Benvolguts,
En una reunió de l’Assemblea de Sant Martí d’aquesta
semana sota l’epígraf “El País informat”se’ns va proposar entre d’altres de
cercar i documentar “Mentides de l’Estat espanyol” així com “Llistats de
greuges de l’Estat espanyol”.
Pel que fa a les mentides és notable amb la
poca vergonya i la impunitat que els ministres i el president del Gobierno les
engalten. Com a exemple recent van venir la setmana passada uns fantasmes del
Ministerio de Fomento, Gobierno de España, a explicar, crec que era a Reus, com
aquest ministerio invertia més a Catalunya que en cap altre territori…
Pel que fa al TC no sabem si hi ha una relació de causa a efecte però l’Àlex Tort a La Vanguardia va publicar el mes de maig d’enguany aquest article amb un llistat de totes les impugnacions del TC contra Catalunya i les impugnacions de Catalunya contra l’Estat. Agafem aquest darrer article que està presentat en explicacions planes i en forma de taula.
Vegem l’article:
L'Estat
ha impugnat en set anys fins a 34 normes i iniciatives catalanes, quinze de les
quals són de caràcter social
Àlex Tort
07/05/2016
Barcelona
Suspesa la llei catalana de nosequè" és la
piulada d'un sarcàstic compte a Twitter que simula ser el Tribunal
Constitucional. Una broma que en realitat descriu la difícil relació entre el
Govern central i el català. L' acció judicial sembla haver substituït la
política per ambdues parts (vegeu la peça adjunta). Ahir mateix el Tribunal
Constitucional va anul·lar una altra disposició de la Generalitat.
El cert és que l'Estat ha
interposat recursos contra normes aprovades pel Parlament a mesura que la
pressió independentista ha anat augmentant. De presentar un litigi per any el
2010 i 2011 ha passat a impugnar onze iniciatives catalanes el 2015 i vuit
enguany. Malgrat aquest rerefons sobiranista, només deu tenen relació amb el
procés, mentre que fins a quinze són lleis i disposicions de caire estrictament
social. En detriment d'aquestes últimes el Govern del PP ha actuat sovint
al·legant invasió de competències en el terreny econòmic i polític.
Tot i aquesta
bel·ligerància estatal amb les lleis catalanes cal dir, però, que, de fet, el
Govern central sosté una batalla similar amb molts altres executius autonòmics
en el que ja es coneix com la recentralització de l'Estat. Fins i tot els constitucionalistes critiquen l'ús polític del Tribunal. El
conseller de Justícia, Carles Mundó, abans-d'ahir va expressar a l'hemicicle
que el TC està
"desprestigiat", perquè "teòricament fa d'àrbitre, però sempre porta la
samarreta de l'altre equip", i que Catalunya té l'autonomia
política "suspesa
de facto", ja que al seu parer l'Estat pretén aplicar l'article
155
de la Constitució a través de les impugnacions. Algunes de les lleis recorregudes creaven
taxes per ser destinats a despesa social.
L'euro per recepta En els set mesos que
l'Administració catalana va tenir en vigor aquest impost, va aconseguir
ingressar 45,7 milions d'euros, fins que l'Estat va recórrer la iniciativa. El
Tribunal Constitucional va eliminar la taxa definitivament el maig de l'any
passat. Per
tant, la Generalitat està obligada a retornar els diners a aquells que ho
demanin.
Emergència social Impugnada a finals d'abril,
l'Executiu espanyol va actuar contra la part de la llei 24/2015 que aplica
mesures contra els desnonaments, i deixa via lliure, per ara, al Govern català
per garantir el subministrament de serveis energètics bàsics durant l'hivern a
les famílies més vulnerables. La paradoxa és que aquesta llei va ser aprovada
pels vots a favor del PP a
Catalunya. La Plataforma d'Afectats per
la Hipoteca va considerar que era "el darrer servei" de l'Estat
"a la banca i a les empreses subministradores".
Prohibició del fracking El Parlament va votar en
contra del fracking en territori català, una pràctica d'extracció de gas i
petroli, pels "efectes negatius sobre els trets geològics, ambientals, del
paisatge o socioeconòmics" on es realitza. El TC va anul·lar la prohibició argumentant que ja havia tombat lleis
similars a Cantàbria, La Rioja i Navarra.
Impost sobre dipòsits bancaris Un decret llei del
Govern català del 2012 que imposava
gravàmens del 0,3% al 0,5% als dipòsits bancaris va
posar en alerta l'Executiu espanyol. Així, immediatament després va crear un
impost estatal al 0%, que més tard va ser del 0,03%, amb l'objectiu de tancar
la porta a la taxa catalana. El Parlament va aprovar el 2014 la llei sobre els
dipòsits bancaris. L'Alt Tribunal va anul·lar definitivament tant el decret com
la llei a finals de maig del 2015. El llavors conseller d'Economia, Andreu
Mas-Colell, preveia ingressar a les arques catalanes uns 670 milions anuals amb aquest impost, però amb el 0,03% aplicat de
la llei estatal la Generalitat va ingressar l'any passat només 60 milions.
Taxa a operadors d'internet És, junt amb la taxa
turística, un dels pocs respirs del TC
a la Generalitat, ja que va aixecar
la suspensió el novembre passat. L'Alt Tribunal va considerar que l'escassa
incidència que l'impost representa en el volum de negoci dels operadors
digitals fins a 16 fa possible la identificació i la devolució de les
quantitats recaptades en cas que l'impost sigui finalment desautoritzat. Amb la
mesura el Govern aplica una quota fixa recaptatòria de 0,25 euros al mes per
cada connexió a internet contractada al territori català.
Impost d'habitatges buits És la gran contradicció
de l'Executiu que dirigeix Mariano Rajoy, ja que a l'Eurocambra, per demostrar
que les comunitats autònomes aplicaven mesures per abaixar el dèficit, va
destacar que "les mesures classificades dins de la tipologia d'altres
tributs suposen una quantia positiva de 101 milions d'euros, en què destaquen
les derivades de la creació de nous tributs per algunes comunitats autònomes,
tals com l'impost sobre els habitatges buits o l'impost sobre allotjament
turístic". Amb la norma el Govern català havia recaptat 11,3 milions. Uns
diners que, segons l'Executiu català, s' haurien pogut destinar a la compra de
més de 260 habitatges de protecció social.
La Generalitat no està per romanços, i tampoc s'ha
quedat curta a l'hora de presentar recursos contra l'Estat. Així, fins avui ha presentat
en un període similar més d'una cinquantena de recursos contra lleis estatals.
Així ho van confirmar tant el president del Govern, Carles Puigdemont, com el
líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. Aquest últim va aprofitar
aquesta dada per retreure al Govern català l'ús "exagerat i una mica
pervertit" que fa
del TC.
A més, va comminar els dirigents independentistes que "deixin de legislar contra Espanya". Abans-d'ahir el TC va sentenciar a favor de la Generalitat en competències de protecció
civil. Tanmateix, el Tribunal va
sentenciar recentment en contra de recursos d'inconstitucionalitat presentats
per l'Executiu català, com ara
impugnacions a la llei del sector elèctric o contra diversos preceptes del
decret de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària.
Àlex Tort
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada