Benvolguts,
L’Esteve Vilanova
habitual col·laborador de la secció d’Economia del PuntAvui, explica que som en
el Moment de no-retorn. El moment
que ni que ho volguéssim no podríem recular ja que l’ambient s’ha tornat totalment irrespirable.
Una de les frases de l’article és: Els
afectats no som pas nosaltres sols, l'objectiu és posar fi al model d'estat. O
sigui que de mica en mica van modificant la Constitució, de forma que al final,
en frase de l’Alfonso Guerra, no la reconeixerà ni la mare que la va parir...
Un dels arguments és el replegament de
competències dins d'un programa de recentralització perfectament
elaborat, i en cada Consell de Ministres en tenim una mostra. Un altre és la llei de
seguretat esmenada que un cop aprovada facultarà el president espanyol
en certs casos de crisi a sotmetre a la seva autoritat els Mossos d'Esquadra i la policia
local. Segons expliquen els experts aquesta laminació, l’esmentat
Guerra en deia ribotada, es va fent amb traidoria i nocturnitat i
s’aprofita que s’aprova una altra llei per decret llei i no
per discussió
i aprovació a la cambra, i s’hi afegeix aquella que volen passar d’estranquis...
Vegem l’article:
27 juliol 2015 2.00 h
Moment de no-retorn
Esteve Vilanova
Els afectats no som
pas nosaltres sols, l'objectiu és posar fi
al model d'estat
pas nosaltres sols, l'objectiu és posar fi
al model d'estat
Així que s'ha fet
públic l'acord entre CDC, ERC, l'ANC, Òmnium
i la resta d'associacions i agrupacions per concórrer junts en una llista
anomenada Junts pel Sí, totes les
alarmes espanyoles i unionistes s'han disparat. La gran majoria ja pensaven que la febrada
o el suflé català s'havia refredat i ja cantaven victòria. És cert
que nosaltres els hem enganyat molt perquè fins fa ben poc les nostres
divisions semblaven insalvables fins i tot per a aquells que seguíem més de
prop tot aquest procés, però a darrera hora hem estat capaços d'arribar a un
acord. Així doncs, és normal que
qui esperava l'enterrament del procés se sorprengui i que els hàgim agafat
desprevinguts. L'evidència
del seu nerviosisme és el gran increment de to en les declaracions dels darrers
dies de la majoria de polítics rellevants. Ja tots s'atreveixen a apel·lar a
l'article 155 de la Constitució espanyola en cas que els catalans facin el
procés cap a la desconnexió.
Més subtilment
el govern espanyol fa temps que està legislant amb dos objectius:
·
Un és el replegament de
competències dins d'un programa de
recentralització perfectament elaborat, i en cada Consell de Ministres en tenim
una mostra. El fet és que els afectats no som pas nosaltres sols, demostra que l'objectiu és
posar fi al model d'estat. Però també hi ha iniciatives que es veuen
clarament que van directament cap a nosaltres en exclusiva.
·
L'altre l’esmena en la llei
de seguretat que un cop aprovada
facultarà el president espanyol en certs casos de crisi a sotmetre a la seva
autoritat els Mossos d'Esquadra i la
policia local, és una iniciativa que
ve induïda per una possible situació de conflicte que es produís a Catalunya
pel procés cap a la independència.
I també, amb una discreció
inaudita, ara ens hem assabentat que el 26 de maig passat entrava en vigor un
canvi legal segons el qual les societats de capital que vulguin canviar la seva
seu social només necessitaran un acord del consell d'administració, sense
passar per la junta general d'accionistes. És
a dir, a partir d'ara una empresa pot canviar la seva seu social amb el mateix
tràmit que abans canviava l'adreça si aquesta restava dins del mateix municipi.
Segurament, aquesta modificació, sense el procés català, no s'hauria fet, però aquesta facilitat a
canviar és una mesura més que brinda el govern espanyol a les grans empreses
per fer pressió contra la que ells en diuen deriva independentista. Són molts els
opinadors, i no diguem polítics, que sovint han retret el silenci de les grans
empreses catalanes. Ells voldrien que una gran majoria fos
bel·ligerant com en el seu dia ho van ser José
Manuel Lara Bosch, de Grupo Planeta, i Josep Lluís Bonet, president de
Freixenet, i de moment els han facilitat un nou element de pressió.
La veritat és que ara
ja tothom veu clar que el 27-S hi haurà
eleccions a Catalunya i que aquestes tindran una lectura plebiscitària, i això fa
incrementar el
nerviosisme, i les crítiques, i les amenaces, que aniran pujant de to, i potser
sortiran dossiers, acusacions... com ja ha passat altres vegades. Però, com deia Raüll Romeva, “Anem a totes”, i ja estem en el moment de no-retorn, un moment que ens hi
acompanyen l'economia i les empreses.
Esteve Vilanova
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada