dijous, 28 de juliol del 2016

27/07/2016. Feixisme. Història molt simplificada de com el poble català ha estat putejat pels poders espanyols. 1978: Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havien comès i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que havíem comès...

Benvolguts,

D'entrada us vull explicar que he usat el verb putejar, encara que sigui políticament incorrecte en el català normatiu, però encara viu en el DCVB.

Us vull recordar que dedico molta part del meu temps a llegir tant com puc sobre la situació actual i sobre la situació passada del nostre país. I el dedico també a opinar frenèticament sobre la situació de Catalunya i a deixar-ho tot escrit al Bloc Reflexions.

Recordo sempre que puc que aquesta situació política, econòmica i territorial ve de molt endarrere.

Els catalans i tots els ciutadans dels Països Catalans estem actualment putejats pel borbofranquisme des del 1981 (amb el simulacre de cop d’estat del 23F com el de l’Erdogan a Turquia), i vàrem estar putejats en la transacció, que no transició, del 1975 al 1981, en la suposada caiguda del franquisme, gestionada pel Borbó i per l’Exèrcit espanyol, exèrcit que ja ens havia guanyat la guerra 36 anys abans (amb moros i legionaris i capellans i nazis i feixistes italians). Hem de saber i comprendre que el que en varen anomenar transició va ser realment una transacció:

Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església i les dretes, amb la inspiració divina del Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat en 40 anys.

En els 6 anys de la transacció no ens varen donar opció a decidir quin era el nostre territori nacional (Catalunya), i no ens varen permetre decidir si volíem una monarquia o una 
república. 


Aquestes preguntes i decisions són del tot correctes, necessàries i imprescindibles en un cas semblant, sortint d’una dictadura sanguinària, com havien fet després de la caiguda del mur de Berlin en els territoris de l’Europa de l’Est i com havien fet en els territoris de l’antiga Iugoslàvia en el mateix temps.


Si no ens varen donar cap alternativa és que els espanyols no teníem dret a opinar, a decidir sobre el nostre futur. Per tant durant la transacció es continuava el règim dictatorial, sense diferència amb els 40 anys anteriors.

O sigui que continuava el franquisme amb totes les seves característiques!

Vegem la continuació de l'apunt:


Fins aquell moment els catalans havíem estat putejats pel franquisme amb l’ocupació militar i civil durant quaranta anys, havíem estat agredits per la guerra contra Catalunya a partir de l’Alzamiento franquista amb el suport dels nazis alemanys i dels feixistes italians (aquests varen ser castigats
adequadament en acabar-se la Segona Guerra Mundial del 1939 al 1945, i en canvi els poders de la casta espanyola mai no han estat castigats).

Els catalans ja havíem estat putejats per l’Estat espanyol amb el suport borbònic o pel Borbó amb el suport de l'Estat, des de la restauració del 1874, i encara més amb la Dictadura de Primo de Rivera del 1923 al 1930. I si tirem endarrere també havíem estat putejats el 1714 amb la pèrdua dels Àustries contra els Borbons en la guerra de successió espanyola, on nosaltres. la Confederació Catalano Aragonesa, varem perdre les nostres Constitucions mil·lenàries i el nostre territori fou annexionat a l’Espanya uniforme o puramente Constitucional, amb el nom de España incorporada o asimilada.

A part de les guerres i les ocupacions continuades, hi ha els greuges contra la llengua i l’intent reeixit de genocidi continuat contra el nostre esperit, la nostra història i la nostra cultura. Genocidi que encara continua...

Aquest prèmbul només és per fer que tots els ciutadans de Catalunya, amb les arrels històriques i territorials que puguin tenir es facin càrrec que la guerra contra Catalunya del 36-39 no va ser la mateixa que la guerra a Espanya entre les dretes i les esquerres. En la guerra contra Catalunya volien anihilar-nos, en la guerra entre espanyols de dretes i espanyols d’esquerres senzillament volien que els d’esquerres perdessin tota esperança d’alliberar-se del jou del caciquisme i del latifundisme i no arribessin mai a fer la revolució agrària.

Per tant, cal que els catalans, amb arrels foranes o no, assumeixin la història del territori on tots convivim i sàpiguen triar quins partits polítics (o simulacre de partits polítics) poden alliberar-nos dels nostres seculars enemics, les dretes espanyoles i les esquerres espanyoles... 

      


Us puc recordar també que el meu Bloc Reflexions continua creixent i que considero que el meu treball de tria d’articles d’altri amb els comentaris que bonament afegeixo a cada cas és important!

M'agradaria que me'n comentéssiu alguna cosa!

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada