dimarts, 11 d’abril del 2017

10/04/2017. Franquisme. Constitució. Narcís Oliveres. Què es va pactar i qui? El franquisme a partir del 20N del 1975 es va transmutar en borbofranquisme i el borbofranquisme es va transmutar al seu torn en pseudo-democràcia constitucional i pseudo-estat de dret, etc. El Fuero de los Españoles es va transmutar en Constitució. Els cacics de la dictadura franquista es van transmutar en diputats, barons, etc. Els alts funcionaris del franquisme es van transmutar en alts funcionaris del borbofranquisme…

Benvolguts,

Hem de recordar que el franquisme a partir del 20-N del 1975 es va transmutar en borbofranquisme i el borbofranquisme es va transmutar al seu torn en democràcia constitucional i estat de dret, etc…

De la mateixa manera el Fuero de los Españoles es va transmutar en Constitució (amb les seves lleis o fueros)…

Al mateix temps els falangismes i requetés es van transmutar en partits polítics de dretes evidentment AP (PP), PSOE i PC, amb la fórmula del bipartidisme de Cánovas i Sagasta de la primera restauració

Els cacics de la dictadura franquista es van transmutar en diputats, barons, etc…

Els alts funcionaris del franquisme es van transmutar en alts funcionaris del borbofranquisme…

Els Tribunals franquistes com el TOP (tribunal d’ordre públic) es van transmutar en Audiència nacional, TS, TC…

Els fiscals franquistes es van transmutar en fiscals borbofranquistes…

Creiem que aquesta rastallera de metamorfosis (que diría l’Ovidi) demostra la Transició sense solució de continuitat entre els poders franquistes i els poders borbofranquistes…

En aquest article el doctor Oliveres, ex Conseller de la Generalitat, fa un meravellós exercici de dret i de filosofía (silogismes, ergos, etc) per tal de preguntar o de demostrar diverses opcions, consequència del que hem explicat fins ara:

·         L'origen pactista de les constitucions és una teoria antiga. Si la Constitució espanyola és pactada, qui la va pactar?

·         Qualsevol pacte suposa, almenys, dues parts, i un pacte constitucional també suposa l'existència de diverses unitats polítiques, cadascuna de les quals conté el subjecte d'un poder constituent.

·         La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006 declarava en el punt primer la manca d'eficàcia jurídica de l'expressió “Catalunya com a nació” i no reconeixia com a subjecte de poder constituent la “realitat nacional de Catalunya”
·         Com podia pactar qui no existia? Qui no existeix no pot participar, i en no participar no pot pactar.

·         A Alianza Popular, que després es va convertir en PP, no tothom va estar d'acord amb el text constitucional, és a dir, amb el pacte constitucional.
o   Si hi va haver pacte és evident que respecte a Catalunya hi ha hagut un reiterat incompliment constitucional.
·         L'article 2, per exemple, no només reconeix, sinó que garanteix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions. L'autonomia no comporta només l'atorgament de competències; comporta la possibilitat d'exercir-les,
o   i qui és víctima d'un incompliment de pacte, via asfíxia econòmica, no el pot donar per trencat?
·         En analitzar els debats constituents, en el de l'article 2 s'hi constata el marc conceptual espanyol en una intervenció del senyor Fraga, d'una oratòria grandiloqüent, més pròpia del segle XIX , dient que “Alianza Popular rebutja una vegada més, amb tota energia i amb plena consciència de la transcendència històrica del seu gest, la introducció de l'expressió nacionalitats en la Constitució”.

·         Un altre ministre franquista, Federico Silva Muñoz, fundador d'AP, de la qual va ser president, que també va intervenir en els debats constituents,
o   va dir que els termes nació i nacionalitat s'impliquen i compliquen i que la gran raó de la seva actitud política era posar en relleu els riscos que comportava i les responsabilitats de votar-ho. O s'accepta la unitat nacional o ens aboquem a la secessió i a la ruptura. Quin gran sentiment d'angoixa!
·         
Si Catalunya com a subjecte polític no hi era present [en el debat i el pacte] i AP la rebutjava [la Constitució],
o   fer un referèndum seria una fórmula que implicaria, segons el resultat,
§  tant donar la Constitució per pactada
§  com per definitivament rebutjada.
·         
La supèrbia del Gobierno de España, pròpia del seu marc conceptual, novament demostra no tenir consciència del moment històric. No ha superat l'angoixa!

Vegem l’article i les metamorfosis (que todo cambie para que nada cambie):

10 abril 2017 

TRIBUNA
Què es va pactar i qui?

Narcís Oliveres I Terrades - Ex Conseller de la Generalitat. Doctor en Dret

“L'origen pactista de les constitucions és una teoria antiga. Si l'espanyola és pactada, qui la va pactar?

En l'argumentari espanyol contra el procés independentista figura l'afirmació que la Constitució va ser un pacte. L'origen pactista de les constitucions és una teoria antiga. Si l'espanyola és pactada, qui la va pactar? La democràcia fa de la voluntat del poble la font del poder i li atribueix el constituent. Qualsevol pacte suposa, almenys, dues parts, i un pacte constitucional també suposa l'existència de diverses unitats polítiques, cadascuna de les quals conté el subjecte d'un poder constituent. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del 2006 declarava en el punt primer la manca d'eficàcia jurídica de les expressions “Catalunya com a nació” i “realitat nacional de Catalunya”, no la reconeixia com a subjecte de poder constituent.

Com podia pactar qui no existia? Qui no existeix no pot participar, i en no participar no pot pactar. A Alianza Popular, que després es va convertir en PP, no tothom va estar d'acord amb el text constitucional, és a dir, amb el pacte constitucional. Si hi va haver pacte és evident que respecte a Catalunya hi ha hagut un reiterat incompliment constitucional. L'article 2, per exemple, no només reconeix, sinó que garanteix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions. L'autonomia no comporta només l'atorgament de competències; comporta la possibilitat d'exercir-les, i qui és víctima d'un incompliment de pacte, via asfíxia econòmica, no el pot donar per trencat?

Haver compartit alguns períodes històrics no ha igualat els marcs conceptuals de Catalunya i d'Espanya, ben al contrari, n'ha radicalitzat les diferències. En analitzar els debats constituents, en el de l'article 2 s'hi constata el marc conceptual espanyol en una intervenció del senyor Fraga, d'una oratòria grandiloqüent, més pròpia del segle XIX , dient que “Alianza Popular rebutja una vegada més, amb tota energia i amb plena consciència de la transcendència històrica del seu gest, la introducció de l'expressió nacionalitats en la Constitució”. Un altre ministre franquista, Federico Silva Muñoz, fundador d'AP, de la qual va ser president, que també va intervenir en els debats constituents, va dir que els termes nació i nacionalitat s'impliquen i compliquen i que la gran raó de la seva actitud política era posar en relleu els riscos que comportava i les responsabilitats de votar-ho:

O s'accepta la unitat nacional o ens aboquem a la secessió i a la ruptura. Quin gran sentiment d'angoixa!

Si Catalunya com a subjecte polític no hi era present i AP la rebutjava, fer un referèndum seria una fórmula que implicaria, segons el resultat, tant donar-la per pactada com per definitivament rebutjada. La supèrbia del govern espanyol, pròpia del seu marc conceptual, novament demostra no tenir consciència del moment històric.

No ha superat l'angoixa!
 Narcís Oliveres

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada