divendres, 27 de maig del 2016

27/05/2016. Història. Els darrers 80 anys a Espanya. Com que han aparegut moltes opinions, molts articles, molts debats sobre la qüestió del Corredor Mediterrani i els seus perquès, cal fer una mica d’història. L’Alzamiento, els partits dinàstics PPSOE a imatge dels Conservadors i Liberals anteriors a la Dictadura de Primo de Rivera, els 40 anys de franquisme i els altres 40 anys de franquisme borbònic...

Benvolguts,

El Tribunal de Comptes europeu ha denunciat, creiem recordar que no és el primer cop, la desídia d’Espanya i França amb el corredor mediterrani i la manca d’atenció en les connexions dels ports. A partir d’aquesta denúncia s’han desenvolupat les opinions i les protestes sobre les infra-infraestructures ferroviàries en la seva vessant de transport de mercaderies.

Com que han aparegut moltes opinions, molts articles, molts debats sobre aquesta qüestió creiem que de moment cal fer una mica d’història, per tal d'esbrinar per què hem arribat a aquest punt de degeneració democràtica,,,

L’Estat espanyol, monopolitzat durant els darrers 40 anys pels partits dinàstics agrupats en la descripció PPSOE, que varen crear l’estructura constitucional actual ha abusat de la bona fe del poble per blindar-se (civilment i militarment) per tots cantons. Recordem que tots nosaltres, per activa i per passiva, som fills i víctimes de l’Alzamiento franquista del 1936 que tenia com a missió fonamental deixar les coses tal com estaven molt abans del 1936, i del 1931, o sigui durant la Dictadura del General Primo de Rivera, amb la direcció a l’ombra del Borbó i l’aquiescència de les dretes i l’església:
·         una dinastia borbònica (por la gracia de Diós) sense control ni supervisió del poble,
·         una revolució agrària inexistent,
·         un simulacre de democràcia corrupta,
·         un analfabetisme funcional i molt sovint total,
·         una església prepotent i omnímoda,
·         un caciquisme rampant que generava obligatòriament corrupció institucional,
·         una España Una, Grande i Libre, que no donava opció a les Nacions presoneres de l’Estat  borbònic des del 1714-1715 de triar els seus territoris, les seves institucions i els seus governants...

Aquesta actitud des de fa 40 anys, va venir després d’una guerra d’extermini a partir del 18 de juliol del 1936, un milió de morts, un exili provocat que va augmentar la mitja d’analfabetisme restant i va disminuir encara més els valors intel·lectuals mitjos de la població, camps de concentració per tota la península, assassinats indiscriminats dels suposats contraris al règim feixista guanyador (massivament fins a l’any 1956, de tant en tant fins el 1975), l’analfabetisme consuetudinari desbocat, tot embolcallat en el nacionalcatolicisme franquista que era la transposició a Espanya del nazi-feixisme regnant a l’Europa del III Reich  a la mateix època fins a l’any 1945, amb la derrota de les potències de l’Eix

A la mort (al llit) del dictador Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España por la Gracia de Diós, a l’any 1975, les forces d’esquerra i independentistes, que havien anat fent el seu treball soterrat durant la Dictadura varen emergir tímidament (llibertat, amnistia i estatut d’autonomia) però varen ser absorbides immediatament per la “voràgine feixista” absolutament viva i potent, preparada per matar com sempre havien fet, de forma que les forces d’esquerra i independentistes varen ser abduïdes per les dretes feixistes. Les dretes feixistes varen entronitzar immediatament un rei el mateix 1975, sense consultar al poble quina distribució territorial (España Una, República unitària, República federal, Nacions independents, ni quin règim volia (Dictadura, Monarquia, Estats independents confederats o no), varen fer un simulacre de Constitució (convertida en sacrosanta immediatament) i sobretot varen fer una Llei d’Amnistia el 1977,  que impedia per sempre jutjar delictes considerats imprescriptibles per les lleis internacionals, de forma que de fet:

La Llei d'amnistia política va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès. 

Seguirem parlant-ne, perquè s’ho val!

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada