dijous, 7 d’abril del 2016

01/04/2016. Llengua i República presenta el manifest del col·lectiu Koiné crític amb el bilingüisme. ‘El bilingüisme s’utilitza en la lingüística oficial per a invisibilitzar una sèrie de processos de bilingüització forçosa que han experimentat moltes llengües al món, entre les quals el català. Aquest processos impliquen una erosió progressiva de la llengua dominada que es va fragmentant i es va fent menys vigorosa’.

Benvolguts,

Presentem amb una setmana de retard el document acadèmic original del col·lectiu Koiné que varen presentar al Paranimf de la UB i que ha causat un extraordinari rebombori mediàtic.

En la presentació hi va intervenir en primer lloc Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i ex-president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Al final, l’actriu Txe Arana ha llegit el manifest complet.
Presentem un tast de cada un dels lingüistes i de la lectura del manifest:

1.    Moreno Cabrera

En el parlament de 5 minuts del lingüista madrileny molt conegut d’aquest Bloc Juan Carlos Moreno Cabrera hi ha un paràgraf que és extraordinàriament clar:

‘El bilingüisme s’utilitza en la lingüística oficial per a invisibilitzar una sèrie de processos de bilingüització forçosa que han experimentat moltes llengües al món, entre les quals el català. Aquest processos impliquen una erosió progressiva de la llengua dominada; va perdent les seves característiques, es va fragmentant, es va fent menys vigorosa’.

Fixem-nos que en pocs mots ens visualitza el mal que el bilingüisme pot fer i fa a les llengües minoritzades com el català, sobretot ens els territoris més assetjats per la maquinària de l’Estat espanyol, com el País Valencià i la Franja de Ponent, els territoris amb “guetos” de castellanoparlants i castellanopensants com el cinturó industrial de Barcelona així com els nuclis de personal immigrant com Salt i molts altres pobles amb personal amb varietats de llengües com el xinès o l’urdú o d’altres. I, per descomptat ha fet mal als territoris de la Catalunya Nord terriblement assetjats per l’Estat francès:

·       invisibilitzar
·       processos de bilingüització forçosa
·       erosió progressiva de la llengua dominada
·       va perdent les seves característiques
·       es va fragmentant,
·       es va fent menys vigorosa’.

2.    Joan Martí Castell
El catedràtic Joan Martí fa un parlament de 15 minuts i és tant clar com l’anterior. Explica també el problema de la bilinguització forçosa. Es refereix al llibre del filòleg i traductor Pau Vidal, també conegut del Bloc i esmenta especialment el llibre El bilingüisme mata publicat fa un any.  
Alerta del terrible problema de la substitució lingüística i relaciona fortament els dos problemes que s’esdevenen sota la pressió dels estats opressors de la llengua, el que s’anomena l’opressió ideològica, que són la minorització de la llengua així com la bilinguització forçosa.
Explica que els Països Catalans no han estat mai bilingues i diu que llengua i identitat nacional són indestriables.
El parlament de Joan Martí esborrona i recomanem que tant el del professor Moreno Cabrera com el de Joan Martí, sigui escoltat i estudiat en les universitats però també en els Instituts de Batxillerat i en les Escoles d’ESO!

3.    Lectura del manifest

Finalment l’actriu i presentadora de televisió Txe Arana llegeix el Manifest, que afegim a aquest apunt.

Consideracions
El rebombori mediàtic esmentat més amunt està sobretot expressat i fomentat pels enemics de Catalunya i del català, com el d’ahir d’un individu diputat al Parlament de Catalunya, venut a l’or de Madrid, de nom Josep Lluís Franco Rabell. I per descomptat els diputats i membres de Ciudadanos, del partit de laboratori nascut del no-res fa 10 anys, amb l’expressa voluntat (o mandat) de fomentar el bilingüisme que els seus putos amos de Madrid i de Barcelona amb els respectius lobies com el Puente Aéreo, segons quins sindicats com els de ferrocarrils de l’UGT, els col·lectius de funcionaris de les més variades menes com notaris, registradors, secretaris municipals, així com els militars, guàrdies civils, policies municipals, guàrdia urbana i similars (què en podem dir dels mossos?). I dels capellans i bisbes què en podem dir? El bisbe de Barcelona l’admet, l’usa i el predica!

El treball de genocidi, d’anorreament de les llengües autòctones durant el franquisme, ha continuat amb el de genocidi invisibilitzat,  d’assetjament, a partir de la transacció (que no transició) del 1975 al 1981 i ha donat els seus fruits com succeeix al País Valencià que encara no s’atreveixen a dia d’avui a usar el català normatiu públicament...

Us recomanem fortament que dediqueu una bona estona a llegir el manifest i a escoltar el vídeo.
Hem publicat un comentari a l’article, molt interessant, de la Marta Rojals de títol El castellà és una llengua, el català és una polémica. I n’anirem publicant més que han anat sortint i els tenim en cartera. I els que vindran!

Particularment crec que no cal remenar la merda perquè fa pudor, però si alguns ho fan els altres tenim tot el dret a replicar-los. A part de que caldria analitzar la conveniència de llençar , ni que sigui en els recintes acadèmics, aquestes polèmiques en aquests moments…

Vegem el document:
Llengua i República presenta el manifest crític amb el bilingüisme

Us oferim el vídeo de les intervencions de Juan Carlos Moreno i Joan Martí, i la lectura del manifest a càrrec de Txe Arana


Divendres  1.04.2016  02:00

Mercè Llorente, membre de Koiné, Joaquim Arenas, president de Llengua i República, Juan Carlos Moreno, de la Universitat de Madrid, ahir al Paranimf de la UB 

El Grup Koiné ha presentat al paranimf de la Universitat de Barcelona el manifest ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’, signat per gairebé tres-centes personalitats del món de la llengua, agrupades en l’associació Llengua i República. El manifest alerta que la política lingüística de la Catalunya independent no ha de reproduir els esquemes de la transició i l’autonomisme, basats en un bilingüisme que ha degradat el català.

A la presentació, a banda els membres del Grup Koiné, hi han intervingut Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i ex-president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Al final, l’actriu Txe Arana ha llegit el manifest complet. ‘El bilingüisme s’utilitza en la lingüística oficial per a invisibilitzar una sèrie de processos de bilingüització forçosa que han experimentat moltes llengües al món, entre les quals el català. Aquest processos impliquen una erosió progressiva de la llengua dominada; va perdent les seves característiques, es va fragmentant, es va fent menys vigorosa’, ha dit Moreno Cabrera.


Manifest Koiné. Un manifest alerta contra el bilingüisme a la República Catalana

Porta per títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' · Us l'oferim tot sencer


Dijous al vespre (19.30) es presentarà al paranimf de la Universitat de Barcelona un manifest signat per dues-centes personalitats i impulsat pel Grup Koiné, que formen Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Sílvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Tots els membres del grup han constituït l’associació Llengua i República, per tal que tingui continuïtat.

A la presentació del manifest, hi intervindran Arenes i Lorente, a més de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i ex-president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’actriu Txe Arana llegirà el manifest.

Us oferim el text sencer a continuació:

«Els sotasignats, estudiosos de la llengua, filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors, juristes i professionals d’àmbits afins, considerant la situació real de la llengua catalana i en la perspectiva del procés constituent que ben aviat s’encetarà a Catalunya, pel mandat democràtic expressat aquest 27 de setembre passat, es creuen en el deure ciutadà d’exposar a l’opinió pública això que segueix.

CONSTATEM:
1. Que la llengua catalana és la llengua de Catalunya, en el sentit que és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears. És la llengua en què sempre ha parlat el poble català.
2. Que la llengua catalana no està, tanmateix, en la situació normal d’una llengua territorial en el propi territori; perquè, a causa de l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714, el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant repressivament de desplaçar-la dels àmbits d’ús lingüístic general. Igualment s’esdevé al País Valencià des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a Menorca des del 1802. De la mateixa manera, s’ha anat imposant el francès als comtats del nord (ara coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l’annexió d’aquesta part del Principat el 1659 al Regne de França.
3. Constatem també que, com sol ser típic dels processos de dominació política lingüística, el mecanisme per a aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població. Un procés que va costar segles i que fins el 1939 encara era força precari, pel que fa a la major part de les classes populars. El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística.
4. Constatem que el règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya. La legislació de la Generalitat restablerta i la política lingüística consegüent han servit per a superar en certs àmbits i força precàriament la minorització total soferta pel català a mans del franquisme, però no pas per a revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat.
5. Constatem que aquest procés de substitució s’ha anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la majoria d’àmbits d’ús general és extremament crítica, fins al punt que el català no és a hores d’ara, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita ‘immersió’: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. I, en paral·lel a l’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà.

DENUNCIEM:
1. La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa, que es va reduint i acabarà desapareixent, com sol passar amb les llengües d’immigració. Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes lingüístiques que es promouen.
2. Denunciem la ideologia política de l’anomenat ‘bilingüisme’, que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. En realitat, aquesta ideologia bilingüista no és res més que una forma d’encobrir i legitimar la subordinació d’una llengua a l’altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana. La lentitud d’aquest procés fomenta entre la població el miratge que el bilingüisme social pot permetre el reeiximent de la llengua minoritzada i una situació d’equilibri permanent entre la llengua endògena i l’exògena.
3. Denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república.

MANIFESTEM:
1. La urgència d’una presa de consciència del problema social que constitueix per a la societat catalana el desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola, una consciència que ara manca en la majoria dels ciutadans i en molts dirigents polítics. Cal que tothom entengui que un dels grans problemes d’estat de la nova república, potser el més important, serà el problema lingüístic, perquè afecta la base mateixa de la cohesió social.
2. Manifestem la necessitat que aquesta consciència lingüística informi el debat ciutadà del procés constituent i el consens constitucional, si no es vol que la nova constitució sigui una forma de tancar en fals el problema lingüístic i entrebanqui o fins impossibiliti de començar a solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l’occità a la Vall d’Aran), b) la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà, i c) la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua.
3. Manifestem finalment la necessitat, com a fruit de la presa de consciència lingüística, de la creació d’un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística que aplegui com més vagi més voluntats compromeses en una conducta superadora de la subordinació lingüística; un moviment en què cal que vagi confluint tothom, sigui quin en sigui l’origen i sigui quina sigui la seva llengua inicial.
4. Manifestem la necessitat, en definitiva, que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua.

Manifest impulsat pel Grup Koiné, format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga.
Can Formiga, Rubí
17 d’octubre de 2015»

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada