divendres, 10 d’abril del 2015

10/04/15. L'odi. 22 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló, a mans d'un sicari de l'extrema dreta espanyolista, un simpatitzant nazi, que complerts 4 anys de condemna es va presentar a les eleccions municipals per un partit feixista i racista...

Benvolguts,
A l’indirecte.cat, o sigui dins dels Blogs del directe.cat hi trobem avui un recordatori de l’assassinat del jove independentista valencià Guillem Agulló a mans d’un sicari espanyol. El Blog que el publica és la Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD.

Recordem que precisament ahir vàrem publicar un apunt de títol:

L’odi! L’Odi! L’odi! L’odi! L’odi! L’odi! 

I ens referíem a l’assassinat del polític català Manel Carrasco i Formiguera, fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, perpetrat pel nacional-catòlic exèrcit espanyol (la seva revolta feixista del 1936 havia estat beneïda pel Vaticà que la va convertir en CRUZADA, creuada contra Catalunya, com la creuada contra els albigesos del l’any 1213).
L’assassinat es produí el 1938 a Burgos. I dèiem que  aquest home, catòlic practicant, fou afusellat pel franquisme nacional-catòlic, no perquè fos comunista, ni rojo, ni masó, ni jueu!
Fou afusellat perquè era català! Independentista català...
Doncs ja veiem que les històries es repeteixen. 55 anys més tard, després de 40 anys de franquisme i 15 més de franquisme borbònic, l’estat que mai no ha condemnat l’assassinat de Companys, ni el de Sunyol ni el de Carrasco i Formiguera permet que moviments nazis continuïn matant, en aquest cas al País Valencià. I el motiu:
l’odi!

Dijous, 9.4.2015. 01:59 h
22 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló

El dissabte 11 d'abril, es compliran 22 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador, a Montanejos, a mans d'un sicari de l'extrema dreta espanyolista; un simpatitzant nazi que, després de ser condemnat a una pena de presó molt lleugera, (14 anys) com si tinguera impunitat i haguera sigut protegit per fiscals i jutges espanyolistes, fou deixat anar de la presó molt ràpidament (als 4 anys) com si el seu fóra un crim de terrorisme d'estat, es va presentar a les eleccions municipals per un partit feixista i racista que està a favor de la violència, de l'apologia del terror, de la discriminació i del racisme.
Per molts anys que passen, quan arriben les vacances de Pasqua, no podem ni volem oblidar Guillem Agulló i Salvador, el seu gran cor, els seus ideals de jove valencià massa valent, de les seues idees antiracistes i independentistes, com a maulet partidari de la llibertat del País Valencià, dels Països Catalans.
Durant aquests 22 anys hem sentit la tristesa per la seua pèrdua, perquè ens el van robar quan començava a viure i a lluitar per un món millor; hem acompanyat la seua família i els seua amics i amigues per recordar que ha esdevingut exemple pel jovent en defensa de l'antiracisme, d'un món sense fronteres, dels drets de les persones immigrants sense cap discriminació, i del dret a decidir si volem la independència per construir un país sense guerres, sense violència feixista del capital, sense els privilegis del mercat i dels bancs que hipotequen les nostres vides, de la ciutadania i de la classe treballadora, per a construir un món on hi haja treball o salari social, renda bàsica i una jubilació digna. També hem sentit joia perquè lluitem per eixe món millor pel qual lluità Guillem
i el van matar, perquè l'estat espanyol educa a molts dels seus ciutadans i ciutadanes en l'al·lèrgia a la diversitat i a la igualtat, en l'odi ferotge a les persones catalanoparlants, en l'odi a les migrants i qui defensa les migrants.  
I Guillem Agulló i Salvador estava entre els qui defensaven al nostre dret a dir la nostra i a rebutjar el nazisme i el feixisme, sense cap por. I per això el mataren.
Cal recordar també que  ni la mort d'Agulló, ni la de Miquel Grau, ni les bombes a la biblioteca de la Casa de Joan Fuster, ni l'assassinat de Valentín González al mercat d'abastos el 1979 durant la vaga d'estibadors per un tret d'una pilota de goma a molt poca distància, ni cap altre atac feixista al llarg de la transició valenciana mai s'ha aclarit per part de la policia, és per això que sols amb la ruptura i l'exercici del Dret a Decidir podrem lliurar-nos i enviar a la paperera de la història la mal anomenada transició democràtic.

Des de la PDaD donem suport als actes d’homenatge organitzats a Burjassot i arreu de la nació.

Guillem no t'oblidem¡

País Valencià 8 d’abril 2015

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada