dissabte, 18 de juliol del 2015

15/07/15. EFE. El Suprem confirma l'absolució dels neonazis valencians, detinguts a l'operació Panzer. Estudi semàntic. Nazis no n’hi ha deixat d’haver des que foren importats del Tercer Reich als anys trenta...

Benvolguts,
Avui parlem de neonazis. O hem de parlar directament de nazis?
Fem primer un petit estudi semàntic. Si cerquem en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans hi trobem el significat de neonazi: Moviment ideològic i polític inspirat en el nacionalsocialisme.
També hi trobem altres mots amb el prefix neo-:
·         Neoclàssic: Moviment artístic i literari, a cavall entre el segle XVIII i el XIX, que es caracteritza pel retorn a les formes i als temes canònics de la tradició grega i llatina. 
·         Neodarwinisme:  Teoria que sosté que l’evolució és conseqüència únicament de la selecció natural, excloent-ne l’herència dels caràcters adquirits, i que actualment incorpora els coneixements aportats per la genètica.
·         Neofeixisme: Corrent ideològic i polític basat en els principis del feixisme i del nacionalsocialisme, que a Europa ha inspirat diversos grups d’extrema dreta.
·         Neologisme:  Unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.
Veiem com en les definicions hi apareixen sempre mots com: inspirat, retorn, actualment, basat en els principis, creada, que ens suggereix un trencament entre els dos mots, o sigui que el prefix neo- és utilitzat pels lingüistes per indicar que l’altre mot ja no s’usava quan va aparèixer el nou.
I justament és al punt que volíem arribar: per tal que  en un país hi aparegui el nazi i en conseqüència el mot neonazi, és que durant un temps el mot nazi no s’usava perquè no existia el subjecte.
Ergo a Espanya el mot nazi està mal emprat perquè de nazis no n’hi ha deixat d’haver des que foren importats als anys trenta just quan s’acabava de crear el mot al III Reich!

Què podem dir més d’aquest cas? En el Bloc Reflexions s’hi troben molts apunts sobre el cas. Al PuntAvui també.
·         Tal com explica l’acudit gràfic, el nazisme va perdre la guerra l’any 1945 i des d’aquell moment l’apologia del nazisme està prohibida a Alemanya. Els aliats varen fer un judici a tots els manaies nazis que van intervenir en la guerra i en l’extermini jueu...
·         I tal com continua l’acudit el franquisme va guanyar la guerra l’any 1939 i per tant no està prohibit sinó fomentat pel règim borbònico-franquista bananer actual.
·         Amb el cas del jove Guillem Aguiló queda clar com la Magistratura embolica la troca a mitges amb la Guàrdia Civil ...
Si volem citar uns quants assumptes més:
·         Ni el règim franquista-bananer actual ni el règim franquista anterior no han condemnat mai ni l’Alzamiento ni la guerra  ni els assassinats ni els genocidis físics i culturals contra el poble espanyol i particularment i amb furor contra Catalunya i contra Euskadi.
·         Els Papers de Salamanca, robats per les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya els anys 1939 i següents encara són a Salamanca i ja fa 76 anys que hi son...
·         El President Companys fou assassinat a Montjuïc per les forces d’ocupació de l’exèrcit franquista el 1940. Cap govern franquista ni borbònic ha volgut mai reconèixer el fet. El paperam del judici continua custodiat per l’exèrcit espanyol actual, el mateix que el va assassinar, i no ha sigut desclassificat...
·         A Madrid hi ha una Fundació de nom Francisco Franco subvencionada pel Gobierno espanyol (que vol dir que ho paguem tots nosaltres). El president és un ministre franquista i el seu gendre Gallardón és un ex ministre del PP...
En voleu més?



València. 15 juliol 2015

El Suprem confirma l'absolució dels neonazis valencians, detinguts en l'operació Panzer
L'Audiència de València ja els va absoldre dels delictes d'associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes per falta de proves, en declarar nul·les les escoltes telefòniques
Entre els integrants del grup es troba l'assassí del jove Guillem Agulló, que sols va complir quatre dels catorze anys de presó de la seua condemna
 EFE
La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs de cassació interposat per la fiscalia i l'acusació popular contra dues sentències de l'Audiència de València que van absoldre 17 joves acusats de pertànyer a un grup d'ideologia neonazi. (Front Antisistema).
El Suprem confirma així les sentències de l'Audiència valenciana que van absoldre tots els acusats, pels presumptes delictes d'associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes, per falta de proves, després de declarar que les intervencions telefòniques, en les quals tenia el seu origen tot el material probatori, es van acordar vulnerant el dret fonamental al secret de les comunicacions.
El Ministeri Fiscal i l'acusació popular (Moviment contra la Intolerància, Esquerra Unida del País Valencià, Entitat Jarit, Associació Civil, Centre de Recursos Just Ramírez, Bloc Nacionalista Valencià i Acció Cultural del País Valencià) van recórrer contra les sentències per “infracció de llei” i “trencament de forma”.
La sentència del Suprem, de la qual ha sigut ponent el magistrat Miguel Colmenero, afirma que ha quedat provat que no hi ha indicis de la participació dels sospitosos en els delictes d'associació il·lícita i de tinença il·lícita d'armes investigats. L'escrit afig que la protecció del sistema democràtic no pot dur-se a terme a través d'actes dels poders públics que, precisament, desconeguen o lesionen les garanties dels drets fonamentals que el sistema reconeix i protegeix, com a base del seu correcte funcionament.


Indicis inconsistents
La sentència considera que la investigació sobre fets delictius de gran transcendència social no pot basar-se en excepcions al sistema de protecció de drets fonamentals que no estiguen expressament reconegudes en la llei. El TS sosté, a més, la falta de justificació de la restricció del dret al secret de les comunicacions telefòniques, i així es fa “patent”, afig, en tractar de vincular els sospitosos amb l'activitat delictiva que es pretén investigar.
Assenyala així mateix que l'ofici de la Guàrdia Civil en què sol·licita les intervencions telefòniques no conté “indicis consistents, més enllà de les notícies confidencials” sobre la vinculació de cap dels sospitosos, les comunicacions dels quals són després intervingudes, amb pàgines web amb continguts neonazis, que, a més, a la data de l'ofici semblen estar inactives.
Assegura que “no consta en l'ofici que hagueren dut a terme recerques encaminades a comprovar la consistència d'aquesta informació confidencial, ni el resultat d'aquestes”, i afirma que la restricció d'un dret fonamental “no pot basar-se en una cosa tan poc verificable com les notícies confidencials”.
La sala penal indica que tampoc consta en l'ofici en què consisteixen els controls operatius i que s'hagueren realitzat investigacions per a comprovar la consistència d'aquesta informació confidencial ni, si és el cas, el resultat d'aquesta.
Declara a més que “ni valorats aïlladament cadascun dels indicis manejats en l'ofici policial, ni tampoc fent-ho en conjunt, sorgeixen dades objectives de mínima consistència que, des de la racionalitat, la lògica o les màximes d'experiència, permeten vincular els sospitosos amb la venda d'armes per Internet”. El Tribunal Suprem confirma així les sentències de l'Audiència de València que absol els acusats dels delictes d'associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes, i condemna els recurrents, en el cas del Ministeri Fiscal d'ofici, al pagament de les despeses.

Operació Panzer
En el marc de l'operació Pánzer la Guàrdia Civil va intervindre nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents. Segons l'informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i les quotes dels seus membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seues principals activitats es trobaven les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.
Entre els integrants de la banda hi havia Pedro Cuevas, l'assassí del jove Guillem Agulló, que va ser condemnat a catorze anys de presó, però que sols va complir-ne quatre.

Hi ha mes informació anterior sobre aquest cas:
·         En el Bloc Reflexions: cerqueu per Guillem Agulló
·         En el PuntAvui:

El tribunal diu que les intervencions telefòniques es van fer sense indicis de delicte i aplica la doctrina de l'arbre enverinat per deixar lliures els jutjats de l'operació Pánzer
30 juliol 2014
El tribunal diu que les intervencions telefòniques es van fer sense indicis de delicte Els 18 processats estaven acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc, i s'enfrontaven ...
29 juliol 2014
Abans d'entrar en el meu habitual comentari dedicat a d'altres qüestions, no puc evitar de treure una cosa que porto al pap i que em sembla d'una extrema gravetat. M'estic referint a un parell de fets... ...
12 juny 2011
El Suprem absol quatre neonazis que van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona a penes de presó El tribunal considera que tenir idees contràries a la convivència no és delicte per si sol  ...
4 juny 2011

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada