Benvolguts,
Encara que el tema clau de la Rebelió dels animals o Rebelió a la Granja de George Orwell no ha estat tocat encara en aquest Bloc, mereixia
ser-hi perquè és la representació fidel, més o menys estrafeta, del capteniment
dels polítics, sobretot quan estan en ramat! Els animals revoltats i convertits
en gestors de la Granja exploten els altres animals com abans ells eren
explotats.
En el Bloc hem utilitzat altres paròdies com per exemple la
del País dels Cecs d’H.G. Wells, on
s’explica com un explorador solitari troba en l’Amèrica del Sud una tribu aïllada
de la resta del mon que degut a una malaltia endèmica fa que tots els habitants siguin
cecs. L’explorador com a home que hi veu creu que ràpidament pot integrar-se a
la tribu i fer-se’n el rei. Comença a fer-hi vida en comú i s’enamora d’una noia molt dolça i maca, però
vist el seu capteniment des del punt de vista dels ancians de la tribu,
consideren que està malalt ja que ells com que són cecs i com que són en un país
tropical treballen de nit que no fa tanta calor cuidant el ramat de cabres,
munyint-les, llaurant els horts de verdures i els camps de fruiters i l’explorador
es mostra molt maldestre en aquests afers. Així doncs els anciants cecs el
palpen intentant trobar quina malaltia deu tenir, quin pot ser el problema de
la seva ineptitud per treballar i arriben a la conclusió que les dues protuberàncies
que té a la cara, i que ells no tenen, formen part de la seva anomalia, de la
seva malaltia i conclouen que si li extirpen les protuberàncies se li resoldran
els problemes... Aquesta història que jo vaig llegir quan era adolescent em va
fer veure que les anomalies que els castellans
ens troben als catalans, per exemple que parlem una llengua estranya que ells
no comprenen (de fet no comprenen més que la seva i amb prou feines), i que per
tant si ens extirpen l’anomalia no hi haurà problemes de convivència entre els
dos pobles, i fan tot el que poden des de fa més de 500 anys per eliminar l’anomalia...
O una altra facècia de la Rebelió dels animals, la que demostra
que no totes les democràcies són iguals. N'hi ha unes que són més iguals que
altres...
Bé, ens plau incorporar al Bloc l’article de l’Andreu Barnils, que mostra també una
determinada faceta del capteniment dels polítics del país del costat.
Vegem l’article:
Vosaltres, els porcs de George Orwell
«Un representant de Syriza ha vingut a dir-nos com hem de fer el
referèndum»
Per: Andreu Barnils
27/05/2017 22:00
Tothom que hagi
llegit La rebel·lió
dels animals, de George Orwell, recordarà perfectament el paper que
hi juguen els porcs. Aquesta novel·la explica la revolució d’uns animals contra
el granger que els explotava de mala manera. I es veu que els porcs eren uns
dels grans revolucionaris. Passa que un cop el granger ha estat derrotat, els
porcs agafen el poder i fan exactament el mateix que el granger: explotar la
resta dels animals. Fer justament la mateixa cosa contra la qual lluitaves. Això seria fer el porc d’Orwell.
Un exemple claríssim,
i molt dolorós de veure, d’aquest comportament polític ha estat el partit grec
Syriza. I avui, vull recordar com va anar, perquè aquesta setmana un membre de
Syriza ha vingut a donar-nos lliçons als catalans sobre el referèndum. I això
sí que no. Perquè si algú s’ha comportat com un porc amb els referèndums ha
estat precisament Syriza.
Recordem: el partit Syriza
es va oposar fermament als rescats bancaris a Grècia i, contra tot pronòstic,
va arribar al poder. Un cop a dalt, va
convocar, ho heu endevinat, un referèndum perquè quedés clar que la decisió, la
prenia el poble. Feliçment, Syriza va guanyar el referèndum. El poble va
dir que no al rescat. Però va i la mateixa nit, exactament la mateixa nit, el
president grec de Syriza, el senyor Tsipras, que havia fet campanya en contra,
va comunicar al ministre d’Economia, el famós Varufakis, que, de fet, volia aplicar
el rescat. Convoques un referèndum, el guanyes i, la mateixa, nit comences a
maquinar… en contra! Varufakis va dimitir, i el senyor Tsipras ho va fer tan
bé, però tant, que al cap de pocs mesos va guanyar unes eleccions on ja
directament defensava el rescat bancari. Va formar govern amb un partit nacionalista de dretes oposat a la
immigració i el multiculturalisme. (Per cert, això que veiem aquests anys no és el
rescat de Grècia, sinó el rescat de bancs europeus. Passa que diem que rescatem
Grècia perquè així la gent no es revolta.)
En fi, Syriza guanya
un referèndum i, la mateixa nit, comença a maquinar-hi en contra.
Doncs, aquesta
setmana, un membre de Syriza ha
visitat Catalunya per parlar, ho
heu endevinat, de referèndums. I un membre gens menor. Parlem de tot un
vice-president del Parlament Europeu, el senyor Dimitrios
Papadimoulis. El senyor Papadimoulis
en aquest moment defensa, ho heu endevinat, les reformes del rescat
bancari. Felicitacions. A més a més, el senyor Papadimoulis és signant del
Pacte Nacional del Referèndum (pactat) amb l’estat. Sí, els catalans tenim
aquesta sort. I aquest divendres, no us ho perdeu, va
afegir, ben escortat pel diplomàtic espanyol de
carrera Ernest Urtasun i el diputat Xavier Domènech, que el referèndum
d’autodeterminació ‘hauria de complir les recomanacions de la Comissió de
Venècia’.
Aquest home, partidari de convocar referèndums,
per immediatament després maquinar en contra del resultat, ens dirà com l’hem
de fer, tu. Quin món, la política. Doncs jo espero, pel bé dels
animals de la granja, que els seus amics d’Iniciativa
per Catalunya i Catalunya Sí Que Es Pot no li copiïn totes les aliances amb
partits de dretes antiimmigració, totes les idees sobre rescats, ni sobretot
tots els seus comportaments sobre referèndums.
Seria, realment, una porcada.
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada