3/12/2015. Guifré Jordan. I ara què dirà l'assemblea de la CUP? Se suposa que els partits catalans també saben que som al clímax d’un procés irrepetible, però... Obraran en conseqüència? Si hi hagués eleccions al març el repartiment d’escons entre Junts pel Sí i la CUP quedaria gairebé idèntic. L’opció de les eleccions al març, doncs, no servirien absolutament de res.

3/12/2015.

Benvolguts,

Aquest és un altre toc d’atenció d’en David Fernández, un destacadíssim polític de les CUP que s’afegeix al que van  dir molts altres membres de la CUP com la Blanca Serra, en Quim Arrufat,  en Benet Salellas, i molta altra gent que no són de la CUP ni de JxS que opinen que ara és el moment d’arribar a un acord. I hi introdueix una expressió genial:  

“per engegar-ho tot a dida, sempre hi serem a temps”.

3/12/2015.

I ara què dirà l'assemblea de la CUP?

Guifré Jordan

David Fernández ha fet el que probablement serà un gir de guió dramàtic a l’esdevenir de les negociacions per la investidura. El ‘poder fàctic’ més conegut de la CUP ha publicat un article al diari ARA on proposa al seu partit cedir dos vots per investir Artur Mas a canvi d’un pla de xoc real. Parla d’error de tots, d’haver fet vella política en els últims temps, de la importància del moment actual, de possibles ferides, de la contundència espanyola i, sobretot, diu que 

“per engegar-ho tot a dida, sempre hi serem a temps”.

David Fernández és només un vot a les reunions de la CUP, però... Qui no creu probable que el pes dels vots de l’assemblea ara serien diferents i que hi haurà un efecte dòmino? És la ‘màgia’ de la tan ‘transparent’ i ‘democràtica’ assemblea. El líder antisistema a l’anterior legislatura dóna la imatge d’ànima lliure, però si el nucli negociador del partit veiés impossible fer aquest gest, que tothom tingui clar que mai hauria escrit l’article publicat aquest dimecres.

I mentre el ‘hàmster’ del procés continua donant voltes, el Tribunal Constitucional ha protagonitzat un nou obús aquest dimecres perquè ha anul·lat de manera definitiva, i només 23 dies després d’haver-se aprovat, la resolució d’inici de procés d’independència que tants i tants dies, setmanes, mesos i anys ha costat consensuar en el sobiranisme. L’Estat, tot i el moment de debilitat donat per la convocatòria electoral del 20-D, es manté fort com un roure. Ferm, unit, i sobretot contundent.

Tant com per fer un ‘blitzkrieg’, un atac llampec, i emetre la sentència més ràpida de la història del Tribunal. La decisió de fulminar l’Estatut va trigar quatre anys perquè el volien anar deixar morint sol i no esperaven cap reacció, però en aquest cas són conscients del moment històric actual. 

Se suposa que els partits catalans també saben que som al clímax d’un procés irrepetible,  però... Obraran en conseqüència?

L’Estat està a l’alçada, mentre que de moment, i a falta de saber l’impacte de l’article de David Fernàndez, l’independentisme torna a badar. El baròmetre d’aquest mes del CEO, també fet públic aquest dimecres, reflecteix una petita baixada electoral del defensors del Sí, que sumaria entre 68 i 72 escons i un 46% dels vots, per sota del 48% del 27-S i lluny del 51% que la mateixa enquesta donava fa un mes. A més, el repartiment d’escons entre Junts pel Sí i la CUP quedaria gairebé idèntic a l’actual. L’opció de les eleccions al març, doncs, no servirien absolutament de res. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Joan A. Forès

Reflexions