Benvolguts,
Avui va de
filosofía. L’amiga Dolors Marin, psicóloga, ens presenta una branca de la
psicología desconeguda per nosaltres fins ara i apassionant! Singular,
sorprenent i “unexpected” que diuen els anglesos.
Si us
plantifiquem entre cap i coll la seguent proposició: “des que es va proposar el concepte nombroses disciplines l'apliquen i
s'està creant un ampli corpus de literatura agnotològicament orientada que està
canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la
relació entre coneixement i la construcció deliberada d'ignorància”, el primer que feu
és treure-us la pistola… I tanmateix un cop llegit l’article
l’entendreu perfectament!
Amb el concepte
“agnotologia”, ens passa el mateix que amb el concepte “prosa”. Tothom parla en
prosa i ningú se n’havia adonat fins que no li ho expliquen (per antinòmia amb
“vers”). Amb el concepte “agnotologia” que vol dir l’estudi
de la construcció cultural d'ignorància passa
semblantment, tothom
és ignorant de moltissimes coses, com deia Sòcrates, però no tothom
és conscient que aplica l’agnotologia quan descobreix mentides creades
expressament per confondre’ns o sigui amb mala fe (també en diuen per confondre
l’enemic!).
La Dolors Marin
esmenta els efectes polítics i pràctics de la producció d'ignorància i explica precisament
que “des que es va proposar el concepte
nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli corpus de literatura
agnotològicament orientada que està canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques
històriques de la relació entre coneixement i la construcció deliberada
d'ignorància”. Què? Ara ho enteneu, oi?
Esmenta que s'ha fet sobre l'esclavatge als Estats Units, sobre l'ideari racial nazi que
va fomentar el genocidi en la dècada del 1930, sobre els esforços de les
empreses tabaqueres mitjançant informes continuats a fi de crear dubte sobre el
perill de fumar, sobre el descrèdit de la
ciència del canvi climàtic i del medi ambient, entre d'altres!
Són producte de la ignorancia creada per uns per engalipar a la resta! I la
resta que som tots els mortals que en rebem les consequències, podíem intuir-ho
però no podíem imaginar que hi havia poderosos interessos a part de mala fe,
per propagar aquesta ignorancia metódicament!
L'agnotologia
inocula por,
dubte, confronta, desacorda, deprimeix i desapodera la gent.
Tinguem-ho en
compte en analitzar cada engalipada de l’Estat espanyol, el nostre
sempitern enemic, encara que el no haver conegut fins avui la teoría de l’agnotologia
ens podría confondre…
Finalment la
Dolors, “unexpectedly”, aplica la teoría de l’agnotologia a la “destrucció de la historia”, segons feliç frase
creada per en Jordi Bilbeny. Llegiu i en gaudireu!
Vegem l’article:
Dolors Marin Tuyà - Psicòloga. Hrtcn [Human Rights and Tobacco Control Network HRTCN.NET.]
OPINIÓ
PSICÒLOGA.
HRTCN - 26 febrer 2017 2.00 h
TRIBUNA
Agnotologia
“L'agnotologia explica la postveritat.
L'agnotologia
estudia la construcció cultural d'ignorància (a-gnot-ology / des-coneixement-logos).
Va ser introduïda el 1999 per
Robert Proctor, professor d'història de la ciència i la tecnologia de la
Universitat de Stanford. El 2008
publica Agnotology, un model per
analitzar els efectes polítics i pràctics de la producció d'ignorància
i des de llavors nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli
corpus de literatura
agnotològicament orientada que està
canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la relació entre coneixement i
la construcció deliberada d'ignorància. S'ha fet sobre l'esclavatge als Estats Units, sobre
l'ideari racial nazi que va fomentar el genocidi en la dècada del 1930, sobre els esforços de les empreses
tabaqueres mitjançant informes continuats a fi de crear dubte sobre el perill
de fumar, sobre
el descrèdit de la ciència del canvi climàtic i del medi ambient, entre
d'altres.
Sense saber-se agnotòleg, el lingüista arenyenc
Jordi Bilbeny, també en la dècada del 1990 detecta catalanades i expressions no
genuïnes del castellà, excessives per ser considerades espúries, en textos
suposadament de matriu castellana, mentre es documentava per escriure una
novel·la històrica. Des
de llavors estableix una nova manera de mirar el passat, que no deixa de ser
una nova manera de mirar-nos a nosaltres mateixos i de mirar el futur. D'una manera clarament agnotològica diu:
“La història no és ni un examen, ni una carrera, ni un
llibre d'història. Tots som història, tots la construïm, a tots ens pertoca
recuperar-la i restaurar-la.”
Psicològicament i
socialment, funcionem entre allò que som i allò que fem. I ens cal una imatge del món per moure'ns en el món, uns jocs o models
de mapes mentals. Formen la baralla mites, història, política, aspiracions
nacionals, mitjans, supervivència, hermenèutica, nacionalisme, imperialisme i
globalització. I és en aquest joc que la construcció i divulgació d'ignorància
vol fer atots, aparellant, tant com pot, mites i lleis.
A què juga
Espanya des del 2010, fent que tots els arxius històrics i documents des del
segle XV siguin inaccessibles?
Per què
aquest joc brut global? Què poden revelar aquests documents recollits durant
més de cinc segles que pugui arriscar la seguretat i la defensa de l'Espanya
actual?
L'agnotologia
explica la postveritat. Post vol dir ‘després'. La veritat no pot ser ni abans/després ni una mica/molt. És o no és. Si deixa
de ser veritat, és mentida: construcció mental enganyosa.
L'agnotologia inocula por, dubte, confronta, desacorda, deprimeix
i desapodera la gent.
Si entenem la
democràcia com a deliberació pública haurem d'assumir arguments
inèdits exposats a la llum pública, perquè donen joc a la reflexió pública,
fan créixer la democràcia i fan iniciar la democràcia global.
Dolors Marin
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada