Benvolguts,
Ahir va ser el setanta-novè aniversari (infaust
aniversari) de l’Alzamiento
franquista. La revolta dels generals traïdors als
seus conciutadans i a la República
tenia com a finalitat que les dretes
tornessin a dominar Espanya, que l’Església
recuperés el domini de les ànimes i del patrimoni, i que Catalunya i Euskadi quedessin anorreats. I amb una guerra de 3
anys, amb centenars de milers de morts, amb desenes de milers de famílies desfetes,
amb assassinats indiscriminats, ho varen aconseguir.
L’abast de la revolta es pot veure en el mapa adjunt:
La República catalana
a Catalunya i la República espanyola
a Espanya s’havia instaurat el 14 d’abril del 1931, sortint d’un període de 7
anys de dictadura
del general Primo de Rivera, del 1923, al
1931,
i que va acabar amb les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 que
varen instaurar la República el 14 d’abril.
Recordem que en la primera legislatura Catalunya i Euskadi havien proposat a les Corts
generals espanyoles d’obtenir un Estatut
d’Autonomia que fou discutit i acceptat (amb retallades, evidentment). Recordem
també que Catalunya s’havia regit des del 1914 fins el 1923, per una Mancomunitat de Catalunya que era un ens supraprovincial per gestionar conjuntament les quatre
províncies catalanes, i que havia sigut suprimida per la dictadura de Primo de Rivera.
Recordem també que la República en el seu propòsit de no
discriminar les dones havia creat entre moltes altres lleis una llei de sufragi
universal per tal que les dones tinguessin
els mateixos drets que els homes, fonamentalment el dret a votar. L’Església (llarg i poderós és el braç de l’Església),
va aprofitar aquesta avinentesa per influir per tots els mitjans possibles,
esglésies, bisbes, capellans, associacions catòliques, etc, en les dones illetrades
i a les també molt lletrades per tal que votessin a les dretes tant aviat com
poguessin.
L’ocasió va arribar en motiu de les eleccions legislatives
del novembre del 1933. Les dretes, la
CEDA, els Agraris i altres partits de la dreta i del centre-dreta varen guanyar. A partir d’aquell moment el nou govern es va
dedicar a desfer totes les lleis que en la primera legislatura havien aconseguit
les esquerres. El període 1931-1933 s’ha anomenat
Bienni
progressista.
El 6 d’octubre del 1934 les esquerres es varen revoltar a Astúries i el govern
autonòmic català es va revoltar a
Catalunya. Segons la Viquipèdia:
Els fets del sis d'octubre va ser
un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució
conservadora del règim republicà, el 6
d'octubre de 1934,
quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal
Espanyola. Aquest intent secessionista
desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la
suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. A Astúries,
en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren
molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia
Civil i l'exèrcit contra l'Aliança
Obrera.
El govern espanyol va suspendre l'autonomia catalana
indefinidament, i va sostreure-li les competències d'ordre públic, justícia i
ensenyament.[15]
Des del mateix 7 d'octubre la Generalitat havia quedat intervinguda per l'autoritat
militar nomenant governador de Catalunya i president accidental de la
Generalitat el coronel Francisco Jiménez
Arenas.
Cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren
dissolts i el governador va nomenar interinament els polítics locals de la Lliga, el Partit Radical
i la CEDA.[17]
La repressió fou generalitzada: Es va imposar el castellà com a
llengua de la Generalitat, l'edifici que
ocupava el Parlament va esdevenir caserna militar, es dissolgué el
patronat de la Universitat
Autònoma, es prohibiren les activitats dels partits, els sindicats i
les associacions catalanistes i d'esquerres i es tancaren els seus locals.
La Llei de Contractes
de Conreu fou derogada per les noves autoritats. En aquesta direcció
es van impulsar fins a 1.400 judicis contra rabassers
i parcers per desnonar-los de les terres.[14]
En resum, durant més d'un any les
reformes i la modernitat aconseguides quedaren aturades en tots els camps. No seria fins
al febrer de 1936 que unes eleccions generals tragueren de
presidi el Govern de Catalunya amb una amnistia, i la Generalitat reprengué les
seves funcions plenament.
Si bé va ser un fet més simbòlic que
pràctic, donada la curta durada d'aquell escenari, les conseqüències que se'n van desencadenar
foren cabdals i considerades un preàmbul de la guerra civil.
El període 1933-1936 s’ha anomenat Bienni negre.
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a
Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les
eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
Les dretes no varen acceptar una nova derrota a les urnes i
varen preparar-se per fer un altre Cop d’Estat, com el del general Primo de Rivera
La preparació va
durar fins el 18
de juliol del 1936.
Les dretes, amb el coneixement del rei destronat Alfons XIII, del Vaticà, de l’Itàlia feixista i
de l’Alemanya nazi varen fer que l’Exèrcit espanyol, es revoltés amb
l’anomenat Alzamiento.
I ahir es va recordar, que no commemorar, l’Alzamiento
franquista.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada