divendres, 17 de novembre de 2017

17/11/2017. Josep Maria Casasús. Europa cínica. Europa fou cínica respecte a Espanya del 1945 al 1976, quan hi havia dictadura. L’Europa democràtica va celebrar el 1945 la derrota de Hitler i Mussolini. La dictadura de Franco va sobreviure en un continent que recobrava la llibertat. L’opinió internacional era hostil al franquisme. Els vencedors deixaren sol al poble espanyol. A finals del 46, l’ONU va aprovar una Resolució que recomanava retirar ambaixadors. Dos anys després, França reobria frontera amb Espanya, pas previ a signar un acord de suport al franquisme. Alemanya s’hi va afegir.

Benvolguts,

En Josep Maria Casasús ens demostra pràcticament com l'Europa dels Estats, la cínica Europa dels Estats, dominada pel Partit Popular Europeu, farcida de sicaris del PP de cada un dels Estats europeus, els socis del qual s'incorporaran aviat al nazisme naixent actualment a Àustria, Alemanya, etc, ens demostra pràcticament, diem, com no en podem esperar res d'aquesta mena de miserables rics. La República catalana no es voldrà relacionar amb ells. Ja trobarem altres associacions com l'EFTA per caminar conjuntament!

Vegem l'article d'en Casasús:

17/11/2017. Viquipèdia. Causa General. La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació “roja”». En el judici sumaríssim del president Companys, de l’any 1940, es varen utilizar els arguments que hem explicat, sota l’acusació de sedició!

Benvolguts,

Com  que el concepte Causa General ha estat utilitzat pel franquisme i el Borbofranquisme per atacar amb impunitat els seus enemics que som nosaltres, considerem que és important el que en diu la Viquipèdia sobre aquesta questió. Pel que jo sabia fins ara, la Causa General generada un cop acabada la Guerra contra Catalunya el 1939 va servir a la Dictadura franquista per condemnar i assassinar subjectes republicans utilitzant l’argument que s’havien revoltat. 

S’havien revoltat contra qui? Quan? 

És collunut que els rebels franquistes, puguin titllar els republicans de rebels! Així es va assassinar milers de subjectes repúblicans, fidels a la República del 1931, “no adictos” o “no afectos” a la Dictadura franquista, iniciada amb la revolta del 18 de juliol de 1936. Els  condemnats ho foren per tribunals (?) franquistes jutjant accions fetes abans o després del 1936.

En el judici sumaríssim del president Companys, de l’any 1940, es varen utilizar els arguments que hem explicat, sota l’acusació de sedició!

Vegem què en diu la Viquipèdia:

16/11/2017. L'imam de Ripoll estava a sou de l'Estat espanyol mentre preparava els atemptats. Els grans diaris espanyols no se n'han fet ressò, però la premsa més nacionalista sí. Avui La Gaceta i OKdiario asseguren que l'imam de Ripoll era confident del CNI mentre preparava els atemptats a Barcelona. Cobrava un sou de fons reservats de l'Estat mentre va aconseguir construir la cèl·lula terrorista adoctrinant joves marroquins. Segons les fonts citades, l'Imam de Ripoll hauria aconseguit enganyar el CNI, que el tenia a sou com a confident i li va atorgar privilegis com la no expulsió del país, la lliure circulació per l'Estat i la sortida de presó de Castelló.

Benvolguts,

Es van destriant els mals mètodes de l'Estat espanyol. Recordem que hi ha hagut darrerament incidents amb cèl·lules jihadistes on els Mossos hi tenien espies i les policies espanyoles varen rebentar una de les pistes denunciant a la cèl·lula l'activitat del mosso!

I n'hi ha d'altres, com les estranyes actituds i activitats i posicions del ministre Zoido, i les seves curioses accions contra els mossos que han acabat amb el Major Trapero empresonat i degradat a continuació...

Vegem l'article:

dijous, 16 de novembre de 2017

15/11/2017. Joan Rovira. El 'corralito' del 155. "Volen fer-nos creure que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema". Si demanes la reforma de la Constitució o l’Estatut, a Madrid et poden fer cas. No en la direcció que desitges, sinó en la contrària. Sovint, ingènuament, pensem que les reformes són sinònim de millores, de progrés. Ens oblidem, per exemple, de les famoses reformes del mercat laboral: han estat reformes, sens dubte, però per tornar al segle XIX. Ull, doncs, amb les reformes. El primer que diu el PP, amb el qual Sánchez va pactar la cobertura per a la bestiesa del 155, és que "no hemos venido aquí con la idea de reformar la Constitución".


El 'corralito' del 155

"Volen fer-nos creure que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema"



per Joan Rovira 15/11/2017

Un dels vells axiomes del pujolisme era que calia anar amb molt de compte i que les reformes les carrega el diable: si demanes la reforma de la Constitució o l’Estatut, a Madrid et poden fer cas. No en la direcció que desitges, sinó en la contrària. Sovint, ingènuament, pensem que les reformes són sinònim de millores, de progrés. Ens oblidem, per exemple, de les famoses reformes del mercat laboral: han estat reformes, sens dubte, però per tornar al segle XIX. Ull, doncs, amb les reformes.

Pedro Sánchez, per variar, se li ha tornat a quedar cara de babau. Ell apostava per una cosa indescriptible que responia al nom de 'Comisión para la evaluación y la modernización del Estado autonómico'. Era la suposada alternativa al paisatge nuclear després de la DUI que no va ser i del 155 venut maquiavèlicament com una decisió moderada, suau i prudent. Doncs bé: el primer que diu el PP, amb el qual Sánchez va pactar la cobertura per a la bestiesa del 155, és que "no hemos venido aquí con la idea de reformar la Constitución".

Normal. A mitja Espanya, o més, li han ficat al cap que això del 'Estado autonómico' és una aberració que cal corregir. I ara alguns ingenus o tramposos, com Sánchez, ens volen vendre que es pot corregir i millorar, és de suposar que dintre del 'corralito' del 155.

Després de descobrir que la Constitució té coses tan interessants com el 155 o la cobertura legal per a barbaritats com la 'ley mordaza'poques ganes han de tenir de reformar un mecanisme amb tantes possibilitats. Menys encara quan, segons el mateix portaveu del PP, Bermúdez de Castro (ai, aquestes nissagues familiars acampades sobre l’Estat...), «muchos avances del modelo autonómico no conllevan en modo alguno la reforma de la Constitución».

Ostres, tu, quina sorpresa. Ara resulta, ves per on, que la Constitució es pot interpretar amb la ment una mica oberta i amb ganes de trobar solucions creatives. Qui ho diu ho fa amb la tranquil·litat que dóna saber que el Tribunal Constitucional està a les ordres del 'bloc borbònic' i que s’empassarà dòcilment el que convingui, com totes les altes instàncies de la justícia espanyola.

Volen fer-nos creure, quan sentimentalment ja estem a anys-llum, que la Constitució és la solució. I ho fan els mateixos que l’han convertit en un problema. Tranquils, diuen, la «Comisión para la evaluación y la modernización del Estado autonómico» és una eina fantàstica. Deixeu-vos de plurinacionalitats, federalismes i mandangues: a l’Espanya nacional, quan es posa a modernitzar, no la guanya ningú.

Mentrestant, aquí continuem atrapats en el garbuix del 155, el 'corralito' que ho permet gairebé tot i que dóna marge per dosificar la pressió, aconseguir conversions i confessions, posar límits claríssims i brutals per als que somien autodeterminar-se, arruïnar vides, destrossar un país... El 155 és l’autèntica modernització de l’Estat autonòmic, un exemple d’innovació que -com diu Rajoy- no s’ha vist al món des de la segona Guerra Mundial.

Després del shock i la dramàtica topada amb la realitat que han representat les darreres setmanes (i que no superarem si no fem un exercici d’autocrítica a fons) ens acabarem adonant que el 'corralito' del 155 ha vingut per quedar-se. No té marxa enrere, com a molt el poden dissimular, camuflar o modular, però continuarà aquí. Aquest és l’autèntic rostre de la modernització autonòmica: els està funcionant de fàbula, l’han venut com una intervenció minimalista i indolora (tot i els empresonaments i les garrotades) i ara oferiran algunes reformes modernitzadores a la baixa.


Quedar-se així és un suïcidi en diferit, però marxar-ne pel camí del 'procés' és òbviament inviable... Toca pensar diferent.

Joan Rovira.

15/11/2017. Salvador Cot. ¡Vente pa'Madrid! Una de les notícies que la premsa de Madrid explica amb més deteniment i satisfacció és el recompte de les empreses que han canviat la seu social de Catalunya a algun territori exterior, amb especial predilecció per Madrid. "S'ha fet massa evident que l'Estat no té la més mínima intenció d'aplicar cap mesura per revertir el retorn que ells van fomentar amb una normativa de deslocalització fàcil i ultraràpida". La guerra econòmica contra Catalunya és una política d'Estat, coherent amb una trajectòria inequívoca de drenatge de recursos en favor de Madrid.

Benvolguts,

Vegeu com se'ns pixen, no tant sols políticament sinó econòmicament i financera!
No ens roben només amb l'espoli fiscal. No ens roben només amb el FLA. No ens roben no executant cap mena d'infraestructura a Catalunya. Ens roben en tot! Tenen bufet lliure i nosaltres no hem sabut ni posar-hi remei ni atacar (perquè no podem?).

Ja ho diu en Cot:

"S'ha fet massa evident que l'Estat no té la més mínima intenció d'aplicar cap mesura per revertir el retorn que ells van fomentar amb una normativa de deslocalització fàcil i ultraràpida".

Ni en aquest cas ni en cap altre!

I ara crec que és el moment de parlar de l'"interruptus"! Us heu preguntat que podia passar si el president Puigdemont el dia 10 d'octubre, malgrat les notícies de Madrid sobre l'enviament de l'exèrcit, hagués tirat endavant?

És una partida d'escacs i ells ens han fet el mat del pastor! O és com en la pel·li  Rebel sense causa. Guanya qui salta l'últim i perd qui s'estimba ell i cotxe! 

Crec que l'estratègia guanyadora era fer que els espanyols enviessin l'Exèrcit espanyol. Què haurien fet els tancs espanyols, amb la bandera espanyola, passejant-se per Barcelona i apareixent a les televisions de tot el mon? Crec que l'Europa dels rics, la corrupta Europa dels estats, hauria reaccionat...

El nostre atot era que  la carta europea i la dels drets humans no permeten aquestes barbaritats. I no vàrem saber-ho  aprofitar! 

Vegem l'article d'en Salvador Cot:

dimecres, 15 de novembre de 2017

15/11/2017. Directe.cat. L'amenaça de l'Estat al Govern: "Si hi ha morts, cauran sobre la vostra consciència". Sergi Sabrià i Clara Ponsatí encetaven el mea culpa de l'independentisme: "El país i el Govern no estaven preparats, per fer front a un Estat autoritari sense límits a l'hora d'aplicar la violència". De mica en mica van transcendint més detalls del grau de bel·ligerància amb el qual l'Estat estava disposat a fer ús per frenar la independència de Catalunya. A compte gotes els consellers i figures destacades dels partits exposen, sense entrar en molts detalls, com el Gobierno volia activar la via violenta sense miraments.

Benvolguts,

Comencen a traspuar explicacions sobre els moments àlgids del 10-O, amb milers de persones esperant al Passeig Lluís Companys, i els retards sobre la proclamació “interruptus” de la República...

Comentem avui l’article sobre l'amenaça de l'Estat al Govern: "Si hi ha morts, cauran sobre la vostra consciència" d'en Joan Solé al directe.cat:

En Joan Solé explica la situació, fa una cronologia, explica els sentiments del Govern a cada moment  i es planteja, si cal, una sèrie de preguntes, moltes deixades sense resposta. En fem un resum:

·         Dilluns el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, encetava el mea culpa de l'independentisme: "El país i el Govern no estaven preparats, i aquest em sembla que és el mateix sentit amb què ho deia Clara Ponsatí, per fer front a un Estat autoritari sense límits a l'hora d'aplicar la violència"
·         En aquest sentit, interlocutors del Gobierno varen fer saber a la Generalitat que "si hi ha morts, cauran sobre la vostra consciència". Una amenaça que va motivar que s'apostés per no resistir ni oficialitzar la DI als diaris oficials. Segons apunten fonts coneixedores, tot i que la normativa europea impedeix aquest tipus de procediment militar, l'Estat estava disposat "a tot" per frenar la independència i les amenaces eren explícites. Uns fets que es volen explicar "amb tots els detalls quan arribi el moment".
·         Un pas enrere per evitar el conflicte violent. L'estratègia del president Puigdemont fou la d'evitar qualsevol situació que posés els funcionaris i/o els ciutadans en la posició d'escut defensor de la República, per això, hores després de la proclamació, el Govern en bloc va acceptar que calia fer un pas enrere: "l'amenaça era real". 24 hores després, des de Girona, el president demanava oposició democràtica. Els Comitès de Defensa de la República i Universitats per la República acompanyaven aquest moviment.
L'autocrítica dels partits del Govern va encaminada en el reconeixement dels errors, com la manca d'evolució de les estructures d'Estat. Una reflexió que cal fer, però no monopolitzar. Fins on varen arribar les traves pròpies i externes? Era coneixedor el president que les conselleries no tenien llestes les estructures?

Vegem ara l’article complet d’en Joan Solé:

14/11/2017. Salvador Cot. Tenim els polítics més compromesos d'Europa. Aquest país ha demostrat, amb fets, que és capaç de generar uns dirigents polítics amb prou honradesa i determinació com per, si cal, anar a la presó per tal d'acomplir un mandat electoral. "Quin polític del PP, el PSOE o Ciutadans posaria en risc la seva llibertat i el seu patrimoni pel seu compromís amb els electors?" Els presos polítics catalans -i els exiliats- han dignificat Catalunya de la mateixa manera que a nivell internacional han deixat la Marca España al lloc que li correspon.

Benvolguts,

Estan sortint un devessall d’articles molt positius que faran reconfortar-vos amb vosaltres mateixos i amb el nostre poble. Avui publiquem el d’en  Salvador Cot!

Visca la República Catalana!

Tenim els polítics més compromesos d'Europa

"Quin polític del PP, el PSOE o Ciutadans posaria en risc la seva llibertat i el seu patrimoni pel seu compromís amb els electors?"


per Salvador Cot 14/11/2017
Aquest país ha demostrat, amb fets, que és capaç de generar uns dirigents polítics amb prou honradesa i determinació com per, si cal, anar a la presó per tal d'acomplir un mandat electoral. 

Hi ha poques societats al món que tinguin aquest privilegi i cap d'elles és Espanya, per descomptat. Quin polític del PP, el PSOE o Ciutadans posaria en risc la seva llibertat i el seu patrimoni pel seu compromís amb els electors? 

Els presos polítics catalans -i els exiliats- han dignificat Catalunya de la mateixa manera que a nivell internacional han deixat la Marca España al lloc que li correspon.

 És això el que han de valorar els electors. Per primera vegada en moltes dècades, els ciutadans d'aquest país podran votar uns noms que incorporen compromís i valentia a la papereta. Des d'un punt de vista ètic, tant se val quines siguin les sigles dels electes. Tots ells hauran de sortir de la presó -o retornar de l'exili- amb l'honor, indiscutible, que els intentaran furtar des de Madrid.

L'Estat espanyol ha guanyat temps, només això. Els presos polítics catalans -i els exiliats- han dignificat Catalunya de la mateixa manera que a nivell internacional han deixat la Marca España al lloc que li correspon.

Salvador Cot

14/11/2017. Terricabras retreu a la UE un "tractament desigual" als estats membre davant vulneracions de drets humans. Ha criticat al Parlament Europeu que no s'hagi organitzat un debat sobre la situació que es viu a Catalunya. En aquest sentit, ha recordat que a Catalunya "la policia ha colpejat brutalment gent pacífica, el govern central ha destituït un govern escollit democràticament, mig d'aquest govern és a la presó, l'altre a l'exili, la presidenta del parlament va ser a la presó i 700 alcaldes estan imputats". "Estan les institucions europees aplicant el principi de ser durs amb els dèbils i dèbils amb els forts?", ha criticat.

Benvolguts,

En Terricabres es queixa al Parlament Europeu del "tractament desigual" als estats membre davant vulneracions de drets humans però el problema és la màfia dels estats, l’Europa de les mal anomenades estats-nació (i no l'Europa dels pobles), l'Europa dominada pel PPE, Partit Popular Europeu, i el PPE dominat per l’Estat Espanyol, amb alts funcionaris comprats per l’Estat Espanyol com Juncker, Margaritis Schinas,  i amb lligams familiars, etc.

L’Enric Juliana en l’article sobre Schinas diu:  En el imperio de nuevo tipo que es la Unión Europea el respeto formal a las soberanías nacionales convive con el constante envío de avisos, señales y advertencias...

Vegem l’article sobre en Terricabras:

dimarts, 14 de novembre de 2017

03/11/2017. Jofre Llombart. O rendició, o presó. "l’Estat no ofereix cap sortida política, només la policial primer i la judicial després". Quina és la única diferència doncs que explica la presó o la llibertat? La “reiteració del delicte”. A Vila se li descompta, a la resta se li manté. I quin és el delicte? Fer la independència. És a dir, ja no és una frase reivindicativa o un eslògan. És tècnicament així: Són presos polítics. Presos polítics perquè el delicte imputat només és polític. Si Junqueras i la resta haguessin renunciat a aplicar la independència, estarien lliures.

Benvolguts,

En Jofre Llombart fa una fina anàlisi de les accions de la “justicia” española, en particular explica les motivacions que han fet que la jutgessa Lamela s’hagi encarregat dels independentistes catalans i troba les motivacions per les que s’ha tractat de manera diferent en Santi Vila de la resta. I en treu una conclusió:

Quina és la única diferència doncs que explica la presó o la llibertat? La “reiteració del delicte”. A Vila se li descompta, a la resta se li manté. I quin és el delicte? Fer la independència. És a dir, ja no és una frase reivindicativa o un eslògan. És tècnicament així: Són presos polítics. Presos polítics perquè el delicte imputat només és polític. Si Junqueras i la resta haguessin renunciat a aplicar la independència, estarien lliures.

D'altra part, el fiscal general es va espavilar per tal que tots els casos dels independentistes que van caient anessin a parar a la jutgessa Lamela, fins i tot retardant el lliurament dels casos per tal que li toqués a la jutgessa esmentada estar de guàrdia el dia que arriben els indepes.  El procediment fa que per analitzar els casos que li cauen cal treballar amb la documentació subministrada per la Guàrdia Civil. Com a curiositat (?) fa un parell de mesos que la jutgessa Lamela havia rebut una condecoració de la Guàrdia Civil...

Vegem l'article:

05/11/2017. Gemma Aguilera: «Ens volen violents i dividits». El pla A d'Espanya és esperar una espurna de violència al carrer, provocada per ells mateixos o fruit de la desesperació d’un poble esclafat des de fa més de 300 anys". El pla B és provocar el trencament intern de l’independentisme. Espanya jugarà fort què el moviment arribi dividit a les urnes, si és que hi ha urnes i si és que no s’il·legalitza abans algun partit i provoca una crisi interna sobre si la resta hi han de concórrer o no. Per aquesta raó només hi ha un camí, un front de defensa de la República. La forma que pregui aquest front donarà pistes sobre la seva solidesa.


 5 DE NOVEMBRE DE 2017
Gemma Aguilera: «Ens volen violents i dividits»

El pla A d'Espanya és esperar una espurna de violència al carrer, provocada per ells mateixos o fruit de la desesperació d’un poble esclafat des de fa més de 300 anys"

Ens volen espantats. Ens volen humiliats. Ens volen rendits. Però sobretot, ens volen violents, dominats per l’odi i dividits. És la seva carta més potent. Tenir arguments per aplicar encara amb més força el 155 i posar en pràctica amb més violència les armes d’un estat autoritari [totalitari?] per destruir les institucions catalanes. Esperen una espurna de violència al carrer, provocada per ells mateixos o fruit de la desesperació d’un poble esclafat des de fa més de 300 anys que justifiqui, sobretot de cara a Europa, que les eleccions del 21 de desembre no es puguin celebrar en condicions de normalitat –la seva normalitat- perquè l’independentisme és violent. Aquest és el pla A d’Espanya, el més còmode i net. Els seus ‘Piolins’, els 
seus helicòpters sobrevolant la ciutat, les vexacions als polítics elegits a les urnes, els empresonaments de vuit honorables consellers i dos representants de la societat civil, les pallisses als votants de l’1-O o el repugnant somriure d’alguns diputats aquests darrers dies al Parlament, van en aquesta línia. L’independentisme s’ha de mantenir ferm en el pacifisme i la defensa de la República al carrer i també des de l’únic Govern legítim.

El pla B és provocar el trencament intern de l’independentisme. Espanya jugarà fort què el moviment arribi dividit a les urnes, si és que hi ha urnes i si és que no s’il·legalitza abans algun partit i provoca una crisi interna sobre si la resta hi han de concórrer o no. I dividit no vol dir necessàriament amb llistes separades. Dividit vol dir confrontat, sense un objectiu compartit que és defensar la República declarada. Una República que ara té representants empresonats i un Estat forà ocupant il·legítimament les seves institucions. Una llista única amb societat civil, el president i els consellers lleials a la República, gent de la CUP, d’ERC, del PDeCAT i representants del carrer que van defensar l’1-O, com per exemple bombers i CDR seria un missatge potentíssim per a Europa. Però si finalment són llistes separades, el poble no podria perdonar als líders de les tres sigles cap tipus de confrontació partidista. Tristament, no seran unes eleccions constituents, sinó unes eleccions on ens juguem la supervivència i fer un pas més cap a la consolidació de la República. Recordant, sempre, que la revolució està en marxa i que cal resistir i construir.

Els partits del règim a Espanya i Catalunya, les oligarquies econòmiques, la policia política i la monarquia saben que han perdut el relat ideològic. De fet, mai no han estat en disposició de guanyar-lo perquè sempre s’han negat a jugar en un tauler de joc veritablement democràtic. De moment, la UE dels despatxos avala la violència judicial, política i policial d’un dels seus estats, però és obvi que l’opinió pública internacional –només cal llegir la premsa internacional o escoltar ràdios i televisions de prestigi- vira cada vegada amb més força cap al cantó de la pau i el civisme. El molt honorable president Carles Puigdemont ho ha advertit des de Bèlgica: 
Ens espera una repressió llarga i ferotge.

Per aquesta raó només hi ha un camí, un front de defensa de la República. La forma que pregui aquest front donarà pistes sobre la seva solidesa.
 Gemma Aguilera

dilluns, 13 de novembre de 2017

04/11/2017. Laura Pelay. Franquisme sociològic. Vivim en uns dies de nervis indescriptibles. L’angoixa ens tenalla a tots. I sobrevivim com podem. El sector de la cultura és segurament el millor termòmetre. Aquesta situació és comprensible. I ho és, entre molts altres factors, perquè molts de nosaltres ens hem despertat amb una realitat dura i crua: en el nostre entorn perviu el franquisme sociològic. S’ha despertat la fera ferotge. I tornen a usar la lògica franquista dels primers anys de la dictadura: “La gent és una irresponsable: es pensaven que 13.000 policies havien vingut aquí per estar-se mirant l’1 d’octubre?”

Benvolguts,

La Laura Pelay és Vicesecretària general d’Àrea Externa i portaveu de la UGT de Catalunya. Sí, sí, aquells que no varen voler participar en la manifestació del milió i mig de catalans que el divendres passat demanavem la llibertat pels nostres i seus conciutadans empresonats pel règim franquista que continuem patint, els Jordis i una gran part del Govern de Catalunya, de la Mesa del Parlament i de la seva presidenta Carme Forcadell. 

La Laura va neixer l’any 1978 a Barcelona. És llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Anàlisi Política per la Universitat de Barcelona.

La Laura Pelay, sempre toca conceptes socials. Avui esmenta el que no hauríem volgut  tornar a sentir mai més: La situació és comprensible perquè entre molts altres factors, molts de nosaltres ens hem despertat amb una realitat dura i crua: en el nostre entorn perviu el franquisme sociològic. El franquisme sociològic!

D’aquesta noia, els vells en diríem que és una pota tendra. I ho diríem perquè no és normal que qui es dedica a la sociologia no descobreixi fins els 40 anys d’edat que en fa 80 que estem sotmesos al franquisme. I fins ara no se n’adona?
·         Els sociòlegs de veritat com en Cotarelo opinen que: “En España hay un fortísimo poso de franquismo sociológico”
·         Jo sostinc que: “El franquime no es crea ni es destrueix, només es transforma!”
·         La nostra visió, confirmada per Ricardo de la Cierva és que tots els espanyols, tots 40 milions, han estat  educats (és un dir) o bé per franquistes, en ambient franquista, amb llibres franquistes, o bé per alumnes d’aquests franquistes, en ambients borbònico-franquistes, amb llibres de text que tergiversen i amaguen la història.
·          Resultat: franquisme sociològic, des dels ni-nis, passant per les Cospedals, fins els Pablos Iglesias...

Ah! I el dia 4 de novembre, quan l’articulista parla de cop d’estat es refereix al que els fatxes ens atribuïen. Però s’ha demostrat que el veritable cop d’estat és el que els fatxes tenien preparat (que en cops d'estat hi entenen molt) i l'han realitzat amb meticulositat, amb professionalitat, amb suspensions de funcions, amb empresonament de responsables de la societat civil i a continuació empresonant membres del Govern i del Parlament.

Vegem l’article:

03/11/2017. Josep Maria Fonalleras. ‘Alzamiento’. La maniobra del fiscal general Maza, en unes querelles farcides de mentides i de greus errors jurídics, és demostrar que el procés cap a la independència estava tacat per l’estigma de la violència. Com ha recalcat fa poc Diego López Garrido, redactor dels articles sobre aquests delictes del Codi Penal, les querelles “són forçades i no s’ajusten a dret”, justament perquè la qüestió de la violència està expressament magnificada perquè intervingui en la consideració dels fets com a rebel·lió i sedició. “Cal un element de violència física i material molt clar que no s’ha donat”

Benvolguts,

Hem d’estar preparats per contrarestar les múltiples mentides que el Gobierno deixa anar i que són amplificades pels mitjans de comunicació espanyols, TVE, Trece, El País, La Razón etc, i tota la resta de cadenes que repeteixen com un lloro el que el Gobierno esputa. El que se’n deia la Caverna mediàtica. A la que cal afegir la Brigada Aranzadi, a més de tot l’estament judicial espanyol (i de vegades més que més) que tiren contra Catalunya. Des del Congreso de los Diputados i el Senado, en mans dels partits polítics, PP, PSOE, Ciudadanos, i els Tribunals: Del tribunal TSJC nosaltres sempre n’hem dit el TSJCC (Tribunal Superior de Justícia contra Catalunya) i tots els organismes oficials espanyols, que n’hi ha més que un foc no en cremaria, en mans dels advocats, fiscals i jutges franquistes: TS, TC, Audiencia Nacional (TOP), Tribunal de Cuentas, i també dels sindicats (Comissions Obreres, UGT, etc). I no hem d’oblidar l’Ejército español del que en formen part la Guàrdia Civil, la Legión (els de la cabra) i la Policia Armada i l’Estado Mayor de la Defensa (JEMAD). No sé si els Falangistes, Fuerza Nueva, VOX, Regulares, la Guardia Mora, els Tradicionalistes i tota la caterva de “vagos y maleantes” que encara pul·lulen per la pell de brau. I no hem d’oblidar el Consejo de Estado i les Fundaciones com la Francisco Franco i moltes d’altres.

Doncs bé, tal com alguns (molt pocs) articulistes opinen, tota aquesta gentussa està contra nostre! I la majoria dels opinadors, que tant estan a la Trece, com a TVE, com a la Sexta (la mateixa gent) tiren sempre contra Catalunya.

Ara potser és el moment d’adonar-nos encara més de com tota la casta espanyola organitzada ens va aixecar la camisa a la Transacció, que no Transició.

La Transacció la varen fer ells (la casta), i la varen fer per a ells. I a ells els ha anat molt bé durant 40 anys!

La Transacció (que no transició) va servir per amnistiar a tots els antifranquistes dels crims que no havien comès i per amnistiar a tots els franquistes dels crims que sí que havien comès!

Que todo cambie para que nada cambie! Que todo està atado y bién atado. España Una Grande y Libre. España portadora de valores eternos. España Unidad de Destino en lo Universal. España todo por la Pàtria (tapia). Cara al sol con la camisa nueva, que tu bordaste en rojo ayer. Por Diós la Patria y el Rey, lucharon nuestros padres, por Diós la Patria y el Rey, lucharemos nosotros también!

Respecte al mot “tumultuari”, fixeu-vos cercant per internet que no era un mot corrent en els diaris espanyols abans de l’agost d’aquest any! I que cap el setembre comença a proliferar. Per què? Doncs molt senzill, el Gobierno i la Justícia espanyola volien engarjolar els independentistes i se’n varen adonar que no podien acusar-los de rebel·lió perquè en la definició de Rebel·lió en el Codi Penal explica que és indispensable que hi surti el mot “tumultuari”. Per tant, que vàren fer? Començar a fer córrer la maleïda paraula, per tal que els “españolitos” (ep! i els catalans) es fessin càrrec de què vol dir i no els sobtés quan arribés el moment d’acusar-nos de tumultuaris, que comporta les penes de l’infern i de la presó!

El mot “tumultuari” deu haver estat usat en les Acusacions o en les denúncies o atestats o com es digui que devien usar els simpatiquíssims agents de la Benemérita, altrament dits de la pacífica Guàrdia Civil, que l’1-O es passejaven tranquil·lament pels carrers de moltes ciutats de Catalunya fent shopping i ajudant velletes a creuar els carrers i varen ser agredits per nens, grans, vells, homes i dones i es varen haver de defensar, com es pot veure en els vídeos i fotos de l’1-O...


Vegem l’article:

13/11/2017. Carles Puigdemont. ‘És possible una solució diferent que la independència.’ El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha concedit una entrevista al diari belga Le Soir, que porta aquest titular: ‘És possible una solució diferent que la independència.’ Diversos mitjans espanyols i catalans han interpretat aquestes declaracions com una ‘reculada’ del president, com un pas enrere. Però què ha dit realment Puigdemont? Què més ha dit? Quin és el context en què ho ha dit i que permet entendre el significat d’aquesta frase?

Benvolguts,

Sembla que tant el MHP com tots els lectors i tots els periodistes de tots els diaris (ep! Excepte Vilaweb) toquen campanes…



Llegiu vosaltres mateixos tot l’article i feu-vos la vostra pròpia composició de lloc:

diumenge, 12 de novembre de 2017

03/10/2017. VIOLÈNCIA POLICIAL. La Fiscalia considera que l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l'1-O no va afectar "en absolut a la normal convivència ciutadana" i acusa al govern català d'haver convocat "de manera irresponsable" als ciutadans en concentracions "tumultuàries" davant els locals de votació. En un escrit presentat davant el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que té a les mans la denúncia de la Generalitat contra les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O, el ministeri públic s'oposa a investigar l'actuació global dels dos cossos i demana que s'indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, l'escola Jesuïtes de Sant Gervasi.

Benvolguts,

Comentem un article o crònica de la redacció de Público de títol VIOLÈNCIA POLICIAL. 

La Fiscalia considera que l'actuació policial de l'1 d'octubre "no va afectar a la convivència".
Pel que jo recordó, i l’1 d’octubre vàrem estar des de 2/4 de 6 del matí fins a les 9 de la nit a les portes de l’Escola on havíem de votar, i on varem votar, i les “tocineres” vinga fer llums i soroll de sirenes amunt i avall però per sort no es varen aturar en la nostra.

Tanmateix, té raó la fiscalía que la festa sí que va afectar a la nostra convivencia perquè varem fer nous amics i vàrem millorar des d’aquell dia la nostra amistat amb els que ja érem amics.
El que fou realment important és l’augment de la complicitat. Vàrem adonar-nos que no estàvem sols. No oblidarem mai la complicitat amb els nous amics.
Va afectar la convivencia en positiu, va augmentar l’odi cap els sorges que ens volien pegar en justa correspondencia a l’odi contra nostre que ells varen mostrar i va augmentar la complicitat mútua amb els nous i vells amics!

D'altra part, la Guàrdia Civil va fer destrosses en moltes escoles. El primer que varen fer és anar i forçar les escoles on havien de votar els membres del Govern o els diputats rellevants, com la de Sant Julià de Ramis on havia de votar el president Puigdemont, així com una altra on havia de votar el diputat Bonvehí.

Ho explica molt bé en Ferreres, encara que no recordo haver vist gent disfressada de velletes indefenses, que pel que sembla els sorges sí que varen veure i apallissar!


Vegem l’article:

VIOLÈNCIA POLICIAL
La Fiscalia considera que l'actuació policial de l'1 d'octubre "no va afectar a la convivència"

El ministeri de l'Interior, d’altra banda, ha decidit ampliar fins el dia 11 d'aquest mes el temps d'estada dels milers de policies i guàrdies civils traslladats a Catalunya per intentar impedir el referèndum. Durant la jornada d'avui, des d'aquesta capçalera, Públic, només s'informarà sobre esdeveniments relatius a la resposta de la població catalana a la repressió policial.



Agents de la Guardia Civil durant la seva intervenció per tancar el col·legi electoral de Sant Julià de Ramis (Gironès),  REUTERS / Juan Medina

BARCELONA

PÚBLIC I AGÈNCIES

La Fiscalia considera que l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l'1-O no va afectar "en absolut a la normal convivència ciutadana" i acusa al govern català d'haver convocat "de manera irresponsable" als ciutadans en concentracions "tumultuàries" davant els locals de votació.

En un escrit presentat davant el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que té a les mans la denúncia de la Generalitat contra les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O,
el ministeri públic s'oposa a investigar l'actuació global dels dos cossos i demana que s'indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, l'escola Jesuïtes de Sant Gervasi.

Prolongació del temps d'estada de policies i guàrdies

El ministeri de l'Interior, d'altra banda, ha decidit ampliar fins el dia 11 d'aquest mes el temps d'estada dels milers de policies i guàrdies civils traslladats a Catalunya per reprimir el referèndum, allotjats a barcos als ports i a hotels de diferents localitats.

En relació a aquests agents la Fiscalia de Barcelona ha obert diligències per investigar l'expulsió global dels agents de la Policia Nacional que estaven allotjats en hotels de Pineda de Mar i Calella (Barcelona) i la possible implicació dels "responsables municipals" en aquesta decisió, informa Julia Pérez.

En un escrit, la fiscal en cap de Barcelona, ​​Ana Magaldi, ordena practicar diligències d'investigació al servei especial de "Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona".

El decret relata que s'ha tingut coneixement a través de les notícies i per xarxes socials d'aquestes expulsions, així com un document en el qual suposadament el gerent de la cadena d'hotels Ceckin afirma: "A causa d'una reunió que hem tingut amb responsables del ajuntament de Pineda de Mar ens veiem obligats, sota amenaça de tancar-nos els hotels durant 5 anys, a desallotjar el contingent de Policies Nacionals de dos hotels, Checkin Mont-Palau i Chekin Pineda matí 2017.10.03 abans de les 16 hores ".

Els responsables polítics que segons la fiscalia van demanar la l'expulsió dels agents són l'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini (del PdeCat), i la primera tinent d'alcalde de Pineda de Mar, Carme Aragonès (PSC). Els hotels on estaven allotjats els agent a Calella són l'Hotel Vila i l'Hotel Les Palmeres.

En les darreres hores el que s'ha pogut veure ha estat la protesta de grups de ciutadans contra la presència en els seus pobles dels policies i guàrdies que van reprimir brutalment en alguns col·legis electorals les persones que els protegien pacíficament per tal de fer possibles les votacions del referèndum.

Les càmeres de TV de Catalunya han captat aquestes protestes i tambés s'han pogut difondre imatges sobre l'actuació violenta de guàrdies civils contra qui els escridasava.

També s'ha pogut veure l'escena d'agents dins d'un hotel cridant reiteradament "que nos dejen actuar" i "viva España".

El ministeri d'Interior ha distribuit unes declaracions del ministre Juan Ignacio Zoido en les quals assegura que els policies i guàrdies no abandonaran cap hotel que hagi estat contractat i ha acusat el president de la Generalitat de dur Catalunya cap a l'abisme.

Redacció Público

Joan A. Forès
Reflexions


Comentaris

AixÒ es un Estat de Dret. No hi ha passsat res. Tot clar. Molt bé. A'deu.

LOS SICARIOS DEL PP ESCONDIDOS DEBAJOS DE TOGAS QUE HUELEN A PODRIDO SE PONEN DE PERFIL ANTE LOS CRIMENES CONTRA EL PUEBLO CATALAN,Y ANTE LA POLICIA POLITICA DE LA MAFIA PP

PPerros falderos de Maza

Si para la Fiscalia el concepto de "normal convivencia ciudadana" incluye que las fuerzas de seguridad aporreen y humillen a ciudadanos porque amenazan con expresar su voluntad con una papeleta, invitados por su presidente, una mañanita de domingo, entonces esa fiscalía sí que es una amenaza para la convivencia ciudadana, bien entendida.

del acoso desde a los policia a los niños en el colegio pasando por cualquier familia en cataluña por no hablar catalán o hablar en castellano, por no ser independentista,tu no sabes nada,no?
Los esbirros del PPodrido sólo investigan a inocentes ! Desde hace ya
demasiado .... Ni investigan a los del " A por ellos " ni a los de
lntereconomía por lo de " Barcelona debería ser bombardeada con una
bomba atómica por Corea del Norte
" ....
Una fiscalía gobernada por una descendiente de fascistas italianos ( Ana Magaldi ) que en consonancia con la fiscalía ejPPañola no es sino , una mera seguidora de la directrices de la " Organización para delinquir " como ya están acostumbrados los ejPPañoles .
Ellos no ven nada , en donde todo el mundo lo vé todo !

La IN-Justícia eJPPañola no es que sea ciega ,no.

¡ Es que sólo ve con el ojo derecho !

dissabte, 11 de novembre de 2017

10/11/2017. Joan Solé. L'Estat perpetua la humiliació contra les institucions catalanes. La nit a presó de la presidenta del Parlament s'afegeix a la situació del Govern i les entitats sobiranistes. Humiliar les institucions d'un país per intimidar tot un poble. La deriva maquiavèl·lica contra els representants independentistes té un objectiu molt clar, enfonsar la moral del moviment sobiranista que el 21 de desembre pot derrotar a les urnes el bloc del 155 i l'equidistància aliada amb l'opressor. La cita electoral clama per un programa electoral amb un punt molt clar, aplicar la Llei de Transitorietat. Fer efectiu el triple mandat: el del 27-S, l'1-O i el 21-D. No hi ha Unió Europea ni entitat supranacional que pugui discutir la legitimitat.

Benvolguts,

Un altre article que ens explica la continuació de l’anorreament dels catalans d’una o dues generacions anteriors, anorreament fet pel franquisme i continuat pel borbofranquisme. Però deu ser llei de vida. Els militars i polítics espanyols tenen com a lema, en tenen necessitat com l’escorpí de la faula d’Isop, que cal bombardejar Barcelona cada 50 anys. Aquest cop han estat 80 anys, però ha arribat! És interessant aquesta etapa que estem vivint (i de la que aquest cop sí que ens en sortirem) perquè molta gent que ara són joves i de mitjana edat i a qui havíem explicat els crims i les misèries del franquisme i havien “passat” o s’havien pensat que eren les batalletes de l’avi, ara han reaccionat amb fúria. 

I han dit: doncs no ens crèiem que fossin tan cafres, i ara veiem que sí!

El seu capteniment no és únic en la història, i es pot representar per aquesta rajola de València:

Però deu ser llei de vida. 

El que no és llei de vida és que els catalans fa 650 anys, des de la guerra entre Castella i Catalunya (la guerra dels dos Peres) personificades i comandades per Pedro el Cruel i Pere el Cerimoniós que es va acabar el 1369, amb la victòria de Catalunya i l’expulsió dels castellans del Regne de València, hem estat putejats per Castella, país imperialista i unilíngue de l’altiplà que quan es va fer gran va adoptar el nom d’Espanya.

Vegem l’article:

10 DE NOVEMBRE DE 2017 05:00 H

La nit a presó de la presidenta del Parlament s'afegeix a la situació del Govern i les entitats sobiranistes

ANÀLISI | @JoanSole_ .- Humiliar les institucions d'un país per intimidar tot un poble. La deriva maquiavèl·lica contra els representants independentistes té un objectiu molt clar, enfonsar la moral del moviment sobiranista que el 21 de desembre pot derrotar a les urnes el bloc del 155 i l'equidistància aliada amb l'opressor.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entrant amb el seu advocat, Andreu van den Eynde, al Suprem

·         L'historial és molt clar, la primera autoritat del país, el president de la Generalitat, és a l'exili.
·         La segona autoritat, la presidenta del Parlament de Catalunya, ha passat una nit a la presó.
·         La institució que representa la veu dels seus ciutadans, el Parlament, dissolt sense cap altra voluntat que la de l'autoritari polític.
·         La institució que representa el govern del país, la Generalitat, intervinguda.
·         Mig Govern a l'exili, l'altra meitat a la presó.
·         Els líders de les dues entitats independentistes més importants, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium, respectivament, empresonats.
L'estratègia de l'Estat és explícita, humiliar les institucions per desmoralitzar la majoria popular que representa l'independentisme per evitar la seva victòria electoral el 21-D.

L'empresa que té davant l'independentisme és molt clara, ha de guanyar les eleccions del 21 de desembre i no ha de caure en debats partidistes que desvirtualitzin l'hora greu que viu el país. 

Desmoralitzar i dividir l'enemic és l'estratègia per derrotar l'adversari, caure en la trampa és responsabilitat dels actors que participen en la batalla. La cita electoral clama per un programa electoral amb un punt molt clar, aplicar la Llei de Transitorietat. Fer efectiu el triple mandat: el del 27-S, l'1-O i el 21-D. No hi ha Unió Europea ni entitat supranacional que pugui discutir la legitimitat.

L'aturada de país del 8-N va ser la prova pilot per veure quina era la capacitat real dels Comitès de Defensa de la República i la Intersindical - Confederació Sindical Catalana. L'èxit de la mobilització demostra que les forces populars estan llestes per controlar el territori, com ja ho va fer el Comitè Revolucionari en la segona República espanyola quan el govern monàrquic va abandonar les seves posicions davant la derrota electoral del 31.

Si hi ha unitat d'acció i cohesió, desembre podem guanyar un país. És moment perquè l'independentisme no defalleixi davant la humiliació de qui vol derrotar l'anhel de llibertat.

 Joan Solé

Joan A. Forès
Reflexions

11/11/2017. Editorial. Vicent Partal. S'ha proclamat la República? Només cal que feu servir el sentit comú. Hi ha independentistes preocupats per alguns aspectes de la declaració de la presidenta Forcadell i els membres de la mesa davant el Tribunal Suprem espanyol. Més en concret, per la versió d’aquesta declaració que presenten alguns polítics i mitjans amb una clara voluntat de burla i escarn.Curiosament, en una setmana que ha representat la recuperació del lideratge social de l’independentisme i l’activació de les estructures del govern a l’exili, per a molta gent les presumptes declaracions de Carme Forcadell i els altres membres de la mesa han caigut com un gerro d’aigua freda.

Benvolguts,

Una altra lliçó d’en Vicent Partal.

Explica que fins que no sentim de viva veu i en quines circumstàncies, els inculpats pel franquisme del 155 han dit el que sigui no ens ho hem de creure:

Sobre les declaracions en defensa pròpia dels membres de la mesa, vull advertir que moltes de les coses més feridores que ens han explicat amb tot luxe de detalls ni tan sols sabem si les van dir o no. No cal ser gaire llestos per a entendre que tot això que ‘els líders separatistes’ es tornen uns xaiets quan veuen la presó a prop i són capaços d’abjurar del procés és una caricatura interessada, destinada a desmobilitzar el possible electorat.
Cal aclarir, en aquest sentit, que en la interlocutòria del jutge no hi ha cap referència ni una al fet, tan esbombat pels mitjans, segons el qual els membres de la mesa van dir que la declaració era simbòlica. No ho diu enlloc. En canvi, sí que hi ha una referència clara que els membres de la mesa accepten la constitució espanyola com a marc d’obediència, decisió molt difícil d’entendre tret que siga una estratègia, i encara discutible, de defensa.
Vegem l'editorial de Vicent Partal:

S'ha proclamat la República? Només cal que feu servir el sentit comú

Hi ha independentistes preocupats per alguns aspectes de la declaració de la presidenta Forcadell i els membres de la mesa davant el Tribunal Suprem espanyol. Més en concret, per la versió d’aquesta declaració que presenten alguns polítics i mitjans amb una clara voluntat de burla i escarn.

Curiosament, en una setmana que ha representat la recuperació del lideratge social de l’independentisme i l’activació de les estructures del govern a l’exili, per a molta gent les presumptes declaracions de Carme Forcadell i els altres membres de la mesa han caigut com un gerro d’aigua freda.

És comprensible que, amb tot el que ens arriba, molta gent es demane què caram celebràvem a Sant Jaume després de la proclamació del parlament. Si ara alguns dels protagonistes d’aquell fet diuen davant el jutge que la República no va ser mai cap realitat jurídica, què era tot allò? I és normal, en conseqüència, que això desemboque en una crítica, fins i tot en una crítica àcida, a l’estratègia que ens va portar a aquell 27 de setembre i a tot el que va passar després.
Si m’ho permeteu, però, m’agradaria fer dos comentaris amb la voluntat d’asserenar el debat i d’introduir-hi alguns elements de sentit comú.

Sobre les declaracions en defensa pròpia dels membres de la mesa, vull advertir que moltes de les coses més feridores que ens han explicat amb tot luxe de detalls ni tan sols sabem si les van dir o no. No cal ser gaire llestos per a entendre que tot això que ‘els líders separatistes’ es tornen uns xaiets quan veuen la presó a prop i són capaços d’abjurar del procés és una caricatura interessada, destinada a desmobilitzar el possible electorat.

Cal aclarir, en aquest sentit, que en la interlocutòria del jutge no hi ha cap referència ni una al fet, tan esbombat pels mitjans, segons el qual els membres de la mesa van dir que la declaració era simbòlica. No ho diu enlloc. En canvi, sí que hi ha una referència clara que els membres de la mesa accepten la constitució espanyola com a marc d’obediència, decisió molt difícil d’entendre tret que siga una estratègia, i encara discutible, de defensa.

Ara bé, i aquesta és la segona part, fins i tot si la presidenta del parlament ho negués, la República va ser proclamada. I hi ha una prova evident i indiscutible sobre això, de simple dret positiu, que és la reacció dels altres estats. Només cal aplicar el sentit comú per a entendre que si els altres estats del món es van sentir impel·lits a respondre de manera oficial, negativament o amb el seu silenci, a la proclamació de la independència és perquè n'hi va haver. I tothom pot entendre que el fet que, com ha estat provat, l’estat espanyol enviés missatges oficials demanant a les cancelleries dels altres països que deixaren clar que no reconeixien la República Catalana només pot justificar-se perquè que la República havia estat proclamada. Per quins set sous ho farien, si no?

O és que heu vist mai el govern alemany dient que no reconeix diplomàticament la república d’Extremadura? Oi que no? O heu vist mai el govern francès dient que no reconeix l’Escòcia independent, per posar un tema més interessant encara i pròxim? Apliquem, doncs, el sentit comú: si Espanya demana als altres estats que no reconeguen l’aparició d’un nou estat només pot ser perquè aquest acte s’ha fet efectiu. I és ací on som ara mateix. 

El naixement d’un estat és un fet conforme a dret internacional, no subjecte a la legislació interna, cap tribunal espanyol pot anul·lar-lo perquè ja s'escapa del seu marc. 

I la proclamació d’una república és un acte, no és una opinió. Encara que alguns dels polítics que la van proclamar se’n desdigueren, que no sé si és aquest el cas de la mesa del parlament, això no canvia la validesa del fet. Perquè és com si em digueren que una llei aprovada pel parlament passa a ser invàlida perquè els diputats, després, fora de l’hemicicle, consideren que no ha estat proclamada. I això no és així.

Una altra qüestió és demanar-nos si va valer la pena i si tenia sentit o no l’estratègia d’intentar arribar a la independència per aquest camí. I em deixareu que torne al sentit comú. Arribar-hi, hi vam arribar. La República ha estat proclamada. És evident que estaríem en una posició molt diferent avui si això no hagués passat. Que pel despatx del conseller Romeva campe un ambaixador espanyol, o que un enviat de Madrid obligue els funcionaris a escriure en castellà, o que la conselleria intervinguda d’Interior autoritze una manifestació feixista a Manresa no esborra la República. Només ens diu que no som encara prou forts per a imposar-la en l'àmbit administratiu. Que és un fet molt rellevant, és cert, però de cap manera irreversible.

Entre altres coses perquè és tan simple com guanyar les eleccions del desembre. Imagineu la fotografia del mateix govern que va proclamar la República el 27 d’octubre, reunit només dos mesos després en la mateixa taula del mateix palau. No necessiten pas proclamar-la de nou i aquest és el sentit últim i transcendental de la maniobra del president Puigdemont anant-se'n a Bèlgica.

Hi ha anat per internacionalitzar la qüestió catalana i per demostrar, també en favor del vice-president i dels consellers empresonats, que la justícia espanyola no és democràtica. Ara bé, sobretot hi ha anat per preservar la institució. O us penseu que fa broma, ell, quan es presenta com el president del país? Espanya considera que no ho és perquè amb la seua aplicació desmesurada de la constitució pensa que ja està, que ha aniquilat la República i que això és suficient. Però no és tan senzill com volen creure. Perquè Puigdemont és el president quan els batlles els visiten a Brussel·les, és el president quan la CUP o Barcelona en Comú els visiten a Brussel·les, és el president quan milers i milers de persones tallen les infrastructures del país en el nom de la República que ell va proclamar i és el president quan parla.

Per això el món sencer l’escolta: perquè és qui és i representa el país. Per quins set sous seria notícia qualsevol intervenció seua, si no?

Amb tot plegat vull dir que la República Catalana, que existeix, s’ha fet més forta aquesta setmana, a Brussel·les i als carrers del Principat. I que ho serà molt més encara si som capaços de deixar de jugar a les eleccions autonòmiques i ens prenem seriosament l’envit electoral del desembre. I si continuem ocupant els carrers, avui mateix a Barcelona, deixant clar que hi ha una majoria social activa i decidida, que és precisament la gent de la República.

Ho resumiré: hi ha una batalla en marxa amb la qual l’estat intenta esborrar i desfer el que va passar el 27 d’octubre, perquè és això que li fa por de debò. I hi ha un govern que, amb la seua dignitat a les presons i l’exili, ens recorda que la República es va proclamar –o no és per això mateix que hi són, a les presons i l’exili? Hi ha un poble que està disposat a fer créixer aquesta República, com es va veure clarament dimecres, com espere que es veja avui a Barcelona i com, sobretot, s’hauria de veure a les eleccions, perquè són una oportunitat d’or per a esclafar el règim. I hi ha una administració ocupada pel govern espanyol de manera il·legal. Jo diria que el sentit comú ens diu que la prioritat és precisament canviar aquest fet darrer, en comptes de perdre’ns en falsos debats.
Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions

PD. Només perquè alguns es queden més tranquils:
—Irlanda va declarar la independència el 21 de gener del 1919, però no va poder controlar l’administració del país fins al 6 de desembre del 1921.
—Israel va declarar la independència el 14 de maig del 1948, però no va controlar l’administració del país fins al 24 de juliol del 1949.
—Croàcia va proclamar la independència en juny del 1991, però no va controlar l’administració del país fins al mes d’octubre i no va ser reconeguda internacionalment fins al gener del 1992.
—Eslovàquia va proclamar la independència el 17 de juliol del 1992, però no va poder controlar l’administració del país fins al primer de gener del 1993.
Vicent Partal