dijous, 12 de maig del 2016

10/01/2016. Francesc Roca i Rosell. La burgesia madrilenya. Parla de les grans exposicions de Madrid que són equivalents “a les d’altres latituds” tot i que el seu finançament és bàsicament públic. Potser que siguin equivalents però els catalans ens les paguem nosaltres. I com tots sabem les de Madrid les paguem “todos los españoles” (amb l’espoli fiscal de 16.000M€/any).

Benvolguts,

Per manca de temps no parlem massa sovint d’en Francesc Roca i Rosell, professor de política econòmica de la UB i divulgador polifacètic de tot el que està relacionat amb disciplines com l’economia, la docència, la industria, els llibres, la història i un mix de totes elles. Tot sovint els seus articles comenten dos temes, un amb molta intensitat i un altre més accessori. Avui us presentem el seu article del 14 de febrer, La burgesia madrilenya, amb el ben entès que tots són aprofitables i prèviament i a tall d’exemple us mostrem les seves col·laboracions a L’Econòmic del PuntAvui, dels darrers dos mesos:

Al 1620, Francesc Soler, professor de la Universitat de Perpinyà, en un llibre editat a Barcelona, es feia una pregunta: “Quina ciutat del món hi ha que no haja forasters?”  ...
8 maig 2016
El 1986, Òmnium Cultural i el diari Avui van traduir i editar en anglès i català: The case of Catalonia / El cas de Catalunya, un llibre que s'havia escrit i publicat a Nova York el 1945. Era un text... ...
10 abril 2016
Gràcies al catàleg en línia WorldCat Identities podem conèixer moltes coses sobre la societat catalana i sobre qualsevol societat del món. Per exemple, podem clicar un per un els 300 noms de la llista... ...
13 març 2016
La idea de l'economista H.J. Chang que tots els països que han crescut és perquè s'han industrialitzat i que no hi ha cap indústria que avanci sense protecció aranzelària, és una vella idea. Els...
14 febrer 2016
De fet quan, al 1816, Eudald Jaumeandreu presenta, al seu llibre Economia política, la geografia del poder econòmic a les Espanyes, dibuixa un mapa destinat a una llarga durada. L'Espanya que ha rebut... ...
10 gener 2016
D'ençà de les revolucions liberals i democràtiques del segle XIX, tots els països industrials avançats han anat creant, seguint, itineraris ben diversos, tot tipus de museus. Per exemple, els museus... ...
20 desembre 2015
“Catalunya ha de sanejar l'administració espanyola, exigint en les seves oficines, públiques o privades, la més rigorosa moralitat”, declarava, al 1887, l'enginyer Pau Sans i Guitart, directiu de...
13 desembre 2015
Nosaltres, els catalans, som una societat (no pas l'única, és clar) schumpeteriana? És a dir: una societat que funciona, sense saber-ho, seguint les formes de comportament que l'economista Joseph A.... ...
6 desembre 2015
La idea de “poder compensador” de l'economista canadenc/nord-americà John K. Galbraith ha anat bé per explicar com la lenta desconstrucció (iniciada, a Europa, als segles XIII-XIV) del sistema feudal... ...
29 novembre 2015
Un inconvenient greu de l'economia com a ciència és la no-existència d'un sol enfocament universalment vàlid, d'un sol cos teòric. El que hi ha és una certa diversitat d'opcions teòriques, que són,... ...
22 novembre 2015
El cas de l'editor empordanès Manuel Costa-Pau (nascut a Garriguella el 1936) és un bon exemple d'un fet prou generalitzat a les terres catalanes, o és un cas singular, excepcional? Aquesta pregunta... ...
15 novembre 2015
El 1892, la Diputació de Barcelona, fent una de les funcions d' “estructura d'estat”, va finançar un viatge d'estudi a una comissió obrera catalana a l'Exposició Universal de Chicago. La comissió...
8 novembre 2015

Pel que respecta a l’article d'avui, que és tot interessant, fixem-nos en un detall curiós (o no?!):
Quan parla d’exposicions al Museo del Prado, que com tots sabem les paguem “todos los españoles” amb les nostres contribucions i el nostre espoli fiscal de 16.000M€ cada any des de sempre, en Francesc Roca explica que l'exposició actual inclou:

una re-interpretació de les cultures antigues a la Península ibèrica (a la nova presentació del Museo Arqueológico Nacional), que exclou, però, la cultura catalana.

És una curiositat? O és un descuit del comissari de l’exposició? O està fet exprés perquè la cultura catalana no deu formar part de la cultura espanyola? O és que potser Catalunya no té cultura antiga perquè com diu algun bandarra del Gobierno, Cataluña no existe más que a partir de la Constitución del 1978!

Vegem l’article:


La burgesia madrilenya
10/01/16 02:00 - Professor de Política Econòmica UB - Francesc Roca

Pel que fa a les idees econòmiques, això és el que expliquen Thomas Baumert i Luis Perdices en un llibre curiós: ‘La hora de los economistas' (2010), que inclou entrevistes a “40 economistes que han contribuït a la modernització de l'economia espanyola”. De fet, la contribució catalana continua essent important, car 16 d'aquests 40 eren/són catalans

El Museu del Prado és un dels més visitats de Madrid.Foto: Arxiu.

De fet quan, al 1816, Eudald Jaumeandreu presenta, al seu llibre Economia política, la geografia del poder econòmic a les Espanyes, dibuixa un mapa destinat a una llarga durada. 

L'Espanya que ha rebut l'or d'Amèrica, que és Andalusia, Extremadura i les Castelles, és l'Espanya pobra. I l'Espanya sense l'or d'Amèrica, que és “Múrcia, València, Catalunya, Guipúscoa i Galícia”, és “la més pròspera”. 

I, dues dècades abans de la Revolució industrial de les màquines de vapor, afegeix : “la seva riquesa … es deu a la seva indústria”.

Aquest model territorial ha travessat dos segles. Però, al 2016, sembla haver canviat un xic. Quan Jaumeandreu publica el seu llibre, Madrid no és, encara, una ciutat industrial. A partir de la foneria dels Bonaplata (1837), o, si es vol, de la gran fàbrica de calçat de Josep Soldevila (1873), a Madrid s'inicia un cert desplegament industrial. La proposta de reforma urbana d'Ildefons Cerdà de 1862 té, justament, aquest objectiu: transformar Madrid en una ciutat industrial connectada amb un nou mitjà de transport, el ferrocarril, amb tres ports de mar: Alacant, València i Barcelona (vg. L'Econòmic, 19 i 26/5/2012).

Al 1931, Josep Pla observa grans canvis: “Feia onze anys que no havia estat a Madrid. Tot està desconegut, transformat … era una ciutat provinciana, sense confort, de caserons amples i baixos, … Avui Madrid té tot l'aspecte extern d'una ciutat moderna. La gent ha agafat un aire esportiu… a Madrid tot vol ésser modern i americà.” Aquesta modernitat és visible en tots els terrenys. Després del 39, hi ha un retrocés, però els avenços de l'economia de Madrid ja són irreversibles.

Pel que fa a les idees econòmiques, això és el que expliquen Thomas Baumert i Luis Perdices en un llibre curiós: La hora de los economistas (2010), que inclou entrevistes a “40 economistes que han contribuït a la modernització de l'economia espanyola”. De fet, la contribució catalana continua essent important, car 16 d'aquests 40 eren/són catalans [40%].

Aquesta modernització ha tardat: la burgesia madrilenya ha estat molt/massa lligada als aparells d'un estat en què els hàbits democràtics eren (són, encara) minsos. A partir del 2000, però, hi ha pistes de canvis:

1) el creixement relatiu de les exportacions de Madrid,
2) la consolidació del públic de les exposicions i els museus,
3) la fi del bipartidisme.

Vegem-ho:
1) Madrid ha esdevingut la segona regió exportadora de l'Estat espanyol. Amb un 10% de les exportacions espanyoles del 2010 (lluny, però, de Catalunya, la primera regió exportadora, que en té un 26%).
2) Les grans exposicions de Madrid són equivalents al que ha anat proposant la burgesia culta d'altres latituds, tot i que el seu finançament és bàsicament públic. Al gener del 2016: el xoc Egipte-Roma (al Centre Canal), Ingres (a El Prado-Louvre), Alvar Aalto (a CaixaForum), la cartografia nàutica renaixentista (al Museu Naval), una re-interpretació de les cultures antigues a la Península ibèrica (a la nova presentació del Museo Arqueológico Nacional), que exclou, però, la cultura catalana.
3) La burgesia madrilenya ha saltat a la modernitat del pluripartidisme. Amb, en el cas de Podemos, un partit obert a la necessitat de fer un referèndum a Catalunya.

Dos economistes liberals
Entre els 40 economistes triats que han contribuït més a modernitzar l'economia espanyola, els dos més citats en tots els rànquings de publicacions acadèmiques del món són, segons Baumert-Perdices, dos catalans: Andreu Mas-Colell i Xavier Sala Martín. A més dels seus lligams amb algunes universitats dels EUA, un i altre tenen en comú una opció liberal que contempla els estats com a fruit de la suma de decisions individuals expressades en vots (i no com a resultat de guerres i ocupacions militars). Segons ells, la modernització de l'economia no ha d'implicar forçosament el manteniment de les delimitacions dels vells (i, sovint, obsolets) estats del XIX.

Francesc Roca

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada