diumenge, 26 de juny del 2016

26/06/2016. J-26. Gemma Aguilera. El PSOE maleeix el referèndum català. Llenguatge agressiu del PSOE. Els bascos, tebis, no esmenten el referèndum. Unidos-Podemos, defensa sòlida. Al programa d'Unidos Podemos es defensa "la garantia constitucional del dret dels governs autonòmics a celebrar consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial de país quan una majoria ho demani amb intensitat". L'independentisme català, ferm en l'objectiu.

Benvolguts,
La Gemma Aguilera ens dóna les pautes, els pensaments verídics o tramposos, pel dia d’avui. Fa un resum de les posicions de cada partit en la contesa.

Vegem l’article:


El PSOE maleeix el referèndum català. Llenguatge agressiu del PSOE. Els bascos, tebis, no esmenten el referèndum. Unidos-Podemos, defensa sòlida. L'independentisme català, ferm en l'objectiu.

El PSO endureix el seu programa electoral del 26-J i hi inclou referències directes al "separatisme". PP, C's i Unidos Podemos no modifiquen la postura del 20-D i el PNB i EH-Bildu es refereixen al dret a decidir sense mencionar el terme referèndum
Un míting del PSOE a Madrid.   |   Gemma Aguilera 

per Gemma Aguilera Enviada especial a Madrid25 de Juny 2016 a les 21.40 h


L'endemà del 20-D, el referèndum català es va convertir en la pedra a la sola de la sabata del PSOE, la raó per la qual Pedro Sánchez no dorm a la Moncloa. El PSOE es veia abocat a rebutjar un pacte d'esquerres amb Podemos que els hauria permès recuperar el poder, perquè aquest poder implicava acceptar una abstenció de l'independentisme català, i en conseqüència, tolerar una consulta democràtica. 
En el seu programa electoral del 20-D, els socialistes no havien inclòs ni una sola referència al referèndum ni al dret a decidir. Sobre Catalunya, es limitaven a assenyalar que "les dificultats de funcionament harmònic de l'Estat de les Autonomies i del seu finançament conviuen amb l'evidència, que no hem d'ignorar, que a Catalunya molts ciutadans es mostren insatisfets amb la forma en què en aquest Estat es reconeix la seva identitat". I afegien que "la Constitució va deixar pràcticament en blanc el model territorial, de manera que cal regular constitucionalment allò que el 1978 es va deixar molt obert i sense precisar, actualitzant i relegitimant el nostre model per millorar la convivència entre espanyols i enfortir la nostra unió ciutadana". El tarannà Zapatero.
Llenguatge agressiu del PSOE 
El candidat de C's a la presidència del govern espanyol, Albert Rivera.   |   ACN

Però els sis llargs mesos que ha durat el viatge del 20-D al 26-J ha convertit l'amabilitat relativa del PSOE amb Catalunya en agressivitat. Si anem al seu programa electoral del 26-J, és molt evident que el llenguatge i el to han canviat radicalment. Ara els socialistes utilitzen paraules com "irresponsabilitat dels nacionalistes" i "separatisme", amb la voluntat clara de tancar qualsevol porta als pactes amb l'independentisme: "El separatisme ha aprofitat la falta de diàleg per llançar una perillosa amenaça a la convivència a Catalunya. Com a demòcrates, els socialistes estem convençuts que no hi ha res per sobre de la llei i no hi ha res més poderós que el diàleg. Dins de la llei i la Constitució, estem disposats a establir un diàleg que suturi tot el que s'ha trencat aquests anys".

I afegeix que "la irresponsabilitat dels partits nacionalistes catalans i les circumstàncies pròpies de la crisi econòmica han provocat que el desig de canvi hagi derivat cap a una demanda separatista, que no ha obtingut resposta amb intel·ligència per part del Govern de la Nació. No obstant això, l'opinió pública catalana ha anat evolucionant cap a opcions intermèdies, opcions com la del federalisme que ha defensat el PSOE". És a dir, que l'independentisme és una qüestió de diners i que l'opinió pública s'ha passat a la tercera via. Tot en sis mesos.

Per la seva banda, el PP i Ciudadanos no han tocat ni una coma respecte del seu programa electoral del 20-D. Els populars dediquen dues ratlles a explicar que "ens oposem a les temptatives 
de dividir, perquè així defensem un llegat, un present i sobretot, un futur, que volem net de tensions i enfrontaments". Ciudadanos promet que "garantirem la unió i la igualtat de tots els espanyols. Ens oposarem a qualsevol intent de convocar un referèndum separatista. La solució és reformar Espanya, no trencar-la". Coalición Canaria, que actualment té una diputada al Congrés espanyol, no fa cap referència en el seu programa electoral.

Els bascos, tebis 
Els portaveus d'EH Bildu, Oihane Zabaleta i Oskar Matute   |   EUROPA PRESS
El PNB i EH-Bildu fan referències al dret a decidir, però sense utilitzar aquest terme, ni tampoc el referèndum. Així, els nacionalistes bascos defensen que "l'objectiu durant la propera legislatura serà el reconeixement nacional d'Euskadi i la bilateralitat en relació amb l'Estat. No cal descartar cap mecanisme o procediment que pugui ajudar a aquest fi". En canvi, l'esquerra abertzale aposta pel "reconeixement d'Euskal Herria com a nació i el respecte dels drets que li corresponen", així com la reivindicació de "la sobirania plena en tots els àmbits, decisió a decisió. En aquest camí fomentarem la col·laboració amb agents d'altres nacions, especialment en un context en què la recentralització i les agressions contra les competències pròpies prenen força".


Unidos-Podemos, defensa sòlida 
Si bé Pablo Iglesias i diversos dirigents de Podemos en els darrers dies han assegurat que el referèndum no seria una línia vermella per a la formació d'un govern d'esquerres amb el PSOE, el cert és que el seu programa electoral no ha canviat respecte al del 20-D, ni per un hipotètic reposicionament de Podemos amb aquesta qüestió, ni per la incorporació d'IU, que de fet, és l'únic partit espanyol que sempre havia votat a favor del dret a decidir dels catalans abans de la irrupció del partit de Pablo Iglesias a les Corts espanyoles.

Al programa d'Unidos Podemos es defensa "la garantia constitucional del dret dels governs autonòmics a celebrar consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial de país quan una majoria
Colau, Iglesias i Domènech, en un acte a Barcelona   |   JORDI BORRÀS
ho demani amb intensitat", de manera que, a l'empara de l'article 92 de la Constitució, "es pugui convocar un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que desitgen establir amb la resta d'Espanya". En aquest sentit, Unidos-Podemos es compromet a"iniciar un procés de canvi constitucional orientat a resoldre, entre altres, els problemes d'estructuració territorial de l'Estat, i avaluarem i debatrem sobre les experiències de Regne Unit i Canadà".

L'independentisme, ferm en l'objectiu 
Gabriel Rufián i Joan Tardà, el tàndem d'ERC a Madrid.   |   B.V.

Pel que fa als independentistes catalans, el programa de Convergència Democràtica no conté cap modificació respecte a la independència i el dret a decidir, encara que ja no concorrin amb altres partits en la coalició Democràcia i Llibertat del 20-D. La llista de Francesc Homs aposta per "la constitució d'un Estat català independent seguint escrupolosament les regles democràtiques i el full de ruta compromès a les eleccions del 27 de setembre. Anem a Madrid amb la voluntat d'un diàleg sincer amb l'Estat espanyol per garantir la màxima seguretat jurídica de tot el procés i evitar perjudicis innecessaris a qualsevol de les parts implicades".

És per això que CDC proposa "trobar vies d'acord amb l'Estat espanyol per a la construcció del nou estat propi a Catalunya, de manera que el procés transitori sigui tan breu i satisfactori com sigui possible per a les dues parts". Per altra banda, apunta a la creació de les estructures administratives necessàries per desenvolupar "totes les noves funcions que Catalunya ha de desenvolupar com a nou Estat, incloent totes aquelles que exigeix la Unió Europea", i proposta "un acord de col·laboració a Espanya per facilitar la successió d'administracions a Catalunya".

El programa electoral d'ERC tampoc no modifica els seus objectius en aquest àmbit, i va a Madrid a defensar "l'exercici de la sobirania davant la prohibició d'exercir el dret a decidir"Com el 20-D, explica als electors que "Esquerra Republicana, després d'haver intentat assolir avenços en l'autogovern durant el 2004 i el 2005 per la via del pacte, ha après que és més plausible construir de bell nou una República de 7,5 milions de persones que no pas canviar una Monarquia de 46 milions. Perquè és a les nostres mans i depèn del vot. Per això, exercim la sobirania i defensem una via pròpia, certa, possible i democràtica".

L'únic afegit respecte al programa del 2015 és "la via pròpia, certa, possible i democràtica". I ERC reconeix que, "malauradament, ja no té cap sentit defensar avui, a Catalunya, el referèndum autoritzat, perquè allà on l'han d'autoritzar ningú no el defensa".
Gemma Aguilera

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada