diumenge, 5 de juny del 2016

04/06/2016. Els armenis catalans creuen que Espanya no reconeix el genocidi per "por". L'any 1915 l'Imperi Otomà va matar entre 800.000 i 1,5 milions de persones de les minories armènies. Un autèntic genocidi. Turquia, nega els fets i rebutja totalment la paraula genocidi. Alguns parlaments com el de Catalunya, el de les Illes Balears, el del País Basc o el de Navarra.

Benvolguts,

Aquests dies s’està rememorant el luctuós cent unè aniversari de la massacre de les minories armènies habitants al territori de l’actual Turquia, comès per l’exèrcit de l’Imperi Otomà. N’hem fet dos comentaris, sobre apunts del PuntAvui:


Un tercer article d’avui del Nacional.cat, ens proporciona més informació, des de diferents punts de vista. També el comentem:


Els armenis catalans creuen que Espanya no reconeix el genocidi per "por"
Carlota Camps
Barcelona. Dissabte, 4 de juny de 2016

L'any 1915 l'Imperi Otomà va matar entre 800.000 i 1,5 milions de persones de les minories armènies. Un autèntic genocidi. Així és com ho va definir aquest dijous el parlament alemany, tot i les amenaces de Turquia, que nega els fets i rebutja totalment la paraula genocidi. Espanya, però, encara no ho ha reconegut. Sí que ho han fet en canvi alguns parlaments com el de Catalunya, el de les Illes Balears, el del País Basc o el de Navarra.

Els armenis catalans han viscut amb molta alegria la notícia de Berlín. Segons Sarkis Hakobyan, president de l'Associació d'Armènia a Catalunya Ararat, és un "pas molt important" perquè la comunitat internacional ho reconegui i es pugui fer "justícia" amb el seu poble. Tot i això, reconeixen que s'hauria pogut fer abans. 

Amb més resignació afronten el cas espanyol. El Congrés encara no ha reconegut el genocidi i, de moment, no hi ha previsió de què vulgui fer-ho. Hakobyan assegura que no ho fan perquè tenen "por". 

Interessos econòmics amb Turquia
L'Estat espanyol manté "llaços molt importants" amb Turquia, i també "interessos econòmics". Per això, segons els armenis catalans, els grans partits espanyols, com PP i PSOE, no es volen posicionar. "Tenen por que els pugui repercutir negativament", assegura Hakobyan. 
Però, pel president dels catalans armenis, no només hi ha raons econòmiques o diplomàtiques. Altres motius, com la incipient recuperació de la memòria històrica que hi ha hagut del franquisme i de la guerra civil, o els conflictes territorials, també fan que Espanya no faci el pas. "Espanya té un problema territorial, pel cas català i basc, i això fa que siguin més sensibles a qüestions com aquestes", afegeix Hakobyan. 

Tot i això, no perden l'esperança d'un reconeixement. Asseguren que estan treballant perquè un dia a Espanya es pugui votar una resolució com a Alemanya i així recuperar aquesta part de la història. Hakobyan assegura que només fa quinze anys que van començar a arribar els primers armenis a l'Estat i que, per tant, encara queda "molta feina" per fer. Espera, però, que un dia es pugui aconseguir el reconeixement complet de la seva història, perquè assegura que és molt important "reconèixer i recordar el passat perquè no es torni a cometre". 

Actualment a Catalunya hi ha 3.957 armenis, una xifra que augmenta fins als 11.953 si ho mirem en el conjunt de l'Estat espanyol.
*      Carlota Camps 
*       
*      Joan A. Forès

*      Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada