20/02/2016. Catalunya mai no ha estat una nació. Mentida número 1. Catalunya no ha estat mai sobirana. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola. Exèrcit propi. Catalunya és bilingüe des del segle XV. No es va perdre res amb la derrota del 1714. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició. El catalanisme és un invent de la burgesia. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya.

20/02/2016. Catalunya mai no ha estat una nació. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola. Catalunya no ha tingut mai un Exèrcit propi. Catalunya és bilingüe des del segle XV. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició. El catalanisme és un invent de la burgesia. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya.

Benvolguts,

En el Sàpiens núm. 127. Març 2013, hi havia un llarg article sobre les 10 mentides sobre Catalunya... i els arguments per rebatre-les.

En el cas de la història de Catalunya, hi ha una sèrie de mentides, de vegades interessades, de vegades fruit de la ignorància, que han donat lloc a una reiteració de tòpics, malentesos i tergiversacions, els que vam explicar en el número 127 de SÀPIENS i els que reproduïm en aquest especial. Llegint-lo coneixeràs les 10 grans mentides sobre la nostra història i, també, els arguments per rebatre-les. 

Per Jordi Mata

Les hem recopilades i les presentarem en apunts separats per tal de poder accedir-hi individualment quan calgui.

10 mentides sobre Catalunya... i els arguments per rebatre-les

també anomenat:

10 arguments per rebatre els equívocs històrics més habituals sobre Catalunya

http://www.sapiens.cat/ca/mentides-sobre-catalunya.php

Índex:
Mentida número 1. Catalunya mai no ha estat una nació
Mentida número 2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó
Mentida número 3. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola
Mentida número 4. Catalunya no ha tingut mai un Exèrcit propi
Mentida número 5. Catalunya és bilingüe des del segle XV

Mentida número 6. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714

Mentida número 7. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició
Mentida número 8. El catalanisme és un invent de la burgesia

Mentida número 9. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres
Mentida número 10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya

El vassallatge dels comtats catalans a la monarquia de Carlemany (en la imatge) sempre es va limitar a les formes

Mentida número 1. Catalunya mai no ha estat una nació Totes les nacions i allò que les caracteritza: ètnia, llengua territori, tradicions comunes… s’han construït de mica en mica, i Catalunya no n’ha estat una excepció. A les acaballes del segle VIII la major part de la península Ibèrica la controlava l’emirat de Còrdova. Va ser aleshores quan es va constituir la Marca Hispànica, una unitat administrativa integrada a l’imperi Franc de Carlemany i en la qual van quedar aplegats bona part dels territoris que han acabat configurant Catalunya. En conseqüència, el seu origen es vincula a l’estat cristià més poderós de l’època, que s’estenia fins al centre d’Europa, l’imperi Carolingi, i no a cap altre. Els territoris de la marca hispànica https://ca.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A0nica Aquests territoris de la Marca, dividits en les demarcacions comtals de Pallars-Ribagorça, Urgell-Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona, van gaudir d’un poder prou autònom perquè la seva relació de vassallatge amb la monarquia franca es limités a les formes, ja que, de fet, els comtes tenien la capacitat de desenvolupar una política exterior pròpia i establir contactes diplomàtics tant amb els califes de Còrdova com amb la cort pontifícia romana. Així, durant el segle IX, els comtes van vertebrar i compactar el país en emprendre una política de repoblament d’aquelles zones devastades per les lluites contra els musulmans i van enfortir el seu poder fins a adquirir un grau de sobirania respecte del rei franc, sovint absent i amb escassos mitjans per mostrar la seva autoritat. Finalment, al llarg del segle X es van trencar els vincles de vassallatge dels comtes amb l’imperi Carolingi, extrem que es va confirmar a partir del 988, quan Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell, no va renovar el jurament de fidelitat al rei Hug Capet, acte que s’ha interpretat com la ratificació de la independència dels comtats catalans, ja efectiva des de feia temps. Lluites intenses amb els sarraïns Ja independents dels francs, els comtes catalans van mantenir intenses lluites amb els sarraïns a la Península per eixamplar les seves fronteres i van mirar cap a diferents horitzons per prestigiar la seva autoritat. Així, Ramon Berenguer III va signar el 1127 amb el comte de Sicília, Roger II, el que es considera el primer tractat internacional amb la intervenció de Catalunya com a entitat sobirana, sense lligams amb altres nacions. La conquesta de les taifes andalusines de Tortosa i Lleida els anys 1148 i 1149, seguida d’un moviment repoblador que duraria més d’una generació, va acabar de configurar geogràficament el país a grans trets. Catalunya va esdevenir una societat feudal amb una forma de govern, la sobirania comtal, que va bastir estructures d’estat. En el transcurs del segle XII també es constata l’existència d’altres elements que conformen la identitat nacional, com la llengua. El document més antic que es conserva escrit en català és un fragment d’una traducció feta a mitjan segle del Forum iudicum, un codi de lleis visigòtic, gairebé contemporani de les Homilies d’Organyà, un sermonari destinat a la predicació de l’evangeli redactat entre el final del segle XII i el començament del XIII. Paral·lelament a l’ús de la llengua hi ha la primera aparició de mots fàcils de relacionar filològicament amb Catalunya i catalans en els documents escrits que es llegeixen en el Liber Maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus, una crònica pisana del 1114 que parla de la fugaç conquesta de Mallorca per un estol format amb homes de Pisa i Barcelona i que esmenta els “catalanenses” i “Catalania”. L'escut i la bandera catalans Pel que fa a l’escut i la bandera de Catalunya, s’inspiren en el senyal heràldic de llinatge dels comtes de Barcelona: pals de gules damunt un camp d’or. Apareix per primer cop en un segell amb què Ramon Berenguer IV va validar un document el 2 de setembre del 1150, encara que es discuteix si la decoració amb aquest senyal de les tombes d’Ermessenda de Carcassona i de Ramon Berenguer II és anterior a aquesta data o fruit d’una restauració posterior. D’ençà del regnat de Jaume I, el nombre de pals es va concretar en quatre.