Benvolguts,
Ahir vàrem publicar el següent
article de Germà Capdevila:
I avui David d'Enterria ha tuitejat un text del fundador de la falange José Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador borbònic, aclarint el seu
pensament feixista respecte als esdeveniments del 1934, comprenent la possible declaració
d’independència de Catalunya (DUI) i
donant per descomptat la possibilitat de “recobrar por la fuerza el territorio catalan”:
07/05/2016.
David d'Enterria. Continuant amb paral·lelismes històrics 1934–2016, val la
pena llegir què deia Primo de Rivera a l'èpocanota1.
Aquí es mostra com José
Antonio l’any 1934
creu que la Generalitat, en funció dels esdeveniments, proclamarà de manera imminent la independència de Catalunya
i que malgrat que “el estado español”
podria recuperar
el territori català per la força, això no serà gens fàcil perquè la Generalitat amb exploracions
internacionals haurà blindat “la nueva República”
mitjançant el reconeixement per alguna potència estrangera, de manera que no
seria possible recuperar-la perquè de cara a Europa això seria una agressió
contra un poble que “por acto de autodeterminación” s’havia declarat lliure.
Hi ha una frase “Son conocidas sus concomitancias con cierta potencia pròxima...”,
que suposo que es refereix a França en que segons l’Enciclopèdia catalana, la unió
de les esquerres tendents al Front Popular:
“es materialitzà per primera vegada pel
juliol del 1934,
amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès (SFIO). Consagrat pel setè congrés de la
Internacional Comunista (juliol-agost del 1935) com a exponent de la tàctica del moviment
comunista mundial, el front popular
prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà,
sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya (febrer del 1936) i
a França (comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936). A
l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les
organitzacions obreres i republicanes d’esquerra, a la supremacia política
dretana dels anys 1934-36, sobretot després de la repressió dels
fets d’octubre del 1934, que obligà a crear una aliança de les forces
republicanes, socialistes i comunistes.”
Amb el que s’aclareix la voluntat de
les dretes espanyoles d’agredir Catalunya en cas de declaració d’independència. Situació que
es va produir el 18 de juliol de 1936, sense ni haver declarat la independència, quan ja
hi havia institucionalment el Front
Popular a França, el Front Popular a Espanya i el Front d’esquerres
a Catalunya.
En
l’apunt anterior, ja es va explicar el que els franquistes mai no han explicat oficialment, o sigui que la guerra civil espanyola del 1936-1939, foren dues guerres:
1. La guerra de les dretes espanyoles
contra les esquerres espanyoles (feixistes contra republicans, cacics contra
proletariat)
2. La guerra de les dretes (i de fet, també les esquerres) espanyoles contra Catalunya.
I ara (80 anys
més tard!) ja s’explica, i es comprèn, que el motiu fonamental de l’Alzamiento era el segon perquè
els franquistes, les dretes, els agraris, el Vaticà, etc, donaven també per
descomptat que l’Alzamiento en la part
occidental del territori (o sigui en la zona blava) s’hauria guanyat sense
baixar de l’autobús, i a més les
esquerres espanyoles, socialistes i republicans, com
està passant avui dia, varen col·laborar a la desfeta de Catalunya,
que és com dir que varen fer-se l’hara-kiri o com es diu també no varen evitar
el que el cos els demanava que era anar contra Catalunya...
Joan A. Forès
Reflexions
Nota1:
David d'Enterria *X (@denterd) twitteó a las 0:07 a.m. on vie,
may 06, 2016:
Continuant amb paral·lelismes
històrics 1934–2016, val la pena llegir que deia Primo de Rivera a l'època
@gcapdevila https://t.co/AFvBfTawAA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada