Benvolguts,
A l’Avui hi ha l’Editorial
i la columna del director Xevi Xirgo que són optimistes, molt optimistes, i
segurament en termes pugilístics podríem dir que guanyarem per abandonament
dels contraris. En termes futbolístics podríem parlar de golejada...
Us agrada l’entradeta
“La part positiva...”? “La part positiva de l'embolic que vivim és
que cada cop fa més inviable que no hi hagi acord”.
Vegem l’article:
3 novembre 2015 2.00 h
Hi haurà
acord
Xevi Xirgo
“La part positiva de
l'embolic que vivim és que cada cop fa més inviable que no hi hagi acord”
Ara mateix vostès es podrien pensar que tot plegat està molt
embolicat, i els posaré cinc exemples d'ahir mateix.
1) El ministre Margallo deia ahir que a
Catalunya “hi ha una rebel·lió que no es pot combatre amb seducció sinó que el
que s'ha de fer és sufocar-la”;
2) El ministre Méndez Vigo, digne successor de
Wert, deia que “els catalans estan conduïts per fanàtics vocacionals”.
3) L'exministra i candidata del PSC Carme Chacón
diu que la declaració d'independència que vol fer el Parlament s'ha de combatre
“per terra, mar i aire”, una bona frase si es té en compte de què va ser
ministra;
4) Els de Junts pel No a Catalunya (PP, C's i
PSC) es van reunir també al Parlament per intentar frenar la declaració
d'independència i, tot i que n'hi hauria molts més,
5) Ara ja s'ha obert la veda entre tertulians,
periodistes i analistes per explicar les grans divisions internes que, segons
ells, hi ha a CDC i entre CDC i la CUP, on cada vegada que algun dels seus
diputats obre la boca és per vetar algú i s'organitza un bon sidral.
Doncs sí; ara mateix vostès es podrien pensar que tot plegat
està molt embolicat. Però tot plegat té un avantatge, un gran avantatge: vostès
creuen que si hem arribat fins aquí, si JxSí i la CUP han acordat dur al
Parlament una declaració on es declara formalment “l'inici del procés de
creació de l'estat català independent en forma de república”, ara poden fer
marxa enrere? No poden. I menys veient l'aigua que baixa. Hi haurà acord. I hi
haurà acord els agradi o no. I això a mi em sembla que a hores d'ara ja ho
saben ells mateixos (estan condemnats a entendre's) i que ja ho saben també els
líders polítics espanyols i els membres del govern de Madrid. Si Margallo parla
de “sufocar” (que Déu-n'hi do), si el PP, C's i el PSC intenten fer front comú,
si la majoria de mitjans espanyols burxen o s'inventen esquerdes a CDC, a Junts
pel Sí o a la CUP és, simplement, perquè s'ho veuen a venir. Hi haurà acord. No
hi ha alternativa possible.
Xevi Xirgo
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada