dimecres, 25 de novembre del 2015

25/11/2015. Vicent Sanchis. La darrera escopetada. Darrera? Y usted en qué ha estado perdiendo el tiempo hasta ahora? Doncs si podeu pensar que aquesta situació és la que tenim a Catalunya amb el Gobierno fent de catedràtic dèspota l’heu encertada... Quantes escopetades més aguantaran la majoria dels votants de Junts pel Sí –fins i tot els de la CUP–?

Benvolguts,

En Vicent Sanchis ens avisa o es prudent o està espantat de com el Gobierno fa d’abusananos i ens continua amenaçant com ha fet des de fa molt de temps i nosaltres no reaccionem... Primer eren amenaces ridícules que s’ha vist que eren blufs: el Margallo que ens volia fer vagar pels espais siderals, el Montoro que ens va amenaçar amb les pensions, que s’ha resolt amb el ridícul més escandalós quan el Carlos Alsina a la Cuatro li va haver d’explicar al Rajoy que els catalans de la República Catalana no perdrien la ciutadania espanyola... ni l’europea (hi ha vídeo), i que a més les pensions dels catalans i les dels gallecs les ha de pagar l’estat que és qui ha cobrat les Retencions de la SS i les ha desades en la seva guardiola foradada. I a més les ha de pagar l’Estat independentment d’on visqui el jubilat, sigui a Espanya, a Catalunya o a la Xina Popular... Més endavant el Linde ens va amenaçar amb el corralito, i moltes més amenaces.

Tanmateix tota la història passada eren focs d’encenalls. En canvi ara tiren amb bala, i de gros calibre, segons pensa en Vicent Sanchis:
·         Afavoreixen fiscalment les empreses que volen passar la seva seu fiscal a Madrid, fan lleis i reglaments que inciten a traslladar les seus socials i se n’aprofitaran dels seus impostos...
·         Ens han escanyat des de sempre amb els 16.000M€ que van a Madrid com a impostos dels catalans i que no tornen, i quan estem escanyats ens obsequien amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica o Fons de Liquidació Autonòmica!), especialment dedicada a Catalunya amb condicions especials cada cop més dures que es van inventant sobre la marxa i que segons el departament d’en Mas-Colell és insuportable...
·         Acaben d’avortar una missió catalana que ja era a la Xina i tenia els tractes a punt amb els clients xinesos i l’ambaixada espanyola n’acaba de suspendre les reunions...
·         Etc.

I què fa el nostre govern (ara en funcions fins que en Mas i les CUPs es treguin de la barretina una solució a l’atzucac) per resoldre aquesta situació?

Precisament aquesta situació em fa recordar una anècdota d’estudiant. Era fa més de cinquanta anys quan jo estudiava Enginyeria. En un examen de tercer curs de carrera, quan a les 9 del matí els alumnes ja estàvem tots arrenglerats en taules al “tresbolillo” en una gran sala d’exàmens el catedràtic no va arribar a l’hora. Més ben dit va trigar una hora a arribar, i ell portava els enunciats dels problemes de l’examen, per tant el seu ajudant no podia fer-hi res (i no hi havia mòbils...). Cap a les 10 el catedràtic, que era un dèspota, va arribar i el primer que se li va acudir de dir adreçant-se cridant estentòriament al seu pobre ajudant és:

Y usted en qué ha estado perdiendo el tiempo hasta ahora?

Ni l’ajudant ni els estudiants vàrem dir ni piu! De la por que teníem al catedràtic.

I el cas és que l’ajudant no podia fer res ni havia pogut fer res perquè només el catedràtic tenia potestat per fer i desfer, per arribar tard, per redactar els exàmens, per fer por i per insultar...

Doncs si podeu pensar que aquesta situació és la que tenim a Catalunya amb el Gobierno fent de catedràtic dèspota l’heu encertada...

L’ajudant del catedràtic es va morir poc temps després i crec que el catedràtic fou cessat molt aviat per dèspota i per incompetent...

I torno a la meva pregunta anterior: I què fa el nostre govern i el nostre parlament per resoldre aquesta situació, que fa dos mesos que s’arrossega?

Espero que els 135 diputats i entre ells els 15 o 20 consellers i tota l’estructura administrativa corresponent deuen estar cobrant cada final de mes i deuen estar treballant com uns forçats de la bola al peu per resoldre la situació! I deuen tenir molt embastades totes les primeres lleis que es varen comprometre a tirar endavant, hi hagi o no encara president de la Generalitat!
Espero també que deuen haver redactat informes exhaustius sobre l’indigne maltracte que els Gobiernos espanyols ens han etzibat i deuen haver-ho fet saber als estats europeus i americans, de manera que a continuació puguin demanar l’empara a aquests estats o entitats per tal de fer que els seus homes de negre vinguin oficialment a Catalunya i analitzin els números que de bon segur el govern català els deu haver fet arribar...

O la situació és aquesta o hem d’esperar que els cessin a tots per incompetents?

Vegem ara de què es queixa en Vicent Sanchis:

La darrera escopetada

25 novembre 2015 2.00 h
Vicent Sanchis

D'escopetades, n'hi ha hagut unes quantes. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en van rebre una com a conseqüència de la consulta del 9-N. Alguns empresaris, pròxims a Convergència, n'han entomat unes altres en silenci. Per allò del nostre mal no vol soroll, de rentar els plats bruts a casa i de no se sap quantes prudències més que defineixen el caràcter del país. La darrera, la més seriosa, l'han patida els hospitals concertats –oh, el dimoni– i els farmacèutics. La intenció del govern de l'Estat és diàfana. Cal demostrar qui mana i cal també fer girar contra el seu govern i la pretensió sobiranista els més porucs. Si aneu contra l'Estat, d'entrada, patireu la plaga bíblica de l'impagament. La cosa va de debò. Si augmenta la tensió separatista, l'Estat dispararà més baix i més calibre. N'hi ha que diuen que ja ho sabien i que estan preparats. Però la pregunta és òbvia: tothom n'era conscient i tothom aguantarà? I d'aquí a la CUP només hi ha un pas. Aprofitant que el Xúquer passa vés a saber per on. Una part de l'electorat independentista sempre s'ha decantat per opcions més radicals per assegurar-se que els més moderats “no s'arronsaran”. Aquesta opció es diu ara la CUP, que imposa més acer al desafiament de l'Estat. I aquesta és la gran pregunta. Quantes escopetades aguantaran la majoria dels votants de Junts pel Sí –fins i tot els de la CUP–? No és millor assegurar cada pas abans de fer-ne un de nou que no deixar-se anar pel pendent de la radicalitat més coherent?
Vicent Sanchis

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada