divendres, 30 de setembre del 2016

29/09/2016. Franquisme. Lerrouxisme. Bel Zaballa. Les dues Catalunyes, encara? De fet, el que em va saber més greu del pregó barceloní va ser que es pronunciés en castellà. Ens hem fet un fart de topar amb discursos maniqueus sobre allò de la Catalunya treballadora i la Catalunya burgesa, on la primera és feta d’immigrants espanyols i la segona, de catalans de soca-rel. Una concepció ben allunyada de la realitat que alguns s’entesten a mantenir.

Benvolguts,
L’article de la Bel Zabala parla de lerrouxisme i de bona educació. [Jo hi he afegit comentaris als temes més escaients].

Uns tasts comentats:
·         M’ho prenia com un menyspreu, com un deixa-ho, que no ets dels nostres, encara que ho devien fer per allò mal entès de la bona educació . [Ja he explicat més d’un cop que en els anys 40 els feixistes indígenes o els de les forces d’ocupació quan un nen com jo se’ls adreçava en català li deien que els nens con buena educación tienen que dirigirse en español a las personas mayores!]
·         És bàsic recordar que som en un lloc precís del mapa en un moment concret. (Potser sí que allà encara són al 1978, o abans.). [És l’espai-temps, del Hawkins!]
·       Que aquí hi ha hagut un intent de genocidi cultural, sembla que ens n’oblidem. I la cultura negada, la llengua prohibida i la identitat amagada han estat una.
La meva dona, sempre que s’escau pronuncia una frase definitiva i definitòria sobre el genocidi cultural:
·         La cultura catalana és el secret més ben guardat d’Espanya! [En Ximo Puig ahir es va queixar, però va transigir, quan els periodistes castellans, amb tota la mala llet melíflua que tenen li varen demanar de repetir en castellà (el periodista en va dir “español”) el que havia dit en català. Aquesta és l’estratagema dels periodistes ultres i cavernícoles dels diaris espanyols: quan usen el mot “es-pa-ñol” en aquestes circumstàncies i sobretot si l’entrevistat cau en el parany, a la resta d’Espanya i del mon, un cop cuinat, veuen i senten com els ciutadans no parlen altra llengua que l’“español”! Jo sempre recomano als periodistes que conec que no caiguin en el parany i no parlin en castellà, que per això s’han inventat els subtítols!]

Vegem ara l’article de la Bel Zaballa:

dilluns, 26 de setembre del 2016

26/09/2016. Catalanofòbia. Ainhoa Sorrosal. C’s assumeix la derrota i insta el PSOE a desbloquejar la investidura. Després de 10 o 12 anys lluitant amb el suport dels ultres contra la immersió lingüística a Catalunya i venent el “bilingüisme”, ha basat la campanya a predicar a Euskadi i a Galícia que cal eliminar les llengües pròpies d’aquests països. I el poble s’hi ha tornat…

Benvolguts,

Ciudadanos és un producte de laboratori, finançat vés a saber per qui, inspirat pels fatxes més fatxes d’Espanya, com el Francesc de Carreras, l’Albert Boadella, el Vargas Llosa, el Savater, el Francisco Caja, així com els think tanks FAES y DENAES, el paio de la COPE que no recordo com es diu, etc. La seva darrera “fazaña”, després de 10 o 12 anys lluitant amb el suport dels ultres contra la immersió lingüística a Catalunya i anant venent el “bilingüisme” ha consistit a predicar a Euskadi i a Galícia que cal eliminar les llengües pròpies d’aquests països. I el poble d’aquests països s’hi ha tornat.
Rivera and his boys han obtingut un “zero patatero” que deia l’Aznar tant a Euskadi com a Galícia...
D’altra part els votants no són tan enzes i acostumen a votar els originals i no les fotocòpies!
Vegem l’article de l’Ainhoa Sorrosal en ElNacional.cat:

26/09/2016. Procés. Gemma Aguilera. Entrevista a Pau Miserachs: "Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont".El referèndum és un dret que està per sobre de qualsevol estat i de qualsevol constitució. L’any 1977, l’Estat espanyol va ratificar els Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides de l’any 1966, és a dir, d'abans d’aprovar la Constitució. I en cap moment l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a aquest tractat

Benvolguts,

La Gemma Aguilera fa una entrevista a Pau Miserachs, que acaba de publicar un llibre de títol 'La democràcia captiva'.

En una de les respostes en Pau Miserachs explica el següent: 

El referèndum és un dret que està per sobre de qualsevol estat i de qualsevol constitució. L’any 1977, l’Estat espanyol va ratificar els Pactes Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides de l’any 1966,  és a dir, d'abans d’aprovar la Constitució. I en cap moment l’Estat espanyol va denunciar o posar limitacions a aquest tractat. Per tant, encara que la Constitució no parli d’un referèndum, l’Estat espanyol està obligat a assumir un referèndum d’acord amb el dret de les Nacions Unides.

Aquest és un tema que en els debats del Grup d'Opinió GOAL hem discutit sovint, perquè el nostre guru Manel Martínez sempre ha tret el tema i sempre l'ha defensat...

Alguna altra opinió:
Miserachs: Ara tenim una democràcia representativa a Espanya i a Catalunya, i a més a més, l’Estat espanyol impedeix la participació política, sense que ningú no discuteixi si és legal o no que ho impedeixi...
Miserachs: "Hi ha una tendència neoconservadora al Govern Puigdemont"...
Vegem l’entrevista, fixem-nos molt en les opinions que es relacionen amb Catalunya i intentem esbrinar qui té raó:

dissabte, 24 de setembre del 2016

24/09/2016. Procés. La bitàcola de Xavier Diez. Processos, processons i processismes. Un gruix important de catalans ha desconnectat del règim. No se sent còmode ni participant de l’estat, ni identificat amb els seus símbols, ni es deixa impressionar per amenaces cada cop menys creïbles. A Catalunya ja tenim un altre sistema operatiu.

Benvolguts,

En Xavier Diez fa un magnífic article amb conceptes importants i genials com els que segueixen:
·        
El “processisme defineix la nostra situació política d’indefinició en què l’independentisme polític sembla incapaç de plasmar en realitats concretes un moviment social tectònic, que ens hauria de portar amb el trencament amb la monarquia espanyola. 
·         Per a la premsa del règim -especialment l’addicta a la monarquia- una anhelada tercera via és possible, i celebrarien el retorn del fill pròdig amb la promesa d’un concert com els dels bascos o un nou pacte fiscal...
·         Estem en els dies en què es compleix l’aniversari de la publicació d’un manifest que les forces vives del país incitaven, sota l’amenaça de tots els mals de l’infern, a abandonar el mal camí de l’aventura vers Ítaca i per tant, que no se’ns ocorregués votar Junts pel Sí o la CUP...
·         En situacions d’incertesa com l’actual, tota interpretació del procés sol ser interessada i és habitual confondre el desig amb la realitat. Anem a pams: entre determinats entorns de les esquerres instal·lades, l’independentisme no va de debò, sinó que seria una il·lusió, un maquillatge de la “pèrfida dreta burgesa”  per tapar la corrupció i les retallades.
·         Un gruix important de catalans ha desconnectat del règim. No se sent còmode ni participant de l’estat, ni identificat amb els seus símbols, ni es deixa impressionar per amenaces cada cop menys creïbles.
·         La gent té la sensació que no hem formalitzat el divorci, tot i que ja fa, potser una dècada que no convivim, que estem separats de fet, que tan sols rebem requeriments emprenyats d’un cònjugue amb qui vam tenir certa relació, i amb qui ja existeix una animadversió mútua que ha fet esvair-se tota confiança de manera definitiva.
·         A Catalunya ja tenim un altre sistema operatiu.

Vegem l’article:

22/09/2016. Procés. Bernat Vilaró. Rufián: "Que PSOE i Podemos pactin, i ja ens trucaran per dir quan fem el referèndum". Rufián ha explicat a El Món que ERC rebutjarà "fer-se aquestes fotos que tant els agrada a PSOE i Podemos", i ha recordat que els socialistes ja van pactar amb C's, els d'Albert Rivera després amb el PP, i ara Sánchez busca la foto amb Iglesias. "No ens hi trobaran",

Benvolguts,

En Carles Marc, un dels homenots del Grup d'Opinió GOAL ens envia aquest interessant apunt. En el diari El Mon, que és la reconversió del Singular Digital, en Bernat Vilaró, vell conegut d’aquest Bloc fa una interessant reflexió sobre PSOE i Podemos i la seves possibilitats d’entesa amb l’independentisme català. 

Vegem-ne l'article d'en Bernat Vilaró:

divendres, 23 de setembre del 2016

22/09/2016. Joan J. Queralt. Astracanades. L'afer Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la fi. És a més una mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada, hem vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan ben pagats com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la irresponsabilitat. La causa profunda és la patrimonialització de l'Estat a favor d'unes castes funcionarials extractives, al marge de tot control.

Benvolguts,
Per què el senyor Queralt s’empenya a confondre’ns usant una moneda del segle passat (?) per aclarir-nos conceptes! Els que som seriosos, tal com ens van demanar les autoritats monetàries, fa molts anys que hem oblidat la pesseta...
I anant al gra, l’articulista ens explica que L'afer Soria-De Guindos és una mentida integral, del principi a la fi. És a més una mostra de la barra de l'elit burocràtica de l'Estat que, de resquitllada, hem vist com es reparteix, com un pur botí, sucosos llocs de treball tan ben pagats com previstos de la cuirassa de la impunitat i de la irresponsabilitat.
La causa profunda és la patrimonialització de l'Estat a favor d'unes castes funcionarials extractives, al marge de tot control.
I segueix. Vegem l’article:

23/09/2016. Bloc Reflexions. Apunts recomanables (*%&)

Bloc Reflexions. Apunts recomanables (*)




Us passo un enllaç de Vilaweb a l’apunt que haviem publicat fa mig any, abans del 20-D, que algú ja ens havia dit que demostrava la mala fe del sistema corrupte i caciquil instal·lat des de fa generacions en la pseudo democràcia borbònica que hem tingut la desgràcia d’haver d’aguantar. Val a dir que aquesta pseudodemocràcia resol moltes de les possibilitats tramposes de les dretes espanyoles i que a l’últim moment, si cal, com s’ha demostrat més d’un cop, instauren una dictadura o executen un Alzamiento o una guerra, o l’un i l’altra. I au! a tornar a regnar 100 anys més...
“A les eleccions espanyoles no tots els escons són per a tots: la trampa del bipartidisme. Tres classes diferents de províncies. Hi ha correlació entre la mida de la representació i la pluralitat. Només hi ha en joc realment un 30% dels escons. Cal un canvi multitudinari d’orientació de vot per a superar el bipartidisme. Podemos i Ciudadanos...

Com que el caciquisme ha estat el mètode polític preferit de la casta espanyola des de la restauració del 1874, paga la pena llegir-ne l’article de la Viquipèdia:
En un altre apunt del Bloc hem explicat la teoria i pràctica del caciquisme. Aquí en mostrem l’aplicació pràctica segons Ciudadanos, els cadells de les dretes espanyoles, més reaccionàries que els seus mentors:

***
Nou article sobre el no-nat Corredor Mediterrani. Observeu que segons la UE que en paga una bona part, el Corredor Mediterrani és per mercaderies i per al Gobierno Español del PPSOE és per a viatgers “cosidos con cables de acero” o així:
Article del Ramon Cotarelo del gener d’enguany, sobre el TC tirant amb bala de Gran Berta sobre el Parlament de Catalunya:
En Cotarelo que explica la possibilitat que algun gran poder espanyol proposés permetre la independència de Catalunya amb la condició de confederar-se amb el que quedi d’Espanya:
La UEFA, el Barça, les estelades, les multes:

***
En Cotarelo explica com la guerra del 1936-1939 fou una guerra d’Espanya contra Catalunya, com el franquisme ho ha portat sempre amagat i com al Bloc ho hem explicat manta vegades:
Un article sobre com Espanya ha estat malbaratant els recursos de la UE i com la UE mai no s’ha preocupat de saber si els fons s’aplicaven correctament o si els corruptes polítics/funcionaris els robaven amb impunitat
Les negociacions Espanya-Catalunya. Relat de com mai no s’han comunicat:
Molts catalans volem la independència per defensar i protegir definitivament la llengua:
Un dels mil camins per sodomitzar els Països Catalans:
L’estat espanyol mostra els mateixos síntomes que mostrava la URSS abans de l’esclat del 1991:
Solucions independentistes:
L’atac a la llengua als Països Catalans:
Les elits espanyoles i el franquisme:
L’etern Exèrcit Espanyol, que ha dominat Espanya els darrers 300 anys i escaig, excepte en el règim republicà del 1936 al1939:
El Born i l’Exèrcit espanyol:

Declaració de principis fatxa:
L’enganyifa del TSJCC. Després de l’assassinat per part dels grisos de l’etarra Arregui el 1981 i segons la premsa estrangera: “si el nou règim no es regenerava, deixava de continuar sent franquista i evitava la relació promíscua de la policia, la judicatura i l’esglesia”, Espanya no tenia remei...”
Autopistes de peatge vs autovies. Proposta de convertir les autovies espanyoles en autopistes de peatge, per pagar deutes de les radials de Madrid (en fallida) i per eliminar d’una puta vegada els peatges amortitzats centenars de vegades de les autopistes catalanes.
Explica l’engalipada de la “transacción”, tutelada per Willy Brandt i Olof Palme. Es va aconseguir passar a un país “liberal”, de bipartidisme rampant, eliminant vel·leïtats independentistes i vel·leïtats d’esquerres:

Demostració de l’objectiu de l’Alzamiento i la guerra 1936-1939. Fou una guerra d’Espanya contra Catalunya. Els mapes de la contesa ho demostren. Vegi’s l’article del Cotarelo del 29/08/2016.
Clarivident article sobre la Transacció. “La Democràcia és la seva democràcia, no la nostra; La Llei és la seva llei, no la nostra; La Constitució és la seva Constitució, no la nostra; L'ordre constitucional és el seu ordre constitucional, no el nostre; La Transacció (que no transició) és la seva Transacció, no la nostra!”

Catalunya ha tingut des de seu naixement exèrcit propi:
Llenguatge. Convivència de dues llengües en un territori, segons la força de cada una, la filosofia dels seus parlants, la diglòssia i la relació colonitzadors-colonitzats:
Quan l’Exèrcit espanyol va ocupar Barcelona l’any 1939, el Franco va rebre muntanyes de telegrames dels seus amics i superiors, Hitler, Mussolini, Himmler, Alfonso XIII, Juan de Borbón, felicitant-lo efusivament i aplaudint amb les orelles. Exemple: "Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas. Con la emoción que siento ante el heroismo del invencible ejército, Generales y Mando Supremo les saluda afectuosamente, Juan de Borbón." Segueixen dos exemples:
Què us sembla? Era una guerra contra Catalunya o no?
19/02/2016. Franco: “L'única cosa que us demano és que preserveu la unitat d'Espanya.” Que Franco agafés de la mà Joan Carles I i que aquest el recordi amb afecte simbolitza la continuïtat entre un règim dictatorial atroç i sanguinari i l'actual democràcia espanyola. La seva legitimitat –i la del seu fill– emana d'una dictadura que va deixar centenars de milers de morts, represaliats i torturats...
8 articles: Parlen d'història recent, del trist procés de la Transacció (que no transició), parlen del CIS i de "l'oportunitat" dels seus sondejos, parlen de la “sordidez franquista”, parlen de l'actualitat política, hi ha un article de l'economista Josep Oliver, que ha estat molt comentat i criticat a la premsa, parlen de retallades i parlen de l'harmonia de tots els partits espanyols que almenys en una cosa estan tots d'acord: A Catalunya ni aigua...
19/02/2016. 8 articles. Transició i "segona transició"? Sordidez franquista, retallades, l'harmonia de tots els partits espanyols que almenys en una cosa estan tots d'acord: A Catalunya ni aigua...

El 1978, en plena “transacció”, va aparèixer a La Vanguardia aquest article de Joaquim Ventalló. Feia 40 anys que no apareixia algú amb prou coneixement i prou sabiduria i amb poca por capaç de fer un article com aquest. :
29/01/2016. Joaquim Ventalló. La nación catalana. De Cospedal: "No admetrem el concepte de nació en relació a Catalunya". Que la generació d’espanyols, del franquisme cap aquí, “haya salido "no tan sólo ignorante" sino que además no se dé cuenta de que lo es y se presente con ello con una dosis tan alta de pedantería que la pone en ridículo, de lo cual ella tampoco se da cuenta.”
Llengues i dialectes:
Les estelades, el Barça, el Javier Tebas, la Lliga de Futbol Professional i el Gobierno espanyol:
Consells del ciutadà Abat Ninet sobre el DUI i el RUI:
Franquisme, Feixisme i Nacisme. Nacionalcatolicisme. Asociació catòlica de Propagandistas:

¿Podem assegurar que l’exèrcit espanyol no ens tornarà a envair?

2015
Una mostra més de la intervenció de l’Exèrcit espanyol en la transacció (que no transició):

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consultaabatOrdena per data Mostra totes les entrades
dijous, 6 de febrer de 2014

Benvolguts,

Avui fem una mena de campionat d’esgrima o un joc dels disbarats o un espectacle de màgia. Tot això a part de l’actitud de botiflers dels senyors Godó, Carol i de La Vanguardia.

·       El dia 23 de gener el Punt/Avui va publicar l’article 1

·       El mateix dia 23 de gener La Vanguardia va publicar l’article 2

·       El dia 5 de febrer e Directe.cat aclareix la situació amb l’article 3

Què hi ha de particular en els 2 primers articles? Doncs que figura que parlen del mateix acte però els periodistes de l’un i de l’altre diari varen entendre missatges diferents!

Com que a la Bíblia hi ha un episodi de confusió, el de la Torre de Babel, en que els diversos actors tot d’una deixen d’entendre’s els uns als altres,
he pensat que potser aquí s’havia repetit el fenomen!

Per veure-ho clar he anat al Google i he copiat aquest paràgraf:

La Bíblia ensenya que la confusió de les llengües i la dispersió de la gent va succeir «a la terra de Senaar», que més endavant es va anomenar Babilònia (Gènesi 11:2). I, quan va tenir lloc aquest esdeveniment? La Bíblia diu que «la població de la terra es va dividir» durant els dies de Pèleg, qui va néixer uns 250 anys abans d’Abraham. Aleshores, podem concloure que la confusió de Babel va tenir lloc ara fa uns 4.200 anys (Gènesi 10:25, BCI; 11:18-26).


En l’article 3 es desfà l’embolic!


Vegem els diversos articles:

1. L'Abat de Montserrat avala el dret a decidir


Josep Maria Soler considera que el poble de Catalunya “té dret a decidir sobre el seu futur”

L'Abat participa en el tercer col·loqui de Moment Zero, organitzat per El Punt Avui

23/01/14 19:15 - Barcelona - Redacció

El pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, s'ha refermat aquest dijous en el seu suport a un referèndum. “Si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir sobre el seu futur”. Segons Soler, el posicionament dels bisbes catalans sobre el futur no és qüestió política ni partidista, sinó una “qüestió d'ètica”.

Així ho ha defensat durant la tercera conferència-col·loqui del cicle Moment Zero, organitzat per El Punt Avui i l'entitat que porta el mateix nom, i que s'ha celebrat aquest migdia al Born Centre Cultural, ple a vessar amb prop de dues-centes persones.

L'Abat ha defensat que “la realitat nacional de Catalunya” és “prèvia a la formació de l'actual Estat espanyol”. “La història crec que ho diu així”, ha reblat.

En aquest context, ha opinat que si “Catalunya es una nació, tota nació té dret a decidir sobre el seu futur”. Soler ha recordat que el 1985 els bisbes ja reconeixien la nació catalana.

També ha explicat que l'Església catalana ha explicat la situació al papa Francesc i ha assenyalat que una eventual Catalunya independent seria reconeguda pel Vaticà. En aquest context, ha apuntat que la veu de l'Església en una nou estat català seria la de la l'episcopal tarraconense.

El cap de la comunitat monacal ha remarcat la necessitat d'estendre “ponts de diàleg i comprensió” amb l'Estat. En aquest context, ha apostat per abordar la qüestió “amb mentalitat oberta i democràticament dialogant”.

Per Soler, la societat catalana “és prou madura” per afrontar els reptes que s'ha plantejat.

2. El abad de Montserrat ve mal imponer la moral cristiana en las leyes de Estado


El monje ha pedido a la Iglesia que no tenga miedo a "una laicidad positiva e incluso la tenemos que defender"

 23/01/2014 -

Barcelona. (Efe).- El abad de Montserrat, Josep María Soler, ha reconocido hoy jueves que "a veces, las convicciones de los cristianos pueden entrar encontradicción con la leyes del Estado" y ha defendido: "En una sociedad plural, los cristianos no podemos pretender que la moral cristiana se convierta en ley de Estado".

El abad benedictino ha participado este mediodía en el ciclo de coloquios Moment Zero, organizado el diario Punt-Avui, que se ha celebrado en el Born Centre Cultural, donde ha analizado, entre otras cosas, las aportaciones de la Iglesia a una sociedad laica.

I no parla, segons La Vanguardia, de res del que havia publicat El Punt/Avui! Ni ha parlat de política ni d’ètica, ni de Conferències Episcopals espanyoles ni Tarraconensis, ni res!

Ni de que “la realitat nacional de Catalunya” és “prèvia a la formació de l'actual Estat espanyol”. Res de res!

Doncs bé, la meva creença en la confusió de les llengües, en la Torre de Babel, etc, que s’havia consolidat després de mirar-me els dos primers articles pel dret i pel revés, ha desaparegut com un bolado quan he trobat el tercer article, el delDirecte.cat!!!

5 de febrer de 2014 05:00 h
http://www.directe.cat/noticia/333580/lesglesia-espanyola-confirma-que-un-estat-catala-seria-reconegut-pel-vatica
Josep Maria Soler va dir fa 15 dies que "un eventual estat català seria reconegut pel Vaticà" i el desmentiment de la Nunciatura Apostòlica d’Espanya confirma les paraules de l’abat de Montserrat. 
La Nunciatura Apostòlica d'Espanya ha emès un comunicat a través del qual indica que les declaracions de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, sobre el procés de Catalunya "són opinions de la seva exclusiva responsabilitat personal i no reflecteixen en absolut la posició de la Santa Seu". Soler va dir en un dinar-debat que un "eventual estat català seria reconegut pel Vaticà". També va dir que la Conferència Episcopal Espanyola no havia entès mai la realitat catalana i que, per aquest motiu, l'Església catalana manté un contacte habitual directe amb el Vaticà, a fi de mantenir-lo informat sobre què passa a Catalunya. 
El Vaticà reconeixerà una Catalunya independent i La Vanguardia ho amaga

L’Abat de Montserrat ha confirmat avui que el Vaticà reconeixerà una Catalunya independent i ha reclamat que Catalunya “té dret a decidir sobre el seu futur”.

Josep Maria Soler, Abat de Montserrat, ha participat aquest dijous en el tercer col·loqui de Moment Zero organitzat perEl Punt Avui, on ha manifestat de nou el seu suport a un referèndum i ha defensat que la realitat nacional de Catalunya és prèvia a la formació de l'actual estat espanyol perquè la història ho explica així, en l’acte, on han acudit més de 200 persones, ha explicat que el papa Francesc té coneixement directe del procés sobiranista i que el Vaticà reconeixerà una Catalunya independentLa Vanguardia ha fet una crònica de l’acte destacant que l’Abat veu malament imposar la moral cristiana a les lleis de l’estat, però ha amagat les seves paraules sobre el referèndum i el reconeixement del Vaticà d’una Catalunya independent.

El posicionament dels bisbes catalans sobre el futur de Catalunya no és una qüestió política ni partidista, sinó una “qüestió d'ètica”, diu Soler


Tot plegat confirma que La Vanguardia fa trampa, per omissió però fa trampa!

Imitant les proclames franquistes podem exclamar:

Botiflers senyors Godó, Carol i La Vanguardia. Presentes!

Joan A. Forès
Reflexions
dimecres, 29 de juny de 2016
Benvolguts,
Repassant les vegades que s’ha esmentat el mot RUI i el mot DUI aquestes darreres setmanes, intentant saber qui va ser el primer que va aixecar la llebra, m’he adonat que aquest apunt de l’Andreu Barnils de fa més d'un mes, el 21 de maig a Vilaweb sobre el professor Abat Ninet no l’havia comentat. Publiquem l’article d’en Barnils amb els textos en negre, amb els textos en vermell i morat del professsor Ninet i els nostres aclariments en blau entre claudàtors!
El professor Ninet explica la seva manera d’enfocar el dilema RUI o DUI.El té ben clar:
·         El full de ruta és aquest: la setmana que ve es proclama una DUI amb el 48% dels vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria absoluta. I el mateix dia, exactament el mateix dia, es convoca un referèndum en què es demanarà si la gent aprova la independència ja declarada.
 Com té clares moltes més idees sobre:
·         el full de ruta és DUI més referèndum,
·         i no esperem els divuit mesosCom més ràpid, millor.
·         Això sí, quan convoquem el referèndum, tinguem-ho emparaulat amb els estrangers amb qui l’organitzarem, perquè l’estat espanyol no ho vol.
·         I aquests estrangers, diu el resident a Dinamarca, ja fa temps que esperen la trucada de la Generalitat.
I segueix el devessall d’idees:
·         Ser un Taiwan al mig d’Europa (és a dir, un estat totalment independent, molt funcional, però no gaire reconegut internacionalment) és millor que la situació actual. Ell no creu que ens passés de cap manera. Sí que diu que si ens passés, què.
·         Segon: no barregem el procés constituent (escriure una constitució) amb el procés cap a la independència (crear un estat independent).
·         Potser volem fer massa coses alhora. Centrem-nos.
·         Tercer: la negativa estatal a fer el referèndum ajuda a justificar una DUI amb el 48% dels vots. I més si convoquem el referèndum immediatament. Tranquils.
·         Quart: cens propi. Sense això, adéu-siau referèndumAmb el cens espanyol, ens farien trampes.
·         Per al referèndum català si et registres abans, votes. I si no, no.
·         És evident que no tothom voldrà votar, ni inscriure’s al cens. Opina que s’ha de respectar. Només faltaria. I que no patim pas gaire si la participació és baixa. El món ho accepta igual. I d’exemple, Irlanda del Nord, que va votar ser britànica i la participació no va arribar al 40%. Bàsicament, van anar votar unionistes i prou. I cap problema. Això, pel que fa a la independència.

Pel que fa a la constitució catalana, Ninet va donar aquest consell:

·         No esperem a tenir-la completa per a ser independents. Que ens coneixem. Fem un document brevíssim, de deu articles o quinze, que serviria durant uns quants mesos i prou. Es respecten els drets humans, els drets individuals, etc. Centrem-nos.
I, finalment, el senyor Abat Ninet troba horrorosa la política de declaracions de desobediència.
·          Si vull desobeir –deia– ho faig. I no vaig avisant que ho faré.
[En definitiva, pel que fa al fals dilema sobre DUI o RUI (a qui se li va acudir el RUI que sembla plantejat per fer-nos mal?) les idees del professor Ninet són també meridianament clares!]
Presentem ara l’article de l’Andreu Barnils:
?????????????????????????????????
Història de l’”Asociación Católica de Propagandistas”, entitat feixista i nacionalcatòlica que va ser un dels promotors de la guerra del 1936-1939 i que va nodrir de ministres d’educació els Gobiernos franquistes del 1939 al 1952. Martin Artajo, Dionisio Ridruejo, Ruiz Gimenez i companyia. Té continuaitat fins avui a través de la institució CEU (Universitat Abat Oliba a Barcelona). Hi ha altres articles en el Bloc sobre el tema...

L’apunt segueix i torna a demostrar com l’Exèrcit Borbònic del 1700 és el mateix Exèrcit Borbònic actual, i és el mateix que es va revoltar amb en Franco el 1936 i és el que va ocupar Catalunya des de l’any 1938 fins ara i és el mateix que havia donat suport al dictador Primo de Rivera:
Nova ocupació de Catalunya per l’Exèrcit espanyol:

El Ejército de Ocupación de Cataluña:

Règim transitori en temps de Tarradellas. Extrapolació a la situació actual:
L’etern exèrcit borbònico franquista:
L’íntima relació de la casta espanyol i l’Exèrcit. Tot el que s’ha esdevingut des del 1700 i segurament d’abans era tutelat per l’Exèrcit espanyol. Tot el que s’esdevindrà a Espanya des d’ara endavant també serà protagonitzat o tutelat per l’Exèrcit borbònico-franquista, Queipodellanista, Millanastraista, etc:

????
Recopilació dels apunts sobre l’Asociación Católica de Propagandistas (ACdP):
Consells del ciutadà Abat Ninet sobre el DUI i el RUI:
L’observatori DESC, l’Ada Colau, i els ex-PSUC:
L’Espanya que parla català i l’Espanya que no parla català. Estelades del ninotaire Ferran Martin:
L’ocupació de les Illes Balears (anomenades fins aquell moment com a Regne de Mallorca i pertanyents fins aquell moment a la Confederació Catalano Aragonesa), fa 300 anys per l’Exèrcit Borbònico-franquista. Comparació de les dues guerres, la de successió i la Guerra d’Espanya contra Catalunya:
Ciudadanos. Mejias. Franquisme:
Franquisme. Nazisme. Nacionalcatolicisme:

Propagandistas i CEU:
La Caputxinada i la Fundació San Pablo CEU:

El Gobierno espanyol contra Catalunya:


2014
Catalunya és la darrera colònia d’Espanya i l’Exèrcit és el garant que ho continui sent “in aeternum”:


L’ultracatolicisme català. UDC.CDC. E-Cristians. Miró i Ardèvol:



2013


Història de CEU i de l’Asociación Católica de Propagandistas:




2012



2011