14/04/2016. El Dèficit Públic de 2015 o de quan els arbres no ens deixen veure el bosc. La fal·làcia dels arguments del Ministre Montoro. El repartiment discriminatori dels objectius de deute. Bloqueig de les iniciatives d’ingressos de la Generalitat. La Centrifugació de despeses a les Comunitats Autònomes. Infravaloració en el càlcul de les bestretes. El canvi de criteri comptable. La rebaixa electoral de l’Estat Espanyol. Les balances fiscals...

Benvolguts,

Publiquem dos documents del CCN referents a les hisendes de les Comunitats Autònomes. El primer explica les enganyifes del departament del ministre Montoro respecte al Dèficit fiscal CCAA 2015. El segon també.

No cal fer massa comentaris perquè les explicacions del CCN són prou clares...

1. El Dèficit Públic de 2015 o de quan els arbres no ens deixen veure el bosc

Data : 14 d'abril de 2016 / Tema: Dèficit públic /

El passat 31 de Maig, el Ministerio de Economía y Hacienda va publicar que el Dèficit d’Espanya de l’any 2015 va ser del 5,16% del PIB, excedint l’objectiu acordat amb la Comissió Europea del 4,2%. Segons el Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, les principals culpables d’aquesta desviació van ser les Comunitats Autònomes.

Dèficit fiscal CCAA 2015
Font: Ministerid’Hisenda

Mentre que l’Estat Central va tenir un dèficit del 2,7% -inferior a l’objectiu del 2,9%- i les corporacions locals van assolir un superàvit de 0,44%, les Comunitats Autònomes van tenir un dèficit de l’1,66% en comptes de l’objectiu del 0,7%. A més a més, el Ministre Montoro no es va estalviar de citar Catalunya com la regió amb un dèficit més alt, amenaçant en emprar totes les mesures coercitives que contempla la Llei d’Estabilitat i que inclou sancions i intervencions.

En vista d’aquest nou intent de desprestigiar la Generalitat de Catalunya, el Cercle Català de Negocis torna a denunciar la fal·làcia dels arguments del Ministre Montoro, així com l’ús partidista que es fa des del Govern Central dels càrrecs públics:

1. El repartiment discriminatori dels objectius de deute

El 2013 es va acordar el Programa d’Estabilitat amb la Comissió Europea, que establia un límit de dèficit públic d’Espanya del 4,2% per al 2015.
El Ministre d’Hisenda va reservar la majoria d’aquest dèficit per a l’Administració Central -el 2,9%-, deixant només un 0,7% per a les Comunitats autònomes i un 0,6% per a la Seguretat Social.

El Conseller Mas-Colell, el Setembre del 2014, ja va denunciar la mala distribució dels objectius de dèficit, i va establir com a un repartiment equitatiu l’1,6% per a les Comunitats Autònomes.
Precisament, el dèficit del conjunt de les Comunitats Autònomes s’ha situat el 2015 en l’1,6%.

Entre el 2011 i el 2015, l’esforç de l’Estat Central de reducció del deute va ser de 0’4 punts, mentre que les Comunitats Autònomes van fer un esforç, en el mateix període, de 3’5 punts (quasi 9 vegades més).

A més d’això, cal tenir en compte que les Comunitats Autònomes són les que suporten la despesa social (salut, ensenyament entre d’altres), pel que aquestes majors retallades han afectat en major mesura als serveis públics essencials i prestacions socials.

2. Bloqueig de les iniciatives d’ingressos de la Generalitat

Per tal de poder assolir més ingressos, la Generalitat va crear un seguit de nous impostos, com la taxa als dipòsits bancaris. Aquesta va ser recorreguda al Tribunal Constitucional per part del Govern Central, al·legant que ja existia un impost estatal similar.
Cal recordar que el Govern Central va establir la mateixa taxa en un 0%, just després que la Generalitat portés a terme la seva iniciativa.
Curiosament, en altres Comunitats Autònomes aquesta taxa ja existia anteriorment i no va ser fins que la Generalitat de Catalunya va anunciar que la volia implementar, que el Govern Central no va iniciar els tràmits per crear una taxa nacional de dipòsits bancaris.

3. La Centrifugació de despeses a les Comunitats Autònomes

En els últims anys hi ha un intent sistemàtic de recentralització de competències traspassades a les Comunitats Autònomes, a través de lleis com la Ley del Mercado Único del 2013.

Amb l’argument que cal harmonitzar el mercat per reduir costos de duplicitats, es busca laminar les competències de les comunitats autònomes.
A més a més, l’Administració ha centralitzat les compres internes concentrant-les en pocs proveïdors i poder reduir costos. La majoria d’aquests proveïdors són a Madrid.

Altres exemples d’aquesta centrifugació de despeses són la Llei de la dependència, elaborada per l’Administració central sense un pressupost associat, l’administració de la vacuna de la Hepatitis C o l’augment dels sous de funcionaris.

Totes aquestes iniciatives del Govern Central es carreguen als pressupostos de les Comunitats Autònomes.

4. Els deutes històrics acordats però no abonats

El Govern Central va reconèixer una contínua falta d’inversió pública a Catalunya, pel que es va signar un acord en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat pel període 2007-2013, garantint una inversió estatal en infraestructures en la mateixa proporció que el pes del PIB Català (Disposició addicional 3ª de l’Estatut).
En realitat, el Govern Central només en va complir el primer any, al·legant que aquesta era de caràcter voluntari, i segons la Audiència Nacional “la deuda no existe, pues para que el Estado estuviera obligado a abonar esa deuda, debería haber habido un acuerdo de la Comisión Mixta de Infraestructuras”.

El deute acumulat per aquest concepte s’acosta al 4.000 milions d’Euros.

5. El sistema de finançament de les CCAA

El sistema de finançament a Espanya és molt complex, amb moltes excepcions i clàusules especials que fan difícil la seva transparència.
Aquest és especialment desfavorable en aquelles comunitats de l’arc mediterrani (Catalunya, València, Illes Balears).
El 2014 va caducar el sistema de finançament, pel que calia haver-ne negociat un de nou, però l’Estat Central, malgrat estar–hi obligat per llei, no ho va fer. Va al·legar que no era un bon moment per a iniciar-ho.

Així doncs, al 2014-2015, les Comunitats autònomes més perjudicades per l’antic sistema de finançament (entre elles Catalunya) van seguir infrafinançades.

6. Infravaloració en el càlcul de les bestretes de transferències a les Comunitats Autònomes

El sistema de finançament actual fa que el 95% dels ingressos els recapti l’Estat Central. Per tal que les Comunitats Autònomes puguin disposar de recursos, l’Estat fa una estimació del que li correspondrà a cada una i realitza bestretes en base a aquests càlculs.

No obstant això, aquestes estimacions sempre són a la baixa, pel que les bestretes que les CCAA reben per fer front a les seves despeses corrents són inferiors a les que els correspon. Aquesta situació provoca fortes tensions de tresoreria a les CCAA.

· El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)

Per tal de fomentar el crèdit, el Banc Central Europeu va establir unes polítiques monetàries, on els governs estatals podien disposar del crèdit necessari en unes condicions quasi gratuïtes.

D’altra banda, el fet que la Generalitat només recapti el 5% dels ingressos que es generen a Catalunya, fa que els mercats financers estiguin tancats i, per tant, que no es pugui accedir al finançament.

De resultes d’això es va crear el Fons de Liquiditat Autonòmic, on l’Estat demana crèdit al Banc Central Europeu per poder donar, a la vegada, liquiditat a aquelles CCAA que tinguin problemes en aquest aspecte.

Aquest mecanisme financer seria el més racional entre administracions d’un mateix Estat, però a Espanya s’ha emprat com a arma política i, en el cas concret de Catalunya, en una forma de control abusiu i amenaçador, fins al punt que el Conseller Mas-Colell hagués de sentenciar “si ens hem de posar de genolls ho farem, però que paguin”.

7. El canvi de criteri comptable

L’Eurostat (l’oficina europea d’estadística) va forçar a fer un canvi de criteri comptable, i a imputar el 2015 unes despeses antigues del 2011 que no s’havien considerat per un import de 1.300 milions d’Euros.

El secretari d’economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estimat que si no s’hagués considerat aquest apunt comptable, el dèficit del 2015 no hauria estat del 2,7% del PIB, sinó de l’1,75%.

8. La rebaixa electoral de l’Estat Espanyol

Tot i les reiterades demandes de la Comissió Europea per a reduir el deute, el Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro no va dubtar en aprovar una rebaixa d’impostos en any electoral, restant més de 7.000 milions d’euros a les arques públiques.

Curiosament, aquest import és aproximadament el desfasament que hi ha hagut sobre l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les.

9. Les balances fiscals

Però si hi ha un motiu principal del per què Catalunya no ha assolit l’objectiu de dèficit públic marcat per Brussel·les, no són (que també) els anteriors 9 punts. El principal escull és l’endèmic deute fiscal entre CCAA que pateix Catalunya.

Tots els estudis acadèmics estipulen que el dèficit fiscal de Catalunya és d’ aproximadament un 8% del PIB (Les famoses balances fiscals dels 16.000 milions d’Euros).

Els últims estudis del Ministeri d’Hisenda van rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya en un 4,35% (8.500 milions d’Euros) emprant una nova metodologia denominada “cuentas públicas territorializadas” (que ni el seu dissenyador, el Sr. Ángel de la Fuente, va gosar anomenar-les Balances Fiscals)

El Ministre Montoro denuncia que el dèficit de Catalunya ha estat el 2,7% PIB (5.532 milions d’euros), i que s’ha sobrepassat en 2 punts l’objectiu de dèficit estipulat en 0,7% (4.093 milions d’Euros),

Si contraposem aquest excés de 4.093 milions d’euros amb el dèficit fiscal endèmic de Catalunya de 16.000 milions d’euros (o els 8.500 milions del Ministeri d’Hisenda, tant li fa), ens adonem que intenten que mirem els arbres per no veure el bosc.

Dèficit fiscal CCAA 2015
Font: Ministerid’Hisenda

Finalment, si re-elaboréssim la gràfica inicial dels dèficits fiscals de les Comunitats Autònomes tenint en compte les mateixes pseudo-balances fiscals del Ministeri d’Economia, obtindríem novament que aquelles Comunitats més endeutades són precisament les que pateixen un greuge fiscal més gran.

Dèficit fiscal CCAA 2015 re elaborat segons “las cuentas públicas territorializadas”

Cercle Català de Negocis
Departament d’Estudis

2. Parlem del deute tot responent a Cristobal Montoro

Data : 7 d'abril de 2016 / Tema: General, independència / Etiquetes: deute públic, montoro /

L’any 2010 Catalunya tenia un deute de 22.000 M€, un 85% del qual l’havíem contret amb les entitats bancàries i en un 15% amb el govern central. Després d’una crisi sense precedents i tota una dècada de retallades en serveis socials i inversions públiques no han servit per contenir l’endeutament de la Generalitat.

A març de 2016 Catalunya tenia un endeutament de 74.000 M€. Però la proporció dels nostres creditors s’ha invertit. Mentre el deute amb les entitats financeres s’ha contingut substancialment, continua augmentant l’endeutament amb el govern central a raó de 9.000 M€ anuals. En 2016 l’Estat espanyol és el creditor del 65% del nostre deute. Si mantenim aquest ritme, en 2020 Catalunya tindrà un endeutament de 110.000 M€, el 85% del qual l’haurem contret amb el govern central.

CCN

Joan A. Forès

Reflexions

COMENTARI

Del directe.cat:

ENGANY. La Comissió europea ha reaccionat amb indignació (encara més gran que la d’Esperanza Aguirre pel cas Aznar) davant la constatació del falsejament per part del Govern espanyol de les dades del dèficit públic. Aquesta setmana, gràcies a un altre estudi de la mateixa Intervenció General de l’Estat, hem sabut que l’administració central de l’Estat és l’única que gasta més ara (un 4%) que en 2010; en el mateix període, les comunitats autònomes han retallat per valor d’un 13% i els ajuntaments d’un 21%. Certament, la càrrega del subsidi d’atur i de les pensions a través de la Seguretat Social hi té un pes important, sí, però, i la despesa militar? I la follia inacabable de l’AVE? Aquests dies hem sabut que el Govern espanyol gasta 3.000 MEUR en la construcció de quatre submarins, el primer dels quals ha hagut de ser reformat d’entrada per excés de pes. Esperpèntic.