Benvolguts,
Avui comentem l’article
d’ahir al PuntAvui de títol Una consulta que suma.
Aquest noiet, autor de l’article, pot ser que tingui bona
intenció, que ho dubto, però no l’encerta amb la pregunta, o fa trampa! És una pregunta trampa, definició que el PP usa
sovint...
Intentem escatir-ho. El senyor Delegat Territorial del Govern de La
Generalitat a Barcelona - Fernando Brea,
militant d’UDC diu:
Els cinc punts
que planteja la pregunta d'Unió (sobirania, democràcia, diàleg, seguretat
jurídica i Europa) ens condueixen a la moderació i a la inclusió...
Trampes:
·
La primera trampa és usar el càrrec pompós que ostenta aquest
paio, per crear opinió, allò que en castellà en diuen “sentar càtedra”. En aquestes circumstàncies el susdit trampós
havia d’haver posat d’entrada que ell era militant d’UDC, no Delegat de la Generalitat,
etc.
·
I la segona de les trampes, encara més subtil és la que tal com ell diu ningú pot no estar
d’acord amb aquest cinc punts. I si n’hi posés cinc més degudament escollits tampoc ningú no hi estaria en contra.
El que passa és que els cinc o deu o cinquanta punts, sense molta explicació complementària no ens diuen
res!
Em sembla que era als primers temps de
la restauració borbònica de finals del segle XIX que un polític llestot de
Madrid va dir que a ell les lleis li relliscaven i el que volia era ser l’amo
dels reglaments...
I aquí rau el quid de
la qüestió. Aquests punts enumerats així poden ser tan
enganyosos com llest sigui qui els administra. Que és per cert la
doctrina que han estat usant els del PPSOE
des de fa 40 anys.
Els pares i avis dels mateixos polítics actuals en l’etapa més franquista
encara, anterior, del 1936 al 1978, usaven el bastó en comptes de les lleis.
Però amb la transició
borbònico-franquista dels
començaments dels vuitantes els vàrem permetre crear una Santa Constitució que regulava el bastó a través dels reglaments, independentment
de les lleis. Ja sabem que en els contenciosos entre Catalunya i Espanya,
ells, la Santamaria i d’altres,
saben usar sàviament els reglaments per sodomitzar-nos, rient, tantes vegades
com calgui...
Vegem ara què diu l’ínclit
militant d’UDC:
Una consulta que suma
11/06/15 02:00 - Delegat
Territorial del Govern de La Generalitat a Barcelona - Fernando Brea
Notícies
relacionades
Canals relacionats
El “procés” serà
moderat o no serà. Almenys aquest és el punt de vista d'Unió i de la pregunta
que ha plantejat a la seva militància de cara a la consulta interna que se
celebrarà el proper 14 de juny. La qüestió proposada pel comitè de govern ha
rebut algunes crítiques per la seva complexitat, però al meu entendre té un
valor singular perquè és un text molt elaborat que en unes poques línies
reflexiona sobre el “procés” i marca les línies d'actuació en la propera
legislatura.
Que la pregunta d'Unió
aporta matisos és cert, però algú esperava que la constitució d'un nou model de
país fos simple o que la diversitat de Catalunya pogués circumscriure's en una
pregunta polaritzada?
Personalment, votaré
sí perquè la proposta és ambiciosa, no posa límits a la voluntat majoritària
dels catalans i reconeix la sobirania de Catalunya, però al mateix temps és
responsable i aporta notes de seny en un moment procliu a les inflamacions.
El futur polític de Catalunya, ja sigui la
independència o el model confederal, no es decidirà per una victòria d'un vot.
Si no som capaços d'informar i sumar, quina serà la validesa del “procés”? Quin
serà el seu potencial? Els cinc punts que planteja la pregunta d'Unió
(sobirania, democràcia, diàleg, seguretat jurídica i Europa) ens condueixen a
la moderació i a la inclusió. Molts catalans signaríem aquests requisits. Sense
aquests cinc pilars, el “procés” aniria cap a una radicalitat poc realista i
seria difícil que aplegués majories.
A nivell intern de
partit, no és sobrer subratllar que la història d'UDC és la història d'una identitat que ens
defineix clarament i que els militants no estem disposats a perdre. També
per això la consulta interna del 14 de juny és decisiva: perquè la pregunta –i
la resposta que se'n derivi– aglutina totes les sensibilitats del nostre
partit. És una pregunta que no exclou ningú. I tampoc la resposta exclourà
ningú, ja que tota la militància d'Unió sap perfectament on vol anar.
Crec que és fonamental
que aquests dies previs a la consulta els militants d'Unió no ens deixem
arrossegar per plantejaments simplistes. Diria més: que no caiguem en la trampa
dels populismes que pretenen interferir en el nostre procés de debat intern.
Al llarg de la nostra
història Unió sempre s'ha caracteritzat per la moderació enfront de
plantejaments extrems, rupturistes i populistes que al final no condueixen
enlloc. Ho estem veient a d'altres territoris: Cameron al Regne Unit, Salmond a
Escòcia, el Partit Nacionalista Basc en els recents comicis municipals... El
seu èxit s'explica perquè l'electorat vota i premia la moderació i, en cap cas,
la crispació permanent.
Amb aquesta consulta
els militants d'UDC tenim l'oportunitat d'exercir una vegada més la
participació interna. Hem d'agrair a la nostra direcció l'oportunitat que ens
dóna per expressar-nos amb veu i vot el proper dia 14 de juny. Recordem-ho un
altre cop: no tots els partits polítics practiquen això.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada