dimecres, 14 de juny del 2017

13/06/2017. Luis Mauri. La mentida de Guardiola.La memòria implícita, diu l’articulista fa que la repetició d'un missatge fal·laç multipliqui les possibilitats que l'enunciat pugui ser conegut pel receptor i, en conseqüència, que aquest li atorgui credibilitat. De fet Luís Mauri és el meu nom de batalla i el nom que em permet cridar Arriba España, Viva Franco, Santiago y cierra España, i no petar-me de riure....Au! Que us bombin!

Benvolguts,

El company Sergi del GOAL m'ha fet arribar aquest article del fatxa Luís Mauri.

Ja ho diuen, que quan dos o tres nacionalistes espanyols, nacionalsindicalistes, por el imperio hacia Diós, etc, s’ajunten, triguen poquíssim a fer analogies entre els catalufos i els nazis. És així!
Tal com diu l’articulista La repetició d'un missatge fal·laç multiplica les possibilitats que l'enunciat pugui ser conegut pel receptor i, en conseqüència, que aquest li atorgui credibilitat.

És el que jo vaig estar experimentant durant els 10 primers anys del franquisme ( i el Perich també) de tal forma que quan vaig entrar a primer de batxillerat i vaig haver de cantar cada matí el Cara al sol, vaig tenir la necessitat, segons la teoria del Goebbels de la  memòria implícita, de cantar-la contínuament i encara em dura: Cada matinada surto al balcó i canto el Cara al sol, les Montañas Nevadas, etc. I un cop fet això em poso la camisa blava i ja estic en condicions de sortir a matar jueus o catalans o rojoseparatistas o judeomasónicos...

De fet Luís Mauri és el meu àlies, el meu nom de batalla, i el nom que em permet cridar Arriba España, Viva Franco, Viva Santiago Matamoros, i no petar-me de riure....

Au! Que us bombin!

Vegem l’article del fatxa Luís Mauri que publica en el diari fatxa El Periódico:

Luis Mauri


La mentida de Guardiola

La independència és un anhel polític legítim, però aquesta legitimitat queda danyada quan les arengues dels seus líders es consoliden en fal·làcies


DIMARTS, 13 DE JUNY DEL 2017 - 13:12 CEST

Se sol atribuir a Joseph Goebbels, el sinistre narcisista que va dirigir el Ministeri de Propaganda del Tercer Reich, una sentència tan cèlebre com inquietant: una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat. L'autoria de Goebbels mai ha sigut certificada, però aquesta màxima de la roïnesa política guarda relació amb el que els psicòlegs anomenen memòria implícita.

La memòria implícita és la que entre altres coses ens permet conduir sense estar decidint de forma conscient totes les nostres accions. D'aquesta memòria es deriva un efecte denominat il·lusió de veritat, mitjançant el qual les persones tendim a creure amb més facilitat les formulacions que ens resulten familiars. La repetició d'un missatge fal·laç multiplica les possibilitats que l'enunciat pugui ser conegut pel receptor i, en conseqüència, que aquest li atorgui credibilitat.

Fa anys que l'independentisme català està repetint de forma indesmaiable una mentida que part de la població ja ha paït com si fos una veritat. Que Espanya és un Estat antidemocràtic on la dictadura franquista és molt més que un episodi de la història recent, és l'essència mateixa d'aquest Estat. Un Estat que subjuga Catalunya com una possessió colonial i que priva els catalans dels seus drets polítics i llibertats civils. [Tal com diu el company Sergi, “Efectivament i ho vaig deduir tot sol fa 25 anys”]

Falsejant la guerra civil

La repetició d'aquesta mentida -que entronca amb una altra fal·làcia, que la guerra civil no va ser un conflicte de classes i ideològic que va fracturar Espanya en tots els seus territoris, sinó una agressió d'Espanya a Catalunya- va arribar al zenit diumenge passat quan l'herald sobiranista Josep Guardiola va demanar suport internacional per defensar “els drets avui amenaçats a Catalunya, com la llibertat d'expressió política i el vot” i afrontar “els abusos d'un Estat autoritari”.[Totalitari!] [Com hem explicat més d'un cop la guerra va ser la suma d'una Guerra civil i una Guerra de l'Estat espanyol feixista, franquista, dretes i esquerres contra la Catalunya republicana] tal com es pot veure en aquesta frase de l'arenga del Franco a les seves tropes el dia abans de l'Alzamiento des de Tetuan:
[Unidad de la patria amenazada por el desgarramiento territorial]...

La independència és un anhel polític totalment legítim. Però aquesta legitimitat queda perjudicada quan les arengues dels seus líders i icones es consoliden sobre fal·làciesMariano Rajoy, el seu partit i el seu Govern carreguen amb la gran irresponsabilitat d'Estat d'haver no solament permès, sinó provocat el vesper català: firmes al carrer contra l'Estatut, exaltació del nacionalisme espanyol més obtús, menyspreu de la societat catalana, obstinació, espuri càlcul electoral... Però entre això i proclamar que Espanya és un Estat autoritari hi ha una mentida colossal.

El sistema espanyol, Catalunya inclosa, té problemes molt greus. El principal, la corrupció endèmica. Però resulta cansat per obvi haver de recordar que la seva condició democràtica està garantida per el seu ordenament jurídic i certificada per la comunitat internacional. Cansat i fins i tot vergonyós, haver d'acudir a barems independents com el britànic 'Democracy Index 2016', que situa Espanya en el lloc 17è del rànquing mundial de qualitat democràtica, per davant dels EUA i Itàlia i França; l'austríac 'Global Democracy Ranking 2013-2014' (Espanya, 19è; Itàlia, 27è), o el nord-americà 'Freedom in the world 2016', que atorga a Espanya 95 punts sobre 100 (França, 91; EUA, 90; Itàlia, 89).

Purgues a la premsa
A força d'arrogar-se una inexplicable superioritat moral, el bloc independentista passa per alt els esvorancs que presenta la seva pretesa excel·lència democràtica (llei de desconnexió secreta que atempta contra la independència judicial, convocatòria unilateral d'un referèndum sense garanties democràtiques que trencaria la Constitució i l'Estatut, veto al debat al Parlament…). Mentrestant, la seva maquinària mediàtica d''agit-prop' assenyala els periodistes desafectes i reclama sense cap mena de pudor purgues als diaris independents.


En fi, separem-nos, confederem-nos, federem-nos o quedem-nos com estem. Però tinguin la decència de deixar de mentir-nos.

Luís Mauri

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada