dimecres, 7 d’octubre del 2015

07/10/2015. Fidel Masreal / Xabi Barrena. Inquietud a CDC al veure l'abisme que la separa de la CUP. «Odi, odi i molt d'odi, ràbia i vergonya». És el que clamava la número dos de la CUP, Anna Gabriel, durant la Diada del 2013 en un míting contra «el rescat bancari, les privatitzacions, portes giratòries i beneficis milionaris».

Benvolguts,
En aquest article es parla també, com en el d’en Roger Palà d’avui mateix, de la problemàtica de la gestió, per part dels guanyadors de la contesa del 27-S, de l’enteniment a curt i a llarg termini entre Junts pel SÍ i les CUP...
D’altra part si voleu aprendre a fer cròniques anti-independentistes no us cal anar a l’escola, només us cal llegir de tant en tant les cafrades de El Periódico...
Realment, si amenacessin Mas amb que arriba l’home del sac no li farien més por...
Com que l’article parla d’anti-sistemes i al final de l’article parla de la reunió de juristes on havien portat Felip6 que va parlar de l’España Una Grande y Libre i Por el imperio hacia Diós, etc, cal saber que Espanya també havia portat el Felip6 a Brussel·les i els anti-sistema en una intervenció varen demanar a Espanya que en una propera reunió de l’Eurocàmara a veure si hi porten un Cap d’estat que hagi sigut elegit pel poble...

I ara l’article dels tals  Fidel Masreal / Xabi Barrena:
Inquietud a CDC al veure l'abisme que la separa de la CUP

ERC intenta centrar-se en la negociació però admet un pols en el sobiranisme
Mas topa amb la cúpula judicial espanyola sobre l'ús de la llei en democràcia

ALBERT BERTRAN / VÍDEO: ACN
Trobada del president Mas amb el ministre de Justícia i amb el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en la reunió anual de la unió internacional de magistrats.

FIDEL MASREAL / XABI BARRENA / BARCELONA
Dimarts, 6 d'octubre del 2015
«Odi, odi i molt d'odi, ràbia i vergonya». És el que clamava la número dos de la CUP, Anna Gabriel, durant la Diada del 2013 en un míting contra «el rescat bancari, les privatitzacions, portes giratòries i beneficis milionaris». Escoltar la seva vehement proclama anticapitalista i repassar després els discursos d'Artur Mas d'aquell mateix any sobre el Govern business friendly, l'austeritat i les retallades és constatar la distància sideral que hi ha entre CDC i la força assembleària. A mesura que es digereix el 27-S, s'estén al partit de Mas la preocupació per aquest abisme, no solament pensant en la investidura del president, sinó també, i fins i tot encara més, en els problemes de la governabilitat futura.
L'aritmètica és diabòlica: un resultat pitjor de Junts pel Sí hauria deixat clar que el procés embarrancava. Un millor registre li hauria donat la batuta sense discussió. Però quedar en mans de la CUP ha fet que el desànim comenci a calar en les files convergents. Mentre la versió oficial sosté que el procés seguirà endavant («ens en sortirem», és la frase més repetida), hi ha qui parla de sensacions «agredolces» i qui apunta directament a altres escenaris. Llegiu-hi noves eleccions o un pacte diferent en què pugui intervenir el PSC passades les generals.

PROGRAMA I ESPAI POLÍTIC / Respecte al programa electoral, la complicació resideix a unir CDC, en ple procés de refundació i amb un creixent debat intern d'idees i noms, amb una força que qüestiona el sistema. Pactar amb la CUP, argumenten els bons coneixedors de CDC, tindria el cost de desplaçar el partit més enllà del seu espai natural, el d'una força que diu ser de centre, liberal i en certs aspectes socialdemòcrata. Si alguns ja van veure en el pacte amb ERC riscos ideològics, l'aliança amb una força que fa bandera de la desobediència sembla quimèrica.
Per exemple, per aprovar pressupostos. O per tirar endavant lleis. O per dotar econòmicament els plans de xoc socials que exigeix la CUP. A tot això s'hi ha d'afegir una qüestió prèvia, cronològicament parlant: la investidura. Per a CDC segueix sent impensable plantejar presidències rotatòries o relegar Mas a una vicepresidència. Cosa que, a més, obligaria a arribar a un pacte de cavallers per canviar la llei de la presidència i del Govern després de la investidura. ¿Pla B? De moment no existeix, però algunes veus suggereixen que els tràmits poden allargar-se fins després de les generals i llavors, en funció de l'escenari, potser sigui possible explorar si el PSC s'avé a facilitar la investidura per obrir una nova etapa.

ERC, DAVANT EL POLS / Però llavors el paper d'Esquerra Republicana seria el que agafaria relleu. Els republicans intenten aparèixer com la ròtula per aconseguir un pacte sobre programa i full de ruta. No sense reconèixer en privat que a un costat i a l'altre s'està mantenint un pols gegant de solució incerta. Amb tot, els republicans es mostren esperançats que CDC i la CUP arribaran finalment a un acord.
Per si el mapa no fos prou complex, la precampanya de les generals dificulta negociar sense tensió. Tensió que ahir a Barcelona va ser evident en un acte que va reunir Mas amb la cúpula del poder judicial, amb el ministre Rafael Catalá al capdavant. El president i el ministre es van veure en una sala abans dels discursos, sense diàleg. I en les intervencions, intercanvi de dards. Mas va dir que «la utilització partidista de la justícia pot fer minvar el sosteniment democràtic». Fonts de la Moncloa van qualificar ahir Mas de «covard». «por de sotmetre's a la justícia i esperar una sentència», va deixar anar a la tarda José Luis Ayllón, secretari d'Estat. En l'acte protocol·lari, tant Catalá com el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, van avisar: incomplir la llei no és possible.
El ministre no es va quedar curt i va invocar unes recents paraules del rei Felip VI a Barcelona, i també davant Mas, en què va defensar que «el respecte a la llei mai ha sigut ni pot ser un tràmit, una formalitat».
El ministre va invocar, doncs, el Rei davant un president que, per mantenir el seu càrrec, ha de negociar amb una força que no només és antimonàrquica sinó també contrària al sistema capitalista, a la UE i a l'euro. CDC tem que les cessions a la CUP desdibuixin el seu espai polític en un moment de turbulències pel cas Palau i per la successió de Mas que ja ha començat a coure's, discretament. Refundar-se ja és una tasca difícil. Fer-ho amb un ull posat en la CUP pot convertir-se en suïcida.

 Fidel Masreal / Xabi Barrena

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada