dissabte, 28 de novembre del 2015

27/11/2015. Marc Bataller. Defensar els nostres drets. Espanya ens roba. El dèficit fiscal català és del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. 340.000M€ des del 1986. Si els impostos dels catalans tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...

Benvolguts,

En Marc Bataller proposa de sortir cada dia al carrer a reclamar els nostres drets....

Jo hi estic d’acord, el poble pot fer aquesta acció, però a l’ensems demano una acció semblant als nostres parlamentaris i que a cada intervenció parlamentària a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les, a Estrasburg, a Londes, a París a Washington, a cada Roda de Premsa dels portaveus parlamentaris dels partits o coalicions independentistes, JxS, CUP, ERC, CDC, i de tots els partits que ho considerin oportú, hi fiquin una falca publicitària abans de començar cada parlament dient:

El dèficit fiscal català és del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. Si els impostos dels catalans tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...

I després continuïn amb el que es proposaven dir.
Ho hem dit mitja dotzena de vegades: Hem de demanar empara a l’estranger, a Europa, als EUA del President Wilson, a la ONU, a la UNESCO. I hem de felicitar el diputat López Tena que al començar la darrera legislatura avisava el parlament català que Espanya ens roba, ara podem dir que Espanya ens continua robant i a més se’n fot...

Demanem empara!

Demanem que la troika ens intervingui. Volem ser intervinguts per la troika i que surtin tots els números.

Suposo que a Catalunya estem tots d’acord que el dèficit fiscal català és del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any.

És veritat o és mentida?

Si és veritat el Govern hauria d’explicar el que tots els nostres economistes de capçalera expliquen sense parar, Guinjoan, Amat, Palouzie, Espasa, Bosch, Boix, Sala i Martin, Ventura, Galí, Col·legi d’Economistes, Sectorial de l’ANC d’Economistes per la independència, etc. 

Al Cercle d’Economia, presidit per Josep Piqué el Col·lectiu Wilson feu una conferència on s’explicava precisament això amb els arguments adients. La situació econòmica de Catalunya ara i en el futur:

Si és veritat que el dèficit fiscal és del 8% i les explicacions del Col·lectiu Wilson són correctes demano que a cada intervenció parlamentària a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les, a Estrasburg, a París a Washington, a cada Roda de Premsa dels portaveus parlamentaris dels partits o coalicions independentistes, JxS, CUP, ERC, CDC, i  tots els partits que ho considerin oportú comencin el seu parlament dient:

El dèficit fiscal català és del 8% del PIB, equivalent a 16.000M€ cada any. Si els impostos dels catalans tornessin a Catalunya no ens caldria cap FLA...

Vegem l’article d’en Marc Bataller:

27 novembre 2015 2.00 h

Defensar els nostres drets
Marc Bataller

Madrid no paga i no ens podem doblegar. Si cal s'ha de sortir al carrer dia sí, dia també
Ningú deia que la independència seria fàcil i qui ho pensés era un il·lús. Espero que ningú cregués que per assolir l'estat propi n'hi havia prou de muntar grans mobilitzacions durant les Diades. Amb això no n'hi ha prou i malauradament tampoc és suficient que dos milions de persones hagin votat a favor de la secessió. L'ofec financer a què ens està sotmetent el Ministeri d'Hisenda demostra que tenim unes institucions febles, molt febles. I no és cap crítica. Al contrari. Estem tan intervinguts i collats que el govern, la Generalitat o el Parlament poca cosa hi poden fer. Només poden queixar-se –hi tenen tot el dret– i interposar recursos judicials, que tots sabem que no tindran recorregut. Ahir, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no va tenir més remei que suplicar a l'executiu espanyol que ens pagui. Surrealista. Que ens paguin uns diners que són nostres i que, per més inri, ens han deixat els últims anys amb uns interessos que vorejaven el 5% –fins ara el Departament d'Economia ha pagat 1.900 milions d'euros en interessos–. Entenc la posició de Mas-Colell, però crec que no ens hauríem de doblegar davant d'aquesta injustícia. I recupero la idea que exposava a l'inici de l'article. Cal fer un pas endavant. Però com ho podem fer si tenim unes institucions més que debilitades? Doncs, tard o d'hora, arribarà el moment de la societat civil. Ens haurem de coordinar per defensar els nostres drets i si cal sortir al carrer dia sí, dia també. Fixeu-vos-hi bé. No parlo només de mobilitzar-nos a favor de la independència, sinó també pels nostres drets. És un detall important, perquè la maquiavèl·lica estratègia de Montoro i els homes de negres no només afecta els independentistes, sinó tots els ciutadans, hagin votat PP, Ciutadans, PSOE o CUP. En aquests moments ja hi ha algun malalt que té problemes per trobar determinats medicaments molt cars perquè les farmàcies no poden comprar-los. Estem davant d'una situació gravíssima per més que alguns vulguin amagar-ho.
Marc Bataller

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada