada per a un tinent
d’alcalde encarregat de l’àrea de Participació Ciutadana i Drets Civils,
sinó un estirabot per la incomoditat d’un partit que
històricament s’havia implicat en el progrés i les llibertats dels catalans.
David Marín
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada