dilluns, 13 de juliol del 2015

12/07/15. Enric Juliana. Media España en rojo. Albert Segura. Catalunya el desè estat més ric. El PIB baix afavoreix l’alt percentatge d’administratius públics o l’alt percentatge d’administratius públics afavoreix el PIB baix...

Benvolguts,
El mateix dia publiquen dos diaris dues panoràmiques sobre la pobresa i la riquesa de les regions europees. Són l’Enric Juliana a La Vanguardia i l’Albert Segura des de Brussel·les per al  PuntAvui. L’Enric juliana parla molt de regions però no afegeix mapes a l’apunt, encara que els comenta (però sí que n’afegeixen els lectors). L’Albert Segura sí que proporciona mapes i taules amb dades. Hem posar un mapa de la península ibèrica que no forma part d’aquests estudis, però que havia sigut publicat fa quatre anys precisament per l’Enric Juliana i reproduït ahir per un comentarista del mateix Juliana. Les dades per tant no són actualitzades, però ens permeten de fer alguna observació notable:
·         Hi ha una clara correlació entre els territoris amb PIB més baixos i els territoris amb més empleats administratius públics (públic administration share of total office employment) respecte al total d’administratius (públics + privats).
La pregunta és si el PIB baix afavoreix l’alt percentatge d’administratius públics o si l’alt percentatge d’administratius públics afavoreix el PIB baix...
 ·         El mapa marca des dels territoris amb 51%-70% d’empleats administratius públics (vermell) fins els territoris amb 10%-20% d’empleats administratius públics (blau clar).  En el mapa d’Europa es veu perfectament quines són les bosses vermelles, Castella-La Manxa, Extremadura, tot Grècia i els territoris fronterers amb l’antiga URSS, i les blaves, Sud d’Anglaterra, Nord d’Itàlia, Països Baixos.  Fixeu-vos en el color gris de Catalunya (21-29%) i en el color de tota Espanya sense Catalunya (30%-70%)...

Publiquem els dos estudis:

1. Media España en rojo
Enric Juliana en La Vanguardia

el 12 julio, 2015

Una estimación alemana dibuja la mitad de España como zona con alta tasa de pobreza en el 2020
Más mapas. Mapas alemanes que me remite el geógrafo valenciano Josep Vicent Boira, buen amigo. El domingo pasado veíamos la evolución demográfica de Europa. El mapa de hoy es una proyección del Instituto Federal Alemán para los Asuntos Urbanos sobre la población en riesgo de pobreza o exclusión social, el año 2020. En rojo, las zonas con mayor precariedad social dentro de cinco años. En azul oscuro, los paraísos del bienestar. En gris azulado, la Europa más o menos estabilizada que puede hacer posible la continuidad del euro.
Es un mapa que dibuja un futuro poco halagüeño para la Gran Bretaña euroescéptica. Los cartógrafos alemanes advierten a los ingleses que les espera un cierto retroceso social frente a una Europa continental todavía fuerte. Una Europa septentrional potente. Una Europa central estabilizada después de las crisis. Y dos anclajes debajo de los Alpes y los Pirineos: la Italia del Norte (con adición toscana y boloñesa), y una amplia marca hispánica, definida por Catalunya, Aragón, País Vasco y Navarra, el Gran Madrid y su retaguardia castellana.
Una Europa de gris azulado, con islas de gran prosperidad. La riqueza del petróleo en la Noruega de los grandes fiordos. Las áreas metropolitanas de Estocolmo y Helsinki. Islandia, levantando cabeza. Una Chequia muy boyante, flanqueada por la significativa recuperación de Eslovaquia. El corredor de Sissí, emperatriz, sin Hungría. Una Austria confortable, conectada con el auge del gran Véneto, donde hay impulsos independentistas con la bandera de la Serenísima República. El corredor de Sissí vuelve a salir al mar por Trieste y pone un pie en Eslovenia. Hay más islas azules. El Piamonte, que unificó Italia en 1861 y no se escindirá de ella. Y el Gran Luxemburgo hispánico: el clúster foral vasconavarro, en vías de pragmática confluencia política después de las elecciones del 24 de mayo.
La Europa que puede superar el 30% de pobreza linda con la antigua Unión Soviética, desde el Báltico hasta Bizancio. Letonia y Lituania. Las regiones orientales de Polonia. La mitad de Hungría, desde Budapest hacia Transilvania. Todo el gran mosaico balcánico, Grecia incluida. Es la Europa que tiene miedo de Putin, pero también es la Europa que comienza a sentirse hipnotizada por la Rusia de mano dura. Aquí hay tema.
La Europa pobre seguirá siendo, asímismo, mediterránea. La Europa de los olivos. El Sur de Italia, de Roma para abajo, con Sicilia y Cerdeña. Y, atención, la mitad de España. Una enorme mancha roja en España. La prospectiva alemana nos dice que Portugal puede mejorar y dentro de cinco años encontrarse –en términos de estabilidad social– en mejor situación que la España más damnificada por la crisis. En el Atlántico, problemas en Irlanda.
Es impresionante la mancha de la regresión social española, según esta previsión alemana: Andalucía, Extremadura, Castilla-La Mancha, Murcia y la Comunidad Valenciana. Este mapa nos presenta una España muy difícil de vertebrar en el 2020. Vienen ásperos debates –todavía más– sobre el reparto de la solidaridad.
Valencia, rótula crítica. Una economía que puede recuperar dinamismo, con el lastre de una fuerte regresión social. Ahí tenemos una de las claves del reciente cambio político valenciano. Concluyo con una afirmación que seguramente choca con el dogma de la centralidad perpetua de la cuestión catalana. Valencia puede ser uno de los puntos más críticos de España en el 2020.


Brussel·les - 12 juliol 2015 2.00 h
Economia. La riquesa a la UE
Albert Segura

2. El desè estat més ric
Catalunya té el desè PIB per càpita més alt dels estats de la UE, després de Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Finlàndia
Tres dècades després (de l’entrada a la UE i de les subvencions europees de 160.000M€ i de les subvencions catalanes de 240.000M€), l'Estat espanyol encara arrossega tretze comunitats autònomes més pobres que la mitjana europea, segons les dades de l'Eurostat. 



Catalunya no és al top ten de les regions més riques de la Unió Europea, segons l'últim rànquing d'Eurostat. Ni tan sols apareix entre les vint primeres, tot i que el seu PIB per càpita supera d'onze punts la mitjana comunitària, segons l'oficina estadística europea. La guanyen Baden-Württemberg i la Llombardia, les seves sòcies del club pujolià dels Quatre Motors per a Europa, però també les comunitats autònomes de Madrid, el País Basc i Navarra i les regions del nord-est d'Escòcia (el petroli d'Aberdeen!) o de Flandes, entre moltes altres. Però què passa si comparem l'economia catalana amb els 28 estats membres i no amb les seves regions? Catalunya seria el desè estat més ric, després de Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Finlàndia.
Fins i tot superaria quatre de les cinc primeres economies europees, segons els càlculs de l'Eurostat, amb dades del 2013: el Regne Unit i França (que són un 9% i un 7%, respectivament, més riques que la mitjana comunitària) i Itàlia i Espanya (amb un PIB per càpita que és un 1% i un 6% inferior). La crisi, però, passa factura i en els últims cinc anys Catalunya ha perdut tres posicions en la classificació: el 2010 era un 21% més rica que la mitjana i ocupava el setè lloc en el rànquing dels estats, fins i tot al davant d'Alemanya i Finlàndia.
Amb un PIB per càpita de 29.400 euros, Catalunya empata en riquesa amb la Baixa Saxònia, el segon land alemany més gran, al nord-oest, amb capital a Hannover i vuit milions d'habitants. O amb Renània-Palatinat. Però vuit lands la superen: les ciutats estat d'Hamburg (95 punts per sobre de la mitjana europea) i Bremen (59), Baviera i Hessen (42), Baden-Württemberg (39), Rin del Nord Westfàlia (21), Sarre (16) i Berlín (13). El PIB per càpita català també és exacte al del Vèneto italià, que té cinc milions d'habitants i ciutats com Venècia, la capital, Verona, o Pàdua. Catalunya també empata amb Gelderland, a l'est dels Països Baixos. I amb Hampshire i l'illa de Wight, al sud d'Anglaterra, que té ciutats com Southampton o Portsmouth i és el bressol de la Royal Navy i la Royal Air Force. O amb el Syddanmark danès, fronterer amb Alemanya.
L'Estat espanyol ocupa la tretzena posició en el rànquing europeu, amb un PIB per càpita que és sis punts inferior a la mitjana, segons aquest informe d'Eurostat. Tres dècades després del seu ingrés a la UE, Espanya encara arrossega tretze comunitats autònomes que són més pobres que la mitjana: Extremadura es manté a la cua (té una riquesa 35 punts inferior a la mitjana!), seguida d'Andalusia i Melilla (30 punts per sota), Castella-la-Manxa (24), Ceuta i Múrcia (23), Canàries (19), el País Valencià (18), Galícia (17), Astúries (16), Cantàbria (14), Castella i Lleó (11) i les Balears (1). Tot i aquests mals resultats, cap comunitat espanyola no està entre les vint regions més pobres de la UE, una llista negra que monopolitzen Romania, Bulgària, Hongria i Polònia. Amb només una excepció: el departament francès d'ultramar de Mayotte, a l'arxipèlag de les Comores, a l'oceà Índic, que té un PIB per càpita de 7.300 euros, és a dir, un 73% inferior a la mitjana.
Londres encapçala un any més la classificació de les regions més riques, amb 86.400 euros per càpita o, el que és el mateix, una riquesa que supera en 225 punts la mitjana (tot i que és una dada una mica distorsionada perquè només inclou l'Inner London, els dotze municipis del centre de la capital britànica, amb una població de tres milions de persones). Luxemburg conserva la segona posició, amb 68.500 euros per càpita (tot i que només té mig milió d'habitants, com l'Hospitalet de Llobregat i Badalona juntes). I Brussel·les és tercera, amb un milió d'habitants i 55.100 euros de PIB per càpita. Però el que només són ciutats amb regions i països sencers, amb zones menys poblades, rurals o de muntanya, sense activitat econòmica, fa de mal comparar. Bratislava i Praga són les ciutats més riques de l'Est d'Europa, en sisena i novena posició i 49.000 i 46.000 euros anuals per càpita.
Catalunya perd riquesa
La crisi passa factura a Catalunya i en els darrers cinc anys ha perdut tres posicions en la classificació: el 2001 era d'un 21% més rica que la mitjana europea i ocupava el setè lloc en el rànquing dels estats per renda per càpita, fins i tot al davant d'Alemanya o de Finlàndia.
Les regions més pobres es troben a l'Est d'Europa, a països com Romania, Bulgària i Hongria
Albert Segura

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada