dilluns, 30 de novembre de 2015

29/11/2015. Suso De Toro. L’Espanya dissenyada: la ‘Retransició’. La Transició va ser una operació d’estat, organitzada conjuntament amb els EUA, per fer que el poder seguís sota control. Llavors es va fer amb acords als despatxos i amb la pistola de l’exèrcit sobre la taula; Ara està en curs una altra operació semblant, però les pistoles i els tancs d’ahir són avui els mitjans de comunicació.

Benvolguts,
Clar i corrosiu article de Suso De Toro de títol L’Espanya dissenyada: la ‘Retransició’, sobre les engalipades que l’Estat ens va administrant a mida que “ells” ho necessiten! A la Transició (Transacció), amb soroll de sabres varen fer el que varen voler, entronitzar un rei, protegir el franquisme i la monarquia amb la Llei d’amnistia, blindar una Constitució per 40 anys... Ara usen els mitjans de comunicació per adaptar l’engalipada als nous temps. I “que todo cambie para que nada cambie!” 

Relacionat i com antecedent d'aquest article de Suso de Toro n'hi ha dos més de recents que enfoquen el mateix tema des de dos diferents punts de vista:




Tot fastigós, però real!


Vegem, gaudim i patim l'article: 

L’Espanya dissenyada: la ‘Retransició’
Suso De Toro 
29/11/2015 01:49
  


La Transició va ser una operació d’estat, organitzada conjuntament amb els EUA, per evitar que la societat decidís lliurement i per fer que el poder seguís sota control. Llavors es va fer amb acords als despatxos i amb la pistola de l’exèrcit sobre la taula; els partits, un cop legalitzats, van signar el que els van oferir. Ara està en curs una altra operació semblant, però les pistoles i els tancs d’ahir són avui els mitjans de comunicació.

Primer es va sondejar la possibilitat d’un govern de coalició dels “dos grans partits”. La resposta a això va ser, després que s’apartés Zapatero, que Felipe González reprengués el control i la tutela per forjar l’acord. Era una resposta a la defensiva i tan evident que no va tenir gaire recorregut; la població no s’ho empassaria, encara que sempre serà una possibilitat a tenir en compte. Els amos del casino van fer el següent pas: calia deixar que s’incorporessin al joc polític un parell de convidats. Brisca, tuti o mus, el que compta és conservar la propietat i el control del joc. És una operació profunda que demana delicadesa, canviar els jugadors en una partida que fa dècades que es juga. Per fer-ho fa falta prestidigitació: a la vista del públic però sense que es vegi.
Es tracta de conservar els consensos que hi havia sota els pactes de la Transició reformant alguna llei que afecta el sistema electoral i algun article de la Constitució. Pel que fa a aquest procés català que ho està qüestionant tot, la posició és clara: ni aigua i que s’asfixiïn allà dins. La relació de pedaços legals ja està redactada en aquests moments, no hi haurà un Snowden que ens els filtri, i aquests pactes els firmaran en el seu moment els jugadors als quals es permet remenar les cartes a la taula.

El principal instrument per a aquesta nova Transició retransmesa, la Retransició, són els mitjans de comunicació. La implicació de les grans empreses de comunicació, amb el govern espanyol i la banca al darrere, és total. Es van canviar directors i el que va fer falta i allà on no arribava el govern espanyol o la banca hi va arribar la Casa del Rei. Però si no em creuen a mi -és natural-, facin cas al famós informe del NYT. En el procés d’italianització de la política espanyola, el Grupo Planeta, amb un canal per a cada gust, està sent una Mediaset sense un Berlusconi. Aquestes empreses, transformades en agents polítics, primer es van encarregar de donar entrada a uns partits que ni tan sols tenien organització i que van inventant i modulant els seus principis, ideologia i posicions segons les enquestes i les indicacions que se’ls marquen sobre conveniències i límits, i després els van instituir entre l’opinió pública. Ciutadans i Podem van néixer cadascun pel seu costat, autònomament i des de posicions diferents, però, amb independència del seu origen o dels seus somnis, juguen les cartes que reparteixen a la taula i compleixen la seva funció en aquest joc.

Es tracta d’una intervenció del sistema parlamentari executada brutalment: els mitjans estatals van desacreditar unànimement l’opinió catalana i la van ofegar, i van apartar sense contemplacions els partits que feien nosa posant-ne d’altres en el seu lloc. Un Parlament espanyol abstret i desacreditat va ser substituït pels platós de televisió privada, que creen líders mediàtics i en releguen d’altres a l’oblit. Partits de trajectòria amb alcaldes, regidors i diputats, amb el suport democràtic de la ciutadania, van ser condemnats a desaparèixer. Van liquidar UPyD, una organització que havia sigut promoguda des dels interessos de l’Estat com a instrument en la política basca. Rosa Díez va ser una política feridora i cruel; el que li fan, burla i objecte d’acudits, també ho és. Per no parlar d’IU; aprofitant la corrupció de l’organització madrilenya, la van fer miques en públic. IU sucumbeix per la seva pròpia debilitat política, incapaç d’apartar les rèmores i actualitzar-se, però l’estan enterrant encara viva a la força perquè fa nosa. Les seves despulles han d’engreixar d’altres. Als votants d’aquí i allà se’ls va indicar que havien d’oblidar i d’ara endavant mirar cap als “nous partits emergents”. Van incorporar aquest terme de la geopolítica econòmica per a una operació cortesana i cutre, però eficaç.

TVE va seguir com a botí del PP però les privades van executar eficaçment la seva part: els “nous partits emergents” i els seus satèl·lits locals apareixen contínuament en pantalla. És igual que encara no tinguin parlamentaris; els mitjans ja han decidit que seran al Parlament. I les enquestes, tan convenients, els donen legitimitat, ja que són “la prova” que vostès els votaran. El futur el tenen escrit; en aquest pla, el fet que anem a votar és una mera formalitat. En aquest pla les institucions de l’Estat hi intervenen directament. Així, al març la Junta Electoral Central va canviar la seva doctrina amb una decisió inèdita: els mitjans de comunicació haurien de donar espai als “nous partits emergents” encara que no tinguessin representació parlamentària. Els va declarar “grup polític significatiu”. La mateixa Junta va intervenir la ràdio i televisió públiques catalanes per corregir la informació que va donar sobre la Diada. Si vostès no voten com cal, aquest organisme probablement es veurà obligat a actuar.

Els partits que no convenen, per exemple d’àmbit autonòmic, encara que tinguin vots, diputats, no comptaran amb aquesta cobertura mediàtica i la protecció de la Junta Electoral: no són “nous partits emergents”. I, a més i sobretot, qüestionen el disseny d’un sistema polític espanyol centralitzat. L’Estat no dubtarà a criminalitzar els altres nacionalismes: el nacionalisme gallec acaba de ser convocat per l’Audiència Nacional enmig de la campanya electoral. Fins i tot el mateix PSOE -el que hi quedi de lucidesa política- comprèn que amb el seu pacte d’estat han caigut en un parany. El resultat serà que, ja enderrocats els sindicats, IU desaparegui i es debiliti el PSOE, per si una nova direcció volgués recuperar independència política. Es tracta de destruir-nos com a ciutadania i de segrestar el sistema parlamentari. Quan veiem aquests programes tan divertits de política espectacle en alguna televisió se’ns està introduint una ficció construïda per a nosaltres. Això no és la Transició, no ens apunten amb pistoles sinó amb la pantalla del televisor.
¿Oi que sembla un argument paranoic de conspiració? La Transició també ho semblava i ho era. Aturar-se en cada arbre impedeix veure el disseny de conjunt del bosc. Espanya té amos, i per què haurien de ser tan estúpids i ganduls com ens agradaria als altres?
Suso de Toro

Joan A. Forès

Reflexions

29/11/2015. Vilaweb. El consell de Mallorca clou els actes del tricentenari de la commemoració de la derrota dels mallorquins fa 300 anys com a finalització de la Guerra de Successió espanyola. L’Exèrcit espanyol va celebrar ahir la victòria de les tropes borbòniques i l’ocupació de les Illes.

Benvolguts,

Ahir vàrem penjar al Bloc el comentari a les notícies relacionades amb l’intent de l’Exèrcit espanyol de celebrar el 300 aniversari de l’ocupació de les Illes per les tropes borbòniques. Avui expliquem els actes que el Consell de Mallorca ha programat i fet pels actes del tricentenari de la commemoració de la guerra de successió, que va suposar la derrota davant de les tropes borbòniques i la pèrdua de les institucions que eren pròpies de les illes, com el Gran i General Consell.

Són dues cares de la mateixa moneda:

·         L’Exèrcit espanyol celebra l’ocupació fa 300 anys del Regne de Mallorca que és annexionat al Reino de Castilla, i que comportaria a l’any següent els Decrets de Nova Planta que anul·larien totes les institucions i Constitucions del Regne que pertanyia a la Confederació Catalano-Aragonesa des del segle XIII.
·         Les institucions mig recuperades de la Comunitat Autònoma recorden les institucions i Constitucions perdudes fa 300 anys.

Vegem els actes i parlaments fets pel Consell de Mallorca:

El consell de Mallorca clou els actes del tricentenari de la commemoració de la guerra de successió
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Diumenge  29.11.2015  16:25
Una imatge de l'acte del tricentenari (Foto: Consell de Mallorca)

El consell de Mallorca ha tancat avui els actes del tricentenari de la commemoració de la guerra de successió, que va suposar la derrota davant de les tropes borbòniques i la pèrdua de les institucions que eren pròpies de les illes, com el Gran i General Consell.
El professor i escriptor Damià Pons, l’historiador Bartomeu Mestre, el president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Cristòfol Soler i el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, han fet els parlaments finals de l’acte de cloenda.

Pons ha criticat l’estat centralista i als partits estatals que no volen que es commemori el tricentenari ‘per si la gent s’adonés que l’annexió ha sigut per imposició i sense reconèixer la diversitat’, ha afirmat. També ha explicat que es tracta d’un text amb influències nefastes per a la societat de l’illa amb repercussió en temes com el finançament i la marginació de la llengua catalana.

Ensenyat, ha sigut l’encarregat de tancar l’acte amb un discurs en què ha destacat que ‘avui és un dia d’una gran solemnitat: recordem una data cabdal en la història de Mallorca: el dia en què perdé la seva sobirania, vençuda i sotmesa per dret de conquesta’.

I ha afegit que el decret de Nova Planta de Govern de Mallorca i Eivissa, que avui compleix tres segles, va establir una ‘Nova Estructura’ per a les institucions constitucionals anteriors a la Guerra de Successió,

estructura encarregada d’implantar un règim centralista i absolutista, ha assenyalat. .

‘Aquesta “Nova Estructura”, tingué unes fortes conseqüències per a Mallorca, unes conseqüències de les quals
encara ara podem percebre els vestigis i sentir els efectes, de tipus polític, social, econòmiques, lingüístiques i culturals’, ha reblat.
Notícia Vilaweb

Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 29 de novembre de 2015

29/11/2015. Dos mesos després del 27-S, els catalans ens n'anirem avui a dormir sabent si per fi l'acord entre els dos partits que formen la majoria independentista és possible, o si ja ens podem anar fent la idea d'unes noves eleccions al març amb les conseqüències que això comporta.

Benvolguts,

En castellà diuen “lo breve si bueno dos veces Bueno”. Al PuntAvui hi ha periodistes capaços de fer entendre el problema que en aquell moment hi hagi plantejat, amb 134 paraules o sigui amb 792 caràcters. Chapeau! L’FLA és un exemple de com la falta d'un govern constituït converteix la Generalitat en una trista joguina en mans d'un estat amb ganes de gresca...

Vegem l’apunt d’avui de Ricard Palou:

29 novembre 2015 2.00 h
L'APUNT
Per Catalunya
Ricard Palou
Dos mesos després del 27-S, els catalans ens n'anirem avui a dormir sabent si per fi l'acord entre els dos partits que formen la majoria independentista és possible, o si ja ens podem anar fent la idea d'unes noves eleccions al març amb les conseqüències que això comporta. La jugada del govern espanyol amb el FLA és només un exemple de fins a quin punt la falta d'un govern constituït converteix la Generalitat i el conjunt dels catalans en una trista joguina en mans d'un estat amb ganes de gresca. La decisió final, ja ho saben, és en mans de les 1.600 persones que formen les bases de la CUP. A totes elles els desitjo una molt bona assemblea i, sobretot, que avui se'n vagin al llit convençudes d'haver fet el millor per Catalunya.
Ricard Palou

Joan A. Forès
Reflexions

29/11/2015. Marina Llansana. La Convenció de Gènova. Catalunya pot demanar Empara al Tribunal Internacional de l’Haia. Per què a ningú de les desenes de partits que han tingut diputats asseguts a l’hemicicle i cobrant a final de mes, no se’ls ha acudit d’usar aquest procediment...

Benvolguts,

La Marina Llansana proposa contrarestar els atacs dels nostres enemics des de fa 500 anys del Gobierno espanyol (no del poble espanyol) amb l’empara internacional (mediació i arbitratge del Tribunal Internacional de l’Haia) que nosaltres en aquest Bloc fa temps que estem demanant...
El meu comentari i la meva resposta és evident: Som-hi!

I la meva pregunta és com pot ser que des de 1986 cap aquí els catalanistes o sobiranistes o independentistes hem tingut majoria al Parlament de Catalunya però a ningú dels 135 diputats ni
a ningú de les desenes de partits que han tingut diputats asseguts a l’hemicicle i cobrant a final de mes no se’ls ha acudit d’usar aquest procediment...

Vegem l’article i adonem-nos de la idoneïtat de la solució proposada:

29 novembre 2015 2.00 h
KEEP CALM
La Convenció de Gènova
Marina Llansana

Des de Catalunya hi ha dues maneres d'afrontar les pròximes eleccions del 20 de desembre. L'una, pensar que hi haurà un canvi en el govern espanyol, que el PSOE rellevarà el PP i que necessitarà el suport de Podem, i que plegats decidiran que ja és hora de deixar votar els catalans i s'asseuran amb nosaltres a pactar dia i hora d'un referèndum acordat. L'altra, la més pessimista –o més realista, digueu-ne com vulgueu–, és pensar que guanyi qui guanyi, tant si hi ha canvi com si no, tant si es fan coalicions com si no, el govern espanyol no acceptarà mai deixar votar els catalans després d'aquesta carrera ferotge que fa anys que es disputen per saber qui és més garant de la unitat d'Espanya.

Les negociacions ja no es farien a Barcelona ni a Madrid sinó a la Haia

La majoria de la societat catalana es pregunta què passarà si després del 20-D es compleix aquest segon pronòstic. L'única persona que he sentit donar una resposta sòlida a aquesta pregunta és el jutge Santiago Vidal, que explica que si l'Estat espanyol continua amb l'actitud de no voler negociar res ens queda una solució: 

demanar al Tribunal Internacional de Justícia (el TIJ) l'obertura d'un expedient d'acord amb la Convenció de Gènova de 1986.

La Convenció de Gènova és una convenció internacional que permet que es demani mediació i arbitratge al Tribunal Internacional de Justícia en supòsits com el conflicte que viuen Catalunya i Espanya. Vidal assegura que el TIJ acceptaria a tràmit fer aquesta mediació, i això significaria que les reunions negociadores ja no se celebrarien a Barcelona ni a Madrid, sinó que se celebrarien a la Haia, i que l'Estat espanyol, com a signant d'aquesta convenció, hauria d'assistir-hi obligatòriament.

Hi ha recorregut, doncs.


Podem anar a Europa, encara. I com que no serà ràpid més val que ens prenguem el títol d'aquesta secció al peu de la lletra: Keep calm.

Marina Llansana

Joan A. Forès
Reflexions

29/11/2015. Vicent Sanchis. Riures i somriures. Somriures inquietants, sinistres, dèspotes, de hiena, feixistes, d’abusaenanos, vampírics, de golafres satisfets. Aplicats a José María Aznar, Fraga, Miguel Ángel Rodríguez, Montoro, Soraya Sáenz de Santamaría...

Benvolguts,

Curiosament en el mateix diari i en la mateixa plana en Vicent Sanchis parla de somriures com ho fa en Xavi Xirgo. Però són uns altres somriures!

En Xirgo parla de la revolució dels somriures. Però de seguida explica que està parlant dels somriures romputs:


En Sanchis parla dels somriures inquietants, sinistres, dels somriures dèspotes, dels somriures de hiena, dels somriures feixistes, dels somriures d’abusaenanos, dels somriures vampírics, dels somriures de golafres satisfets. I els va personalitzant cada un a una patum del règim monarquico-franquista que ens ha estat xuclant la sang durant 80 anys i que estem fent els possibles per fugir-ne.

I en Sanchis també parla de dignitat. Parla de la gent que no sap somriure ni riure amb humanitat.
Parla de la gent ufana i superba que no saben riure ni somriure si no és d'algú. I parla de balafiar els diners de tots els contribuents catalans en una enorme idiotada en forma de tren que unirà cagant llets totes les capitals de província amb la del regne, encara imperi, mentre els malalts catalans que necessiten medicaments cars han d'anar de botiga en botiga en un viacrucis insuportable.

Soraya Sáez de Santamaría somreia divendres com somriuen els dèspotes. Ben pagada, constatava que els forts manen i que els dèbils obeeixen o són esclafats...

I acaba dient que per cobrar només hi ha una garantia: la dignitat.

És a dir, començar a recaptar nosaltres i deixar-se de curses i volantins en calçotets.

Vegem el curt però potent article:

29 novembre 2015 2.00 h
Riures i somriures
Vicent Sanchis

José María Aznar somreia i reia com una hiena; Fraga, com un feixista; Miguel Ángel Rodríguez, com un abusaenanos; Montoro, com Nosferatu o Svintus, i Soraya Sáenz de Santamaría, com un golafre satisfet. Mentre li regalima encara la mel pels llavis. Són riures i somriures inquietants, sinistres. De gent que no sap somriure ni riure amb humanitat. Són la gent que no saben riure ni somriure si no és d'algú. Per constatar una feblesa aliena i una humiliació pròpia. Així somreia Sáenz de Santamaría divendres enfilant-se, com sempre, al faristol per proclamar que pagarien els farmacèutics catalans perquè la Generalitat havia acatat les exigències del seu govern. Quines exigències? Que s'ho gasten en coses “serioses”. “Constitucionals”, en diuen ells. Deu ser molt constitucional balafiar els diners de tots els contribuents catalans en una enorme idiotada en forma de tren que unirà cagant llets totes les capitals de província amb la del regne. Encara imperi. Mentre els malalts catalans que necessiten medicaments cars han d'anar de botiga en botiga en un viacrucis insuportable. Soraya Sáez de Santamaría somreia divendres com somriuen els dèspotes. Ben pagada, constatava que els forts manen i que els dèbils obeeixen o són esclafats. Andreu Mas-Colell declarava un dia abans que faria els cent metres si li ho demanaven per cobrar. Per cobrar, senyor conseller, només hi ha una garantia: la dignitat. És a dir, començar a recaptar nosaltres i deixar-se de curses i volantins en calçotets.
Vicent Sanchis

Joan A. Forès

Reflexions

29/11/2015. Xevi Xirgo. La revolució dels somriures? Som els del sí, dèiem. I el sí és sinònim del somriure aquest d'orella a orella. I a Madrid eren els del no, els de la cara de mala llet, amb perdó de l'expressió. I ara tots plegats estan emprenyats amb ells mateixos i es necessiten els uns als altres. Que tot plegat acabés amb un somriure d'orella a orella...

Benvolguts,

En Xevi Xirgo toca el punt sensible de la diferència entre el somriure i la cara de mala llet. Fins el 27-S somrèiem. Ara, diu, estem astorats, perplexos, enfadats. I tots plegats estan una mica emprenyats amb ells mateixos perquè no poden fer res sols i es necessiten els uns als altres. Estan perplexos. I es mereixerien, després de tanta i tanta feina, tornar a somriure. Que tot plegat acabés amb un somriure d'orella a orella.

I aquí és quan jo hi torno a intervenir. Ho he preguntat moltes vegades, a l’ANC i als partits polítics al meu abast, i a tots els partits amb el meu Bloc!:

  • Per què no es van conjurar els dels somriures, els partidaris de la independència a datar les eleccions al gener, tal com el poble proposava? 
  • Per què varen ajornar-ho 10 mesos des del 9-N?
  • Per què no ens varen creure? 
  • Per què no varen seguir els precs de la Carme Forcadell i la Muriel Casals:

President (deia President, eh) posi les urnes!

  • Per què no es varen posar d’acord els partits partidaris de la independència, JxS, ERC i les CUP a avançar les eleccions al màxim? 
  • Per què no es varen posar d’acord molts mesos abans a fer el que ara, que ja han fet el ridícul, estan intentant fer a corre-cuita? Recordeu la frase de Tarradellas que un polític pot fer qualsevol cosa excepte el ridícul!
  • Per què no varen posar-se d’acord de bon principi sobre qui hauria de ser el president? Per què no varen posar-se d’acord per fer els mítings unitaris, per tal que el poble i els mitjans de comunicació veiessin un projecte seriós i unitari, malgrat les variants, i no una merda lligada amb un cordill?
Podria ser que d’aquesta manera no haguéssim parat de somriure, Sr. Xirgo!

 I ara l’article:

29 novembre 2015 2.00 h
La revolució dels somriures?
Xevi Xirgo

“Ara, més que un somriure, els del sí fem cara de pòquer”
Jo no sé quantes vegades hem escrit tots plegats allò que aquesta era la revolució dels somriures, que aquest és un país en què centenars de milers de catalans sortim de tant en tant al carrer amb un somriure d'orella a orella per manifestar-nos; sigui per fer una cadena humana, sigui per fer una V immensa, sigui per anar a un concert al Camp Nou. Tots amb un somriure. Contents. Som els del sí, dèiem. I el sí és sinònim del somriure aquest d'orella a orella. I a Madrid eren els del no, els de la cara de mala llet, amb perdó de l'expressió. M'atreviria a dir que en molts moments hem fet enveja, i que hem fet enveja arreu del món. Només han de repassar el que deia la premsa internacional l'endemà de cada Onze de Setembre. A totes les informacions hi sortien fotos de gent somrient. Déu nos en guard que ens els fessin ara, aquests reportatges. Ens els hem empassat, aquests somriures. Ara tots plegats fem cara d'astorats, de perplexitat. Els convergents estan perplexos perquè, després d'haver fet mil i una concessions, d'haver fet propostes i més propostes corals, no aconsegueixen que Mas sigui investit president. ERC està perplexa perquè, després d'haver fer tota mena de concessions i d'empassar-se la llista conjunta, tot plegat pot acabar en res. Els candidats de la societat civil, Lluís Llach, Muriel Casals i companyia, es deuen estar preguntant què hi fan al Parlament, si resulta que podem haver de tornar a fer eleccions. I els de la CUP estan enfadats perquè tothom els pressiona i se senten incompresos amb aquella coherència que els hauria estat més fàcil de mantenir amb un diputat menys. I tots plegats estan una mica emprenyats amb ells mateixos perquè no poden fer res sols i es necessiten els uns als altres. La revolució dels somriures? Ara mateix, a molts electors, a molts electors dels del sí, no els ho sembla. Estan perplexos. I es mereixerien, després de tanta i tanta feina, tornar a somriure. Que tot plegat acabés amb un somriure d'orella a orella.

Xevi Xirgo

Joan A. Forès
Reflexions

29/11/2015. Marc Bataller. La CUP, en la cruïlla. La direcció posarà a votació diferents possibilitats sobre la investidura, però els resultats no seran vinculants. Quatre meses de negociació obertes: full de ruta, procés constituent, mesures de ruptura, i pla de xoc social. La decisió final es prendrà en una assemblea nacional...

Benvolguts,
Un nou i interessant article del periodista Marc Bataller que ens està il·lustrant darrerament amb molt encert de l’atzucac que tenim muntat! I avui, evidentment cal parlar i intentar entendre la posició de les CUP. Com veieu en els gràfics, les CUP són un conglomerat d’entitats de l’esquerra independentista, suposo que amb notables diferències de força entre una i altra. Els que més hem vist actuar a Barcelona són Endavant, Poble Lliure i Arran.
Una reflexió interessant és la que es relaciona amb la distribució territorial on explica que la proporció de grups favorables a investir en Mas, en aquest moment de la història, és el de les comarques de Girona. També l’opinió en tuit, de Francesc Ribera, Titot, de Berga, “Sense independència no hi ha revolució.” repiulada sorprenentment i molt favorablement per l’Antonio Baños. Cal esmentar l’opinió del “Consell d’Ancians”, també favorable a investir Mas com a mal menor, Blanca Serra i el col·lectiu Poble Lliure, hereus del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), entre d’altres, que des de sempre s'ha situat a l'òrbita de la CUP –el diputat Albert Botran forma part de l'entitat.
Fixeu-vos també en els dos comentaris molt encertats, l’un referent a les opinions d’un regidor de la CUP de Mataró que sembla que està alineat amb els de no a Mas, i l’altre explicant les teories de l’Agustí Chalaux, col·laborador de Xirinachs, sobre els errors que la CNT-FAI va cometre l’any 1936, pel que respecta a la dicotomia independència-revolució. Us recordo que hi ha un article d’opinió molt contundent d’en Vicenç Villatoro, sobre els fets dels anys 1936-1937 que crec que cal llegir precisament avui: Fer la revolució o guanyar la guerra. Perquè, evidentment, no tots els que volien guanyar la guerra volien també fer la revolució. I ara, evidentment no tots els que volen exercir el dret a decidir, volen la independència...

Vegem l’article:
29 novembre 2015 2.00 h
La CUP, en la cruïlla
 Els ‘cupaires' afronten avui una tensa jornada de treball per avaluar amb les bases l'estat de les negociacions amb Junts pel Sí
 La direcció posarà a votació diferents possibilitats sobre la investidura, però els resultats no seran vinculants
 La decisió final es prendrà en una assemblea nacional



Marc Bataller 
Barcelona

Què farà la CUP? Investirà Artur Mas com a president o continuarà sense donar-li suport? Aquestes són les preguntes més repetides en les últimes setmanes en l'esfera política i avui podrien tenir una certa resposta en la jornada que els cupaires celebraran a Manresa i en què avaluaran amb les bases l'estat de les negociacions amb Junts pel Sí –hi haurà prop de 1.600 persones–. La direcció plantejarà diferents possibilitats sobre la investidura i els afiliats podran votar, però els resultats només seran orientatius, perquè la decisió final s'ha de prendre en l'assemblea nacional. A hores d'ara, hi ha una forta divisió d'opinions entre els militants sobre Mas.
El conclave d'avui és la culminació d'una setmana intensa a les files de la CUP en què els diputats han recorregut tot el territori per analitzar amb els afiliats –prop de 1.700– la situació actual. A hores d'ara, JxSí i la CUP tenen quatre meses de negociació obertes
·         full de ruta,
·         procés constituent,
·         mesures de ruptura
·         i pla de xoc social–
i els dirigents cupaires remarquen que s'han de tancar aquests temes abans de parlar de qui serà el president. Però la polèmica sobre Mas és la que acapara més atenció i tensió: fonts de la formació destaquen que la posició del grup parlamentari de la CUP no s'ha mogut des de l'inici i insisteixen que s'ha de buscar un candidat de “consens” que no sigui Artur Mas. Un plantejament que xoca amb JxSí, que manté que no renunciarà a Mas com a president i ofereix un govern encapçalat pel líder de Convergència però amb poder compartit amb Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté. Per tant, si ningú es mou, les eleccions al març serien l'única sortida.

Arran d'aquesta disjuntiva han aparegut algunes veus, com la del portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Mataró, Juli Cuéllar, que acceptarien investir Mas, encara que sigui arrufant el nas, perquè així es desbloquejaria el procés. La dirigent independentista i membre de la formació a Barcelona, Blanca Serra, ha insinuat el mateix, igual que el col·lectiu Poble Lliure, hereus del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que des de sempre s'ha situat a l'òrbita de la CUP –el diputat Albert Botran forma part de l'entitat–. En les assemblees territorials també s'han manifestat opinions a favor d'investir Mas i algunes fonts apunten que a les comarques de Girona, per exemple, hi ha un assentiment majoritari en aquest sentint.

En el mateix àmbit es podria situar el cantant de Brams i segon tinent d'alcalde de Berga, Francesc Ribera, Titot, que en un tuit avisa: “Sense independència no hi ha revolució.” Una manera d'explicar que cal avançar en el procés encara que s'hagi de fer la concessió de Mas. Però, per afegir més incertesa, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, manté que està “totalment d'acord” amb Titot. Un altre diputat que ha mostrat dubtes és Benet Salellas, que s'ha preguntat si té sentit continuar amb el vet a Mas per “coherència estricta” si els ciutadans no ho entenen.

Per la seva part, dues de les branques més influents en l'entorn de la CUP, Endavant-Osan i Arran, han criticat durament la figura de Mas.

Aquestes veus se sentiran en la trobada de Manresa, en què poden participar els militants de la CUP i de les entitats que van unir-se el 27-S –vegeu quadre adjunt–. La cúpula cupaire posarà sobre la taula quatre opcions:
·         continuar amb el no a Mas;
·         investir-lo a canvi d'un acord en la resta de negociacions;
·         esperar els resultats del 20-D per si es pot seduir Catalunya Sí que es Pot i aconseguir la seva abstenció,
·         o anar a eleccions al març. Tampoc no es descarta que apareguin altres propostes, com ara una presidència rotatòria entre Mas, Romeva i Junqueras.
Les iniciatives es votaran a mà alçada entre els 1.600 participants i només serviran per fixar un rumb en les negociacions. Els resultats no seran vinculants i tot es fiarà a l'assemblea nacional, que només es convocarà quan hi hagi un pacte tancat amb JxSí. Allà podran tornar a votar els afiliats de la CUP i de les associacions del 27 de setembre.

1.600 persones
està previst que participin avui en la jornada de treball al Pavelló Nou Congost de Manresa.

145 assemblees locals
té la CUP a tots els Països Catalans. És la veritable força de l'organització.

Marc Bataller

COMENTARIS  

+1#5 Jordi Cañameras I Gaya
Estem vivint una etapa interessantíssima de la Història de Catalunya, que va a un ritme accelerat, que si no se segueix de ben a prop pot originar que un es despisti.
Fa un moment, navegant per Internet (per comprovar si el Sr. Juli Cuéllar, regidor per Mataró era el jove historiador a qui vaig tractar superficialment durant unes Jornades Historiogràfiques, de les que formava part de la Comissió Organitzadora, ja fa una dotzena d'anys, i efectivament era així) he localitzat una entrada seva a "llibertat.cat" de data 14 de Novembre.
La data és fonamental, és dos dies després de la segona votació d'investidura del Sr. Mas, i evidentment sota la influència d'aquest fet, el Sr. Cuéllar escrivia: " Qui avisa no és traïdor (aquest és el títol). La correlació de forces sorgida del 27S va fer bascular, de forma clara, l'independentisme cap a l'esquerra. Per tant això s'ha de traduir en el programa del nou govern i també en el seu lideratge. La dreta oblida que la independència té un preu. Per això és inadmissible que, en nom de la independència es vulgui fer passar les esquerres per l'embut. Per molt que diguin missa, Artur Mas no."
És evident que l'evolució dels fets des del passat dia 14 ha introduït nous matisos en el discurs del Sr. Cuéllar que el Sr. Bataller recull en el seu article d' avui.

Diumenge, 29 novembre 2015 10.24
+4#4 Brauli Tamarit Tamarit
Recentment, s'ha publicat a «YouTube» un vídeo, datat del gener del 1995, del pensador llibertari Agustí Chalaux (1911-2006), que va col·laborar amb en Lluís Maria Xirinacs per elaborar plegats el Sistema General, sent aquest darrer referent de la CUP.
Chalaux explica que, en situacions d'emergència, cal una persona responsable que prengui decisions per un temps relativament curt, al final del mandat de la qual sigui jutjada.
Ell ens informa de les errades que van cometre els seus amics de la FAI-CNT, quan van ser incapaços de gestionar amb èxit els esdeveniments que es van produir a Catalunya i a l'Estat espanyol després del juliol del 1936:

http://www.bardina.org/videos/federica-montseny-i-mane-cat.htm

Joan A. Forès

Reflexions

28/11/2015. Armengol, Ensenyat i Hila planten l’exèrcit espanyol a Palma. La presidenta del govern balear, el president del consell de Mallorca i el batlle de Palma no assisteixen a l'acte per commemorar els 300 anys del decret de Nova Planta. 300 anys de l’ocupació espanyola de la Confederació Catalano-Aragonesa que en endavant va esdevenir l’Espanya assimilada...

Benvolguts,
En un apunt del primer d’octubre d’enguany explicàvem que l’Exèrcit Espanyol actual és el mateix Exèrcit Espanyol que es va revoltar el 23F amb el general Milans del Bosch, el general Armada i el teniente coronel Tejero; és el mateix Exèrcit Espanyol que va tutelar la transacció del 1975-1981 de la dictadura franquista al règim borbònico-franquista actual; és el mateix Exèrcit Espanyol que va actuar activament el 1978 en la creació del nyap de Constitució espanyola (amb soroll de sabres) i de la Llei d’Amnistia; és el mateix Exèrcit Espanyol que va donar suport a la dictadura franquista durant 40 anys, amb el genocidi cultural i físic del poble de Catalunya; és el mateix Exèrcit Espanyol que el 1940 va fer un simulacre de judici sumaríssim contra el President Companys i el va afusellar a Montjuïc; és el mateix Exèrcit Espanyol que el 1939 va entrar a Barcelona per la Diagonal;  és el mateix Exèrcit Espanyol que va estar lluitant contra els espanyols després de la revolta iniciada el 18 de juliol del 1936 amb l’Alzamiento contra el poder legalment constituït de la II República Espanyola; és el mateix Exèrcit Espanyol que va donar suport al rei Alfons XIII i al general Primo de Rivera el 1923 en suspendre el sistema constitucional i proclamar la Dictadura; és el mateix Exèrcit Espanyol que va suportar el general Pavia quan va irrompre a cavall en el Congreso de los Diputados i va eliminar l’efímera Primera República Espanyola que era federal fins aquell moment i la va fer passar a unitària fins que, pocs mesos més tard, el general Martínez Campos va fer un cop d’estat i es va instaurar la Segona Restauració Borbònica; i és el mateix Exèrcit Espanyol que va ocupar el Regne de València el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i el Regne de Mallorca el 1715 sota les ordres del primer Borbó Felipe5, efemèride que aquests anys 2014 i 2015 s’ha estat celebrant.

Aquest llarg paràgraf només és per fer palès que l’Exèrcit Espanyol que ha fet una indigna parada militar a Palma de Mallorca per commemorar el 300 aniversari de l’ocupació del Regne de Mallorca (i celebrar de passada la promulgació dels Decrets de Nova Planta en aquests països ocupats); és el mateix Exèrcit Espanyol que havent passat per totes les facècies esmentades, afegint-hi la pèrdua de Cuba i Filipines després d’haver perdut totes les guerres del segle XIX a l’Amèrica del sud, de manera que va permetre l’emancipació de totes les colònies espanyoles del territori  que es varen convertir en Repúbliques (no en monarquies com la Madre Patria evidentment), així com les tristes guerres del RIF; i és el mateix Exèrcit Espanyol que va permetre que, com explicàvem ahir, 400 oficials destrossessin el 1905 la redacció de la revista satírica Cucut i del diari La veu de Catalunya...

Aquest Exèrcit Espanyol ha fet aquest cop el que ha volgut a Palma, malgrat que les ciutats de Manacor, Inca i d’altres es van negar a donar-los els permisos per la parada (i les banderes), com explica l’article que segueix, i que a més les màximes autoritats civils de les Illes, la presidenta del Govern Balear, el president del Consell de Mallorca i el batlle de Palma no han assistit a l'acte per commemorar els 300 anys dels Decrets de Nova Planta o sigui els 300 anys de l’ocupació espanyola de la Confederació Catalano-Aragonesa que a partir d’aquell moment va esdevenir l’Espanya assimilada.

Vegem-ho:

Armengol, Ensenyat i Hila planten l’exèrcit espanyol a Palma
La presidenta del govern balear, el president del consell de Mallorca i el batlle de Palma no assisteixen a l'acte per commemorar els 300 anys del decret de Nova Planta

Dissabte  28.11.2015  18:32

Una imatge de l'acte de l'exèrcit espanyol (Foto: Twitter L'Accent)

La presidenta del govern balear, Francina Armengol, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat i el batlle de Palma, José Hila, ahir van deixar plantat a l’exèrcit espanyol. Les principals autoritats de les Illes no van assistir a l’acte castrense per commemorar els 300 anys del decret de Nova Planta, segons ha informat el Diari de Balears.
Segons aquesta informació els diferents gabinets de premsa han apuntat a problemes d’agenda com a causa de l’absència dels diferents representants institucionals.

 Amb motiu de la celebració dels tres-cents anys de la implantació del decret de Nova Planta a les Illes Balears, l’exèrcit espanyol va engalanar ahir els carrers del centre amb banderes espanyoles. Concretament, els voltants del palau de l’Almudaina i el carrer del Palau Reial.
Avui el segon cap de l’estat major de l’exèrcit espanyol, el general de Divisió mallorquí Joan Campins Miralles, ha presidit el relleu de la guàrdia d’honor a Palma.


Vilaweb

Joan A. Forès
Reflexions

28/11/2015. Laia Vicens. "Per un gir a l'esquerra": un manifest amb 140 signatures demana que no s'investeixi Artur Mas. Entre les 140 persones que avalen el text hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Jordi Bonet Martí. Aitor Carr. Manuel Delgado. Oleguer Presas. Feliu Ventura. Cesk Freixas...

Benvolguts,
Unes hores abans de la reunió de les CUP a Manresa per tal de debatre la darrera oferta de JxS, ha aparegut un manifest que intenta assegurar a la reunió de la CUP que els 140 signants els donen suport en el treball de no investir Mas...
Recollim tres apunts: dos articles sobre aquest tema , l’un de la Laia Vicens, l’altre és una notícia del Vilaweb, i el text del Manifest.
1. "Per un gir a l'esquerra": un manifest amb 140 signatures demana que no s'investeixi Artur Mas
Entre els signants hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. El text es publica unes hores abans que la CUP es reuneixi a Manresa per debatre sobre la investidura
Laia Vicens 
Barcelona 
28/11/2015 11:02

Teresa Forcades, en una imatge recent / EFE

"Exigir que l’obertura del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i radicalitat democràtica". Aquesta és la petició que han signat unes 140 persones de l'esquerra alternativa i independentista que, sota el títol " Per un gir a l'esquerra", exposen els seus arguments per no investir Artur Mas president de la Generalitat, un tema que admeten que ha generat un "intens debat" els últims dies.
Els signants del manifest, al qual ha tingut accés l'ARA en primícia i que es presentarà aquest dissabte a partir de la pàgina web www.giralesquerra.cat, aposten perquè les polítiques socials i econòmiques que s'han d'impulsar des de la Generalitat facin un "gir a l'esquerra dinamitzat des de baix, des de la base de la societat" i que es reflecteixi també a escala institucional, posant de manifest la "voluntat de regeneració, d'aprofundiment democràtic i de canvi".
Entre les 140 persones que avalen el text hi ha els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, càrrecs electes del territori, com el primer tinent d'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entre altres regidors de la Crida per Sabadell, i altres activistes de diferents moviments socials.
A més, hi ha membres de Barcelona en Comú, com Jordi Bonet Martí o Aitor Carr, i altres personalitats que ja han donat suport a la CUP en altres ocasions, com l'antropòleg i exmilitant del Partit Comunista Manuel Delgado, l'exjugador del Barça Oleguer Presas, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas o el cantant de Txarango, Alguer Miquel. També hi ha donat suport el catedràtic de ciència política Joan Subirats.
El manifest repassa alguns dels arguments que la CUP ha donat al llarg d'aquests mesos per no investir Mas president. Per exemple, els signants reclamen una regeneració política que "elimini de soca-rel qualsevol vestigi de corrupció" i, en una referència velada a Mas i a CDC, afegeixen que cal que les persones que liderin les institucions d'un eventual estat català estiguin "lliures de qualsevol vincle, per petit que sigui, d'una corrupció que durant massa anys ha estat marca del sistema".
A més, acusen els governs de Mas d'aplicar una " duríssima austeritat" que ha suposat, recorden, fins a 5.300 milions d'euros en retallades i que ha comportat una "vida precària, trista i angoixada" a alguns catalans. A banda de la corrupció i les retallades, el manifest critica la gestió del procés independentista, perquè " massa sovint s'ha confós país i partit". "S'ha pretès construir una identificació banal reduint-ho tot a una sola persona", sosté el document, que lamenta que s'hagi "menystingut la pluralitat i complexitat" de la base social sobiranista. 
La CUP ha enviat un comunicat per negar algunes "informacions tendencioses" que apuntaven que el diputat Josep Manel Busqueta era l'impulsor del manifest. Segons els cupaires, aquesta informació és "manifestament falsa" i es deu a una "filtració periodística". La CUP ha deixat clar, això sí, que la publicació d'aquest manifest "era coneguda i havia estat compartida al secretariat nacional i al grup parlamentari". "L'objectiu que persegueix és acompanyar la CUP-Crida Constituent en el posicionament polític mantingut fins ara, i amb total independència del que es pugui decidir en l'Assemblea Nacional", afirma el comunicat.
En ple debat intern
El manifest, que es farà públic aquest dissabte, arriba unes hores abans que la CUP celebri una jornada de debat nacional a Manresa, en què s'informarà la militància de l'estat de les negociacions amb Junts pel Sí. Encara que no està previst cap votació "vinculant", les bases del partit de l'esquerra independentista es posicionaran sobre els futurs escenaris enmig d'un clima de divisió interna. Les assemblees territorials celebrades aquesta setmana arreu del país han constatat que no hi ha una opinió unànime de com desencallar les negociacions en cas que només quedin dues opcions: eleccions al març o investir Mas.
Aquesta setmana, el diputat de la CUP Benet Salellas ha admèsen una entrevista a 'Ariet', que la CUP se sent "sola". Per això, el diputat cupaire va demanar un "suport explícit" d'aquell sector social que veu amb bons ulls que els cupaires no investeixin Mas president.
Junqueras manté el suport a Mas
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha mostrat el seu "màxim respecte i consideració" als signants del manifest: "Tenen el seu dret a donar la seva opinió". Tot i això, el líder dels republicans –que avui presentava el programa per a les eleccions del 20-D, ha defensat que ells tenen el "convenciment" que cal seguir defensant els compromisos adquirits, entre els quals que Artur Mas sigui el candidat de JxSí a presidir la Generalitat.
Els regidors valencians tanquen files
Els tres regidors de la CUP al País Valencià han fet públic un comunicat en què tanquen files amb la postura defensada per la CUP fins ara de vetar la investidura de Mas. I van més enllà. Segons diuen, " preguntar al poble, per molt d'esforç que suposi", en relació a unes eleccions anticipades, " no pot ser mai vist com quelcom més greu que investir al president de les retallades, dels pactes amb el govern espanyol i del partit de molts casos de corrupció". "No volem que s'investisca Mas en cap dels casos", afirmen al text.
Contingut relacionat


2. Manifest contra Mas: persones de l’entorn de la CUP demanen que no sigui investit
Cent quaranta persones de l'esquerra alternativa i independentista signen el manifest 'Per un gir a l'esquerra'
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dissabte  28.11.2015  13:39


Cent quaranta persones de l’esquerra independentista alternativa han signat el manifest ‘Per un gir a l’esquerra’ per demanar que no s’investeixi Artur Mas com a president de la Generalitat. Un manifest que es produeix abans del debat nacional que farà demà la CUP amb tota la seva militància.
El manifest l’han signat personalitats com els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, l’antropòleg i ex-militant del Partit Comunista Manuel Delgado, l’ex-jugador del Barça Oleguer Presas, els cantautors Feliu Ventura i Cesk Freixas i el cantant de Txarango Alguer Miquel. També han expressat el seu suport al text membres de Barcelona En Comú i el catedràtic de ciència política Joan Subirats, entre d’altres, segons ha publicat el diari ARA.
Els signants demanen que ‘el gir necessari cap a l’esquerra que viu avui la societat catalana també esdevingui evident en la presidència de la Generalitat amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta voluntat de canvi’.



3. Per un gir a l’esquerra
Ens els darrers dies fruit dels debats d’investidura del president de la Generalitat s’ha generat un intens debat al voltant de la figura del president Mas com a peça fonamental per fer avançar el procés independentista que hauria de culminar amb la construcció de la nova República Catalana, símbol del que ha de representar la construcció d’una societat amarada dels valors de democràcia i justícia social.
Més enllà de la defensa de la independència com a instrument per bastir aquesta societat diferent, pensem que som moltes les persones de Catalunya que coincidim en el fet que cal un gir a l’esquerra en les polítiques socials i econòmiques, i que aquest gir ha de ser dinamitzat des de baix, des de la base de la societat, i ha de cristal·litzar en noves formes institucionals que siguin representatives d’aquesta voluntat de regeneració, d’aprofundiment democràtic i de canvi.
Cal una regeneració política que elimini de soca-rel qualsevol vestigi de corrupció. Als Països Catalans avui tenim 605 imputats per corrupció, rere 161 causes de corrupció urbanística, 147 investigacions per corrupció obertes pels Mossos d’Esquadra des de 2010 i 6 condemnes recents (Hisenda, Pallerols, Caixa Penedès, Mercuri, pensions FGC, Xavier Crespo) on s’ha acabat imposant la lògica de la impunitat i el tracte privilegiat. Hi ha, a més, 5 causes on s’investiga el món de CDC: ITV, Palau 3%, Petrum, Pretòria i les multicauses del Cas Pujol. Si volem avançar cap a la construcció d’una societat diferent cal que des d’avui les persones que n’ocupin les institucions estiguin lliures de qualsevol vincle, per petit que sigui, d’una corrupció que durant massa anys ha sigut marca del sistema.
Cal dir prou a unes polítiques socials que condemnen de forma tràgica i dramàtica milers de persones a una vida precària, trista i angoixada. Per que no podem acceptar continuar vivint en una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa, un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a l’atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada, 115.000 execucions hipotecàries des de 2007 i 14.000 persones sense llar. Una realitat conseqüència directa de les polítiques de tots els govern de la Generalitat, que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat que ha suposat fins a 5.300 milions d’euros en retallades, en un país on la desigualtat social no ha parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans d’Europa.
De forma ignominiosa hem hagut de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorava al ritme dels anteriors drames vitals, el frau fiscal català assolís la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arribessin als 5.521 milions d’euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzessin pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d’euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics superava els 23.600 milions d’euros.
Un cicle de corrupcions i retallades, sí; però també d’una gestió del procés on massa sovint s’ha confós país i partit, s’ha pretès construir una identificació banal reduint-ho tot a una sola persona i on s’ha menystingut la pluralitat i complexitat d’una demanda nascuda de les majors mobilitzacions socials des del final del franquisme.
Perquè tampoc no podem acceptar ni volem acatar que la solució del desafiament democràtic que avui representa el procés català topi permanentment amb el mur judicial i el búnquer demofòbic. Perquè cal construir i avançar davant un Estat espanyol incapaç de fer front a la lliure determinació democràtica del nostre poble, mitjançant un referèndum que té el suport decidit del 80% de la societat catalana. Perquè la llei Mordassa, la llei Wert, la LRSAL o la judicialització excepcional de la política són algunes de les mostres evidents dels límits als que ha arribat un règim que, 40 anys després, ha col·lapsat i que cal superar com més aviat millor.
Totes aquestes raons, i de ben segur moltes més, són les que ens uneixen avui a les diferents persones i organitzacions signants d’aquest manifest per exigir que l’obertura del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i radicalitat democràtica.
Manifest per un gir a l’esquerra.
Països Catalans, novembre de 2015

Joan A. Forès
Reflexions