Benvolguts,
Avui no comentem un
article d’opinió sinó una notícia de l’agència EuropaPress. Per què?
Doncs perquè és el primer cop on hem trobat tres
accions molt oportuns que esperavem de feia molt de temps dels nostres
parlamentaris:
·
L’inici del procés
·
La deslegitimació del TC espanyol,
primera desobediència a les lleis
espanyoles.
·
Les tres
primeres lleis, l’inici de les constitucions...
Si ens fixem en la
tercera acció, és també el primer cop on he trobat els noms de les tres primeres lleis, ben explicades i sense embuts.
Aquestes lleis són el producte dels
treballs, ja avançats d’altres maneres, en forma de grups
de treball o de taules de negociació, entre JxS i la CUP.
A més,
s'estima un període de 30 dies per a tramitar les tres lleis essencials per
a un nou Estat:
·
la llei del procés
constituent,
·
la llei de seguretat social
·
i la llei de la hisenda
pública.”
I recordem que la missió d’un Parlament és crear lleis.
I fixem-nos també en el document que va mostrar la presidenta
del Parlament en el seu discurs. Era un compendi de les darreres Constitucions catalanes que foren anul·lades pel
règim borbònic i la seva monarquia absoluta el 1714.
Unes constitucions d’aparença similar a les que tenien
al Regne de València, al Regne de Mallorca, al Regne d’Aragó, així com als
de Sicília, Nàpols i Sardenya, tots constitutius des del segle XII de la pretèrita Confederació Catalano Aragonesa.
Aquestes constitucions, són les últimes de la Catalunya
independent i foren anul·lades per Felip V a la finalització de la Guerra de
Successió a la Corona espanyola, que tots nosaltres vàrem perdre!
Constitucions de Catalunya 1705:
Confederació Catalano aragonesa:
Vegem la notícia:
Junts pel Sí i la CUP acorden
declarar el «començament del procés» cap a una república catalana
Agències/dB
27 octubre 2015
Imatge de la cambra
catalana aquest dimarts.
27-10-2015 |
EuropaPress
Junts pel Sí i la CUP
han registrat aquest dimarts al Parlament del Principat una proposta de
resolució conjunta perquè el ple de la cambra aprovi l'«inici del procés» independentista amb una república.
El text, recollit per
Europa Press, l'han registrat Jordi Turull (CDC) i Marta Rovira (ERC), per part
de Junts pel Sí, i Antonio Baños i Anna Gabriel per part de la CUP.
En el pròxim ple, el
primer de la XI Legislatura, els dos grups votaran a favor de «declarar
solemnement l'inici del procés de creació de l'Estat català independent en
forma de república».
La declaració, de nou
punts, també proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà «per preparar
les bases de la futura Constitució catalana», i insta el futur Govern a adoptar
les mesures necessàries per aconseguir-ho.
A més, s'estima un període de 30 dies per a tramitar tres lleis essencials per a un nou Estat: la del procés constituent, la de seguretat social i la d'hisenda pública.
Els dos grups deixen clar en el text que el Parlament «no supeditarà a les decisions de les institucions de l'Estat, particularment del Tribunal Constitucional», al qual consideren deslegitimat i sense competències després de la sentència de l'Estatut de 2010.
De fet, insten el futur Govern a complir «exclusivament» les normes i mandats emanats del Parlament --per blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol, es diu textualment--, i recorden que la càmera catalana compta amb una majoria absoluta d'escons independentistes sorgits de les eleccions del 27 de setembre.
També advoquen per adoptar les mesures necessàries per obrir un procés de desconnexió «democràtic, massiu, sostingut i pacífic amb l'Estat espanyol», així com per un procés de participació actiu i integrador que empoderi als ciutadans.
El text conclou amb la voluntat d'iniciar negociacions amb la resta de grups i traslladant les seves intencions «a l'Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional».
A més, s'estima un període de 30 dies per a tramitar tres lleis essencials per a un nou Estat: la del procés constituent, la de seguretat social i la d'hisenda pública.
Els dos grups deixen clar en el text que el Parlament «no supeditarà a les decisions de les institucions de l'Estat, particularment del Tribunal Constitucional», al qual consideren deslegitimat i sense competències després de la sentència de l'Estatut de 2010.
De fet, insten el futur Govern a complir «exclusivament» les normes i mandats emanats del Parlament --per blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol, es diu textualment--, i recorden que la càmera catalana compta amb una majoria absoluta d'escons independentistes sorgits de les eleccions del 27 de setembre.
També advoquen per adoptar les mesures necessàries per obrir un procés de desconnexió «democràtic, massiu, sostingut i pacífic amb l'Estat espanyol», així com per un procés de participació actiu i integrador que empoderi als ciutadans.
El text conclou amb la voluntat d'iniciar negociacions amb la resta de grups i traslladant les seves intencions «a l'Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional».
EuropaPress
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada