diumenge, 30 d’abril de 2017

29/04/2017. Corrupció. Andreu Barnils. Glòries de l’Ajuntament. Ada Colau va fitxar per impulsar el tramvia a Pere Macias, militant de CiU. Aquest treballador de l’Ajuntament, però, resulta que també és president del Cercle d’Infraestructures, segons la seva pàgina web. I a mi em semblaria massa fort que aquest home treballi per l’Ajuntament i, a la vegada, presideixi un lobby de constructores, que és el que són.

Benvolguts,

Parlem d’obra pública. Llegint detingudament l’article ens trobem amb la seguent frase pel que fa a les condicions del concurs del projecte:

Avui en dia una constructora, si vol fer obra pública, es presentarà a un concurs on ha de demostrar dues coses: que el seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és el més baix.

Indefectiblement un hom ha de pensar immediatament en el següent acudit:
L’escena és la d’un Mestre, a classe amb un alumne examinant-se oralment davant seu. El mestre li diu: A veure digues ràpidament quant són 7 per 8? I l’alumne respon instantàniament: Són 64! El mestre li diu: No, t’has equivocat! Són 56! I l’alumne respon també immediatament: A veure vostè què vol: rapidesa o precisió!!!

Quan es va destapar que l’empresa Sacyr en el projecte del nou Canal de Panamà havia treballat tal com en Ferreres explica més avall, hi va haver molt escàndol, sobretot quan es va saber que el contracte, com el de la Plataforma Castor o el del Túnel del Pertús estava blindat. O sigui que si el projecte entrava en un atzucac, l’Estat pagava...

Segurament que tots els grans contractes, pensem en els que hem explicat o en els dels AVEs de La Meca a Medina o en d’altres, tenen lletra menuda en algun racó, de manera que paga l’Estat que som nosaltres...


Que vol dir que no es pot demanar un resultat amb dos condicionants. Es pot dir: digues ràpidament un resultat o digues un resultat correcte. Però no tots dos! De la mateixa manera a un constructor que presenta un projecte se li pot demanar el millor preu o el millor termini d’execució o la millor qualitat. Però no es pot demanar simultàniament les les tres condicions o dues qualsevol entre les tres...
Això que es demana ara és incongruent. Ara fa 15 o 20 anys no es feia així. Ara hi hem perdut!

Altrament dit, demanar dues o tres condicions no independents és una garantia de trampa, de corrupció o de totes dues...

Vegem l’article de l’Andreu Barnils:

Glòries de l’Ajuntament

L'ajuntament rescindeix els contractes de les constructores de Plaça de les Glòries.


Per: Andreu Barnils

29/04/2017  22:00

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit aturar les obres de la Plaça de les Glòries al·legant que el preu final de l’obra s’estava inflant molt més de l’acordat, que el retard era inadmissible i que una de les constructores, Copisa, està involucrada en el 3%. 

Per això ara rescindiran els contractes i en faran de nous. Doncs jo crec que el pressupost inflat, i els retards són simples detalls, i que a sobre Copisa no és única. En canvi, sí que veig un error descomunal el model de contractació d’obra pública. I del model, del terrible model, l’Ajuntament no en parla. Només parla dels detalls, que els carrega el diable, i se’ls menjaran.
Comencem amb el model.

Avui en dia una constructora, si vol fer obra pública, es presentarà a un concurs on ha de demostrar dues coses: que el seu projecte tècnic és el millor i que el seu preu és el més baix. I aquest és l’error, i aquest és l’horror: el preu. Que no veiem que si les administracions públiques fan competir les empreses en preu només s’aconsegueixen tres coses?
·         Que menteixin d’entrada amb el preu (ja inflarem després!),
·         que explotin els treballadors per abaixar preu, o
·         que facin servir materials barats i dolents.

Podem, o no podem, d’una santa vegada, eliminar el barem del preu en la contractació d’obra pública? Això sí que seria un canvi de veritat. Per què les fem competir en preu? Que no veuen que hi ha altres maneres d’aconseguir un bon preu? Doncs apa, no. Ningú parla de canviar de model. Es veu que la solució és canviar d’empreses.

Jo és que al·lucino amb aquest ajuntament del canvi.

Mirem, doncs, les empreses. Viam si hi veiem la solució. Les constructores que feien la Plaça de les Glòries, són UTE ROMERO GAMERO SAU, BENITO ARNÓ E HIJOS SAU, COPISA CONSTRUCTORA PIRENÁICA SA i COMSA SA. Ho poso en majúscules, que és com apareixen a la nota de premsa on l’Ajuntament avisava de les irregularitats trobades. I, ara, apliquem Google:

L’empresa Comsa no només feia les obres de Glòries, també és una de les propietàries del tramvia de Barcelona. 

El tramvia que enamora els comuns. Comsa és dolenta per a fer Glòries, però és bona per a fer el tramvia. Fixa’t tu. La canviem a Glòries, però no al tramvia. Més: Diu Janet Sanz, d’Iniciativa, que no pot ser que Copisa, empresa ‘presumptament’ vinculada al 3%, sigui una de les que fa Glòries. Entesos. I Comsa, que no ha estat també ‘presumptament’ vinculada al 3%?  Potser la solució seria fitxar a Floretino Pérez, ara, per a fer Glòries?

De fet, Barcelona ja l’ha fitxat per a fer atenció a la gent gran.

Què us semblaria si a les constructores se les obligués a pagar sous decents, tenir projectes tècnics impecables, ecològicament raonables, i comencem a oblidar que competeixin en preu i, sobretot, parem de dir que les constructores de Xavier Trias són corruptes, i les meves no? Que no veiem que són les mateixes constructores?

Un últim detall. Com ja vam explicar, Ada Colau va fitxar per impulsar el tramvia a Pere Macias, militant de CiU. Aquest treballador de l’Ajuntament, però, resulta que també és president del Cercle d’Infraestructures, segons la seva pàgina web. I a mi em semblaria massa fort que aquest home treballi per l’Ajuntament i, a la vegada, presideixi un lobby de constructores, que és el que són.

Perquè Cercle d’Infraestructures són Copisa i Comsa, entre d’altres, que segons afirmen promouen sobre la importància de l’obra pública i les infraestructures. Abertis també hi és. Com més, millor. En fi, ells sabran. Jo em demano si aquests, ara, es pronunciaran a favor, o en contra, d’aturar les obres de la Plaça de les Glòries, que ells construïen, de la mateixa manera que es pronuncien a favor del Tramvia, que ells van construir. I si serà el mateix Pere Macias, fitxatge de Colau, qui en llegeixi el comunicat. Tot això ho dic per reiterar, que els detalls els carrega el diable. I que mentre no canviïs el model, els detalls se’t menjaran. Perquè tu acabes d’arribar, però el problema és que ja t’esperaven.

I els d’Iniciativa, com Janet Sanz, senyora batllessa, no els fan cap mena de por, perquè com tothom sap, a can ICV són experts en perdre’s en els detalls i el model, ni tocar-lo.

Andreu Barnils

Joan A. Forès
Reflexions

29/04/2017. Gemma Aguilera. La gran trampa dels Comuns. “Coscubiela, Rabell i companyia no tenen un projecte real per a una Catalunya espanyola, raó per la qual fien la seva supervivència política al fet que Madrid aturi el referèndum”. Capteniment degut a que la seva única esperança és anar posant claus al camí per si sona la flauta i totes les rodes del cotxe del procés es punxen. I tot plegat per por, per pànic que arribi el dia en què el referèndum tingui data i pregunta.

Benvolguts,

Les pseudoesquerres españoles constituides en partit polític a Catalunya amb el nom de Qwerty, o de CSQP, actúen com espanyolistes, no podría ser d’altra manera, malgrat que ens tenien enredats. Recordeu com en les eleccions del 27-S en Rabell es va atipar de dir que ells de cap manera volien ser comptats ni en el bàndol del dels JxS i CUP, però tampoc en el bàndol del No, PP, PSC i Ciudadanos! És per això que les eleccions varen produir aquest resultat: 72 escons (62 JxS + 10 CUP) independentistes contra 52 (25 Ciudadanos + 16 PSC +11 PP) espanyolistes, i amb 11 escons CSQP que no volien aliniar-se ni amb independentistes ni amb espanyolistes, com podeu llegir i raonar en aquest enllaç.

En aquest article la Gemma Aguilera ens ho explica molt clarament, CSQP no tenen un projecte real per a una Catalunya espanyola. I a més diuen que estan convençuts que el seu projecte neo-autonomista de república catalana dins d’un règim monàrquic corrupte farà veure la llum als independentistes sensats.

De fet, el que diuen les enquestes és que les opinions dels votants de CSQP no són unànimes ni reflecteixen el que en Rabell i en Coscubiela diuen ara (que no és el que deien abans de les eleccions del 27-S) sinó que estan dividits entre un 40% de partidaris de la República catalana i un 60% de partidaris del règim del 78. Per aclarir els conceptes l’article esmentat més amunt explica una manera molt clara i correcta de preparar les properes eleccions pels votants de CSQP que és que els Comuns podrien fer dues candidatures: Comuns pel SÍ i Comuns pel NO. D’aquesta manera tant els manaies com els votants haurien expressat a les urnes les seves volicions.

Vegem l’article de la Gemma Aguilera:

26/04/2017. Procés. Pujolàndia. Joan Rovira. "Ens estem independitzant d’Espanya i del pujolisme al mateix temps, entre moltes contradiccions i decepcions, però també amb esperança". Pujol, l’estiu del 2014, va dinamitar el seu propi pacte amb les elits madrilenyes, aznaristes, felipistes i borbòniques: tu controles el corral català i et quedes amb un percentatge dels ous que ponguin les gallines. Tranquil, Jordi, tranquil: ens entenem i ens convenim mútuament.

Benvolguts,

En Joan Rovira crea un concepte genial: Independitzar-se d’Espanya i del pujolisme, al mateix temps, equivalent sintàctic a fotre’s del mort i de qui el vetlla.

Hi ha més conceptes creatius i captivadors a l'article:
  • El Pujol que va ser “Español del año” (ABC) era política espanyola en estat pur: clientelisme, caciquisme, megalomania, absolutisme… 
  • Pujol, l’estiu del 2014, va dinamitar el seu propi pacte amb les elits madrilenyes, aznaristes, felipistes i borbòniques:
    • Tu controles el corral català i et quedes amb un percentatge dels ous que ponguin les gallines. Tranquil, Jordi, tranquil: ens entenem i ens convenim mútuament.
  • Digne de Shakespeare: tràgic, corrosiu i cínic alhora. Humà, molt humà. Quan els déus baixen del pedestal, tot un món s’enfonsa.
  • Pujol ha prostituït Catalunya, aquest és el seu gran pecat, però no és pas que els altres fossin sants. 
  • El règim de la transició era exactament això: el franquisme residual va acabar corrompent l’antifranquisme i la democràcia [No és que vagi acabar... era així des del principi dels temps...].
  • El problema no són els disset parlaments, cosa que ens han repetit fins a la sacietat, sinó els disset sistemes de saqueig de les disset autonomies, amb la complicitat explícita de la casta madrilenya, la que porta segles vivint amorrada a les mamelles de l’Estat i xuclant la sang d’Espanya. I de Catalunya.
Aprofitem aquest article per incloure-hi un acudit gràfic d’en Ferreres tan genial com el concepte d’en Rovira.

Vegem l'article:

dijous, 27 d’abril de 2017

26/04/2017. Corrupció. Vicent Partal. Qui s’embolcalla, de debò, amb l’estelada? El Partit Popular és dels partits més corruptes d’Europa, si no és el que ho és més. No és cap apreciació, això: són fets. I ja no és la llista immensa d’encausats o de detinguts, d’empresonats. És el fet que el partit com a tal, institucionalment, és al bell mig de la trama. El PP és una màquina. El PP s’embolcalla amb l’estelada, atia un clima d’histèria i persecució política entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió de la històrica ‘antes roja (ara “azul”) que rota’ i, de resultes de tot això, mana. Com si no passàs res.

Benvolguts,


És bo de rellegir-los de tant en tant i veurem que nous episodis de corrupció tenen la base en el caciquisme...

Vegem la fina anàlisi d'en Partal:

27/04/2017. Cultura. Història. Enric Vila. Els pilars de la mentida. Els anglesos poden tenir interès a esborrar la nació catalana de la història, però La Caixa no s'ho pot permetre. El que no és acceptable és l'autoboicot. L'autoboicot és pecat i no pot ser que una institució com La Caixa contribueixi a legitimar les lògiques geopolítiques que han intentat esborrar Catalunya de la història. Qui no té passat no té futur. És justament el que els ha succeït a Espanya i França, a copia d'inventar-se la seva història per intentar que els catalans oblidéssim la nostra.

Benvolguts,

Avui l’Enric Vila fa d’assagista i d’historiador amb un escrit molt interessant sobre com Anglaterra veu Espanya (Catalunya no la veu). I de rebot ens fa entrar en basca quan la institució La Caixa fa un exercici de servilisme a Madrid com si fos La Vanguardia!

L’Enric Vila explica que hi ha en aquests moment una exposició de CosmoCaixa de títol solemne, irresistible i suggerent: Els pilars d'Europa.

I de fet parla de l’Europa vista pels imperialismes totalitaris d’Anglaterra i d’Espanya.

D’entrada l’autor ens posa un enllaç a un quadre de l’Armada Invencible que hem baixat i que mostra les naus espanyoles amb banderes catalanes, encara que sembla que l’exposició no en diu res. 

S’hi haurà d’anar!

Presenta les ciutats espanyoles de començaments del segle XVII i fa que Madrid aparegui al costat de Barcelona i Saragossa!

No parla dels territoris mediterranis de la Corona d'Aragó, passant per alt per tant les possessions que el casal de Barcelona tenia a Mallorca, Sicilia, Sardenya i Nàpols.

D’entre els reis espanyols no hi fa sortir ni Jaume I ni Ferran el Catòlic!

En els mapes del segle XV i XVI hi fa sortir Madrid 1617, època dels reis catòlics" (?!). I el mateix mapa, datat el 1622, apareix en una altra sèrie d'imatges dedicada a les primeres ciutats comercials europees, al costat de Colònia (1489), Ravenna (1493), Jerusalem (1493), París (1550) o Barcelona (1579).

I moltes coses més que ens recorden el llibre d’en Jordi Bilbeny de títol “Brevíssima relació de la destrucció de la història.

Encara que l’exposició està concebuda i realitzada pel British Museum, ens preguntem si no hi ha hagut una rentada de cervell de la diplomàcia espanyola als comissaris del British Museum per fer-los empassar un munt de mentides i reinventar la història que és el que Espanya fa 500 anys que està fent amb els Paisos Catalans, així com per fer fer el ridícul a La Caixa!

De fet, és una aixecada de camisa i més que això és de jutjat de guàrdia! Pot ser que la Caixa que té forts interessos a Madrid (i que pel que es veu són uns cretins) prefereixi presentar una exposició amb una història d'Espanya light, de forma que pugui ser exposada tant a Madrid (amb un criteri "a la madrilenya") com a Barcelona (amb un criteri "a la madrilenya") i els catalans que es fotin...

L'anirem a veure!!!

 Vegem l'article:

26/04/2017. Llengua. Catalanofòbia. Josep Rexach. Entrevista Maria Josep Amigó: ‘Que em diguen que no m’entenen quan parle en valencià, em fa bullir la sang’. La vice-presidenta de la Diputació de València va ser víctima d'un cas de discriminació lingüística davant les Corts. Si aconseguim que almenys, quan la gent s’adrece a l’administració els puguen escoltar en valencià, serà un gran pas endavant. És importantíssim. Realment, el problema són les forces d’ocupació, amb uniforme i sense uniforme.

Benvolguts,

Encara que l’ANC no s’hi interessi, moltíssims catalans estem tant preocupats per la situació lingüística al País Valencià com la situació lingüística a Catalunya, al cap de 80 anys de la guerra i la invasió de militars i funcionaris I estem tant preocupats que no ens podem estar d’explicar-nos.

Realment, el problema són les forces d’ocupació, amb uniforme i sense uniforme...

Tanmateix, però, el mes passat vàrem passar una setmana al País Valencia, l’Horta, la Safor i la Ribera baixa, i no vàrem tenir cap problema amb la llengua. Els cambrers sovint et responien en castellà però t’entenien perfectament i al cap de tres frases ja et parlaven en valencià. Els xofers d’autobusos o els empleats de RENFE tampoc varen ser cap problema. I la gent del carrer encara menys! Ningú no ens va demanar o exigir que els parléssim en castellà, la llengua del imperio deia el Franco i el franquisme. El seu hereu sí que va dir públicament que "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ". I aquí sí que hi teniu quelcom a dir! 

Per tant vist amb els nostres ulls la situació millora respecte a fa 50 anys i sobretot es veu que els valencians van agafant consciència de la seva condició de valencianoparlants i valencianopensants!

Tenim entès però que les forces del mal espanyoles estan molt més envalentides cap al sud, l’Alacantí i la Marina baixa, segurament per la immigració de baixa qualitat, espanyols sense estudis...

I els Ciudadanos han agafat el relleu del PP, de forma molt agressiva.

Mostrem algun apunt de les males arts dels Ciudadanos:

I només cal que cerqueu en el Bloc Reflexions amb la clau Ciudadanos per trobar un gavadal d'articles dels Ciudadanos menyspreant i atacant la llengua catalana!

Vegem l’article d’en Josep Rexach Fumanya:

26/04/2017. Corrupció. Estefania Molina. Rajoy, tocat però no enfonsat per la corrupció. Infectat per un corc silenciós, el govern de Mariano Rajoy passa per la més profunda crisi de la legislatura sense que l'aluminosi de la corrupció acabi d'enderrocar la figura del president espanyol. Però aquí ningú pensa dimitir.Ni en Rajoy! I tal com corre per les xarxes i els mitjans digitals, al PPSOE hi ha qui roba i hi ha qui calla!

Benvolguts,

L’Estefania Molina ens conta en aquest article, a la manera d’en Graupera o d’en Joan Solé, tota la trama de corrupció a Madrid esmentant noms i cognoms, pels i detalls, amb llum i taquígrafs.

Hi surten (com en una obra de teatre o en una Guia telefònica): Zoido, Catalá, Esperanza Aguirre, Ignacio González, Pablo González, Montoro, Dancausa, Manuel Moix, Ana Botella (indirectament), Paco Marhuenda, Mauricio Casals (el Principe de las Tinieblas), Cristina Cifuentes (atacada per la trama), Santiago Barreno Sevillano,

Com a organitzacions delictives hi surten els casos Gürtel i Leza.

Com a mitjans La Razón.

I qui no hi surt? Rajoy que és més esmunyedís que una anguila...

I tal com corre per les xarxes i els mitjans digitals, al PPSOE hi ha qui roba i hi ha qui calla!

Ara, la nostra percepció és que tothom està al cas de tot, que vol dir que qui no roba és perquè no s'atreveix o no ha tingut la oportunitat. A més es copsa claríssimament que els corruptes declarats i els que encara no ho són o no els han pescat eren tots col·legues fins un segon abans de ser imputats...

Que hi ha ningú méeees?

Vegem l'article:

dimecres, 26 d’abril de 2017

26/04/2017. Corrupció. Cas Pujol. I quina coincidència! A la premsa hi haurà a partir d’ara informació a dojo sobre el Cas Pujol. Ves quina coincidència! Quina coincidència que l’entrada a presó del primer Pujol de la trama coincideixi amb les entrades també a presó dels alts funcionaris del PP, immersos fins al coll en la merda de la corrupció consuetudinària, Operacions Púnica, Gürtel, Lezo, Canal de Isabel II, Bárcenas (sé fuerte Luís), Zaplana (yo estoy en política para forrarme), Aguirre (solo dos me han salido rana), i els que vindran...

Benvolguts,

A la premsa escrita, cavernària, oral i digital hi haurà a partir d’ara informació a dojo sobre el Cas Pujol. Ves quina coincidència! Quina coincidència que l’entrada a presó del primer Pujol de la trama coincideixi amb les entrades també a presó dels alts càrrecs del PP, immersos fins al coll en la merda de la corrupció consuetudinària, Operacions Púnica, Gürtel, Lezo, Canal de Isabel II, Bárcenas (sé fuerte Luís), Zaplana (yo estoy en política para forrarme), Aguirre (solo dos me han salido rana), i els que vindran...

En la primera obra del Teatre de l’Absurd d’Ionesco de l’any 1950, de títol “La cantant calba”, l’autor fa que dins de l’absurd els protagonistes vagin repetint una vegada i una altra una frase sense massa sentit en el context usat, i que és una de les constants des d’aquell moment del Teatre de l’Absurd. La frase en aquest cas és “i quina coincidència”, que evidentment en aquell context és absurda, com s’escau. 

Ho diem amb aquest exemple perquè ves quina coincidència que el Poder judicial, sense pressions del Poder executiu, evidentment (L’Estat espanyol és un Estat de Dret com tots els corruptes del Gobierno no paren de dir, i a més hi ha Separació de Poders, tal com va postular Montesquieu i afirmen també sense enrojolar-se tots els corruptes del Gobierno), hagi triat precisament aquestes dates per fer emergir un cop més el Cas Pujol! I quina coincidència!
Gràcies a aquesta coincidència, i quina coincidència! els diaris de la caverna mediàtica podran omplir les Portades del "careto" “grandeur nature” de Jordi Pujol i Ferrusola, i pot ser que no els quedi espai per fer sortir els "caretos" dels Ignacios Gonzálezs, dels Lópezs Madrid (el compi yongui), del patriarca Villar Mir, de l’Aguirre, etc.

D'altra part com que aquests dies sortirà sovint l’acrònim UDEF, què cony és l'UDEF? i si voleu saber de què es tracta llegiu l’apunt seguent:


Vegem els articles:

dimarts, 25 d’abril de 2017

25/04/2017. José Antonio Zarzalejos. Rajoy, el testigo imposible de un PP en col·lapso. Mariano Rajoy deberá declarar presencialmente en el juicio oral de la primera causa del caso Gürtel. Aguirre presenta su dimisión como concejal del Ayuntamiento de Madrid. Situación inquietante para el Gobierno, su partido y, por derivación, para la estabilidad política de España.

Benvolguts,

Article que parla del Rajoy, de l'Espe, del PP i de les seves circumstàncies que deia Ortega!

En l’article es fa una descripció (operació o autòpsia?) del camí d’espines que en Rajoy ha de patir en el via-crucis que se li acosta a gran velocitat. En un dels paràgrafs en Zarzalejos explica:

Como testigo, el presidente tiene la obligación ineludible de comparecer; de decir la verdad, jurando o prometiendo hacerlo, obligación de la que sólo queda excusado si los delitos afectasen a familiares directos.

Aquí és on més patirà perquè el seu mon és un mon de parlar molt poc (o gens, o amb plasma) el seu mon és un mon de mentides i enfrontar-se a dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat, pot ser-li traumàtic. A veure si el PP tindrà un col·lapse i el Rajoy també!

D’altra part, coneixent la “calanya” de l’articulista, de qui hi ha diversos articles comentats en aquest Bloc, no sé si aquest article és per afavorir Rajoy o per clavar-li la “puntilla”!

Copio un paràgraf d’un article del Bloc Reflexions article dedicat a la nissaga dels Zarzalejos, article que crec que és instructiu de llegir:

Em fixo que tant el Zarzalejos com el Duran i Lleida arrosseguen un nom que marca: José Antonio. Que marca ja que aquest nom en individus nascuts a començaments dels anys 50 a Euskadi i a Catalunya (franja de ponent) no se li posa a un fill per casualitat o error sinó sabent que els l’estan posant en honor a un altre José Antonio, el mateix nom que el dictador Miguel Primo de Rivera va posar al seu fill, el falangista José Antonio Primo de Rivera, i per tant pot voler dir que els posseïdors del nom van mamar franquisme pels quatre costats...

Vegem l’article d’avui:

24/04/2017. Corrupció. Pep Martí. De Zaplana a Aguirre: tot l'aznarisme sota sospita. Al PP hi ha dues menes de personal: Els qui roben i els qui callen! Manos arriba! Esto es un atraco. Aguirre: Dos me han salido rana: Granados i González. Zaplana: Yo estoy en política para forrarme! Zaplana, ara investigat en el marc de l'"Operació Lezo", és protagonista d'una corrua d'escàndols que esquitxa les figures més importants de l'era daurada del PP. El llegat polític de José María Aznar fa aigües per tot arreu.

Benvolguts,

Avui en Pep Martí ens obsequia amb un biòpic del PP o més ben dit amb un relat de l’Aznarisme! Tots sabem que l’essència d'E$spanya i de l’espanyolisme, segons l’Aguirre, va néixer a les Coves d’Altamira, fa uns 5000 anys i que el PP va néixer a la Cova de l’Ali Babà fa 80 anys!
Hem recuperat aquest doble paràgraf de El País del 2010. Creiem que és interessant:

"Los españoles no entenderían que el Partido Popular dejase de ser incompatible con la corrupción. Los socialistas pretenden que deje de serlo. Quieren que seamos todos iguales. Y no podemos tolerarlo. El PP que surgió del congreso de Sevilla [del que se celebran ahora 20 años] fue implacable contra la corrupción y creo que nuestros militantes nos exigen que así siga siendo".

El ex presidente del Gobierno, José María Aznar ha pronunciado estas palabras frente a Mariano Rajoy y la veintena de cargos del PP de hace dos décadas que se han reunido en Sevilla. Entre los asistentes están Francisco Álvarez Cascos, el propio Romay Beccaría, propuesto por Rajoy para sustituir a Bárcenas en la tesorería del partido, y el presidente fundador, Manuel Fraga.

Unes quantes frases i acudits han aparegut aquests dies a ràdios i televisions degut a la inventiva del poble cabrejat:
·        


 Ahir ho vàrem sentir per no-se-quin canal de TV. Genial definició:

 Al PP hi ha dues menes de personal: Els qui roben i els qui callen!


·         Va dir l’Aguirre:

De 500 militantes a los que he promocionado a puestos de responsabilidad, dos me han salido rana: Granados i González.

·         

Havia dit Zaplana:
Yo estoy en política para forrarme!

Ai, per error se m’ha colat una foto del destacat i distingit membre del Sindicat del Crim també anomenat PP, Martin Villa!


Vegem l’article:

24/04/2017. Anticatalanisme. José Antich. Zapatero, Catalunya i la demagògia. Òbviament, no és, president Zapatero, el fet que sigui dona i andalusa el motiu de les reticències existents a Catalunya cap a Susana Díaz. És l'ús permanent de l'anticatalanisme més visceral a l'hora d'aconseguir vots el que fa aparèixer la presidenta de la Junta d'Andalusia com una política demagoga i, si es pot dir així, en molts aspectes una gran ignorant.

Benvolguts,

Microbiòpic del ZP (recordeu quan es feia dir ZP?).

En José Antich en el seu Editorial de El Nacional diu que les declaracions de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero assegurant que a Catalunya hi havia prejudicis respecte al projecte polític de Susana Díaz perquè és dona i andalusa, demostren fins a quin punt es poden tenir molt altes responsabilitats polítiques i no aprendre absolutament res.

I a l’Editorial continua dient que O bé demostra simplement i planerament, tenir mala fe.

Només cal veure la poca vàlua del ZP perquè sembla que no ha fet ni robar, que és el que els alts càrrecs, els barons, del PPSOE estan avesats a fer.

Tanmateix, però, la frase definitiva i demolidora que corre aquests dies per la xarxa és la que diu que:

Al PP (extensible al PSOE, o sigui al PPSOE) hi ha dues menes d’elements, els qui roben i els qui callen!

Encara que el ZP sembla que és dels que ni roba ni calla!

Vegem l’editorial del José Antich:

24/04/2017. Franquisme. L'exèrcit espanyol lloa al seu web un militar assassí franquista. Un pilot colpista que va bombardejar Andalusia. L’Exèrcit espanyol és un perfecte exemple de la continuïtat en el temps de les estructures franquistes. Les altres estructures de l’estat borbònicofranquista creat el 1978 també són còpia fidel de les estructures franquistes: corrupció, caciquisme, funcionariat, policia, judicatura, etc.

Benvolguts,

L’Exèrcit espanyol és un perfecte exemple de la continuïtat en el temps de les estructures franquistes. Ja hem dit moltes vegades que el franquisme no l’havia inventat Franco sinó que era més antic que l’Espanya de l’Espe ja que existia des dels principis dels temps...

I també havíem explicat que el franquisme, igual que l'energia, no es crea ni es destrueix, només es transforma...

Les altres estructures de l’estat borbònicofranquista creat el 1978 també són còpia fidel de les estructures franquistes: corrupció, caciquisme, funcionariat, policia, judicatura, etc.

Hem recopilat diversos articles del Bloc Reflexions sobre el tema Exèrcit, que ens demostren aquestes afirmacions prèvies, en l’apunt:


Vegem l'article a comentar:

25/04/2017. Resum Reflexions sobre l’Exèrcit espanyol. L’apunt del 28/11/2015 segueix i torna a demostrar com l’Exèrcit Borbònic del 1700 és el mateix Exèrcit Borbònic actual, i és el mateix que es va revoltar amb en Franco el 1936 i és el mateix que va ocupar Catalunya des de l’any 1938 fins ara i és el mateix que havia donat suport al dictador Primo de Rivera en total connivència amb el Borbó Alfonso XIII.

Benvolguts,

Mostrem els enllaços als apunts del Bloc Reflexions sobre l’Exèrcit espanyol.

Una de les moltes conclusions que podem extreure’n d’aquest extens índex queda reflectit en la frase:



L’apunt segueix i torna a demostrar com l’Exèrcit Borbònic del 1700 és el mateix Exèrcit Borbònic actual, i és el mateix que es va revoltar amb en Franco el 1936 i és el que va ocupar Catalunya des de l’any 1938 fins ara i és el mateix que havia donat suport al dictador Primo de Rivera:
Nova ocupació de Catalunya per l’Exèrcit espanyol:

El Ejército de Ocupación de Cataluña:

Règim transitori en temps de Tarradellas. Extrapolació a la situació actual:
L’etern exèrcit borbònico franquista:
L’íntima relació de la casta espanyol i l’Exèrcit. Tot el que s’ha esdevingut des del 1700 i segurament d’abans era tutelat per l’Exèrcit espanyol. Tot el que s’esdevindrà a Espanya des d’ara endavant també serà protagonitzat o tutelat per l’Exèrcit borbònico-franquista, Queipodellanista, Millanastraista, etc:
L’ocupació de les Illes Balears (anomenades fins aquell moment com a Regne de Mallorca i pertanyents fins aquell moment a la Confederació Catalano Aragonesa), fa 300 anys per l’Exèrcit Borbònico-franquista. Comparació de les dues guerres, la de successió i la Guerra d’Espanya contra Catalunya:
Ciudadanos. Mejias. Franquisme:
Franquisme. Nazisme. Nacionalcatolicisme:
Catalunya és la darrera colònia d’Espanya i l’Exèrcit és el garant que ho continuï sent “in aeternum”:
La Consti amb 4 argolles...
El Cu-cut
La llosa franquista. Petroli Franco à Forbes ->>Juanca
Justificació Arias Salgado 1977 Llei d’Amnistia...
La Consti. La transacció
dilluns, 1 de juny de 2015
EL   MITE   D’ESPANYA   S’ESTÀ   ESMICOLANT


Joan A. Forès
Reflexions