divendres, 22 d’abril del 2016

21/04/2016. El Premi Cervantes: “L’idioma espanyol va ser imposat a Mèxic a sang i foc”. Sí, però això va ser fa molts anys i l'espanyol ja ens pertany. "Em preocupa aquesta immensa pobresa del meu país. Mèxic té una mentalitat de país colonitzat i cal que ens en desfem". Juanca: "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ".

Benvolguts,

Si ens pensàvem que els habitants dels Països Catalans érem els únics a haver sofert el genocidi cultural que ens ha estat administrant la Corona de Castilla des de fa 500 anys, estàvem equivocats. Mèxic, que segons el darrer Premi Cervantes continua tenint una mentalitat de país colonitzat, també va patir l’anorreament de les llengües aborígens. I és evident que totes les colònies espanyoles americanes, asiàtiques, africanes o europees del 1492 fins al 1975 van rebre el mateix tracte. I devia haver-hi centenars o milers de llengües autòctones a tota la geografia americana que varen ser eliminades “a sang i foc” com Fernando del Paso no s’està de proclamar. Podria ser que pel fet de ser Premi Cervantes es moderi, però seria interessant saber si en publicacions més antigues en parlava més del mestissatge, de l’evangelització, de la sang, del foc i de la destrucció, per activa o per passiva, de les llengües aborigens (mals col·laterals inevitables en una colonització a sang i foc...).

També seria interessant conèixer les opinions sobre el tema d’altres escriptors sud americans i centre americans. I seria interessant un estudi sobre personatges famosos com la Rigoberta Menchú i d’altres per veure si arrosseguen també la consciència d’aquesta motxilla del genocidi amb el que neixen i que pot ser que alguns com el Fernando del Paso reconeguin.

Pel que fa als catalanoparlants i als catalanopensants (segons l’expressió de Marta Rojals fa poc en aquest mateix Bloc) , si no actuem amb rapidesa i coratge, podria ser que d’aquí 50 o 100 anys sortís un habitant de l’actual territori català, territori que podria haver mutat i que eventualment es podria anomenar Castilla del Noreste, o Castilla la Novísima, que s’expressés, en castellà evidentment, de manera idèntica al Fernando del Paso. I reconegués que en el seu país hi havia hagut una “mentalitat de país colonitzat”, encara que tenia un enorme respecte pels idiomes aborígens, dels quals no recordava els noms, però que ell era un escriptor espanyol...

Pel que respecta a la sang, al foc, al castellà i als idiomes aborigens val la pena de recordar el parlament del Juanca fa uns anys a Barcelona, en la celebració del Dia de la Raza (versió franquista) o de la Hispanidad (versió borbònicofranquista):

" Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes ".

Vegem la notícia de l’acte a la Biblioteca Nacional on Fernando del Paso va fer aquest parlament:


21 D'ABRIL DE 2016 13:15 H


L’escriptor Mexicà Fernando del Paso lamenta també que el seu país tingui una “mentalitat de país colonitzat”


L’escriptor mexicà Fernando del Paso, guanyador del Premi Cervantes 2015, rebrà el guardó el dia de Sant Jordi a Madrid, però a l’espera del seu discurs ha fet unes declaracions aquest dimecres davant la premsa que tira per terra la idea defensada per molts intel·lectuals i cercles oficials espanyols: que el castellà no va ser imposat per la força a les colònies espanyoles a Amèrica. En un acte a la Biblioteca Nacional que recull el digital El Español, del Paso assegura que l’idioma espanyol va ser imposat a sang i foc a Mèxic, però que d’això fa molts anys i ara l’idioma ja els pertany. 



La imposició de la llengua a sang i foc en el llegat hispà

La idea que la “hispanització” va ser un procés de consolidació de la llengua castellana que es va produir de forma gradual gràcies a l’evangelització i al mestissatge, encara és ben viva, per això les paraules del literat premiat amb el màxim guardó de la literatura espanyola prenen relleu. En premi que vol ser el Nobel espanyol de literatura va ser creat el 1975 i reconeix la figura d'un escriptor que hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispà amb la seva obra.

Una de freda i una de calenta 

"Agraeixo aquesta increïble oportunitat de tenir el major premi de les lletres espanyoles, que són les meves.
 Sí, l'idioma espanyol ens va ser imposat a sang i foc, però això va ser fa molts anys i l'espanyol ja ens pertany.
 Però tinc un enorme respecte pels idiomes aborígens. Avui, al segle XXI, el nostre idioma és l'espanyol ", ca ser les paraules del també assagista premiat.

L’escriptor de 81 anys també es va referir a la situació del Mèxic:
"Em preocupa aquesta immensa pobresa del meu país. Mèxic té una mentalitat de país colonitzat i cal que ens desfem d'ella ". 
Directe.cat.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada