dimecres, 31 de maig de 2017

30/05/2017. Sebastià Alzamora. Nació Sánchez. Catalunya és una nació però no té dret a celebrar un referèndum per decidir sobre la seva sobirania com a tal. El que sembla que no volen o no poden entendre, ni Sánchez ni ningú dins el PSOE, el PP o Cs, és que l’angoixa per la nació no afecta els altres, sinó a ells, que efectivament són nacionalistes i que perceben Espanya com un projecte de nació frustrat (i que restarà frustrat, a més, mentre no aconsegueixi la plena assimilació de Catalunya).

Benvolguts,

Sembla mentida com els polítics camaleònics, que són tots, van canviant d’armilla, de jaqueta o del que sigui per exemplificar aquella expressió franquista de “que todo cambie para que nada cambie”. O l’expressió del Guerra de “el que se mueve no sale en la foto”. O l’expressió falangista que tots assumeixen i diuen de que “España es una unidad de destino en lo universal”. O l’altra expressió falangista del Bono que deia “España una grande y libre”. I a més a més s’ho creuen!

O l’España una y no cincuenta y una!

Cal que nosaltres assumim, tanmateix, que ells són els normals, els que varen guanyar la guerra, i nosaltres som els anormals, que la varem perdre. 

I aquestes premisses condicionen. I molt!

El Fraga anava dient: Nunca saldrá de mi boca el maldito nombre de Euskadi...
I també deia que tenia el mosquetó carregat, darrera la porta del despatx de ministre franquista i assassí (oximoron) , per si li calia envair Catalunya per tercera o quarta o enèsima vegada!
Davant d’aquest devessall de desgavells què podem esperar dels actuals polítics?

Vegem què en pot esperar el Sebastià Alzamora:

30/05/2017. Marta Lasalas. El cas de la 'desaparició' de les preguntes a Puigdemont que remou el Cercle. El buit que es va voler fer al president Puigdemont, amb l'absència de les habituals preguntes amb què es tanquen les intervencions, no va ser precisament provocat per la indiferència dels representants del món econòmic assistents a l’acte. Hi havia preguntes al president que varen desaparèixer. Aquesta situació ha provocat malestar entre una part dels membres del Cercle.

Benvolguts,

Sembla que un cop més un tal Emilio Cuatrecasas, diuen que l’advocat més ric d’Espanya i potser el més imputat per corrupció, carregat d’autoodi, va manipular, a Sitges, les preguntes a fer al president Puigdemont, de manera que només en va quedar una, en castellà, d’un anònim assistent (o no) atacant Puigdemont, la Generalitat, el nostre Procés d’independència, etc.

Us proposo que filtreu el Bloc Reflexions amb el mot Cuatrecasas i trobareu notícies i articles d’opinió sobre el tal Cuatrecasas, explicant facècies com la que considera que seria millor no usar el català en els comerços ni en les Universitats ni en les Escoles de negocis ni en la retolació de les botigues i comerços, perquè els possibles interessats a establir-se o estudiar a Catalunya fugirien quan sabessin que els obligàvem a usar una llengua en vies d’extinció, una llengua que fa lleig, etc.

Vegem aquest últim episodi del Cuatrecasas abans que l’engarjolin per “xorisso”:

dimarts, 30 de maig de 2017

27/05/2017. Andreu Barnils. Vosaltres, els porcs de George Orwell. «Un representant de Syriza ha vingut a dir-nos com hem de fer el referèndum». Aquesta novel·la explica la revolució d’uns animals contra el granger que els explotava de mala manera. I es veu que els porcs eren uns dels grans revolucionaris. Passa que un cop el granger ha estat derrotat, els porcs agafen el poder i fan exactament el mateix que el granger: explotar la resta dels animals. Fer justament la mateixa cosa contra la qual lluitaves. Això seria fer el porc d’Orwell.

Benvolguts,

Encara que el tema clau de la Rebelió dels animals o Rebelió a la Granja de George Orwell no ha estat tocat encara en aquest Bloc, mereixia ser-hi perquè és la representació fidel, més o menys estrafeta, del capteniment dels polítics, sobretot quan estan en ramat! Els animals revoltats i convertits en gestors de la Granja exploten els altres animals com abans ells eren explotats.

En el Bloc hem utilitzat altres paròdies com per exemple la del País dels Cecs d’H.G. Wells, on s’explica com un explorador solitari troba en l’Amèrica del Sud una tribu aïllada de la resta del mon que degut a una malaltia endèmica fa que tots els habitants siguin cecs. L’explorador com a home que hi veu creu que ràpidament pot integrar-se a la tribu i fer-se’n el rei. Comença a fer-hi vida en comú i  s’enamora d’una noia molt dolça i maca, però vist el seu capteniment des del punt de vista dels ancians de la tribu, consideren que està malalt ja que ells com que són cecs i com que són en un país tropical treballen de nit que no fa tanta calor cuidant el ramat de cabres, munyint-les, llaurant els horts de verdures i els camps de fruiters i l’explorador es mostra molt maldestre en aquests afers. Així doncs els anciants cecs el palpen intentant trobar quina malaltia deu tenir, quin pot ser el problema de la seva ineptitud per treballar i arriben a la conclusió que les dues protuberàncies que té a la cara, i que ells no tenen, formen part de la seva anomalia, de la seva malaltia i conclouen que si li extirpen les protuberàncies se li resoldran els problemes... Aquesta història que jo vaig llegir quan era adolescent em va fer veure que les anomalies que els castellans ens troben als catalans, per exemple que parlem una llengua estranya que ells no comprenen (de fet no comprenen més que la seva i amb prou feines), i que per tant si ens extirpen l’anomalia no hi haurà problemes de convivència entre els dos pobles, i fan tot el que poden des de fa més de 500 anys per eliminar l’anomalia...

O una altra facècia de la Rebelió dels animals, la que demostra que no totes les democràcies són iguals. N'hi ha unes que són més iguals que altres...

Bé, ens plau incorporar al Bloc l’article de l’Andreu Barnils, que mostra també una determinada faceta del capteniment dels polítics del país del costat.

Vegem l’article:

29/05/2017. Salvador Cot. El 'señor Pusdemón'. "El règim que representa Soraya Sáenz de Santamaría té un suport residual a Catalunya, molt inferior a la legitimitat del Parlament de Catalunya o el Govern". La vicepresidenta Sáenz de Santamaría s'ha referit contínuament al president Carles Puigdemont com a "señor Pusdemón", evitant reconèixer-li el càrrec institucional i rebaixant-lo al nivell un ciutadà qualsevol. La segona part de la tàctica és singularitzar la part catalana en una sola persona, a qui se li atribueixen suposats vicis i defectes, com la prepotència o l'obcecació. Així eludeixen l'evidència d'una majoria al Parlament per reduir-ho tot a una dèria personal.

Benvolguts,

Des de fa mesos, els polítics catalans no són  reconeguts a Madrid. L'SSS ignorava ahir la dignitat de Puigdemont, l'encara representant de l'Estat a Catalunya. Carme Forcadell no va ser felicitada per ningú del Gobierno de Madrid ni pel Juanca de l'època quan fou elegida presidenta del Parlament! Puigdemont, Junqueras i Romeva no van existir per ningú del Gobierno quan feren la seva conferència a Madrid el dilluns passat, ni per la Carmena que els havia facilitat el local no sabem si pagant o de franc.

Aquest capítol d’ahir que analitza el Salvador Cot  forma part de l'actual política del PP, de negligir, d'ignorar, els polítics catalans. 

De fet fan com els nens petits que es tapen els ulls amb un tovalló i diuen que no hi són!

En Salvador Cot ens explica una variant del manual ja popularitzat per altres pensadors, entre ells Gandhi, tal com explica el Gargotaire.

Vegem l'article:

27/05/2017. El Nacional. La Federació Sindical Mundial dona suport a un referèndum unilateral. que compta amb prop de 100 milions d’afiliats a tot el món. En un comunicat, emès en castellà i en anglès, la FSM recorda que les entitats i organitzacions catalanes han sol·licitat “18 vegades” al Govern espanyol celebrar un referèndum, però que la “resposta sempre ha estat negativa”. La FSM reclama un referèndum unilateral d’independència com “a sortida democràtica al contenciós existent entre Catalunya i l’Estat espanyol”.

Benvolguts,

La Federació Sindical Mundial, en anglès WFTU (World Federation Trade Unions) dóna suport a un referèndum unilateral. El referèndum català ha sumat un nou suport aquest dissabte, el de la Federació Sindical Mundial (FSM), que compta amb prop de 100 milions d’afiliats a tot el món. La FSM ha aprovat una resolució presentada per un dels seus sindicats, la Intersindical-CSC, en què reclama un referèndum unilateral d’independència com “a sortida democràtica al contenciós existent entre Catalunya i l’Estat espanyol”. “Consideren el dret de vot com un principi bàsic i fonamental de qualsevol societat justa i democràtica”.

Vegem la notícia:

dilluns, 29 de maig de 2017

27/05/2017. Marta Lasalas . Rajoy insta els empresaris catalans a frenar el referèndum. Sindicats. Patronals. Cambres de Comerç. Cercles d’Economia. Círculo eqüestre. BOE. Llotja del Real Madrid. Puente Aèreo. Transacció franquista del 1978: “Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, els franquistes, l’església i les ultradretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia amb una Llei d’Amnistia que ens perdoni, i amb la creació d’una Constitució (amb soroll de sabres)...

Benvolguts,

A Catalunya hi ha dues menes d’empresaris: els del BOE-Puente Aereo-Llotja del Real Madrid, i els “altres”. I els altres són la immensa majoria, encara que el del BOE siguin molts menys però rics i potents.

Les patronals, que venen a ser com els sindicats dels empresaris, també són de dues menes: La del BOE, Fomento del Trabajo Nacional i les de les petites i mitjanes empreses, Pimec, Cecot, Cambres de Comerç catalanes (que el Gobierno en una última pirueta els acaba de posar un barret per sobre, de Cámaras de Comercio de España, por Diós y por España, Presentes) i d’altres.

La patronal, de dretes, té altres suports com el Cercle d’Economia, i el Círculo eqüestre entre d’altres...

I com passa amb els sindicats, les patronals estan enfrontades entre elles perquè els objectius són diferents.

El Rajoy ha parlat de les “Reglas del Juego”: Rajoy, que ha replicat que el Govern no té por de res, s'ha limitat a reiterar que les regles del joc estan per ser respectades [vegeu la visió del Perich sobre aquest tema] i així es va decidir l’estructura del model de finançament quan es va pactar la Constitució. 

Ja sabem com es va pactar la Constitució, amb una Transacció franquista, amb soroll de sabres, explicada manta vegades. Amb un text i un corol·lari:

TextTransacció franquista: “Nosaltres els fatxes, la casta, els franquistes, l’església i les ultradretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifranquistes no havíen comès en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem comès durant  40 anys.” Por Diós, España y su revolución nacionalsindicalista.

I que permet aquest corol·lari vist des del nostre punt de vista:

Corol·lari. La transició la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys (Todo el mundo alaba la Transacción española!)

Vegem l’article de la Marta Lasalas on ens explica les mentides que en Rajoy, que té incontinència, esputa sense parar:

28/05/2017. Salvador Cot. El País i El Mundo entren per la Diagonal. "Aquest cap de setmana s'ha donat el tret de sortida a l'ofensiva propagandística amb què esperen justificar la repressió contra Catalunya". Des de les elits de l'Estat s'estan treient les màscares autonomistes per ensenyar el rostre colonial, el del poder que no només no raona, sinó que exhibeix que no necessita fer-ho. Acabar amb la "generositat" de l'Estat cap als catalans i ofegar "la delicada situació que arrossega la Generalitat" tancant -encara més- l'aixeta dels diners.

Benvolguts,

Als catalans republicans que vàrem perdre la guerra que el Franco i Espanya varen organitzar contra Catalunya del 36 al 39, la frase dels “tancs per la Diagonal” sempre ens han produït un profund malestar!

Aquests mots i altres afegits sempre han format per nosaltres un sol concepte, un sol paquet: perdre la guerra-tancs per la Diagonal-ocupació militar-assassinats d’amics de la família-camps de concentració-afusellament del president Companys-anorreament de la cultura catalana-falangistes-hable en cristiano...

Avui, en Salvador Cot ha confegit un article clarivident: El País i El Mundo entren per la
Diagonal. I ens recorda que cal actualitzar el paquet afegint-hi altres mots o frases:
·         Les elits de l'Estat s'estan treient les màscares autonomistes per ensenyar el rostre colonial, el del poder que no només no raona, sinó que exhibeix que no necessita fer-ho…
·         Tret de sortida a l'ofensiva propagandística amb què esperen justificar la repressió contra Catalunya…
·         Acabar amb la "generositat" de l'Estat cap als catalans i ofegar "la delicada situació que arrossega la Generalitat" tancant -encara més- l'aixeta dels diners…
·         Militaritzar la policia autonómica…
·         No hi ha fissures a la llotja del Bernabeu. Tot ha de continuar exactament com està, ells dalt i els altres a baix…
·         I als catalans se'ls ha de donar una lliçó cada cinquanta anys…

Vegem l'article:

dilluns, 22 de maig de 2017

22/05/2017. PPSOE. Doncs a veure ara què farà Sánchez…«Enhorabona i estarem a l'aguait. Escèpticament a l'aguait».Tenia tot l’aparell en contra, la vella guàrdia, més de la meitat dels presidents territorials. I els grans mitjans, d’una manera que feia vergonya i tot. El poder, amb majúscules i sense concessions, s’havia decantat tot en bloc cap a Susana Díaz, malgrat que ja es veu que és una dirigent molt poc preparada intel·lectualment. Com els cacics tradicionals, exactament igual.

Benvolguts,

Quan en Partal diu:

(...) A la dreta econòmica, sobretot.

Hem de recordar la frase d’auto flagel·lació de l’esquerra caviar francesa (o la dreta?) que diu:
Le coeur a gauche... et le portefeuille a droite!

Aquest és el dilema. Sembla que tots els que proposaven, directament o d’amagat, els barons, l’aparatxic, que es votés Susana Díaz (l’esquerra caviar francesa), que a Catalunya en un cert moment es va anomenar la gauche divine, transformada pels enemics en la gauche qui rit, sembla diem que tota aquesta gent eren enemics irreconciliables de Pedro Sánchez (enemics com Rajoy i Puigdemont, per entendre’ns).

I com actuaran ara?

Vegem que en diu, exquisidament en Vicent Partal al seu Editorial d’avui: 

20/05/2017. Franquisme. Odi. Germà Capdevila. La dissolució de Catalunya. Per això envaeixen les competències educatives catalanes, imposen continguts des de Madrid i inicien una depuració digna de la Inquisició. Una Espanya que no sap negociar –no ho ha fet mai, de l'Argentina a Cuba, de les Filipines a Gibraltar–, sinó que fa front als problemes territorials sempre amb la mateixa actitud: matar o morir. L'operació Catalunya no té com a finalitat aturar el referèndum o frenar el procés, sinó actuar com un àcid potent que dilueixi definitivament la nació catalana dins d'Espanya.

Benvolguts,

Solució i dissolució. El títol m’ha recordat una història que s’explicava fa 40 anys:

Quina diferència hi ha entre dissolució i solució. Dissolució és submergir un polític en un recipient amb àcid clorhídric (salfumant). Solució és submergir-los tots!

Avui presentem l’article La dissolució de Catalunya del periodista del PuntAvui Germà Capdevila. En Germà Capdevila és capaç d’analitzar sistemàticament una situació i explicar-la amb poques però precises frases. Vegem els tasts de l’article.

Tasts de l’article:

·         Una Espanya que no sap negociar –no ho ha fet mai, de l'Argentina a Cuba, de les Filipines a Gibraltar–, sinó que fa front als problemes territorials sempre amb la mateixa actitud: matar o morir.
·         L'operació Catalunya no té com a finalitat aturar el referèndum o frenar el procés, sinó actuar com un àcid potent que dilueixi definitivament la nació catalana dins d'Espanya:
o    Per això el dret penal espanyol està mutant d'un sistema de tipus penals a la persecució d'idees i intencions – tot agafant cada cop més un tint nítidament erdoganià:
§  la querella anunciada contra la consellera Borràs
§  o el procés contra el professor López Bofill–
o    Per això han reformat la legislació municipal per sotmetre a la intervenció dels funcionaris estatals qualsevol decisió que impliqui una despesa superior als 3.000 euros.
o    Per això envaeixen les competències educatives catalanes, imposen continguts des de Madrid i inicien una depuració digna de la Inquisició, de la qual hem conegut el primer moviment aquesta setmana a través d'un sindicat desconegut sense representació.
o    Per això ataquen sense miraments un dels elements clau de l'economia del país: l'aeroport del Prat.

I ara vegem l’article:

diumenge, 21 de maig de 2017

21/05/2017. Franquisme. Referèndum. Carles Sabaté. Un xerpa al Congrés. “Ibarretxe deia als catalans que ens falta l'atac final a l'Everest. Ell va exposar la seva ruta al Congrés i no va poder ni intentar fer cim. De fet, Rajoy i Soraya intenten boicotejar les explicacions de Puigdemont i Junqueras de dilluns a Madrid, i fer veure que és Catalunya qui rebutja el diàleg, amagant que és la justícia espanyola qui ha perseguit penalment els polítics catalans i fins i tot un Parlament, pel fet de voler debatre la independència.

Benvolguts,
Ahir parlàvem de la maldat dels consells de l’enemic. Avui en Carles Sabaté ens explica com l’Ibarretxe va seguir els consells de l’establishment, va picar, va anar a exposar el seu pensament al Congreso de los Diputados (no en diuen ni Parlament, perquè els espanyols no estan acostumats a parlar), i varen destrossar l’home i el seu ideari...

Vegem l’article:

21/05/2017. Franquisme. Sindicat AMES. Joan Rueda. Franco a les aules. Hi ha un pseudosindicat de professors de secundària que ha ideat un informe en què denuncia que els llibres de text de cinquè i sisè de primària adoctrinen els nens, òbviament, en la línia sobiranista. En tot cas, el que és obvi és que l'informe només demostra la nostàlgia pels llibres de text del franquisme, que efectivament adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol.

Benvolguts,

Hi ha un pseudosindicat de professors de secundària que ha ideat un informe en què denuncia que els llibres de text de cinquè i sisè de primària adoctrinen els nens, òbviament, en la línia sobiranista. En tot cas, el que és obvi és que l'informe només demostra la nostàlgia pels llibres de text del franquisme, que efectivament adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol.

Com que ja hem analitzat fa un parell de dies la notícia d'aquest pseudosindicat friki, al qual s'han afegit afamats els diaris més seriosos d'Espanya, l'ABC i el Mundo, així com també els partits més frikis com els Ciudadanos, i finalment el Gobierno espanyol ha decidit iniciar-ne una investigació, afegim a l'article uns acudits escaients d'en Ferreres, el nostre ninotaire de preferència.








Vegem l’article:

19/05/2017. Franquisme. Referèndum. Eduard Voltas. La dansa de la llibertat. "Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme". En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte. La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans. Ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Benvolguts,

En Voltas, periodista brillant, molt treballador, company de l’ANC de Sant Martí, només fa un article a la setmana a El Mon, però cal llegir-lo! 

Avui en la presentació ens dóna les claus de la seva idea: "Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme".

Amb frases molt encertades:
·         En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte.
·         En un debat referèndum sí o no, on una part vol posar urnes i l’altra requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible i aquest és l’independentisme.
·         La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat.
·         Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no admetrà que se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor terreny per als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic, aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la independència.
·         No és cert, a més, que el problema sigui el PP. En la qüestió del referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la del PP: no n’hi pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable.
·         Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans perquè ara es mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o perdrà, però ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Vegem ara l’article:

14/05/2017. Referèndum. Montserrat Nebrera. Això anirà així. Sabem que els funcionaris no poden escollir entre dues legalitats que es contraposin quan reben el seu sou en última instància d’una d’elles, o de l’altra per delegació de l’una. Les unitats de temps històricament rellevants res tenen a veure amb la dimensió humana, i les diferències jurídiques entre el present i la Transició fan impossible utilitzar-la com a metàfora.

Benvolguts,

Las Montserrat Nebrera en posa una de calç i una d’arena, com sembla raonable. Primer diu que podria estar d’acord amb el vídeo de Vicent Partal esbombat pels impresentables espanyolistes de SCC i Dolça Catalunya. Després posa els peus a terra i es mira pel dret i pel revés les lleis de desconnexió. I al final exclama: Això anirà així!

Vegem l’article:

dissabte, 20 de maig de 2017

18/05/2017. Franquisme. Sindicat AMES. Cómo Cataluña inculca el odio a España en las aulas. Diuen moltes parides i no s’hi ha de perdre el temps però donem unes pautes. Diuen: Visión sesgada del franquismo: Al referirse al franquismo, el texto transmite una visión subjetiva de la historia. "Se limita a explicar un episodio de la historia presentando a unos buenos y a otros malos. Además presenta a toda la Iglesia como un aliado y la sitúa junto al movimiento nazi".

Benvolguts,

Tots sabem que la història l’escriuen els vencedors i Catalunya fins ara sempre ha perdut davant de Castella. Per tant el que els castellans han escrit des del segle XV ha servit per edificar la història-mitologia (subjectiva com totes les històries) que el franquisme va reconsagrar i que permet que els hereus del franquisme expliquin que España tiene 7.000 años de historia i que La Nación Catalana nunca ha existido! 

Cómo Cataluña inculca el odio a España en las aulas. Diuen moltes parides i no s’hi ha de perdre el temps però donem unes pautes. Diuen: Visión sesgada del franquismo: Al referirse al franquismo, el texto transmite una visión subjetiva de la historia. "Se limita a explicar un episodio de la historia presentando a unos buenos y a otros malos. Además presenta a toda la Iglesia como un aliado y la sitúa junto al movimiento nazi".

«Falta de referencias a las instituciones, entidades y normas compartidas como Monarquía, Constitución, Gobierno de España, estructuras del Estado, servicios educativos, sanitarios, de investigación, deportivos, de defensa, para favorecer que los alumnos catalanes no adquieran la identidad española, es decir que no se sientan españoles, sino sólo catalanes». «Se dedica una extensión a la Geografía e Historia de Cataluña excesivamente superior que a la de España».

No creiem que calgui insistir massa sobre les parides del tal sindicat franquista nacionalsindicalista. Tanmateix us proposem una lectura d’alguna de les entrades de la vikipedia i d’alguns dels apunts del Bloc Reflexions on s’expliquen algunes de les veritats objectives o subjectives (ja direu) de la història dels territoris de la península, que contradiuen evidentment les parides del sindicat [???] AMES:

De la Viquipèdia:

Sobre el Vaticà i la Cruzada:
http://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_cat%C3%B3lica_y_Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola, incloent la "Carta colectiva del Episcopado Español".

Sobre la Carta col·lectiva de l‘Episcopado Español:

Del Bloc Reflexions:

Sobre Història de Catalunya d’Espanya i d’Europa

Sobre el naixement de la Confderació Catalanoaragonesa, altrament dita Corona Catalanoaragonesa o Corona d’Aragó

Sobre Nació Catalana:


Sobre Església i Franquisme

Sobre la Asociación Católica de Propagandistas i la Cruzada:

Sobre la Confederació Catalano-aragonesa o Corona d’Aragó






També hem de dir que tal com hem explicat en els apunts del Bloc els llibres d’Història d’Europa del segle XX del batxillerat espanyol parlen del comunisme, del nazisme i del feixisme, a la URSS, a Alemanya i a Itàlia respectivament i en canvi no parlen en absolut de la Història d’Espanya del segle XX, no parlen de la monarquia d’Alfons XIII, no parlen de la Mancomunitat de Catalunya que va durar del 1916 fins al 1924, que es va acabar amb el Cop d’Estat i la Dictadura del General Primo de Rivera empesa i tutelada pel Borbó, dictadura que el primer que va fer és prohibir el català a Catalunya. No parla de les guerres del Marroc,  de la instauració de la II República Espanyola, de l’abdicació d’Alfons XIII, de l’Alzamiento dels generals africanistes rebels del 1936, no parla de les guerres civil i contra Catalunya conseqüents, no parla del milió de morts i exiliats, no parla del genocidi català emmarcat en la sinistra Dictadura franquista i per acabar no parla de la Transacció dels 1975-1981, ni de la restauració dels Borbons que ningú no havia demanat i dels seguents 40 anys de borbofranquisme!

Ara vegem el pamflet de l’anoment Sindicat AMES:

dimecres, 17 de maig de 2017

10/05/2017. Franquisme. Valle de los Caidos. Odei A.-Etxearte. Franco en pau. "El cadàver del dictador continuarà en el conjunt monumental d’exaltació al feixisme, únic a Europa; una indigna i vergonyosa fossa comuna de 33.000 persones oblidades pel govern espanyol". I si a la majoria dels espanyols ja els està bé que Franco descansi, gloriós, en el seu temple construït per presoners republicans? I si el franquisme sociològic es barreja amb el cansament i la indiferència de molts altres i el resultat és la deixadesa que regna a Espanya amb el passat dictatorial?

Benvolguts,

El pensament ja és molt greu! L’Odei es planteja dues preguntes:

·       I si a la majoria dels espanyols ja els està be que Franco descansi, gloriós, en el seu temple construït per presoners republicans?

·       I si el franquisme sociològic es barreja amb el cansament i la indiferència de molts altres i el resultat és la deixadesa que regna a Espanya amb el passat dictatorial?

Ja em direu!

Vegem l’article:

17/05/2017. Franquisme. PPSOE. Pere Bosch i Cuenca. El mirall de la hipocresia. L'acord pressupostari entre el PNB i el PP s'ha convertit en un mirall perfecte de la hipocresia en què està instal·lat el règim espanyol. Ciutadans abans: “El País Basc i Navarra han d'unir-se al règim fiscal comú i els territoris no tenen drets, sinó que en tenen les persones”. Però, a l'hora de la veritat, ha acabat sumant els seus vots als del PNB per tal de consolidar uns privilegis que, en aquest cas, no sembla que perjudiquin “els drets dels espanyols”.

Benvolguts,

L’autor fa una encertada anàlisi de la hipocresia que domina la política espanyola. Parla del PP i parla del PSOE, del PPSOE vaja, i parla dels Ciudadanos. Tots són més falsos que un “duro sevillano”! Costa triar!

17 maig 2017 2.00 h

El mirall de la hipocresia
Pere Bosch i Cuenca

L'acord pressupostari entre el PP i el PNB s'ha convertit en un mirall perfecte en el qual es pot reconèixer la imatge real de l'Estat espanyol. La rebaixa de 569 milions d'euros de la quota anual, la devolució de 1.400 milions suposadament cobrats de més per l'Estat durant el darrer decenni, el compromís per retirar la major part de recursos del Tribunal Constitucional contra les normes basques o els canvis en els trams de les tarifes de mitjana tensió, segellen l'acord del nacionalisme basc amb l'espanyol i l'aposta d'ambdós per un encaix satisfactori del País Basc a Espanya. El PP havia advertit, abans de negociar, que “no acceptaria privilegis a nacionalistes”;

però, en realitat, ens ha ofert un mirall per entendre de quina forma s'ha anat construint l'estat autonòmic, a partit d'un doble llenguatge i una doble moral.

L'acord també ha situat Ciutadans davant un mirall en el qual es pot contemplar la seva silueta real (la del PSOE ja fa temps que la coneixem). El partit d'Albert Rivera havia recitat aquella cançoneta que deia que “el País Basc i Navarra havien d'unir-se al règim fiscal comú” i que “els territoris no tenen drets, sinó que en tenen les persones”. Però, a l'hora de la veritat, ha acabat sumant els seus vots als del PNB per tal de consolidar uns privilegis que, en aquest cas, no sembla que perjudiquin “els drets dels espanyols”.

Des de Catalunya, finalment, algunes veus unionistes s'han afanyat a contrastar l'habilitat negociadora d'Iñigo Urkullu amb la irrellevància del nacionalisme català. En realitat, no resulta gaire complicat imaginar-se què hauria succeït si aquest acord s'hagués subscrit amb algun partit català. Només cal submergir-se en l'hemeroteca i resseguir les reaccions del PSOE per l'acord del 1996 o les del PP per l'estatut retallat del 2003.


El mirall basc, doncs, no només ens permet descobrir les contradiccions dels partits, sinó també la profunda hipocresia en què es fonamenta l'Estat espanyol.
Pere Bosch i Cuenca

16/05/2017. Franquisme. Infraestructures. Vicent Partal. L’aeroport de Barcelona, com si fos la tanca de Gibraltar? ‘Les polítiques contràries a Espanya tenen un cost.’ I quin va ser aquest cost? Paralitzar el pas de la frontera. D’avui per demà, a travessar la tanca de Gibraltar s’hi tardava dues hores, pel cap baix. Dues hores per a fer un trajecte que normalment es fa en minuts. Aquest era el cost de les ‘polítiques contràries a Espanya’

Benvolguts,

Hem fet un apunt fa poc parlant de l'Aeroport del Prat i donant les nostres raons sobre el problema que hi ha. Ens remetem doncs a l'apunt anterior!

 EDITORIAL

L’aeroport de Barcelona, com si fos la tanca de Gibraltar?

«Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si sabien des del 7 de març que s'aplicarien les noves normes i si sabien quanta gent passaria per cada cabina»

Gentada fent cua a l'aeroport del Prat.



 16/05/2017  22:00
Roger Evans es demanava ahir si això que passa a l’aeroport de Barcelona no és comparable a la tradicional actitud espanyola a la tanca de Gibraltar. A mi em sembla una pregunta pertinent, per bé que no té una resposta senzilla.

En posaré un exemple de l’agost de 2013. Gibraltar havia abocat setanta-cinc tones de ferro i formigó a les aigües marítimes, com una mesura per a frenar la pesca il·legal de vaixells espanyols. El govern espanyol va reaccionar amb una frase que era una amenaça: ‘Les polítiques contràries a Espanya tenen un cost.’ I quin va ser aquest cost? Paralitzar el pas de la frontera. D’avui per demà, a travessar la tanca de Gibraltar s’hi tardava dues hores, pel cap baix. Dues hores per a fer un trajecte que normalment es fa en minuts. Aquest era el cost de les ‘polítiques contràries a Espanya’, un cost que tenia conseqüències directes: molts treballadors espanyols arribaven tard a la feina, molts ciutadans de Gibraltar no podien eixir del penyal i la circulació esdevenia un caos. Ho pagaven, sobretot, els espanyols que treballaven cada dia a Gibraltar, però això no semblava que tingués gens d’importància. Com que aquesta reacció es manifesta sovint, la cosa ha arribat a ser tan escandalosa que una de les webs més populars entre els gibraltarencs és una que els serveix per a veure en temps real la cua de cotxes que hi ha a la frontera.

En el cas de l’aeroport de Barcelona, se sap que AENA envia al Ministeri d’Interior, quaranta-vuit hores abans, la llista de vols que hi haurà a l’aeroport cada dia. La policia espanyola sap perfectament, per tant, quants passatgers han de passar el control de passaports i a quina hora. És veritat que hi ha dies amb més trànsit i dies que no n’hi ha tant, però mai, mai, no hi ha sorpreses. No s’hi improvisen vols en quatre hores. Els passatgers són els que són i les hores en què un nombre determinat i concret de gent han de passar els controls són les que són. La pregunta és com pot ser que amb dos dies no puguen fer res per evitar el caos?

Segons la policia espanyola, el problema és que no tenen prou personal. Les normes de control de passaports han canviat aquest mes d’abril i ara els policies han de comprovar els noms de tothom en les bases de dades, sempre que isques o entres en la zona Schengen. És evident, per tant, que hi ha raons tècniques que han complicat l’operativa policíaca, que l’han alentida. Però també resulta bastant sorprenent que aquest canvi, que no ha estat improvisat per les autoritats europees, no haja anat acompanyat de la dotació de recursos per a resoldre’l. Perquè una cosa és fer un poc més de cua per ensenyar el passaport i una altra, ben diferent, haver-hi d’estar tres hores, com ha passat aquests dies a l’aeroport barceloní. A Barajas, certament, també hi ha hagut cues en alguns moments, però no es pot comparar amb això que ha passat al Prat.

Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si sabien des de fa un any que s’aplicarien les noves normes i si sabien –com saben amb quaranta-vuit hores per endavant i amb detall exacte– quanta gent passaria per cada cabina. 

Entre més motius perquè, si les explicacions són només les respostes tan poc encertades d’Enric Millo, alguns podríem començar a creure que hi ha alguna cosa més que pura incompetència.
Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions

17/05/2017. Franquisme. Infraestructures. Xevi Xirgo. Ens prenen el pèl. “Lluny de solucionar les cues al Prat, encara ens acollonen dient-nos que a l'estiu n'hi haurà més. En Xevi Xirgo explica el que passa i es pregunta el perquè passa. Doncs que no sigui tant innocent i raoni. Es un raonament fàcil. Forma part de la guerra per terra, mar i aire, que l’estat espanyol franquista ens fa, subtilment i eficaçment. Fins que els passatgers decideixin deixar estar Barcelona i passar per l’aeroport de Madrid...

Benvolguts,

Problemes de retards en l’actuació dels funcionaris de la policia espanyola. Ja durant la dictadura es produïen aquests atacs de l’Estat (que sempre guanya) contra Catalunya.

Explicarem el com i el perquè amb un parell d’exemples.

En la nostra activitat professional nosaltres teniem contactes amb l’Aeroport durant el franquisme i un dia un company em va explicar que a Barcelona hi havia un mal crònic que era la manca d’efectius, de funcionaris de duanes. Deia ell que no feien prou concursos d’entre els duaners per venir a Barcelona. I què passava? Que les mercaderies trigaven una o dues setmanes a ser despatxades. En els materials electrònics que nosaltres importàvem aquest retard era relativament important encara que ja hi estàvem acostumats i la butxaca de l’empresa se’n ressentia. I la dels nostres clients també. España y yo somos así señora, deia una frase feta. I el Perich s’hi rabejava preguntant si era per sempre. I ara podem respondre al Perich i dir: 

Doncs sí. És per sempre!

El problema gros era pels que importaven o exportaven productes peribles com verdures o similars. La solució que havien adoptat les grans empreses era fer passar els productes per la duana de Madrid que tenia prou personal i anava ràpida. Era més car però funcionava, encara que anava conta la butxaca de l’empresa. La continuació era que les grans empreses instal·laven els seus magatzems logístics a Madrid que els sortia més barat. I ja està feta la trampa, com ara!

Gràcies al mal tracte consuetudinari que comporta la gestió d’aeroports o del que sigui, corria la brama que era més fàcil i ràpid importar o exportar per Madrid. I amb això Madrid creixia (com ara) i Barcelona no creixia tant.

No sé si recordeu que en els anys 50 les matrícules de vehicles (els Seats van sortir al mercat en aquesta època) de Barcelona i de Madrid eren força similars. I per què si Barcelona era més potent i havia de tenir més matrícules? Doncs molt fàcil. Quan la tendència de matricular a Barcelona era més alta que la de Madrid, l’estat franquista bloquejava i ralentia la matriculació de vehicles a Barcelona, fins que Madrid tornava a anar al davant...

Val la pena (i la pena que ens fa) veure exemples com el de l’apunt sobre infraestructures que expliquem a continuació. S’estan construint centres logístics a Ciudad Real, ells en diuen “ports secs”, que permetrant avituallar Madrid amb grans avions de càrrega com si tingués port. Fàcilment i econòmicament. I qui paga? L’Estat, o sigui nosaltres el poble. I de qui són els terrenys erms on es construeixen els “ports”? Doncs de les grans famílies de la casta, que els usaven com a terrenys de caça, i ara n’han tret immensos beneficis amb la revaloració dels terrenys!

En resum, En Xevi Xirgo explica el que passa i es pregunta el perquè passa. Doncs que no sigui tant innocent i raoni. És un raonament fàcil.

Forma part de la guerra per terra, mar i aire, que l’estat espanyol franquista ens fa, subtilment i eficaçment. Fins que els passatgers decideixin deixar estar Barcelona i passar per l’aeroport de Madrid...

Vegem ara l’article del Xevi Xirgo:

dimarts, 16 de maig de 2017

15/05/2017. Vilaweb. Florentino Pérez va triplicar el cost del Castor amb el beneplàcit del govern espanyol. El pressupost va passar dels 400 milions inicials a més de 1.200. El pressupost inicial era de 400 milions d’euros (gener del 2007), però només cinc mesos després la despesa ja era de 894 milions, i a finals d’aquell any era de 1.103. El març del 2010, just abans de començar les obres, el pressupost era de 1.272 milions. El document el va rebre l’ex-ministre d’energia José Manuel Soria, després de la victòria electoral del PP el 2011.

Benvolguts,

Ens sembla que en castellà en diuen “un pelotazo”.

Florentino Pérez va triplicar el cost del Castor amb el beneplàcit del govern espanyol

El pressupost va passar dels 400 milions inicials a més de 1.200




Pla general de la plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia (imatge d'arxiu).

http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_mail.png
 15/05/2017  09:07

L’empresa promotora del polèmic magatzem de gas del Castor, ACS, propietat de Florentino Pérez, en va triplicar el cost sense que el govern de José Luis Zapatero demanés explicacions. El programa Salvados de La Sexta va revelar ahir un document del ministeri espanyol d’Energia que detalla com Escal UGS va presentar diversos pressupostos, abans de començar les obres, amb un cost cada vegada més elevat.

El document explica com el pressupost inicial era de 400 milions d’euros (gener del 2007), però només cinc mesos després la despesa ja era de 894 milions, i a finals d’aquell any era de 1.103. El març del 2010, just abans de començar les obres, el pressupost era de 1.272 milions. El document el va rebre l’ex-ministre d’energia José Manuel Soria, després de la victòria electoral del PP el 2011.
En un altre document intern del Ministeri espanyol d’Indústria demostra que no hi va haver un sistema transparent d’adjudicació per al projecte, ja que només s’hi va presentar ACS.

Vilaweb

dilluns, 15 de maig de 2017

15/05/2017. Franquisme. Corrupció. Xevi Sala. Llenguatge corromput. Al govern espanyol no el preocupa que es coneguin les maniobres per entorpir les investigacions que el perjudiquen, sinó la filtració dels casos. Per això, han arribat a plantejar la possibilitat de sancionar els mitjans que gosin publicar-ho. Matar el missatger és la temptació més fàcil dels sistemes totalitaris. Mentrestant, no tenen cap mania a l'hora de corrompre fins i tot el llenguatge.

Benvolguts,

Avui un interessant article d’opinió de Xevi Sala al PuntAvui. Es refereix a un acte en presència del ministre Català.

Tasts:
  • Al govern espanyol no el preocupa que es coneguin les maniobres per entorpir les investigacions que el perjudiquensinó la filtració dels casos.
  • Per això, han arribat a plantejar la possibilitat de sancionar els mitjans que gosin publicar-ho. Matar el missatger és la temptació més fàcil dels sistemes totalitaris.
  • Mentrestant, no tenen cap mania a l'hora de corrompre fins i tot el llenguatge.
El primer punt es concreta amb el cas de l’Operación Cataluña, amb la filtració de les converses “afinades” del Fdez Díaz i el De Alfonso!
Els altres dos punts estan explicats a l’article.
Tanmateix, que es sancioni els mitjans, els missatgers, és una possibilitat extrema, però l’important és que la por que els generin faci que siguin més mansois i respectin les seves regles del joc!

 Vegem l'article:

13/05/2017. Franquisme. Sergi Ambudio. L’unionisme es llança contra Manuela Carmena. S’acosta el 18 de juliol del 1936, ai! del 2017. Estem en un ambient d’Alzamiento? El franquisme sociològic contra Catalunya. Ara s’ha de dir: España antes roja i azul i naranja que rota! No creieu que hi ha una animadversió o una bel·ligerància semblant a la del 1936? El secretari de comunicació de Ciutadans, Fernando de Páramo, ha posat en el mateix sac Convergència, Esquerra Republicana i Podem. Segons el diputat al Parlament, la formació de Pablo Iglesias és “la crossa” dels partits independentistes per “treure Catalunya d’Espanya i d’Europa”. “Els catalans per fi saben que votar Podemos és el mateix que votar independència.

Benvolguts,

S’acosta el 18 de juliol del 1936, ai! del 2017. Estem en un ambient d’Alzamiento?

Ja sabem que hi va haver un Alzamiento, o sigui un cop d’estat, el 18 de juliol del 1936, que no va triomfar immediatament i es va convertir en una guerra que va durar tres anys. La guerra que es va anomenar “civil” foren dues guerres: una guerra dels generals "africanistes", feixistes (franquistes) revoltats contra les esquerres del poble espanyol i una guerra dels feixistes (franquistes) revoltats contra Catalunya (amb el silenci i fins i tot la bel·licositat de les esquerres espanyoles). Perquè el Calvo Sotelo ho havia expressat molt bé: España antes roja que rota! I ara pel que sembla no hi hauria dues guerres sinó tant sols una i seria:

El franquisme sociològic contra Catalunya. 

Ara s’ha de dir: España antes roja i azul i naranja (franquisme sociològic) que rota!

No creieu que hi ha una animadversió o una bel·ligerància semblant a la del 1936?

Vegem l’article on es demostra que l'unionisme, altrament dit espanyolisme o franquisme sociològic o borbofranquisme o nacional-catolicisme classifica molt bé els que no pensen com ells, Podemos, independentistes catalans, independentistes bascs (?), EUiA. I l'unionisme diem va com els generals rebels del 36 contra les esquerres espanyoles (el poble espanyol no franquista)                                               , i contra l'independentisme català que ja és majoria destacada a Catalunya:

14/05/2017. Editorial. Vicent Partal. Alerta amb les trampes sobre el referèndum. «El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir». Alguns ho discuteixen, però jo crec que l’acord amb Espanya és millor que no la unilateralitat, sobretot quant a l’aplicació del resultat i molt especialment quant al reconeixement diplomàtic dels altres estats. L’única raó per a proposar la unilateralitat és la manca de resposta democràtica de l’altra part.

Benvolguts,

L’Estat és un trampós. 
La corrupció sobreïx per tots cantons. I tal com diu sempre en Vicent "Si en qualsevol lloc o afer hi ha les condicions per fer trampa, se’n fa!" Com la Llei de Murphy: Si alguna cosa pot anar malament, hi va!

I preguntem per què el nostre govern ha dit que està disposat a parlar de la data, de la pregunta i de tota la resta de coses.?

Per què ensenyar els atots???

Val a dir que entre els comentaris a l'article:

n'hi ha d'interessants com aquest:

Josep Maria Martín

15.05.2017  |  09:04

A) España no pot canviar de la nit al dia. Només ens dividirà i ens farà perdre temps i votants.
B) Catalunya va ser sotmesa (i esclavitzada) per la força bruta. “Derecho de conquista”.
C) El nostre Govern actua amb un complex d'inferioritat sense denunciar els diferents genocidis (cultural, de la nostra legalitat, espoli econòmic, guerres..)
D) No et pots fiar d’aquell que mai, mai ha demanat perdó per haver subjugat i mort gent.
Senyor Puigdemont, no voldríem un president que confiés com una ovella sense sentit crític i de denúncia de totes, totes, les injustícies de segles.
Però el més clar, curt i definitiu és: 

Carles Torra
15.05.2017  |  09:04
Referèndum al setembre i es guanya a partir del 50%+1vots, sigui quina sigui la participació, donat que tothom pot, si vol, votar. Tota la resta: collonades!!!

L'article toca aquest tema. Tanmateix considerem que la política franquista tal com diu en Partal té molts recursos i hem pensat que un bon acudit ho fa més entenedor i eventualment ens pot fer més previnguts. 

Vegem el genial acudit  d'en Ferreres de fa dos o tres anys però que és de rabiosa actualitat: 


Vegem ara l’Editorial d’avui de Vilaweb:

14/05/2017. Jesús Cacho. El almacén de gas Castor y el poder del señor Pérez. Greenpeace: “El coste del almacén submarino de gas situado frente a las costas de Castellón, es uno de los ejemplos más claros de despilfarro de dinero público que se han vivido en España”. Los estudios geológicos y medioambientales que en Vinaroz y su zona reclamaron con obstinación para evaluar el impacto del silo subterráneo nunca se efectuaron. El Instituto Geológico y Minero de España (IGME) terminó validando los informes técnicos que la concesionaria presentó a Industria, sin evaluar en modo alguno los potenciales riesgos sísmicos.

Benvolguts,

No cal comentar gaire. On intervenen les empreses de l’IBEX35 i hi ha litigis Espanya paga i l’empresa cobra. D’aquest mètode se’n diu:

“Capitalitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues”

Vegem les explicacions de Jesús Cacho:

diumenge, 14 de maig de 2017

14/05/2017. Franquisme. José Alejandro Vara. Méndez de Vigo, la sonrisa del régimen (mariano). Característiques del tal Vigo: Nissaga de militars franquistes (oximoron) com molts altres ministres des de la Transaccció cap aquí, . Família “enxufada” a tot arreu on pot. En la nissaga de la generació anterior hi ha des de “directives de l’Auxilio Social” fins a militars i en la seva generació hi ha enxufats a tot arreu (exèrcit, ministeris, judicatura (?)) així com neonazis (creiem que s’ha de dir nazis perquè el nazisme mai se n’ha anat de l’Espanya nacionalsindicalista, Una, Grande y Libre, por el Imperio hacia Diós, etc.)

Benvolguts,

Avui cedim l’espai al franquista José Alejandro Vara, col·laborador com a analista a Voz Pópuli, RTVE, RNE, RTCM, 13TV, EsRadio, així com en els diaris Ya, ABC i La Razón, que ens explica les virtuts del franquista ministre Iñigo Méndez de Vigo (IMV), a qui anomena  “la sonrisa del régimen (mariano).”

Insertem primer la fitxa amb les característiques del tal Vigo. Nissaga de militars franquistes (oximoron) com molts altres ministres des de la Transaccció cap aquí. Família “enxufada” a tot arreu on pot. En la nissaga de la generació anterior hi ha des de “directives de l’Auxilio Social franquista” fins a militars franquistes, of course, i en la seva generació hi ha enxufats a tot arreu i al més alt nivell (exèrcit, ministeris, noblesa) així com neonazis. Ponga un neonazi en su vida. Nosaltres creiem que s’ha de dir nazis perquè el nazisme mai se n’ha anat de l’Espanya nacionalsindicalista, Una, Grande y Libre, por el Imperio hacia Diós, etc.)

Així es podrà comparar aquesta fitxa d'enemic del poble amb la raspallada que li fa el tal Vara:











I ara vegem l'article, del pilota Vara:

12/05/2017. Franquisme. Iu Forn. Franco, antigues ferides i David Pérez. A Espanya existeix un franquisme sociològic que controla encara els llocs clau del sistema de poder. Treure Franco del Valle de los Caídos? “No, perquè és obrir antigues ferides”. I obrir les fosses comunes de la Guerra Civil i identificar els cadàvers? “No, és reobrir velles històries”. I tot el que sigui la justícia i la dignitat que mereix el bàndol que encara avui és considerat el perdedor pels que encara se senten vencedors significa un trencament d'aquell pacte que hi va haver a la Transacció (???)!

Benvolguts,

L’Iu Forn amb ironia, fa com els ninotaires que de manera simple t’expliquen accions  o conceptes complexos. Avui, amb molta gràcia (com sempre) l’Iu Forn enfoca els tristos problemes dels perdedors de la guerra del 36 al 39, i la insultant poca vergonya dels guanyadors (i els seus fills i nets) de la guerra acabada fa 80 anys que es comporten com si haguessin guanyat, ocupat, genocidat i expoliat Catalunya abans d'ahir! Concretament parla precisament de la Memòria Històrica:

 O sigui, segons aquest argument, cal oblidar la memòria de qui no té memòria i fer-ho en nom dels sentiments dels encara avui vencedors, pobrets. 80 anys després, reconèixer la dignitat d'un dels bàndols és “obrir ferides”. Sí, esclar, les ferides de qui no va patir l'exili, la misèria, la pèrdua dels seus béns, la degradació i la marginació social, la repressió i la por.

I parla de com el sentit de l’expressió “primum vivere et deinde philosophari” ha estat usada pels guanyadors de la guerra per delmar-nos durant 80 anys a nosaltres els perdedors i per convertir el robatori i l’expoli dels perdedors en la seva filosofia de vida!

Tal com explica l’autor, nosaltres els perdedors de la guerra d’Espanya contra Catalunya, vàrem patir l’exili, molts vàrem integrar-nos en la “guerrilla” antifeixista francesa i en conseqüència molts vàrem anar a parar als camps d’Extermini nazis (aquests dies s’ha commemorat l’aniversari de l’alliberament del Camp de Mathausen on ha intervingut el nostre Conseller d’Exteriors Romeva). Nosaltres els perdedors de la guerra d’Espanya contra Catalunya, vàrem ser perseguits i tancats en presons com la Model o en camps de concentració. Nosaltres els perdedors de la guerra d’Espanya contra Catalunya, vàrem patir la misèria de la postguerra, la pèrdua dels nostres bens (les fàbriques dels republicans que varen haver de fugir les varen ocupar les forces d’ocupació i se les varen quedar, com les que va ocupar el Lara), vàrem patir la degradació i la marginació social, la repressió i la por.

Finalment l’autor ens explica que: Ells ( els rebels, els guanyadors) decideixen (80 anys més tard) com han de ser les coses i no poden ser de cap altra manera. I en alguns casos amb perdedors fent de guanyadors.

Segurament perquè estar al bàndol dels guanyadors és més agraït.

Vegem l’article de l’Iu Forn que ens explica les històries de vencedors i de vençuts i ens parla del David Pérez: