dimecres, 7 d’octubre del 2015

07/10/2015. JOAN TAPIA. Els números de l'independentisme. Ensenya molts números, que ja els coneixem, però en tot l'article no esmenta (l'amo no li deu deixar esmentar-ho) que l'independentisme ha guanyat folgadament, que era el que es volia demostrar!

Benvolguts,
En Tàpia continua exercint de botifler oficial i a més no rasca bola, no entén el que passa (o no vol entendre-ho). Ensenya molts números, que ja els coneixem, però en tot l'article no esmenta que l'independentisme ha guanyat folgadament, que era el que es volia demostrar! Al cap i a la fi si el que el senyor Tapia pretén, com ha fet sempre, és vendre la Marca España i com som d’ases els catalans, se’n surt prou bé...

Acaba amb dues parides:
Mas era president indiscutible i podia ser-ho un altre any sencer. [En Mas cerca el que el senyor Tàpia ni cerca ni entén: La independència de Catalunya. La República Catalana!]

No trobo la poderosa raó que ha portat el líder de CDC a avançar les eleccions un any i fer-les vuit setmanes abans que les espanyoles. Personalment no hi ha guanyat res i ha perdut la corbata. [Insistim: Pel que sembla en Mas no cerca el seu fruit personal, com molts d’altres polítics o periodistes curts de vista, sinó la República Catalana!]

Les frases afegides (en blau) són meves.  Les frases afegides (en morat) són d’en Sergi del Grup d’Opinió GOAL que m’ha enviat l’article i que trobo molt encertades...

I ara l'article:

Els números de l'independentisme
JOAN TAPIA
Dimarts, 6 d'octubre del 2015

¿Han sigut un bon negoci per a l'independentisme i els seus diferents components les eleccions plebiscitàries -unes autonòmiques avançades per Artur Mas per segona vegada- que es plantejaven com a històriques?

Vegem als números. El total del sobiranisme (incloses Unió i Solidaritat Catalana) va recollir el 2012 el 49,15% dels vots. Ara, el 47,74%. Aparentment ha retrocedit 1,4 punts, però en realitat ha aguantat bastant bé perquè ha afrontat la fuga d'Unió, que ha tret un 2,5%, i ha aconseguit que el perjudiqui molt poc el 10% d'augment de la participació. Això sí, després de tres anys d'intensa campanya -tricentenari inclòs- i amb un Govern central que no ha tingut cap gest amable.

Al final, l'independentisme ha obtingut 1,95 milions de vots -una mica més que el 9-N- enfront dels 2,1 milions de la resta. Si hagués sigut un referèndum, hauria perdut (?? Tornem a manipular i ens tornem a apropiar dels vots blancs, Nuls, Pacma, Recortes 0, Pirates, CSQESP, UDC... vergonya senyor Tàpia, i havia començat bé...). I en diputats ha baixat una mica, d'un total de 74 a 72. No ha guanyat, però ha resistit bé i conserva la majoria absoluta.

Anem a les dues llistes. L'independentisme clàssic, CDC i ERC, que aquesta vegada anaven units a Junts pel Sí (JxSí), ha obtingut 1,6 milions de vots, un 0,4% més quan la participació ha sigut 10 punts superior. Ha retrocedit, doncs, al 39,54% dels vots i ha perdut 10 diputats al passar de 72 a 62. La llista unitària no ha sigut un èxit.

El manteniment relatiu de l'independentisme es deu exclusivament a la CUP que -capitalitzant la protesta contra Espanya i contra el Govern català- han saltat de 3 a 10 diputats i han vist pujar els seus vots ni més ni menys que en el 166%. Fins a 336.000.

No hi ha cap dubte en la conclusió: l'independentisme clàssic de JxSí ha baixat la gens menyspreable xifra de cinc punts, del 44,4% al 39,5% dels vots, mentre que la CUP, el nou independentisme radical, ha pujat gairebé aquests cinc punts. Del 3,5% al 8,2%.

La llista unitària de CDC i ERC, encara que suma molt, baixa. La CUP puja molt, però segueix sent l'últim grup del Parlament, encara que és cert que només amb un diputat i 48.000 vots menys que el PP. (fals! La diferència és de 12.000 vots! 336.000 versus 348.000!!! A sobre no és coneix els números!!!)

Però el més sorprenent és el que ha passat dins de JxSí, ja que la candidatura va ser imposada de penal i en l'últim minut a Oriol Junqueras per Mas amb l'ajuda de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). I al final el gran beneficiat sembla haver sigut Junqueras.

A part que CDC ha passat de l'independentisme possibilista al dogmàtic d'ERC, els números revelen que dels 62 diputats de la llista unitària, Convergència es queda tan sols amb 30. ¡Són 20 menys que els 50 que tenia! Contràriament, ERC manté els 21 escons de la darrera legislatura i els 11 restants són independents de difícil classificació. ¿On posar Lluís Llach o Carme Forcadell? Fins i tot suposant que tots s'apuntessin a la CDC refundada, difícil d'imaginar, seguiria perdent 9 diputats, mentre que Esquerra conservaria els seus 21.

Per una altra part, CDC governava en solitari i tan sols havia d'aconseguir el suport extern d'ERC. Ara compartirà Executiu amb els republicans i, segons sembla, CDC decidirà el 60% (58%) de les conselleries, i ERC, el 40% (42%) restant. I, a més, hauran de negociar-ho tot amb Antonio Baños, cosa que per als moderats de CDC (espècie en extinció) pot ser el cop de gràcia.

Mas era president indiscutible i podia ser-ho un altre any sencer. Ara, després d'anar de quart de la llista, s'ha de sotmetre a l'humiliant examen d'aptitud d'un partit assembleari. No trobo la poderosa raó que ha portat el líder de CDC a avançar les eleccions un any i fer-les vuit setmanes abans que les espanyoles. Personalment no hi ha guanyat res i ha perdut la corbata. L'independentisme aguanta bé -gràcies a la CUP-, però no arriba al 50%.

JOAN TAPIA

Joan A. Forés

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada