diumenge, 15 de novembre del 2015

13/11/2015. El PuntAvui. Editorial. Setanta-dos diputats i un destí. A Madrid han sabut actuar amb un sentit d'estat que a Catalunya no existeix, però no hi ha res perdut, perquè totes les forces independentistes continuen convençudes que no hi ha cap alternativa plausible a la desconnexió....

Benvolguts,

L’endemà del dijous que en Mas va rebre la segona rebregada, l’Editorial del PuntAvui ens engipona un títol encertat i tal vegada amb segona intenció que ens recorda com Butch Cassidy and The Sundance Kid (Paul Newman i Robert Redford) volen atracar un banc a sud-amèrica, sense saber dir ni “mans enlaire” en la llengua del país. Esperem que aquest títol no sigui premonitori de les matusseries i potineries dels nostres diputats.

Pel que fa a la pèrdua de temps, citada implícitament al final de l'Editorial, 
esperem que no estigui impregnada de l’esperit maldestre i antipatriòtic que van comportar els deu mesos transcorreguts entre el 9N i el 27S...

A més a més ja sabem que quan un és al ball, ha de ballar, per tant mentre els dos responsables dels 72 diputats es posen d’acord, els altres espero que no perdin el temps i estiguin treballant en les lleis que s’han compromès a portar al parlament de la República...

Hem afegit els extractes d'un article d'El País citats en un parell de Comentaris dels lectors del PuntAvui perquè són molt incisius en comentar la Reforma de la llei del TC:
  • “Mariano Rajoy legisla para la extrema derecha de su partido”... 
  • "Las leyes no se hacen para una persona o un apellido en concreto, se hacen para todos."...
  • "La reforma es una "chapuza legislativa y un atropello por evitar, en una reforma de este calado, los informes de los órganos consultivos" como el Consejo General del Poder Judicial o el Consejo de Estado... 
  • El Tribunal Constitucional carece de capacidad sancionadora de acuerdo a la Constitución...
Avui aquesta llei es la que amenaça als nostres parlamentaris, governants i funcionaris, amb fortes sancions i anul·lacions de càrrecs...

Per cloure, estem segurs que ens en sortirem, però patirem. Els diputats de la CUP ho han repetit un cop i un altre. Però s’haurien d’afanyar...


Vegem l'Editorial del PuntAvui: 

13 novembre 2015 2.00 h
Setanta-dos diputats i un destí

El Parlament de Catalunya va viure ahir una jornada intensa en què el candidat a la presidència de la Generalitat va perdre la segona votació d'investidura, la qual cosa manté vacant la direcció del país en el moment més delicat de la transició cap a la independència. No hi ha res perdut, perquè totes les forces independentistes continuen convençudes que no hi ha cap alternativa plausible a la desconnexió. Tanmateix, amb convicció no n'hi ha prou. Ni tan sols és suficient tenir majoria absoluta, cal saber-la gestionar. Cal voler-la gestionar en aquesta direcció i cal tenir en compte quines són les conseqüències de no voler fer-ho, o de no saber fer-ho.

L'Estat espanyol no s'ha quedat pas quiet esperant el moviment de fitxa a la cambra catalana. El corró jurídic i institucional s'ha posat en marxa amb tota la contundència dialèctica i amb tota la capacitat d'amenaça que té un estat que històricament ha demostrat que és capaç de llançar-se sense compassió contra Catalunya. Mentre la política catalana discorre pels meandres de la dialèctica ideològica i l'estratègia d'aparador, des de Madrid totes les forces polítiques han sabut actuar amb un sentit d'estat que a Catalunya no existeix.

Ahir al Parlament no va fracassar ningú, ni ningú va trair res, perquè no hi va haver cap actuació irremeiable. La correlació de forces entre l'independentisme és la que van donar les urnes i la ciutadania ha de respectar el ritme de les negociacions. Un ritme que pot semblar inevitable per a uns quants, injustificable per a alguns i incomprensible per a molts. Entre tots els camins s'ha triat el més enrevessat, però continua havent-hi camí.
Editorial

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada