dissabte, 4 de juny del 2016

03/06/2016. Economia. Redacció. El final de la crisi no posaria fi a la pobresa crònica. Malgrat la recuperació econòmica, el risc d'exclusió social és molt elevat. Creix la bretxa entre les comunitats de l'Estat amb més i menys pobresa.

Benvolguts,

La Redacció del PuntAvui explica en un article, i sobretot amb l’ajut d’un mapa d’Espanya, com està distribuïda la pobresa crònica entre les comunitats autònomes. Un punt d’especial atenció és que per a cada territori hi ha les dades del 2014 (per què no les d’avui?) i les del 2009. La pobresa crònica mitjana del 2014 és del 31,3%. Curiosament a la primera ullada al mapa es constata que hi ha homogeneïtat en els territoris del nord i homogeneïtat en els territoris del sud i que els territoris del nord tenen una pobresa crònica per sota de la mitja i les del sud una pobresa crònica per sobre de la mitja.


D’aquesta manera es veu com la pobresa crònica ha crescut a tot arreu en més del 30% i en segons quins territoris com Astúries, Cantàbria i Aragó s’ha més que doblat en aquests 5 anys. També es veu com la mínima pobresa crònica és a Euskadi i Navarra (tenen concert econòmic i tenen industria). També es veu com el territori que durant segles fou anomenat l'Al Andalus és el de pobresa crònica més crònica… . El màxim de pobresa crònica el 2014 correspon a Múrcia i Extremadura “ex aequo”, 48%. I en canvi el màxim de pobresa crònica el 2009 era de 31% per Canàries, Múrcia i Extremadura. Retrocés espectacular!
Podem recordar que un dels motius de l’Alzamiento franquista fou l’amenaça de la Reforma Agrària? Que “sortosament” es va resoldre, després de mig milió de morts i exiliats, a favor dels terratinents! Hi té res a veure la pobresa crònica amb la manca de reforma agrària?

Si comparem aquest mapa amb algun altre de funcionaris per m2 o d’atur per m2 es veu que també coincideixen (de fet, sembla que si tenen tants funcionaris i tant d’atur no tenen personal per tirar endavant el país!)

Vegem l’article:


3 juny 2016 2.00 h

El final de la crisi no posaria fi a la pobresa crònica

 Un informe de Càritas i Foessa revela que, malgrat la recuperació econòmica, el risc d'exclusió social és molt elevat

 Creix la bretxa entre les comunitats de l'Estat amb més i menys pobresa

Redacció - Barcelona

En períodes de recessió econòmica, la pobresa augmenta ràpidament, però quan l'economia es recupera, la pobresa no descendeix a la mateixa velocitat, i, fins i tot, pot quedar estancada. D'aquesta manera, un dels membres del comitè de Càritas, Guillermo Fernández, va explicar ahir que tot i que ja es veu una possible sortida de la crisi,

la probabilitat que augmenti l'exclusió social és molt elevada.

Amb la col·laboració de Càritas, la Fundació de Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa) va publicar ahir el seu informe anual sobre risc d'exclusió social, que du per títol Expulsió social i recuperació econòmica i conclou que el risc de pobresa creix i que la situació de cara a la sortida de la crisi és pitjor que el 2009.

L'informe estudia dades obtingudes entre el 2014 i el 2016, i les compara amb les de l'inici de la crisi, el 2009. El 20,1% de la societat catalana viu ara en risc de pobresa crònica, quan el 2009 el percentatge era del 15,2%. A l'Estat espanyol el risc de pobresa greu el pateix el 31,1%, mentre que el 2009 era el 19,8%. Tot i això, el risc de pobresa general a Catalunya ha disminuït un 9,4% en els darrers anys: del 15,2% s'ha passat al 13,9. Però a l'Estat ha augmentat en un 7,7%.
L'estudi de Foessa també conclou que hi ha dues velocitats de sortida de la pobresa a l'Estat.

La diferència [relació?] entre les comunitats autònomes amb més pobresa i les que en tenen menys creix cada any.

També es constata que les del nord, com ara Navarra i el País Basc, estan en una situació molt més favorable que les del sud, com ara Andalusia i Extremadura.

 La recuperació de la crisi serà, segons l'estudi, molt divergent.

Davant d'aquestes xifres pessimistes, en l'informe es presenten un seguit de possibles solucions, entre les quals, la petició als grups polítics d'una renda bàsica garantida que protegeixi els tres grups socials més vulnerables: llars amb pobresa greu, famílies amb fills i treballadors pobres. Càritas va recordar ahir que cal recuperar polítiques socials a favor dels “ignorats i els expulsats” de la societat.

LA XIFRA: 20,1% de la població de l'Estat viu actualment en risc de pobresa crònica, respecte al 15,2% del 2009.
Redacció

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada