16-02-2016. La història de Catalunya
explicada des d'ara cap endarrere. Segona part. Des d’ara fins al 1714.
Benvolguts,
Aquest apunt és un extracte, modificat en segons quins
punts i ampliat en segons quins altres, de l’apunt
més complet del mateix nom del 31/01/2015.
Justificació del
mètode i del nom:
- En
anglès es distingeix entre “yes or no qüestions i double-uqüestions”.
Les primeres es responen amb si-no. En canvi les darreres
(why, what, how, when, who, which...) necessiten una respostaargumentada.
- Hi
ha una genial tira de la Mafalda que explica el seguent:
· La Mafalda li
diu al Guille: Saps Guille per què nosaltres no entenem el
perquè del que fan els nostres pares?
La resposta argumentada és: Doncs és
molt fàcil. Saps què passa quan vas al cinema i arribes a mitja pel·li? Doncs
que no entens res, perquè no saps què havia passat abans! Així amb els nostres
pares és igual: ells hi eren abans i havien començat la pel·li molt abans que
nosaltres haguéssim arribat...
- El
professor de filosofia i expert en lògica, Raymond Smullyan, té una sèrie
de llibres on desenvolupa molts problemes lògics d’anàlisi
retrospectiva (els raonaments que usava Sherloc Holmes) usantposicions o
disposicions de les peces en taulers d’escacs en els que cal
esbrinar què ha passat en les jugades anteriors abans
d’arribar a la posició mostrada, com es pot haver arribat
a aquella posició, per què s’hi ha arribat? La resposta
en tots els casos ha de ser tambéraonada o sigui argumentada...
La història de Catalunya l’hauríem d’explicar amb raonaments
i arguments contundents i des d’ara cap endarrere de la
mateixa manera que s’estiren cireres d’un cove, o sigui amb
una anàlisi retrospectiva! I amb una sèrie de preguntes-resposta concatenades,
raonades, argumentades, anar responent i
contrarestant les mentides que l’estat espanyol ha anat elaborant durant 500
anys. S’ha d’argumentar el per què de cada situació,
talment com en una disposició de tauler d’escacs...
Per què? Perquè en cas contrari és més difícil
d’explicar. Parlem-ne!
Contingut
La història del territori de la península ibèrica conegut
com a Catalunya, té dues parts en el temps molt diferenciades:
· Dels
del segle X fins al segle XVIII (1714). El Principat
de Catalunya és un estat amb entitat jurídica pròpia dins
del concert europeu des del segle X fins al XVIII (confederada amb el Regne d’Aragó, amb el
Regne de València, Amb el Regne de Mallorca i amb els territoris mediterranis
de Sicília, Sardenya, Nàpols i d’altres). La Confederació s’anomenava Confederació Catalano-Aragonesa (també
anomenada Corona d’Aragó). En aquest
llarg període altres territoris o potències
comercials amb sentiments identitaris varen desenvolupar també històries
similars en el perímetre mediterrani (s’anomenaven ciutats-estat i solien regir-se com a repúbliques). La seva
economia estava basada en el comerç a
la Mediterrània: La República
de Venècia (697-1797), la República de Pisa
(1000-1406), la República de
Gènova (1005-1815), la República de Ragusa
(1358-1808)...
Un altre territori molt potent a l’altre extrem de la Mediterrània
fou l’Imperi Bizantí
(1261-1453), sortit del Cisma d’Orient, amb la capital a Constantinoble que a
partir del 1453 fou conquerit pels turcs, però que va continuar les seves
activitats comercials i militars sense
solució de continuïtat.
De la Viquipèdia:
La República
de Venècia va incrementar el seu poder econòmic gràcies a esdevenir un
poderós centre comercial i al domini marítim que establiren els seus mercaders
al mediterrani occidental.
· Des
de 1714
fins avui Catalunya és una província
d’Espanya, pel fet d’haver perdut la
Guerra de Successió el 1714. Catalunya
és d’Espanya “por justo derecho de conquista!”
Aquesta successió en el temps obliga a presentar en general la
història de forma que hi ha una primera part de la Catalunya sobirana
i una segona part de la Catalunya sotmesa al regne d’Espanya, o sigui als Borbons.
La nostra metodologia fa que sigui més entenedora la
Història de Catalunya si a la primera part s’explica cronològicament la
successió dels esdeveniments i a la segona part es fa també cronològicament
però en ordre invers o sigui retrospectiu. Per això hem preparat una història
de la Catalunya sotmesa,
en forma de preguntes i respostes i explicada des d’ara endarrere, única manera
de comprendre els perquès de tot plegat...
Primera part (a venir més endavant)
Segona part (del 1714 fins avui)
Avui dia som on som! Amb un deute públic de 60.000M€ (sense
comptar els que Espanya té com a deute i que en cas de separació caldria
negociar en forma d’actius i passius). Sense crèdit. Sense possibilitats
d’explicar-nos al mon. Putejats per Espanya i per cada un dels seus ministeris:
Amb una Consti que és com una llosa.
Per què estem en aquestes condicions?
Per què no ens van preguntar quin país volíem com va succeir
els anys 90 amb els països sortits de l’òrbita soviètica?
I per què Franco havia deixat Espanya com estava?
I per què s’havia esdevingut aquella guerra?
I per què s’havien declarat les Repúbliques?
I per què hi va haver un dictador del 1924 al 1930?
I per què els Espanya tenia possessions a l’Àfrica?
I per què al coronel Macià se li va acudir proclamar la
independència de Catalunya?
I per què Catalunya havia volgut ser diferent?
I què vol dir això de la Mancomunitat de Catalunya?
I què havia fet la Mancomunitat (de 1916 a 1924)?
I què havia fet Catalunya (i Espanya) abans del 1914?
1874-1931. Restauració borbònica. Guerres del RIF.
1873-1874 Primera República federal espanyola. General Pavia
entra al Congrés i el dissol. 1874 República Unitària espanyola (no federal).
Dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional.
1859 Monturiol avara l’Ictineu, el primer submarí científic
del mon mundial...
1850 Des de 1850 Revolució industrial a Catalunya.
1848 Primer ferrocarril Barcelona-Mataró
1845 Espartero-O’Donell. Revoltes i bullangues dels
catalans. Espartero. Bombardeig repetit de Barcelona
1837 Desamortització de Mendizàbal
1833-1876 Les 3 Guerres Carlines.
1833 Regnat Isabel II. Regència de la seva mare Maria
Cristina. La Llei Sàlica.
1833. Mor Ferran VII.
1823 Cent mil fills de Sant Lluís entren a
Espanya i es restableix Ferran VII i l’absolutisme
1820-1823 Revolta de Riego. Trienni liberal
1808-1833 Regnat de Ferran VII.
1795-1815 Napoleó Bonaparte
1815 Tractat de Viena
1815 Napoleó va tornar a ser derrotat -definitivament- a la
1789-1799 Revolució francesa
1769-1821 Napoleó Bonaparte
Continuarà...
Tecnologia:
El primer ferrocarril que va emprar a Catalunya i a tot l'estat espanyol l'energia elèctrica va ser el de Barcelona a Sarrià. El famós Tren de Sarrià, inaugurat el 1863, tenia 4,720 quilòmetres i es va electrificar a 600 volts/continu l'any 1905.
En 1881 es va fundar la Societat Espanyola d'Electricitat a Barcelona, primera empresa que produïa i distribuïa fluït elèctric a altres consumidors. També construïa diversos aparells elèctrics, i sobretot va promocionar l'electrificación de les principals ciutats (Barcelona, Madrid, València i Bilbao). La primera xarxa d'enllumenat públic urbà es va inaugurar a Girona en 1886, i poc després la primera línia de tracción elèctrica a Bilbao.
La Sociedad Española de Electricidad va ser fundada l'any 1881 i dos anys després es va construir la central tèrmica del Poble Sec, amb dinamos mogudes per combustió de carbó. Posteriorment l'empresa va passar a denominar-se Compañía Barcelonesa de Electricidad i va ser absorbida per l'empresa canadenca Barcelona Traction, Light and Power, popularment coneguda com la Canadenca. La primera xemeneia va ser alçada l'any 1896, la segona el 1908 i la tercera el 1917. malgrat la diferència d'edat, totes tres són idèntiques i han acabat convertint-se en un dels referents més populars del barri i de la Barcelona marítima. Per això, quan es va demolir la central elèctrica es va decidir conservar-les, integrades entre els nous edificis d'oficines de Red Eléctrica Española, i del parc públic que pren el nom de les Tres Xemeneies.
Edison. En 1882 la «Edison Electric Light Company» de Thomas Edison funda la primera central elèctrica del món al carrer Pearl, situat a la part baixa de Manhattan (Nova York), per proporcionar energia elèctrica als 59 clients inaugurals,[2] a base de 6dinamos « Jumbo » el 4 de setembre per produir corrent continu en el carrer Pearl al barri de Wall Street de Manhattan, d'una capacitat de 1.200 làmpades per il·luminar 85 cases, despatxos o botigues. Menys d'un any més tard, altres centrals sempre més potents il·luminant més de 430 edidificis novaiorquesos amb més de 10.000 bombetes, seguit aviat perLondres.
En 1884, Edison (fervent partidari del corrent continu) se separa del seu empleat Nikola Tesla, un dels pioners del corrent altern, més perillós però capaç de ser transportat a més llarga distància que l'opció obstinada de Edison. Edison usa les seves relacions per tal de desacreditar Tesla als ulls de l'opinió pública.
El sistema d'Edison, que utilitzava el corrent continu (CC), tenia detractors perquè era poc adequat per respondre a les noves demandes. El problema del transport era encara més difícil, ja que la transmissió interurbana de grans quantitats de CC en 110 volts era molt costosa i sofria enormes pèrdues per dissipació en forma de calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada